Scrap tyres are a solid waste material which has been generated in large quantities over
the last decades. In Spain, between 2000 and 2014 the number of vehicles increased by
30% and a further 3.5% increment is expected for the next fifteen years. Likewise, the
number of scrap tyres is also expected to rise within the same order of magnitude.
Taking into account the big volume of waste generated, proper disposal and reutilisation
management is required, ever more so as scrap tyres are non-biodegradable. Moreover,
if simply stockpiled in landfills, further environmental damage may be produced in case
of fire as the fumes thus generated carry harmful carcinogenic particles.
In order to deal with this problem, a Royal Decree (RD 1481/2001) was approved in July
16, 2006 which completely forbidden landfilling of scrap tyres. Later the same year another
Royal Decree (RD 1619/2005) was issued to establish scrap tyres management in
Spain. This decree requires reutilisation and recycling plans to be elaborated so as to
fully eliminate waste derived from scrap tyres.
Nowadays, among the reutilisation options more demanded are tyre remoulding, construction
of sport pitches, artificial grass and playpens, and as combustible for cement
factories. On the other hand, only 1% of scrap tyres are reused in infrastructure construction.
Taking profit of the latest transport plans approved by the European Union, which aim
to promote more efficient and environmentally friendly transport means such as railways,
this PhD thesis proposes a new and promising alternative: to use rubber particles
from scrap tyres as construction material, in the form of unbounded rubber-aggregate
mixtures for subballast layers under railway tracks. This option offers two noteworthy
environmental advantages. On the one hand, large quantities of a rather problematic and
harmful waste material may be reused. On the other hand, the new mixtures proposed
help to improve the low resistance to fragmentation of calcareous aggregates, thus allowing
the use of such materials in the construction of railway tracks.
The objective of this research is to obtain the optimum rubber content for the new mixtures
to fulfil all the requirements of subballast layers. Moreover, taking into account the
elastic properties of rubber, the potential attenuation of the vibration generated by passing
rolling stock is also assessed.
As a complementary research, rubber-natural soil mixtures are studied as well so as to
evaluate their viability as construction material for embankment cores. / El neumático fuera de uso es un residuo sólido que se está generando en grandes cantidades
en las últimas décadas. En España, entre los años 2000 y 2014 el parque de vehículos
se incrementó en un 30%, y se prevé un aumento del 3.5% para los próximos quince
años. Estos datos ponen de manifiesto que el número de neumáticos fuera de uso se
incrementará en el mismo orden.
Dado el gran volumen de residuo generado, es necesario realizar una gestión de retirada
y reutilización de este residuo, al tratarse de una material no biodegradable. Además
representa una gran amenaza medioambiental si este residuo termina en vertederos incontrolados,
ya que en caso de incineración, los humos que se desprenden arrastran partículas
cancerígenas que pueden provocar problemas de salud.
Para atajar este problema, el 16 de julio de 2006 entró en vigor el Real Decreto
1481/2001, por el que se prohíbe el depósito en vertedero. A finales de este mismo año
también entró en vigor el Real Decreto 1619/2005, sobre la gestión de neumáticos fuera
de uso en España, el cual establece que se elaboren planes de reutilización y reciclado
para eliminar el total de los residuos derivados de los neumáticos de desecho.
En la actualidad, entre las medidas de reutilización más demandadas está el recauchutado,
la construcción de pistas deportivas y campos de césped artificial, parques infantiles,
y como combustible para centrales de fabricación de cemento. En cambio, en el sector
de la construcción se reutiliza menos del 1%.
Aprovechando la predisposición de los últimos planes de transporte de la Unión Europea
por promover aquellos modos de transporte más eficientes y respetuosos con el medioambiente,
como es el ferrocarril, la presente Tesis Doctoral plantea una alternativa
adicional y prometedora: el uso de partículas de caucho procedentes de la trituración de
los neumáticos como material de construcción, en forma de mezclas de caucho con áridos
sin ningún tipo de ligante para ser utilizado como capa de subbalasto en vías ferroviarias.
