La recerca desenvolupada en aquesta tesi s’ha centrat en l’evolució del poblament i el paisatge protohistòric en la Cessetània occidental. L’àmbit territorial es correspon grosso modo amb les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès. L’estudi del poblament s’inicia en el bronze final (1150-650 aC), on s’observa una generalització de l’hàbitat a l’aire lliure en cabanes. Es tracta d’assentaments molt reduïts ocupats per petits nuclis familiars. Tot i això, la freqüentació de coves encara és important. En el primer ferro (650-550 aC) té lloc un gran canvi, amb l’aparició dels primers assentaments protourbans que disposen d’estructures complexes (muralles) i edificacions de planta ortogonal, amb l’emergència de les comunitats locals. Aquesta evolució del poblament sembla haver-se produït en l’àrea litoral, però en els sectors més interiors podrien haver tingut un desenvolupament més tardà. Durant el període ibèric, concretament en l’ibèric ple (450-200 aC) és quan es constata la jerarquització definitiva del poblament protohistòric en diferents ordres, un dels elements que indicaria l’aparició del protoestat. Els nuclis de poblament més important serien els assentaments de primer i segon ordre, grans centres urbans assumiren un rol de capitalitat respecte el seu entorn immediat i hauríem desenvolupat certes funcions administratives. L’assentament protohistòric de Tarragona hauria exercit de nucli de primer ordre i com a capital de la Cessetània. Per sota existirien els nuclis de tercer ordre, assentaments urbans de dimensions menors, i els nuclis de quart ordre de naturalesa rural. En l’ibèric final es produirà el progressiu desmantellament del model de poblament ibèric, que serà definitiu a l’entorn del 100 aC amb la construcció d’una ciutat ortogonal de tradició itàlica (Tàrraco). / La investigación desarrollada en esta tesis se ha centrado en la evolución del poblamiento y el paisaje protohistórico en la Cessetania occidental. El ámbito territorial corresponde grosso modo a las comarcas del Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà y Tarragonès. El estudio del poblamiento se inicia en el Bronce Final (1159-650 a.C.), donde se observa una generalización del hábitat al aire libre en cabañas. Se trata de asentamientos muy reducidos ocupados por pequeños núcleos familiares. Pero ello no significa un abandono del hábitat en cuevas, que siguen siendo frecuentadas. En el Primer Hierro (650-550 a.C.) tiene lugar un gran cambio, con la aparición de los primeros asentamientos protourbanos que disponen de estructuras complejas (murallas) y edificaciones de planta ortogonal, con la emergencia de las comunidades locales. Esta evolución del poblamiento parece haberse producido en el área litoral, pero en los sectores más interiores podrían haber tenido un desarrollo más tardío. Durante el período ibérico, concretamente en el ibérico pleno (450-200 a.C.) es cuando se constata la jerarquización definitiva del poblamiento protohistórico en diferentes órdenes, uno de los aspectos que indicaría la aparición del protoestado. Los núcleos de poblamiento más importante serian los asentamientos de primer y segundo orden, grandes centros urbanos que asumirían un rol de capitalidad respecto a su entorno inmediato y habrían desarrollado ciertas funciones administrativas. El asentamiento protohistórico de Tarragona habría ejercido como núcleo de primer orden y como capital de la Cessetania. Por debajo existirían núcleos de tercer orden, asentamientos urbanos de dimensiones menores y núcleos de cuarto orden rurales. En el ibérico final se producirá el progresivo desmantelamiento del modelo de poblamiento ibérico, que será definitivo en torno al 100 a.C . con la construcción de una ciudad ortogonal de tradición itálica (Tarraco). / The research carried out in this thesis focuses on settlement organisation and environment evolution in western Cessetania. The study area coincides with current territories of Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà and Tarragonès (present province of Tarragona). The first period analyzed in this study is the Late Bronze Age (1150-650 BC). Settlements, mainly in open air, are made up of small groups of huts inhabited by family groups, although several caves continued to be frequented. During the Early Iron Age (650-550 BC) a major change occurs, when the first protourban sites with complex structures (ramparts) and orthogonal planning appear, indicating the emergence of local communities. This settlement evolution is clear for the littoral area, but inland it may have occurred later. During the Late Iron Age (particularly between 450-200 BC) protohistorical settlement pattern is definitely hierarchic, organized in four orders or levels (one of the features defining a protostate). The most important sites (1st and 2nd order) have an urban character, play the role of capitals of their hinterland and have administrative functions. Protohistorical settlement of Tarragona is one of them, the capital of the Cessetania territory. At a lower level exists a number of smaller sites, the 3rd order settlements, ,and finally (4th order), the rural sites. At the end of the Late Iron Age (200-50 BC) protohistorical settlement organisation will be progressively dismantled until its definitely disappearance c. 100 BC, when a big orthogonal city (Tarraco) will be built based on Italic tradition.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/296436 |
| Date | 24 November 2014 |
| Creators | Canela Gràcia, Joan |
| Contributors | Fiz Fernández, José Ignacio, Belarte Franco, Maria Carme, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 439 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0023 seconds