L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la
competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per
part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en
context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de
cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a
nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A
tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest –
posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i
alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades
obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup
de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació
amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita.
L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per
part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les
àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg
d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i
transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de
proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment.
Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat
que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a
partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat
amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la
mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat
que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el
G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora
significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del
total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per
oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de
Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització
del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4
mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en
les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la
complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al
cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la
quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció.
En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés
en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar
x
per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria
solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un
país de parla russa. / The main purpose of the current study is to describe written
language development in the case of a group of bilingual
(Spanish/Catalan) adult learners (n=83) of Russian as a foreign
language, who are learning in a formal instruction context, on
extensive language courses. The sample includes four groups of
participants that correspond to four consecutive levels of
proficiency (1-4) in a Catalan official language school. Their
production is compared with that of a baseline group of speakers of
Russian as an L1 (n=30). With the above objective in mind we have
conducted a longitudinal study with a pre-test/post-test design and
two times of data collection for each level group. We have also
applied a cross-sectional design to the data and considered
development throughout the four levels of proficiency examined.
The study has two main specific objectives: a) to assess the
progress of the four groups of non-native participants regarding the
domains of complexity, accuracy and fluency in writing, during a
calendar year between two testing times (February – February), and
crossectionally over 4 years; b) to show the level of proficiency
achieved as far as the use of cases in Russian longitudinally. Data
was obtained by means of a task in which participants were asked to
write a story based on a set of images provided by the researcher.
They were allowed 40 minutes to complete the task. Subsequently,
the results were compared with those obtained by the baseline group
of native participants who performed the task only once. Statistical
analyses showed that 150 hours of formal instruction have a
significant impact on G1, but not on G2, G3 or G4. Specifically, the
G1 showed a significant improvement in syntactic complexity,
measured by total number of independent clauses and total number
of dependent clauses. Additionally we detected a significant
improvement in lexical richness, measured by means of the Guiraud
index. Significant improvement in fluency was also revealed, in
terms of number of words per minute. G1, G2, G3 and G4 showed
significantly lower means than the native group in measures such as
lexical complexity, accuracy and fluency, but not in syntactic
xi
complexity. Qualitative analyses showed that after 150 hours of
formal instruction none of the groups had improved interms of the
amount and quality of errors produced when using case marking in
Russian. We would like to conclude by suggesting that such
stagnation throughout levels 2, 3 and 4 may bedue to insufficient
amounts of hours of formal instruction, ultimately insufficient input,
a situation which might be improved by increasing both individual
out of class work and opportunities for the students to experience
stay abroad periods in Russian speaking countries.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/349216 |
| Date | 29 January 2016 |
| Creators | Denissenko Denissenko, Anna |
| Contributors | Pérez Vidal, Carmen,, Evnitskaya, Natalia,, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 322 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds