INTRODUCCIÓÉs conegut que la fibril·lació ventricular és la responsable de més del 70% de lamort sobtada d'origen cardíac i que aquesta és una de les principals causes de mort en elmón occidental industrialitzat. Per tant, es interessant l'estudi dels factors que podenmodificar els mecanismes d'instauració, perpetuació i cessament d'aquesta arítmia.En aquest sentit, diferents autors han estudiat l'efecte beneficiós de l'exercici físic.Així, els resultats dels estudis realitzats en humans per Billman en 2002 indiquenl'existència de l'efecte protector de l'entrenament aeròbic front a aquesta arítmia. A nivellintrínsec, Such i col·laboradors realitzaren estudis experimentals sobre les modificacionselectrofisiològiques que es produeixen amb l'entrenament i que podrien contribuir enaquest efecte beneficiós.Per tant, els objectius foren investigar en cors aïllats de conill l'efecte del'entrenament sobre:A) L'automatisme sinusal, la conducció auriculoventricular i la velocitat de conduccióventricular.B) La refractarietat auricular, ventricular i del sistema de conducció auriculoventricular iventriculoauricular.C) La freqüència dominant de la fibril·lació ventricular induïda.D) La longitud d'ona del procés d'activació.Com a objectiu complementari es proposà la tipificació de l'esmentat entrenament.MATERIAL I MÈTODESL'estudi ha estat realitzat en cors aïllats de conills mascles, de raça Nova Zelanda,que es dividiren en 2 grups, control (n=12) i entrenat (n=15). Els conills entrenats van sersotmesos a un protocol d'entrenament en cinta rodant durant 6 setmanes, més unaaddicional de familiarització, el mateix temps que van romandre estabulats els conills delgrup control. El protocol d'entrenament va consistir en 30 sessions, és a dir, 5 dies a lasetmana durant les 6 setmanes. Cada sessió es va compondre de 6 sèries de carreracontínua sobre tapís rodant, a 0,33 m/s, durant 4 minuts. L'interval de descans entre cadauna de les 6 sèries va ser d'1 minut.El sistema de perfusió de Langendorff que permet l'arribada al cor de l'oxigen i elsnutrients necessaris a través de l'aorta ascendent. Es tracta d'una perfusió retrògrada capal sistema de vasos coronaris. El protocol experimental fou el següent:A) Mesura de flux coronari.B) Registre electrogràfic basal.C)Test de l'extraestímul auricular amb diferents cicles d'estimulació: al 10% de lafreqüència basal, a 250 ms, a 200 ms i a 150 ms.D) Registre electrogràfic.E) Test de l'extraestímul ventricular amb cicles d'estimulació anteriorment citats.F) Inducció de la fibril·lació ventricular amb freqüències creixents.G) Mesura del pes dels cors.CONCLUSIONSLes conclusions que es poden extraure són que l'entrenament en aquest modelexperimental:1) Disminueix el cronotropisme sinusal i la conducció auriculoventricular i no modifica lavelocitat de conducció ventricular.2) Augmenta la refractarietat ventricular i la del sistema de conducció auriculoventricular,mentre que no modifica la refractarietat auricular, ni la refractarietat del sistema deconducció ventriculoauricular.3) Disminueix la freqüència dominant mitjana de la fibril·lació ventricular induïda encaraque no modifica la freqüència dominant màxima ni la freqüència dominant mínima de lafibril·lació ventricular induïda.4) Augmenta la longitud d'ona del procés d'activació ventricular.5) Les dades de laboratori obtingudes són indicatives que el protocol d'entrenamentutilitzat ha estat efectiu en el desenvolupament de modificacions tant electrofisiològiquescom bioquímiques i a més, aquest entrenament s'ha desenvolupat en condicionsaeròbiques.6) Com a conclusió final, es planteja la possibilitat que l'entrenament aeròbic produïscaefectes beneficiosos, a través de la modificació d'algunes propietats electrofisiològiquesde caràcter intrínsec, per tant, no dependents de factors nerviosos extrínsecs i/ohumorals, que probablement dificulten la instauració d'arítmies per reentrada. El presenttreball apunta cap a una possible ferramenta terapèutica no farmacològica i de prevencióde patologia miocàrdica, i planteja la necessitat de prosseguir amb aquestesinvestigacions. / Aim: To study the intrinsic electrophysiological myocardium modifications produced bychronic exercise in isolated rabbit heart.Methods: Two groups of New Zealand rabbits were studied. One group of rabbits(trained group, n=15) was trained on a motor-driven treadmill following a protocol(running velocity 0.33 m·s-1) and another group of rabbits (control group, n=12) washoused in the animal quarters for the same number of days as the training protocolduration. The electrophysiological parameters investigated in an isolated perfusedrabbit heart were: a) basic sinus cycle length, atrioventricular conduction andventricular conduction velocity; b) atrial, ventricular, atrioventricular and ventriculoatrialeffective and functional refractory periods were obtained using the extrastimulustechnique at four different pacing cycle lengths; c) mean, maximum, and minimumdominant frequencies of the induced ventricular fibrillation were also investigated usinga spectral method; d) wave length. In vivo heart rate, myocardial heat shock proteins(HSP60), inducible nitric oxide synthetase (iNOS) and lactate concentration were alsodetermined as electrophysiological and biochemical markers of training.Results: The following parameters were larger (p< 0.05) in trained group vs controlgroup: atrioventricular conduction, wave length, atrioventricular functional refractoryperiods, ventricle effective and functional refractory periods, basic sinus cycle length,HSP60 and iNOS expression values. The mean dominant frequency of the ventricularfibrillation was lesser in trained group than control group and the rest of parameters didnot change.Conclusion: Training seems to increase the electrical stability of ventricularmyocardium. As the electrophysiological modifications were exhibited in hearts notsubmitted to extrinsic nervous system or humoral influences, they are, at least in part,intrinsic modifications. These electrophysiological data also suggest that aerobictraining could protect against reentrant ventricular arrhythmias.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UV/oai:www.tdx.cat:10803/9916 |
| Date | 18 July 2008 |
| Creators | Pelechano Ribes, Francisca |
| Contributors | Such Miquel, Luis, Alberola Aguilar, Antonio Manuel, Universitat de València. Departament de Fisiologia |
| Publisher | Universitat de València |
| Source Sets | Universitat de València |
| Language | Catalan |
| Detected Language | French |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.002 seconds