El present treball és un estudi dels orígens i la naturalesa del projecte agrari
del franquisme, i per extensió de la seva economia política. És una recerca sobre les
característiques del desenvolupament econòmic, especialment al camp, dels seixanta i dels
setanta, i també intenta esclarir en quina mesura hi hauria influït la política econòmica i
agrària del règim. El cas de la comarca de la Selva serveix per a resseguir aquests
fenòmens, i és indicatiu fonamentalment de dues qüestions. D'una banda, el canvi agrari
impulsà l'èxode rural, així com la modernització, mecanització i especialització de les
explotacions agrícoles: avellana, cultius pratencs, ramaderia de granja per a llet i carn; és a
dir, l'adopció dels estàndards del que a la segona meitat del segle XX era conegut com la
revolució verda. De l'altra, aquest canvi va tenir lloc en un marc professional i sindical
completament corporativitzat, i va estar vinculat a una política agrària que el va promoure
mitjançant mecanismes i institucions diverses, com ara subvencions, crèdits, propaganda o
extensió agrària, entre d'altres. La recerca ens porta a concloure que el franquisme optà per
al camp, de forma més plena que en els altres sectors econòmics, pel projecte de reforma
agrària del feixisme espanyol, que entenem que estava vertebrat per la Falange, al que
s'incorporarà, amb plena capacitat d'harmonització, tot l'entramat institucional necessari per
a la nova agricultura excedentària, com ara el FORPPA. Així mateix, el model econòmic
instaurat i practicat pel règim (capitalisme nacionalista, estatista, dirigista i corporativista) té
molta més coherència interna del que sovint la historiografia ha suposat, i considerem que
és aquest el marc, més que no pas el capitalisme liberal o de lliure mercat, on va tenir lloc
l'anomenat “miracle espanyol”. / El presente trabajo es un estudio de los orígenes y la naturaleza del
proyecto agrario del franquismo, y por extensión de su economia política. Es una
investigación sobre las características del desarrollo económico, especialmente en el campo,
de los sesenta y los setenta, y también intenta esclarecer en qué medida habría influido la
política económica y agraria del régimen. El caso de la comarca de la Selva sirve para
reseguir estos fenómenos, y es indicativo fundamentalmente de dos cuestiones. Por un lado,
el cambio agrario impulsó el éxodo rural, así como la modernización, mecanización y
especialización de las explotaciones agrícolas: avellana, cultivos pratenses, ganadería de
granja para leche y carne; es decir, la adopción de los estándares de lo que durante la
segunda mitad del siglo XX era conocido como la revolución verde. Por otro lado, este
cambio tuvo lugar en un marco profesional y sindical completamente corporativizado, y
estuvo vinculado a una política agraria que lo promovió mediante mecanismos e
instituciones varias, como subvenciones, créditos, propaganda o extensión agraria, entre
otros. La investigación nos lleva a concluir que el franquismo optó para el campo, de forma
más completa que en otros sectores económicos, por el proyecto de reforma agraria del
fascismo español, que entendemos que estuvo vertebrado por la Falange, al que se
incorporó, con completa capacidad de armonización, todo el entramado institucional
necesario para la nueva agricultura excedentaria, como por ejemplo el FORPPA. Así
mismo, el modelo económico instaurado y practicado por el régimen (capitalismo
nacionalista, estatista, dirigista y corporativista) tuvo mucha más coherencia interna de lo
que a menudo la historiografía ha supuesto, y consideramos que es este el marco, más que
el capitalismo liberal o de libre mercado, donde tuvo lugar el llamado “milagro español”.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/307056 |
Date | 05 June 2015 |
Creators | Sureda Presas, Marc |
Contributors | Pich i Mitjana, Josep, 1967-, Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives |
Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
Language | Catalan |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | 440 p., application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0026 seconds