The Balearic Islands, located in the Western Mediterranean Sea, are the natural
limit between the Balearic subbasin, at the noth and the Algerian subbasin,
at the south. Previous studies based on hydrographic data have revealed that
each of the basins have a di erent oceanographic climatology. One one hand, the
Balearic subbasin has colder and saltier waters as a result of the water modi -
cation during the cyclonic circulation of the Mediterranean Sea. On the other,
the Algerian subbasin waters are warmer and fresher, incoming directly from the
Atlantic Ocean and entering into the Mediterranean through the Strait of Gibraltar.
These two subbasins are connected via the topographic channels between the
islands, whose hydrodynamic properties are governed by the mesoscale situation:
non-permanent small scale phenomena (.100 km). Studying the mesoscale situation
around the Balearic Islands can be useful for understanding how the water
exchanges between the two subbasins are. Moreover, mesoscale structures, such
as eddies, laments or fronts, can temporarily change the hydrodynamic conditions.
When it occurs, mesoscale variability not only a ects the hydrodynamic
conditions (water exchanges, alteration of the main currents, . . . ), but may also
impact on the local ecosystems.
Understanding how the shing resources from the Balearic Islands are a ected
by the mesoscale hydrodynamic situation has been one of the objectives of the
IDEADOS project (CMT2008-04489-C03-01), the framework in which this thesis
has been developed. The project focused in two areas of shing interest: one located
northwards of Mallorca Island, in the Balearic subbasin (Sóller), and another
placed southwards, inside the Mallorca Channel (Cabrera). As part of the above
mentioned research project, two mooring lines were deployed, one in the limit of
each shing ground and were maintained during 15 months. Using recorded data
from the moorings, together with satellite observations and landing data from different
species, we addressed questions such as: How is the hydrodynamic activity
in each zone and which are the similarities and/or di erences between both places
from an oceanographic perspective? Which are the main features of the mesoscale
phenomena detected? And, how does the hydrography a ect the sediment ux
dynamics and the shing resources of each zone?
The chapters of this thesis, which correspond to published articles in scienti c
journals, are organized following the previous questions. In the rst chapter the
data recorded by each mooring is analyzed with the aim of characterizing each
zone and compare them. Derived from this study and in the second chapter, one of the mesoscale events detected in Sóller is deeply analyzed. This structure was an
eddy which lasted about one month, reached down to the sea oor and completely
changed the mean oceanographic properties in the complete water column. In
the third chapter, the data collected by the sediment traps is analyzed and a
relationship between the sediment uxes measured and the possible triggering
mechanisms is addressed. Finally, a study about the relationship between the
observed hydrodynamics and the red shrimp (Aristeus antennatus) dynamics is
performed. It is observed that the adult individuals of red shrimp would be
a ected by the bottom turbidity generated by the mesoscale phenomena. In turn,
they would respond moving away from the shing grounds, probably towards
greater depths. As the main mesoscale events take place in Sóller during winter
time, this could provoke the reported reduction of the amount of large individuals
of red shrimp caught during this part of the year in this shing ground.
The results of this thesis reinforce the lately recognized theory that shing
resources are not only a ected by their exploitation or the self oscillations of the
ecosystem (biotic factors), but they are also in uenced by the changing oceanographic
situation (abiotic factor). / Las Islas Baleares, situadas en el Mar Mediterráneo Occidental, son el límite
natural entre la subcuenca Balear, al norte y la subcuenca Argelina, al sur.
