La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] és una de
les plagues més importants dels fruiters de llavor (pereres, pomeres i
codonyers) i dels noguers. El seu control és crític per a assolir una producció
sostenible i amb qualitat per a l’exportació. La implementació de programes
de control d’abast regional de grans àrees ha demostrat ser una estratègia
molt efectiva que permet assolir molt bons resultats de control amb nivell de
danys baixos i una reducció important en l’ús d’insecticides. En aquestos
programes, la recollida, registre i flux de la informació per a la presa de
decisions és un factor crític, essent necessari disposar de metodologies
fiables des del punt de vista biològic i sostenible, des de l’econòmic. El
recompte de les poblacions és un factor clau per a determinar el risc d’atac de
la carpocapsa i prendre decisions de control. En aquest context s’avaluaren
diferents aspectes de la taxonomia i el monitoreig de C. pomonella, com un
caràcter per a la ràpida diferenciació entre mascles i femelles, el
comportament i l’eficàcia d’un nou atraient per a l’estimació de les seves
poblacions, l’ús de la geoestadística i els sistemes d’informació geogràfica per
a la interpretació i el maneig de grans quantitats de dades de captura en
trampes, l’efecte del vent en la distribució espacial dels adults i finalment, es
proposa un sistema de vigilància d’abast nacional. un sistema de vigilancia a
nivel regional. Es determinà que la taca negra present en la part inferior del
primer parell d’ales dels mascles de C. pomonella és un caràcter sexual
secundari fiable per a la diferenciació de mascles i de femelles capturats en
trampes esquerades amb cairomona. Les trampes esquerades amb feromona
més cairomona, són més atractives pels mascles i les femelles de carpocapsa
que els esquers de cairomona sola i un 50% més atractius pels mascles que
els esquers de 1 o 10 mg de feromona, en àrees tractades amb la tècnica de
confusió sexual. La geoestadística pot ser una eina valuosa per a avaluar la
distribució espacial de carpocapsa en aquestos programes de control i per a
implementar models que considerin la delimitació de zones de risc pel
control de plagues. L’activitat de vol de carpocapsa durant el mes de novembre (vol de la generació hivernant) té lloc quan la temperatura supera
els 15°C i entre les 18:30 i les 02:00 h. No es detectà una influència
significativa del vent durant el període esmentat en la distribució espacial de
la plaga, per la qual cosa no es recomana una distribució de las trampes amb
una separació diferencial segons la direcció. Es determinà que una separació
de 200 m entre trampes ofereix informació fiable per la finalitat de vigilància
fitosanitaria, amb una reducció propera al 60% en el nombre de trampes en
relació a la separació de 100 m actualment en ús. Aquesta separació
permetrà, a més, la disminució del cost del sistema de vigilància i
monitoreig. En resum, s’avaluaren i desenvoluparen metodologies i eines
que faciliten i tornen més eficient el monitoreig i el procés de presa de
decisions en el control de C. pomonella en programes de grans àrees
tractades amb la tècnica de confusión sexual. / La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] es una de
las plagas principales de los frutales de pepita (peras, manzanas y
membrillos) y nogales. Su control es crítico para lograr una producción
sustentable y con calidad de exportación. La implementación de programas
de control a nivel regional o de grandes áreas ha probado ser una estrategia
altamente efectiva que permite lograr muy buenos resultados de control con
bajos niveles de daño y una sustancial reducción en el uso de insecticidas. En
estos programas, la colecta, registro y flujo de información para la toma de
decisiones es un factor crítico, siendo necesario contar con metodologías
confiables desde el punto de vista biológico y sustentables desde lo
económico. El monitoreo de las poblaciones es un factor clave para
determinar el riesgo de ataque de la carpocapsa y tomar decisiones de
control. En este contexto se evaluaron diferentes aspectos de la taxonomía y
el monitoreo de C. pomonella, como un caracter para la rápida
diferenciación de machos y hembras, el comportamiento y eficacia de un
nuevo atractivo para su monitoreo, el uso de la geoestadística y los sistemas
de información geográfica para la interpretación y manejo de grandes
cantidades de datos de captura en trampas, el efecto del viento en la
distribución espacial de los adultos y finalmente, se propuso un sistema de
vigilancia a nivel regional. Se determinó que la mancha negra presente en la
parte inferior del primer par de alas de los machos de C. pomonella es un
caracter sexual secundario confiable para la diferenciación de machos y
hembras de la especie capturados en trampas que contienen cebos con
cairomona. Las trampas cebadas con feromona mas cairomona, son mas
atractivas para los machos y hembras de la carpocapsa que los cebos de
cairomona sola y un 50% mas atractivas para los machos que los cebos con 1
o 10 mg de feromona, en áreas tratadas con la técnica de confusión sexual.