Esta opción ofrece dos ventajas medioambientales importantes. Por un lado, permite
la reutilización de grandes cantidades de este residuo considerado peligroso y
problemático. Por otro lado, dicha mezcla contribuye a la mejora de la baja resistencia
de fragmentación de los áridos calcáreos, pudiendo de esta manera ser reutilizados en
capas de asiento en las vías ferroviarias.
El objetivo de esta investigación se centra en la obtención del contenido óptimo de caucho
para que el nuevo geomaterial cumpla los requerimientos para su uso como capa de
subbalasto, y además, dadas las propiedades elásticas del caucho, evaluar el potencial de
atenuación de las vibraciones que se generan al paso del tráfico ferroviario.
Como investigación complementaria, se han realizado un estudio con mezclas de caucho
y suelo natural para comprobar la viabilidad de utilización en núcleos de terraplén. / El pneumàtic fora d'ús és un residu sòlid que s'està generant en grans quantitats en les
últimes dècades. A Espanya, entre els anys 2000 i 2014 el parc de vehicles es va incrementar
en un 30%, i es preveu un augment del 3.5% per als pròxims quinze anys. Estes
dades posen de manifest que el nombre de pneumàtics fora d'ús s'incrementarà en el
mateix orde. Donat el gran volum de residu generat, és necessari realitzar una gestió de
retirada i reutilització d'este residu, al tractar-se d'una material no biodegradable. A més
representa una gran amenaça mediambiental si este residu acaba en abocadors incontrolats,
ja que en cas d'incineració, els fums que es desprenen arrosseguen partícules cancerígenes
que poden provocar problemes de salut. Per a atallar este problema, el 16 de
juliol de 2006 va entrar en vigor el Reial Decret 1481/2001, pel qual es prohibeix el
depòsit en abocador. A finals d'este mateix any també va entrar en vigor el Reial Decret
1619/2005, sobre la gestió de pneumàtics fora d'ús a Espanya, el qual estableix que s'elaboren
plans de reutilització i reciclatge per a eliminar el total dels residus derivats dels
pneumàtics de rebuig. En l'actualitat, entre les mesures de reutilització més demandades
està el recautxutatge, la construcció de pistes esportives i camps de gespa artificial, parcs
infantils, i com a combustible per a centrals de fabricació de ciment. En canvi, en el
sector de la construcció es reutilitza menys del 1%. Aprofitant la predisposició dels últims
plans de transport de la Unió Europea per promoure aquells modes de transport més
eficients i respectuosos amb el mediambient, com és el ferrocarril, la present Tesi Doctoral
planteja una alternativa addicional i prometedora: l'ús de partícules de cautxú procedents
de la trituració dels pneumàtics com a material de construcció, en forma de mescles
de cautxú amb àrids sense cap tipus de lligant per a ser utilitzat com a capa de
subbalast en vies ferroviàries. Esta opció ofereix dos avantatges mediambientals importants.
D'una banda, permet la reutilització de grans quantitats d'este residu considerat
perillós i problemàtic. D'altra banda, la dita mescla contribueix a la millora de la baixa
resistència de fragmentació dels àrids calcaris, podent d'esta manera ser reutilitzats en
capes d'assient en les vies ferroviàries.
L'objectiu d'esta investigació es centra en l'obtenció del contingut òptim de cautxú perquè
el nou geomaterial complisca els requeriments per al seu ús com a capa de subbalast,
i a més, donades les propietats elàstiques del cautxú, avaluar el potencial d'atenuació de
les vibracions que es generen al pas del tràfic ferroviari. Com a investigació complementària,
s'han realitzat un estudi amb mescles de cautxú i sòl natural per a comprovar la
viabilitat d'utilització en nuclis de terraplè. / Hidalgo Signes, C. (2017). APLICACIÓN AL ESTUDIO DE LA RESPUESTA MECÁNICA DE LA CAPA DE SUBBALASTO DE VÍAS FERROVIARIAS FORMADO POR UNA MEZCLA NO BITUMINOSA DE MATERIAL GRANULAR Y PARTÍCULAS PROCEDENTES DE NEUMÁTICOS FUERA DE USO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86140 / TESIS
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/86140 |
| Date | 01 September 2017 |
| Creators | Hidalgo Signes, Carlos |
| Contributors | Insa Franco, Ricardo, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos - Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0041 seconds