La superfície agrícola del nostre planeta afectada per salinitat i/o alcalinitat és de prop de mil milions d'hectàrees (Szabvolcs, 1989) varia, segons les fonts consultades, des de valors de 230 milions fins gairebé mil milions d'hectàrees (Epstein et al., 1980), estant present en tot s els continents. Altres estimacions (Reeve i Fireman, 1967) indiquen que un terç de la superfície mundial de baix reg (unes 230 milions d'hectàrees) es troben afectades en major o menor grau per la salinitat. A pesar de les discrepàncies en les xifres, pel fet que es tracta de meres estimacions i no a a el resultat d'una cartografia adequada, la dimensió del problema és important ja que, al costat de la sequera, és el factor abiòtic que produeix un major descens en el rendiment dels conreus. En alguns països com Paquistan, 16 milions d'hectàrees han estat salinizades en processos de salinització secundaris induïts per la posada en regadiu, sent un dels problemes econòmics més importants del país (Ahmad, 1965). / La superficie agrícola de nuestro planeta afectada por salinidad y/o alcalinidad es de alrededor de mil millones de hectáreas (Szabvolcs, 1989) varía, según las fuentes consultadas, desde valores de 230 millones hasta casi mil millones de hectáreas (Epstein et al., 1980), estando presente en todos los continentes. Otras estimaciones (Reeve y Fireman, 1967) indicanhablan de que un tercio de la superficie mundial de bajo riego(unas 230 millones de hectáreas) se encuentran afectadas en mayor o menor grado por la salinidad. A pesar de las discrepancias en las cifras, debido a que se trata de meras estimaciones y no a al resultado de una cartografía adecuada, la dimensión del problema es importante ya que, junto a la sequía, es el factor abiótico que produce un mayor descenso en el rendimiento de los cultivos. En algunos países como Paquistán, 16 millones de hectáreas han sido salinizadas en procesos de salinización secundarios inducidos por la puesta en regadío, siendo uno de los problemas económicos más importantes del país (Ahmad, 1965).
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/8324 |
| Date | 13 May 1996 |
| Creators | Isla Climente, Ramón |
| Contributors | Royo Serred, Antonio, Cantero Martínez, Carlos, Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0023 seconds