En el presente trabajo se hace una recopilación histórica de la mineralogía catalana desde el siglo XVI hasta
principios del siglo XIX, a través de las diferentes instituciones que han fomentado la investigación y la conservación
de los minerales. Se completa con una reseña biográfica de algunos de los personajes que han influido en esta área
del conocimiento. Por otra parte, se identifica y evalúa el estado del patrimonio mineralógico catalán tanto in situ
como ex situ, y se establece la relación entre ambas modalidades de legado, con el fin de conocer su estado de
conservación.
Se presta especial atención a las colecciones y museos mineralógicos y se hace una revisión histórica detallada de
los materiales contenidos en una selección de instituciones relevantes. Los aspectos estudiados son los siguientes:
su importancia como recurso científico, las características museográficas, los sistemas de clasificación, las
diferentes formas de presentación y la evolución histórica en el ámbito internacional y local. También se hace un
análisis comparativo de dieciocho parámetros museísticos y de gestión de las colecciones.
Para la valoración del material conservado, se elaboró un estudio específico de cada una de las especies
preservadas, con el fin de valorar el recurso e identificar las muestras patrimoniales. Para resumir las características
de las 6585 muestras inventariadas, se creó una base de datos conjunta de diez campos, con los nombres de las
especies minerales y de las poblaciones homogeneizados, actualizados y corregidos según el nomenclátor de las
especies minerales y la guía de pueblos y comarcas de Cataluña. También se fotografió gran parte del material. A
partir de esta información, se destacaron las mejores piezas bajo cuatro categorías: especie única, ejemplar
excepcional, muestra histórica y mineral destacado para cada especie y/o variedad.
El patrimonio mineralógico catalán está subvalorado y es muy vulnerable. Las políticas medioambientales y
museísticas inadecuadas, sumadas a la coyuntura socioeconómica actual, no solamente afectan a los yacimientos
catalogados: deterioro y expolio de los afloramientos, la restauración de minas y canteras, sino también al material
conservado: cierre total o parcial de colecciones y/o museos y el desconocimiento del valor del material poseído.
Solo se conservan la mitad de las especies citadas de los yacimientos patrimoniales, que son custodiadas de
manera desigual en todo el conjunto de las colecciones.
Se concluye que las colecciones mineralógicas actuales siguen basadas en unos criterios similares a los del s. XVIII.
Salvo excepciones, es patente la carencia de un enfoque definido y unos objetivos claros. Sería necesario definir
una “filosofía” de colección, establecer unas metas e invertir recursos económicos y humanos para alcanzarlas, ya
que es difícil estructurar una buena colección a partir de donaciones esporádicas. Se identificaron en términos
generales varias deficiencias que se manifiestan principalmente en la falta de recursos financieros, problemas para
el almacenamiento de las muestras, la gestión del material de reserva y la documentación y difusión. Sin embargo,
estas colecciones son de gran importancia, ya que conservan y documentan parte de la geodiversidad de la
mineralogía catalana y poseen un alto potencial científico y cultural: son un recurso esencial para la investigación y
la divulgación en esta rama de la geología. / En el present treball es fa una recopilació històrica de la mineralogia catalana des del segle XVI fins a principis del
segle XIX, a través de les diferents institucions que han fomentat la investigació i la conservació dels minerals. Es
completa amb una ressenya biogràfica d'alguns dels personatges que han influït en aquesta àrea del coneixement.
D'altra banda, s'identifica i avalua l'estat del patrimoni mineralògic català tant in situ com ex situ, i s'estableix la
relació entre ambdues modalitats de llegat, amb la finalitat de conèixer el seu estat de conservació.
Es presta especial atenció a les col leccions i museus mineralògics i es fa una revisió històrica detallada dels
materials continguts en una selecció d'institucions rellevants. Els aspectes estudiats són els següents: la seva
importància com a recurs científic, les característiques museogràfiques, els sistemes de classificació, les diferents
formes de presentació i l'evolució històrica en l'àmbit internacional i local. També es fa una anàlisi comparativa de
divuit paràmetres museístics i de gestió de les col leccions.
