El nostre estudi té per objectiu ampliar el coneixement dels centres de producció ceràmics de la zona de l’Ager Tarraconensis.
La falta d’intervencions arqueològiques extensives i sistemàtiques dels diferents centres de producció ha provocat que les interpretacions per tal d’entendre l’organització, la distribució, la lògica interna, la cronologia i la capacitat de producció d’una figlina concreta siguin molt limitades. És doncs en aquest context d’ampliació dels treballs arqueològics i avenç sobre el coneixement dels centres de producció ceràmics on cal incloure l’estudi que presentem.
La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec ha permès identificar un centre de producció amb una superfície total d’uns 2.300 m² i tres fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle II – inicis del segle III dC) amb un total de dotze forns de cocció de diferents tipus, sis basses de decantació d’argila, una pastera, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, modelatge i assecat de les peces ceràmiques.
El material ceràmic exhumat ens ha permès saber que al taller ceràmic del Vila-sec s’hi fabricava material constructiu, pondera, ceràmica comuna, llànties, imitacions de copes de terra sigillata hispànica, parets fines, àmfores tipus Dr. 2-4 i àmfores Dr. 2-4 tardanes o evolucionades. / Nuestro estudio tiene por objetivo ampliar el conocimiento de los centros de producción cerámicos de la zona del Ager Tarraconensis.
La falta de intervenciones arqueológicas extensivas y sistemáticas de los diferentes centros de producción ha provocado que las interpretaciones para entender la organización, distribución, lógica interna, cronología y capacidad de producción de una figlina concreta sean muy limitadas. Es en este contexto de ampliación de los trabajos arqueológicos y avance sobre el conocimiento de los centros de producción cerámicos dónde debemos incluir el estudio que presentamos.
La intervención arqueológica al yacimiento del Vila-sec ha permitido identificar un centro de producción con una superficie total de unos 2.300 m² y tres fases cronológicas (entre la época de los emperadores Tiberio-Claudio y finales del siglo II – inicios del siglo III dC) con un total de doce hornos de cocción de diferentes tipologías, seis balsas de decantación de arcilla, una amasadera, canalizaciones de tegulae y cuatro ámbitos destinados al tratamiento, modelado y secado de las piezas cerámicas.
El material cerámico exhumado nos ha permitido saber que en el taller cerámico del Vila-sec se fabricaba material constructivo, pondera, cerámica común, lucernas, imitaciones de copas de terra sigillata hispánica, paredes finas, ánforas tipo Dr. 2-4 i ánforas Dr. 2-4 tardías o evolucionadas. / Our investigation aims to broaden the knowledge about the production centers of pottery in the area of the Ager Tarraconensis.
The lack of archaeological interventions in an extensive way of the various manufacturing centers has caused that the interpretations for understanding the organization, distribution, internal logic, chronology and production capacity of a specific figlina are very limited. So, it is in this context with the increase of archaeological works and the progress about our knowledge of this kind of manufacturing complex where this study should be included.
The archaeological intervention at the site of the Vila-sec has allowed to identify a production center which has a surface around 2300 m² and three chronological phases (from the time of the emperors Tiberius-Claudius to the beginning of the III century AD) with a total of twelve pottery kilns, six settling basins for clay, a kneading trough, tegulae channels, a large warehouse and some areas used to the treatment, moulding and drying the ceramic items.
The exhumed ceramic material has made allowed us to know that in the industrial workshop of the Vila-sec was manufactured tableware, cooking ware, thin-walled ware, architectural ceramics, pondera, hispanic terra sigillata, lamps and amphorae of Dressel 2-4 and late Dressel 2-4 types.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/108958 |
| Date | 11 January 2013 |
| Creators | Roig Pérez, Josep Francesc |
| Contributors | Ruíz de Arbulo, Joaquín, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 267 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0023 seconds