Return to search

El arte ecológico contemporáneo en Ecuador. Una propuesta artística sobre las texturas de la Amazonía y la Pachamama.

[ES]
Cuando las texturas hablan...
El abordaje del breve estudio del tsunami europeo en los territorios que hoy se conoce como Latinoamérica, ha tenido, y tiene mucho que ver con lo que hoy llamamos arte contemporáneo ecuatoriano. Cazar en este prolijo mosaico histórico, emergidos de diferentes culturas en diferentes escenarios, se hace evidente el retorno a las referencias del pasado Precolombino.
La alusión a la ancestralidad en la práctica artística con la Naturaleza como elemento central durante el siglo pasado y, con más asiduidad en las últimas décadas del siglo XXI es, sin duda, el paradigma de la visión homogénea, coherente; surgidas en diversas disciplinas y en los diferentes países latinoamericanos. Con una valoración artística de carácter plural, dinámica, guiada por el concepto de recuperar la tierra para tenerlo todo. Y todo. Implica nuestros árboles y nuestros ancianos que saben con plenitud los nombres de las especies que viven en sus territorios.
Realizar un estudio sobre las texturas naturales en la Amazonía, que se le ha dado un buen manejo de sus recursos a través del arte. De esta forma, se ha intentado indagar detrás de cada instalación para interpretar las necesidades que llevaron a los artistas precolombinos a escogerla, y hasta dónde está permitido hacer uso de ella y cómo la integraron a un público, o hacer un discurso propio, genuino; donde queda plasmada la identidad global de un arte acorde con la Naturaleza y el humano. Es innegable, tangible, su articulación de aquellos mecanismos estéticos globalizadores en lo que se desarrolla una industria cultural contemporánea ecuatoriana.
La autenticidad de los discursos artísticos renovadores de hoy, son los cimientos de una nueva historia: desbordante, de carácter maleable, con afán revisionista y cuestionador. Van acordes a las voces de los expertos sobre el calentamiento de la Tierra. Y, en nuestra investigación las texturas tienen la palabra...
Aspiro también a que mi ángulo de aproximación hacia la Amazonía y sus texturas, propicie otras miradas... / [CA]
Quan les textures parlen...
L'abordatge del breu estudi del tsunami europeu als territoris que avui es coneixen com a Llatinoamèrica ha tingut i té molt a veure amb el que avui diem art contemporani equatorià. Caçar en aquest prolix mosaic històric, emergits de diferents cultures en diferents escenaris, es fa evident el retorn a les referències del passat precolombí.
L'al·lusió a l'ancestralitat en la pràctica artística amb la Naturalesa com a element central durant el segle passat, i amb més assiduïtat en les últimes dècades del segle XXI, és, sens dubte, el paradigma de la visió homogènia, coherent; sorgida en diverses disciplines i als diferents països llatinoamericans. Amb una valoració artística de caràcter plural, dinàmica, guiada pel concepte de recuperar la terra per a tenir-ho tot. I tot. Implica els nostres arbres i els nostres ancians, que saben plenament els noms de les espècies que viuen als seus territoris.
Realitzar un estudi sobre les textures naturals a l'Amazònia, a la qual s'ha donat un bon maneig dels recursos a través de l'art. D'aquesta manera, s'ha intentat indagar darrere de cada instal·lació per a interpretar les necessitats que van portar als artistes precolombins a triar-la, i fins a on està permès usar-la i com la van integrar a un públic, o fer un discurs propi, genuí; on queda plasmada la identitat global d'un art concorde amb la naturalesa i l'humà. És innegable, tangible, la seua articulació d'aquells mecanismes estètics globalitzadors en el quals es desenvolupa una indústria cultural contemporània equatoriana.
L'autenticitat dels discursos artístics renovadors d'avui són els fonaments d'una nova història: desbordant, de caràcter mal·leable, amb afany revisionista i qüestionador. Van concordes a les veus de les persones expertes sobre l'escalfament de la Terra. I, en la nostra recerca, les textures tenen la paraula...
Aspire també a fer que el meu angle d'aproximació cap a l'Amazònia i les seues textures propicie altres mirades... / [EN]
When textures speak...
The approach of the brief study of the European tsunami in the territories now known as Latin America has had, and has much to do with what we now call Ecuadorian contemporary art. Hunting in this neat historical mosaic, emerging from different cultures in different stages, the return to the references of the Pre-Columbian past become evident.
The allusion to ancestry in artistic practice with Nature as a central element during the last century and, more assiduously in the last decades of the 21st century, is undoubtedly the paradigm of the homogeneous, coherent vision that has emerged in various disciplines and in the different Latin America countries. With an artistic assessment of a plural, dynamic nature, guided by the concept of recovering the land in order to have it all. And everything. It involves our trees and our elders who fully know the names of the species that live in their territories.
To carry out a study on natural textures in the Amazon, which has been given a good management of its resources through art. In this way, we have tried to investigate behind each installation to interpret the needs that led pre-Columbian artists to choose it, and to what extent it is allowed to make use of it and how they integrated it to an audience, or to make their own, genuine discourse; where the global identity of an art in accordance with Nature and the human being is captured. It is undeniable, seeable, its articulation of those globalising aesthetic mechanisms in which a contemporary Ecuadorian cultural industry is developing.

The authenticity of today's renovating artistic discourses are the foundations of a new history: overflowing, malleable, revisionist and questioning. They go hand in hand with the voices of the experts on global warming. And, in our research, textures have the floor...

I also hope that my angle of approach to the Amazon and its textures will lead to other perspectives... / Lino Toala, MB. (2022). El arte ecológico contemporáneo en Ecuador. Una propuesta artística sobre las texturas de la Amazonía y la Pachamama [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/189165

Identiferoai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/189165
Date04 November 2022
CreatorsLino Toala, Mariano Bolivar
ContributorsFurió Vita, Dolores, Silvestre García, Laura, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts
PublisherUniversitat Politècnica de València
Source SetsUniversitat Politècnica de València
LanguageSpanish
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion
Rightshttp://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0034 seconds