[ES] El valor de la arquitectura tradicional, entendida como aquella construida por la propia comunidad en base a sus condiciones, necesidades y recursos, reside en parte en las técnicas constructivas empleadas para ello al reflejar todo un proceso de adaptación, optimización y desarrollo de conocimiento durante siglos. Sin embargo, tanto el componente material como inmaterial de la arquitectura tradicional está actualmente amenazada por la industrialización, la despoblación, la pérdida de conocimientos, el abandono, la falta de valoración, etc.
Los muros mixtos de madera son una técnica constructiva tradicional donde se combina un armazón de madera con una función principalmente estructural y una gran diversidad de materiales y soluciones para resolver las necesidades de cerramiento, revestimiento y aislamiento de los espacios definidos por el armazón. A pesar de que la arquitectura tradicional española se relaciona en el imaginario colectivo con la arquitectura de tapia y adobe, los muros mixtos de madera constituyen un elemento muy importante de la arquitectura tradicional de algunas zonas del territorio español, cuya gran diversidad y variedad demuestra la capacidad de adaptarse a unas condiciones geográficas, urbanísticas, arquitectónicas y constructivas concretas. Aunque poseen un gran interés a nivel histórico, cultural, etnológico y paisajístico, no se han estudiado al mismo nivel de profundidad que otras técnicas tradicionales españolas ni con el mismo nivel de detalle que se ha alcanzado en otros países con una gran presencia de muros mixtos de madera como Francia, Alemania, Inglaterra, Portugal, Italia, etc. En el contexto español, tanto en los tratados de arquitectura históricos y catálogos de arquitectura popular como en los estudios más recientes, las referencias a los muros mixtos son puntuales, centradas en muchos casos a una región o tipología concreta y sin llegar a profundizar en la forma de construcción.
Ante esta situación, la presente investigación pretende ofrecer una visión general de los muros mixtos de madera en el territorio español, señalando la gran diversidad de variantes existentes, profundizando en su estado de conservación y determinando la forma en la que están siendo transformados. Para ello se ha basado en el análisis estadístico de 1.128 casos de estudio documentados repartidos por todo el territorio, cuya caracterización progresiva según diferentes variantes tipológicas, geométricas, materiales y acabados ha permitido reflejar la frecuencia y distribución de cada uno de los tipos identificados, así como señalar la lógica constructiva o razón de ser asociada. La comparación entre las características de las variantes identificadas y las condiciones geográficas, urbanísticas, arquitectónicas y constructivas ha permitido comprender las razones que han motivado su desarrollo y utilización en diferentes contextos. Asimismo, ante el panorama de desprotección y riesgo al que se enfrenta en general la arquitectura tradicional, se han estudiado los mecanismos de degradación y las dinámicas de transformación más frecuentes y se han comparado con las características constructivas para conocer la resiliencia y vulnerabilidad de la técnica en sí misma y las estrategias con las que los propietarios han hecho frente. De esta forma, una vez conocidos los muros mixtos de madera como técnica constructiva, incluyendo su diversidad y su vulnerabilidad, ha sido posible plantear una serie de recomendaciones y líneas guía para su conservación, intervención y puesta en valor. / [CAT] El valor de l'arquitectura tradicional, entesa com aquella construïda per la pròpia comunitat sobre la base de les seues condicions, necessitats i recursos, resideix en part en les tècniques constructives emprades per a això en reflectir tot un procés d'adaptació, optimització i desenvolupament de coneixement durant segles. No obstant això, tant el component material com immaterial de l'arquitectura tradicional està actualment amenaçada per la industrialització, la despoblació, la pèrdua de coneixements, l'abandó, la falta de valoració, etc.
Els murs mixtos de fusta són una tècnica constructiva tradicional on es combina una armadura de fusta amb una funció principalment estructural i una gran diversitat de materials i solucions per a resoldre les necessitats de tancament, revestiment i aïllament dels espais definits per l'armadura. Malgrat que l'arquitectura tradicional espanyola es relaciona en l'imaginari col·lectiu amb l'arquitectura de tàpia i tova, els murs mixtos de fusta constitueixen un element molt important de l'arquitectura tradicional d'algunes zones del territori espanyol. La seua gran diversitat i varietat demostra la capacitat d'adaptar-se a unes condicions geogràfiques, urbanístiques, arquitectòniques i constructives concretes. Encara que posseeixen un gran interés a nivell històric, cultural, etnològic i paisatgístic, no s'han estudiat al mateix nivell de profunditat que altres tècniques tradicionals espanyoles ni amb el mateix nivell de detall que s'ha aconseguit en altres països amb una gran presència de murs mixtos de fusta com França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Itàlia, etc. En el context espanyol, tant en els tractats d'arquitectura històrics i catàlegs d'arquitectura popular com en els estudis més recents, les referències als murs mixtos són puntuals, centrades en molts casos a una regió o tipologia concreta i sense arribar a aprofundir en la forma de construcció.