Estudios previos basados en datos hidrográ cos han revelado que cada una de
las cuencas posee una climatología oceanográ ca característica: la subcuenca
Balear contiene aguas más frías y salinas como resultado de la modi cación de
las aguas durante la circulación ciclónica del Mediterráneo, mientras que la
subcuenca Argelina contiene aguas más calientes y menos salinas provenientes
directamente de aguas Atlánticas que entran por el estrecho de Gibraltar. Estas
dos subcuencas están conectadas a través de los canales entre las islas, cuya
hidrodinámica está dominada por la situación de mesoscala: fenómenos de escala
pequeña (.100km) y que no son permanentes en el tiempo. Intentar conocer
mejor la situación de mesoscala alrededor de las Islas Baleares puede ayudar a
entender como son los intercambios de aguas entre las dos subcuencas. Además,
los fenómenos asociados a la mesoscala, como son los vórtices, lamentos o
frentes, pueden cambiar por completo la hidrodinámica temporalmente. En ese
instante, los efectos de la mesoscala se extienden, no sólo a la oceanografía física
(intercambio de aguas, alteración de las principales corrientes, entre otras), sino
que también puede afectar a los ecosistemas de la zona.
Entender como se ven afectados los recursos pesqueros de las Islas Baleares por
la situación hidrodinámica de mesoscala ha sido uno de los objetivos del proyecto
IDEADOS (CMT2008-04489-C03-01), marco en el que se ha desarrollado esta
tesis. El proyecto se centró en el estudio de dos zonas de pesca: una situada al
norte de Mallorca, dentro de la subcuenca Balear y conocida como Sóller, y una localizada más al sur, dentro del canal de Mallorca y conocida como Cabrera. Para
recoger los datos oceanográ cos necesarios para la elaboración de este estudio, se
instaló una línea de fondeo durante 15 meses en el límite de cada una de las zonas
de pesca. Con estos datos y con la ayuda de datos de satélite y de capturas de
diferentes especies, se ha intentado dar respuesta a preguntas como: ¾cómo es la
hidrografía de cada una de las zonas y cuales son las similitudes o diferencias entre
las dos zonas? ¾Qué características tienen los fenómenos de mesoscala detectados?
Y, ¾cómo afecta la hidrografía a la dinámica del ujo de sedimentos y a los recursos
pesqueros de cada zona?
Los capítulos de resultados de esta tesis, que son reproducciones eles de los
artículos publicados en revistas cientí cas, están organizados para intentar
responder a las preguntas acabadas de plantear. En el primer capítulo se
analizan los datos recogidos por cada uno de los fondeos con el objetivo de fondo
de caracterizar cada una de las zonas y compararlas entre ellas. Derivado de este
estudio, ya en el segundo capítulo, se analiza en detalle uno de los eventos de
mesoscala más intensos que se registró en Sóller: un vórtice que duró alrededor
de un mes, llegando al fondo marino y que cambió por completo las propiedades
oceanográ cas promedio de la zona en toda la columna de agua. En el tercer
capítulo se estudian los datos provenientes de cada una de las trampas de
sedimentos presentes en los fondeos y se relacionan los ujos totales de masa
recogidos con los posibles mecanismos generadores. Finalmente, se elabora un
estudio sobre la relación de la hidrodinámica y las capturas de gamba roja
(Aristeus antennatus). Se deduce que los individuos adultos de gamba roja se
verían afectados por la turbidez de fondo generada por los fenómenos de
mesoscala, y responderían alejándose de las zonas de pesca, probablemente hacia
profundidades mayores. Ya que los eventos de mesoscala más importantes se dan
en Sóller y principalmente en invierno, esto provocaría que la cantidad de gamba
roja grande capturada durante esta época del año se viese reducida en este
caladero.
Los resultados de esta tesis refuerzan la teoría de que los recursos pesqueros
no sólo se ven afectados por su explotación o por las oscilaciones del propio
ecosistema (factores bióticos) sino que también se ven in uenciados por la
situación oceanográ ca cambiante (factor abiótico). / Les Illes Balears, situades a la Mar Mediterrània Occidental, són el límit
natural entre la subconca Balear, al nord, i la subconca Algeriana, al sud.