La geoestadística puede ser una herramienta valiosa para evaluar la
distribución espacial de la carpocapsa en éstos programas de control e
implementar modelos que consideren la delimitación de zonas de riesgo parael control de plagas. La actividad de vuelo de la carpocapsa durante el mes de
noviembre (vuelo de la generación invernante) ocurre cuando la temperatura
supera los 15°C y entre las 18:30 y las 02:00 h. No se detectó una influencia
significativa del viento durante el período mencionado en la distribución
espacial de la plaga, por lo que no se recomienda una distribución de las
trampas con un distanciamiento diferencial según la dirección considerada.
Se determinó que una grilla de 200 m entre trampas ofrece información
confiable para los fines de vigilancia fitosanitaria, con una reducción cercana
al 60% en el número de trampas respecto a la grilla actualmente en uso de
100 m. Esta grilla además permitirá la disminución del costo del sistema de
vigilancia y monitoreo. En resumen, se evaluaron y desarrollaron
metodologías y herramientas que facilitan y tornan más eficiente el
monitoreo y el proceso de toma de decisiones en el control de C. pomonella
en programas de grandes áreas tratadas con la técnica de la confusión sexual. / The codling moth [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] is one of
the main pest attacking pome fruits (apples, pears, and quince) and walnuts.
Its control is critical in order to obtain a sustainable production and
exportable fresh fruit. The implementation of control strategies like areawide
programs has proven to be very effective, allowing for a substantial
reduction on damaged fruits and on the use of insecticides. Collection,
registration and delivery of the information needed for the decision-making
process, is a critical factor in these programs, being necessary to use proved
and reliable biological and economically sustainable methodologies.
Population monitoring is a key factor in order to assess the risk of attack of
the codling moth and to decide the application of a control measure. Under
this scenario, different aspects of C. pomonella taxonomy and biology were
evaluated as long with new analytical tools. Among them, a sexual character
for the quick differentiation of sexes, the efficacy of a new lure, the use of
geostatistical analysis and Geographical Information Systems aimed to the
manage bulk data of trap capture, the effect of the wind on the spatial
distribution of adults, and finally a proposal of a regional surveillance system
for the pest. As a result it was found that the black spot in the inner side of
the forewings of males of C. pomonella is a reliable character for the
differentiation of the sexes when they are trapped with lures containing
kairomone. Traps lured with codlemone plus kairomone were more
attractive to males and females of the codling moth than lures with
kairomone alone, and 50% more attractive for males than lures containing 1
or 10 mg of codlemone, when used in orchards permeated with pheromones
as a control measure. Geostatistical analysis could be a very valuable tool in
order to evaluate de spatial distribution of codling moth in area-wide
programs and to implement control strategies with the delimitation of riskareas
of action. Adult flight activity during November (peak of overwinter
generation flight) takes place when temperatures are above 15°C and from
18:30 to 2:00 h. No significant effect of the wind direction on the spatialdistribution of the pest was observed during this time of the year. In
consequence, trap distance in different directions do not need to be
modified. A grid with traps set at 200 m from each other, provides reliable
information in order to keep an efficient phytosanitary surveillance program.
The reduction of almost 60% of the number of traps used today, allows for a
marked reduction of monitoring costs. In summary, several methodologies
and tools were evaluated with the aim to make more simple and efficient the
monitoring and control decision of C. pomonella in area-wide programs
treated with mating disruption.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/94521 |
| Date | 27 September 2012 |
| Creators | Fernández, Darío E. |
| Contributors | Avilla Hernández, Jesús, Ribes Dasi, Manuel, Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 283 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0178 seconds