Per a la valoració del material conservat, es va elaborar un estudi específic de cadascuna de les espècies
preservades, amb la finalitat de valorar el recurs i identificar les mostres patrimonials. Per resumir les
característiques de les 6585 mostres inventariades, es va crear una base de dades conjunta de deu camps, amb els
noms de les espècies minerals i de les poblacions homogeneïtzats, actualitzats i corregits segons el nomenclàtor de
les espècies minerals i la guia de pobles i comarques de Catalunya. També es va fotografiar gran part del material.
A partir d'aquesta informació, es van destacar les millors peces sota quatre categories: espècie única, exemplar
excepcional, mostra històrica i mineral destacat per a cada espècie i/o varietat.
El patrimoni mineralògic català està subvalorat i és molt vulnerable. Les polítiques mediambientals i museístiques
inadequades, sumades a la conjuntura socioeconòmica actual, no solament afecten als jaciments catalogats:
deterioració i espoli dels afloraments, la restauració de mines i pedreres, sinó també al material conservat:
tancament total o parcial de col leccions i/o museus, desconeixement del valor del material posseït. Solament es
conserven la meitat de les espècies citades dels jaciments patrimonials, que són custodiades de manera desigual en
tot el conjunt de les col leccions.
Es conclou que les col leccions mineralògiques actuals segueixen basades en uns criteris similars als del s. XVIII.
Excepte excepcions, és palesa la manca d'un enfocament definit i uns objectius clars. Seria necessari definir una
“filosofia” de col lecció, establir unes metes i invertir recursos econòmics i humans per aconseguir-les, ja que és
difícil estructurar una bona col lecció a partir de donacions esporàdiques. Es van identificar en termes generals
diverses deficiències que es manifesten principalment en la falta de recursos financers, problemes per a
l'emmagatzematge de les mostres, la gestió del material de reserva i la documentació i difusió. No obstant això,
aquestes col leccions són de gran importància, ja que conserven i documenten part de la geodiversitat de la
mineralogia catalana i posseeixen un alt potencial científic i cultural: són un recurs essencial per a la investigació i la
divulgació en aquesta branca de la geologia. / This research paper makes a historical collection of Catalan mineralogy from the sixteenth to early nineteenth
century, through the various institutions that have promoted research and conservation of minerals. A complete
profile of some of the characters that have influenced this area of knowledge is included in the paper. On the other
hand, identifies and assesses the Catalan mineralogical heritage, both in situ and ex situ, and establishes the
relationship between both types of heritage, to know their condition of preservation.
Particular attention is paid to mineralogical collections and museums and a historical review of the materials detailed
in a selection of relevant institutions. Studied aspects are: it's importance as a scientific resource, the museographic
features, classification systems, different styles and historical developments in the international and local level. Are
also made a comparative analysis of eighteen parameters and managing models for museum collections.
For the valuation of the preserved material a specific study was developed for each of the preserved species in order
to assess the resource and identify the samples assets. To summarize the characteristics of the 6585 recorded
samples. A ten fileds complete database was also created with the names of mineral species and populations
homogenized, updated and corrected according to the List of mineral species and the guide of towns and regions of
Catalonia. It has been also photographed much of the material. From this information, we highlighted the best parts
under four categories: single species, exceptional specimen, historical specimen and important mineral for each
specie and/or variety.
Mineralogical Catalan heritage is undervalued and is very vulnerable. Environmental and museistic policies are
inadequate. This fact added to the current economic situation, not only affectthe sites listed, but also deterioration
and plundering of the outcrops, the restoration of mining and quarrying, but also to preserved material: total or partial
closure of collections and / or museums, ignorance of the value of owned material. Only half of those species of
heritage sites is preserved, which are guarded unevenly across the set of collections.
It is concluded that the current mineralogical collections are obsolete, based on similar criteria from those of XVIIIth
century. With few exceptions, it is clear the lack of a definite focus and clear objectives. It would be necessary to
define a "philosophy" of collection, setting of goals and invest financial and human resources to achieve, since it is
difficult to structure a good collection based on occasional donations. We identified several weaknesses in general
terms that occur mainly in the lack of financial resources, problems with samples storage, management of reserve
material and documentation, and divulgation. However, these collections are of great importance, as part of the
geodiversity of Catalan mineralogyand is preserved and documented and have a high scientific and cultural potential.
It's an essential resource for research and divulgation in this branch of geology.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/81560 |
| Date | 24 April 2012 |
| Creators | Restrepo Martínez, Catalina |
| Contributors | Mata i Perelló, Josep M. (Josep Maria), Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 539 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0036 seconds