Estudis previs basats en dades hidrogrà ques han revelat que cada una de les
conques posseix una climatologia oceanogrà ca característica: la subconca
Balear conté aigües més fredes i salines com a resultat de la modi cació de les
aigües durant la circulació ciclònica a la Mediterrània, mentre que la subconca
Algeriana conté aigües més calentes i menys salines provenents directament d'aigües Atlàntiques que entren per l'estret de Gibaltar. Aquestes dues
subconques estan connectadas a través dels canals entre les illes, la
hidrodinàmica dels quals està dominada per la situació de mesoscala: fenòmens
d'escala més petita (. 100km) i que no són permanents en el temps. Intentar
conèixer millor la situació de mesoscala al voltant de les Illes Balears pot ajudar
a entendre com són els intercanvis d'aigües entre les dues subconques. A més, els
fenòmens associats a la mesoscala, com són vòrtexs, laments o fronts, poden
canviar per complet la hidrodinàmica temporalment. En aquest moment, els
efectes de la mesoscala s'extenen, no tan sols a la ocenogra a física (intercanvi
d'aigües, alteració de les principals corrents, entre d'altres), sinó que també
poden afectar als ecosistemes de la zona.
Entendre com es veuen afectats els recursos pesquers de les Illes Balears per
la situació hidrodinàmica de mesoscala ha estat un dels objectius del projecte
IDEADOS (CMT2008-04489-C03-01), marc en el que s'ha desenvolupat aquesta
tesi. El projecte es va centrar en l'estudi de dues zones de pesca: una situada al
nord de Mallorca, dins la subconca Balear i coneguda con Sóller, i una localitzada
més al sud, dins al canal de Mallorca i coneguda com Cabrera. Per recollir les
dades oceanogrà ques necessàries per a l'elaboració de l'estudi, es va instal lar
una línia de fondeig durant 15 mesos al limit de cada una de les zones de pesca.
Amb aquestes dades i amb l'ajuda de dades de satèl lit i de captures de diferents
espècies, s'ha intentat donar resposta a qüestions com: com es la hidrogra a de
cada una de les zones i quines són les similituts o diferencies entre les dues zones?
Quines característiques tenen els fenòmens de mesoscala detectats? I, com afecta
la hidrogra a a la dinàmica del uxe de sediments i als recursos pesquers de cada
zona?
Els capítols de resultats d'aquesta tesi, que són reproduccions dels dels articles
publicats en revistes cientí ques, estan organitzats per intentar respondre a les
preguntes plantejades abans. En el primer capítol s'analitzen les dades recollides
per cada un dels fondejos amb l'objectiu de fons de caracteritzar cada una de
les zones i comparar-les entre elles. Derivat d'aquest estudi, en el segon capítol,
s'analitza en detall un dels events de mesoscala més intens que es va enregistrar
a Sóller: un vòrtex que durà al voltant d'un mes, arribant al fons marí i que
canvià per complet les propietats oceanogrà ques promig de la zona en tota la
columna d'aigua. En el tercer capítol s'estudien les dades provinents de cada
una de les trampes de sediments presents als fondejos i es relacionen els uxes
totals de massa recollits amb els possibles mecanismes generadors. Finalment,
s'elabora un estudi sobre la relació de la hidrodinàmica i les captures de gamba
vermella (Aristeus antennatus). En ell es dedueix que els individus adults de
gamba vermella es veurien afectats per la terbolesa de fons generada pels fenòmens
de mesoscala, i respondrien allunyant-se fora de la zona de pesca, probablement
cap a profunditats majors. Com que els events més importants de mesoscala es
donen a Sóller i principalment a l'hivern, això faria que la quantitat de gamba
vermella grossa capturada durant aquesta època de l'any es ves reduïda a aquest
calader. Els resultats d'aquesta tesi reforcen la teoria de que els recursos pesquers no sols
es veuen afectats per la seva explotació o per les oscil lacions del propi ecosistema
(factors biòtics) sinó que també es veuen in uenciats per la sitació oceanogrà ca
canviant (factor abiòtic).
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UIB/oai:www.tdx.cat:10803/285626 |
| Date | 09 July 2014 |
| Creators | Amores Maimó, Angel Miguel |
| Contributors | Monserrat Tomàs, Sebastià, Universitat de les Illes Balears. Departament de Física |
| Publisher | Universitat de les Illes Balears |
| Source Sets | Universitat de les Illes Balears |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 133 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0031 seconds