Davant aquesta situació, la present investigació pretén oferir una visió general dels murs mixtos de fusta en el territori espanyol, assenyalant la gran diversitat de variants existents, aprofundint en el seu estat de conservació i determinant la forma en la qual estan sent transformats. Per a això s'ha basat en l'anàlisi estadística de 1.128 casos d'estudi documentats per tot el territori, la caracterització progressiva en base a diferents variants tipològiques, geomètriques, materials i acabats ha permés reflectir la freqüència i distribució de cadascun dels tipus identificats, així com assenyalar la lògica constructiva o raó de ser associada. La comparació entre les característiques de les variants identificades i les condicions geogràfiques, urbanístiques, arquitectòniques i constructives ha permés comprendre les raons que han motivat el seu desenvolupament i utilització en diferents contextos. Així mateix, davant el panorama de desprotecció i risc al qual s'enfronta en general l'arquitectura tradicional, s'han estudiat els mecanismes de degradació i les dinàmiques de transformació més freqüents i s'han comparat amb les característiques constructives per a conéixer la resiliència i vulnerabilitat de la tècnica en si mateixa i les estratègies amb les quals els propietaris han fet front. D'aquesta manera, una vegada coneguts els murs mixtos de fusta com a tècnica constructiva, incloent-hi la seua diversitat i la seua vulnerabilitat, ha sigut possible plantejar una sèrie de recomanacions i línies guia per a la seua conservació, intervenció i posada en valor. / [EN] The value of traditional architecture understood as the architecture built by the local community based on its conditions, needs and resources, lies partly in its construction techniques. Those techniques reflect a whole process of adaptation, optimisation and development of knowledge over centuries. However, tangible and intangible components of traditional architecture are currently threatened by some factors such as industrialisation, depopulation, loss of knowledge, neglect or lack of appreciation.
Half-timbered walls are a traditional construction technique that combines a timber frame with a mainly structural function and a wide range of materials and solutions to meet the enclosure needs, cladding and insulation of the spaces defined by the frame. Despite the fact that traditional Spanish architecture is associated in the collective imagination with the architecture of adobe and adobe, half-timbered walls are an essential element of the traditional architecture of certain areas of Spain, whose great diversity and variety demonstrate the ability to adapt to specific geographical, urbanistic, architectural and constructive conditions. Although their historical, cultural, ethnological and landscape value, they have not been studied at the same level of depth as other traditional techniques found in Spanish vernacular architecture, nor with the same level of detail as in other countries with a significant presence of half-timbered walls such as France, Germany, England, Portugal or Italy. In the Spanish context, whether in historical architectural treatises and catalogues of popular architecture or in more recent studies, references to half-timbered walls are occasional. The few specific studies tend to focus on a specific region or typology without giving a general view or going into the form of construction in depth.
Given this situation, the present research aims to provide an overview of half-timbered walls in Spain, pointing out the great diversity of existing variants, examining their state of conservation and determining how they are being transformed. To this end, it has been based on the statistical analysis of 1,128 documented case studies spread throughout the territory. The progressive characterisation based on different typological, geometric, material and finish variants has made it possible to reflect the frequency and distribution of each of the identified types and point out the associated constructive logic or reason for their existence. Comparing the characteristics of the identified variants and the geographical, urban, architectural and constructive conditions has made it possible to understand the reasons behind their development and use in different contexts. Likewise, given the panorama of lack of protection and risk faced by traditional architecture in general, the mechanisms of degradation and the most frequent dynamics of transformation have been studied and compared with the construction characteristics in order to understand the resilience and vulnerability of the technique itself and the strategies used by the owners to overcome them. In this way, once half-timbered walls as a construction technique are known, including their diversity and vulnerability, it has been possible to propose a series of recommendations and guidelines for their conservation, intervention and enhancement. / Hueto Escobar, A. (2023). Los muros mixtos de madera en España. Estudio de una técnica tradicional para su puesta en valor y conservación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195845
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/195845 |
| Date | 04 September 2023 |
| Creators | Hueto Escobar, Alicia |
| Contributors | Diodato, Maria, Mileto, Camilla, Vegas López-Manzanares, Fernando, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0037 seconds