Còpia impresa disponible a la Biblioteca del Campus Mundet / Objetivos: Elaborar un instrumento para el análisis de materiales de aprendizaje que permita observar en ellos ciertas características previamente descritas a partir de conceptos propios de las teorías de análisis del discurso y de aprendizaje de lenguas extranjeras en contexto de la escolarización; verificar en qué medida es posible aplicarlos de forma operativa, experimentando esta aplicación en un conjunto de manuales de E/LE (Español como Lengua Extranjera) de reciente publicación; y comprobar el grado de congruencia entre los resultados de la investigación y la práctica de la enseñanza.
Instrumentos de análisis: Se definió un conjunto de conceptos operacionales que, una vez transformados en categorías descriptivas, conformaron tres tablas con las que efectuar una descripción analítica de los libros, cuyo contenido formativo se estudió en tres niveles: el nivel del ejercicio, definido como "unidad mínima de actuación discente, realizada en el aula o fuera de ella"; el de la tarea, "secuencia de ejercicios relacionados por su contenido o su meta"; y el de la lección, "conjunto cerrado de textos y ejercicios, dotada de una secuencia regular y que se repite cíclicamente”. Del conjunto de manuales que conformaban el corpus se extrajo y analizó una muestra de un total de 58 lecciones, 230 tareas y 1.131 ejercicios. Los datos obtenidos se procesaron estadísticamente con el programa informático SPSS.
Conclusiones: En la mayor parte de los libros analizados se detecta la influencia de una visión comunicativa de la lengua, así como también, aunque en menor medida, la de una teoría de aprendizaje mediante la comunicación y la interacción. En la concepción de las actividades de aprendizaje no es frecuente la consideración del aula como un espacio de comunicación ni de la clase como un acontecimiento comunicativo. También está pobremente representada la variación lingüística social; los registros sociolingüísticos dependientes del contexto de situación y los fenómenos discursivos y textuales reciben escasa atención. La mayor parte de los libros presenta poca diversidad textual, y son predominantes los textos conversacionales de carácter coloquial. Son muy pocos los textos literarios. Las unidades lingüísticas más frecuentes consisten en adaptaciones del concepto de acto de habla. Se encuentran muy pocas muestras de conceptos educativos derivados de teorías de autonomía del aprendiente, así como del desarrollo de estrategias metacognitivas. / Objectius: Elaborar un instrument d’anàlisi de materials d’aprenentatge que permeti observar-hi determinats trets que hauran estat prèviament descrits a partir de conceptes d’anàlisi del discurs i de teories d’aprenentatge de llengües estrangeres en context d’escolarització; verificar fins a quin punt se’n pot fer una aplicació operativa aplicant-los a un conjunt de manuals d’E/LE (Español como Lengua Extranjera) de recent publicació; i comprovar el grau de coherència entre els resultats de la recerca i la pràctica d’ensenyament.
Instruments d’anàlisi: Es va definir un conjunt de conceptes operacionals que, un cop transformats en categories descriptives, conformaven tres taules per a dur a terme una descripció analítica dels llibres, el contingut didàctic dels quals s’estudià en tres nivells: l’exercici, “unitat mínima d’actuació discent, executada a l’aula o fora d’ella”; la tasca, “seqüència d’exercicis relacionats pel seu contingut o el seu objectiu”; i la lliçó, “conjunt tancat de textos i exercicis, dotada d’una seqüenciació regular i que es repeteix cíclicament”. Dels manuals que conformaven el corpus d’estudi se’n va extreure i s’analitzà una mostra que incloïa un total de 58 lliçons, 260 tasques i 1.131 exercicis. Les dades obtingudes es van processar estadísticament amb el programa informàtic SPSS.
Conclusions: En la major part dels llibres analitzats s’hi detecta la influència d’una visió comunicativa de la llengua, i també, encara que en menor mesura, la d’una teoria de l’aprenentatge mitjançant la comunicació i la interacció. En la concepció de les activitats d’aprenentatge no és freqüent la consideració de l’aula como un espai de comunicació ni de la classe com un esdeveniment comunicatiu. També hi està pobrament representada la variació lingüística social; els registres sociolingüístics dependents de context de situació i els fenòmens discursius i textuals hi reben poca atenció. La major part dels llibres presenta poca diversitat textual, i els textos conversacionals de caràcter col.loquial hi son predominants. Són molt pocs els textos literaris. Les unitats lingüístiques més freqüents consisteixen en adaptacions del concepte d’acte de parla. S’hi troben molt poques mostres de conceptes educatius derivats de teories d’autonomia de l’aprenent, així como del desenvolupament d’estratègies metacognitives. / Objectives: To develop a tool for the analysis of learning materials, with which to observe in them certain properties that have been previously selected on the basis of concepts pertaining to the theories on discourse analysis and foreign language learning in school contexts; to check up to what extent they can be operationally applied, by experimenting on this application upon a set of recently published Spanish-as-a-Foreign-Language textbooks; and to establish in how far the teaching practice is consistent with the results of the research.
Tools for the analysis: A set of operational concepts was defined, which, once transformed in descriptive categories, resulted in three tables that allowed for an analytical description of the textbooks, whose educational content was studied in three layers: the exercise, defined as the “minimal unit of learning activity, carried out inside the classroom or outside”; the task, “minimal sequence of exercises, related one to each other for their content or for their goal”; and the lesson, “self-contained set of texts and exercises, with a regular sequence and cyclical repetition”. From the whole of the textbooks that integrated the corpus a sample of 58 lessons, 230 tasks and 1.131 exercises was selected. The data were processed statistically with the SPSS program.
Conclusions: The influence of a communicative approach to the language, as well as of a theory of learning through communication and interaction (although this to a lesser extent) can be traced in most of the analyzed textbooks. The design of the learning activities seldom reveals an understanding of the classroom as a communication space or the class as a communicative event. The social variation of language is scarcely represented; sociolinguistic registers dependent upon context of situation, and discursive and textual features get scanty attention. Most of the textbooks display a poor textual diversity, and the conversational texts of colloquial nature are predominant. Literary texts are very few. The most frequent linguistic units consist of adaptations of the speech act concept. Samples of educational concepts related to theories of learner autonomy and the development of metacognitive strategies are difficult to be found.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/286731 |
| Date | 06 May 1996 |
| Creators | Martín Peris, Ernesto |
| Contributors | Llobera, Miquel, Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 519 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds