Aquesta recerca es va desenvolupar al Perú, país d'economia emergent i de renda mitjana-alta. Si bé té un creixement econòmic sostingut, els seus indicadors de pobresa no disminueixen al ritme del seu creixement i el seu nivell d'iniquitat econòmica continua essent un dels més elevats de l'Amèrica Llatina. L'objectiu d'aquesta recerca és comprendre i explicar la relació que s'estableix entre les empreses i les famílies que incentiven la reducció de la pobresa en l'àmbit rural. Els resultats contribueixen a entendre l'aportació que el sector privat pot fer en la reducció de la pobresa rural. La recerca s'ha fet d'acord amb el mètode qualitatiu, basat en l'estudi de quatre casos, de dues empreses financeres: la Financiera Confianza i la Caja Municipal de Ahorro y Crédito del Cusco, i de dues empreses extractives: la Minera Yanacocha i el Grupo Energético Aguaytía. El marc conceptual sobre la responsabilitat social s'ha basat en les teories d'Archie B. Carroll, Michael Porter i Mark Kramer, els quals identifiquen quatre tipus de relacions: econòmica, legal, ètica i filantròpica. I en tres teories endògenes sobre la reducció de la pobresa: la capitalització dels actius físics de la població pobra, d'Hernando de Soto; el desenvolupament de les capacitats humanes, d'Amartya Sen, i l'accés als mercats, de C. K. Prahalad, coneguda com el model de la "base de la piràmide" (BOP). D'acord amb les conclusions obtingudes, la relació entre l'empresa i la família ha contribuït efectivament a reduir la pobresa. Dels quatre tipus de relació empresa- família, el tipus de relació preponderant és l'econòmica, seguit de l'ètica i de la filantròpica. A partir de l'anàlisi dels casos, es comprova que les famílies rurals han utilitzat, principalment, dues de les estratègies esmentades per superar la pobresa: l'estratègia d'accés als mercats, enunciada per C. K. Prahalad, i l'estratègia de desenvolupament de capacitats, enunciada per Amartya Sen. L'estratègia de valorització dels actius físics, proposada per De Soto, acompleix una funció en la disminució de la vulnerabilitat social, és a dir, a evitar que les famílies que van superar la pobresa hi tornin a caure. Això confirma el potencial contributiu del sector privat en la reducció de la pobresa rural. / La presente investigación se desarrolló en el Perú, país de economía emergente y de renta media alta. Aún cuando cuenta con un crecimiento económico sostenido, sus indicadores de pobreza no disminuye al ritmo de su crecimiento y su nivel de inequidad economica sigue siendo uno de los más altos en latinoamerica. El propósito de esta investigación es comprender y explicar la relación establecida entre las empresas y las familias que incentivan la reducción de la pobreza en el ámbito rural. Los resultados contribuyen a la comprensión del aporte que puede hacer el sector privado en la reducción de la pobreza rural. La investigación se realizó con el método cualitativo, basado en cuatro estudios de casos; dos empresas financieras: La Financiera Confianza, La Caja Municipal de Ahorro y Crédito del Cusco, y dos empresas extractivas: la Minera Yanacocha y el Grupo Energético Aguaytía. El marco conceptual sobre la responsabilidad social se basó en las teorías de Archie B. Carroll y Michael Porter y Mark Kramer. Quienes han identificado cuatro tipos de relaciones: económica, legal, ética y filantrópica. Y tres teorías endógenas sobre la reducción de la pobreza; la capitalización de los activos físicos de la población pobre de Hernando de Soto; el desarrollo de las capacidades humanas de Amartya Sen, y el acceso a los mercado de C.K. Prahalad, conocida como el modelo de la Base de la Pirámide, BOP. Según los hallazgos la relación entre la empresa y la familia ha contribuido efectivamente en la reducción de la pobreza. De los cuatro tipos de relación Empresa-Familia; el tipo de relación preponderante es la económica, seguido del tipo de relación ética, y la relación filantrópica. De acuerdo con el análisis de los casos, se comprueba que las familias rurales han utilizado, principalmente dos de las estrategias mencionadas para superar su pobreza; la estrategia de acceso a los mercados, enunciada por C. K. Prahalad, y la estrategia de desarrollo de capacidades, enunciada por Amartya Sen. La estrategia de valorización de activos físicos, propuesta por De Soto, cumple una función en la disminución de la vulnerabilidad social, es decir en evitar que las familias que superaron la pobreza vuelvan a caer en ella. Confirmando de esta manera el potencial contributivo del sector privado en la reducción de la pobreza rural. / This research was undertaken in Peru. Peru is a country with an emerging economy, growing at an average annual rate of 7% per annum, and middle income country. Nevertheless, its poverty and economic inequality indicators are among the highest in Latin America. The aim of this research is to understand and explain those relationships established between business and families that promote poverty reduction in rural areas. This research was developed using a qualitative method based on four case studies; two finance companies: Financiera Confianza, Caja Municipal de Ahorro y Crédito del Cusco and two extractive companies: Yanacocha Mining Company, Aguaytia Energy Group. The conceptual framework relating to social responsibility is based on the theories of Archie B. Carroll, Michael Porter and Mark Kramer, who recognize four kinds of relationships between business and families: economic, legal, ethical and philanthropic. In addition, they acknowledge three endogenous theories of poverty reduction: Hernando de Soto's theory of asset capitalization of the impoverished, the human capability development of Amartya Sen, and C.K. Prahalad's market access theory, known as the Base of the Pyramid model (BOP.) The findings of this research demonstrated that the relationship between business and families has contributed to poverty reduction in rural areas. Of the four kinds of relationships, the economic type predominated, followed by the ethic and philanthropic relationships. According to the case analyses, the participating rural families primarily employed two strategies in order to overcome their poverty: the market access model of C.K. Prahalad and Sen's capabilitiy development strategy. Furthermore, the asset capitalization theory of De Soto contributed to decreases in social vulnerability; that is to say, it helps ensure that rural families do not return to poverty. These outcomes confirm the strength of the private sector's contribution to rural poverty reduction.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/9174 |
Date | 19 January 2011 |
Creators | Ventura Egoávil, José Epifanio |
Contributors | Jauregui, Kety, Vernís, Alfred, Universitat Ramon Llull. ESADE-BS - Economia, Ciències Socials i Mètodes |
Publisher | Universitat Ramon Llull |
Source Sets | Universitat Ramon Llull |
Language | Spanish |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds