[EN] In this work we have explored group art therapy group a possible treatment for improving the social competence of children in preschool and elementary. The first chapter of the investigation begins defining the concept of art therapy used as a reference for our research. It also determines the methodological framework from which clinical cases will be addressed. In the second section of the first chapter the concept of social competence is defined, and a number of indicators of it, to be explored in subsequent clinical events are specified. In chapter three the selection of sample and data collection are narrated. In the fourth chapter, seven clinical cases that met the criteria for inclusion in the research are detailed. The conclusions on the process of each child in art therapy group, are detailed individually at the end of each case. This is followed by a statistical analysis of mean difference - by t test for paired samples - of responses to the different scales of the questionnaire BASC. By this analysis, we have found a statistically significant improvement -in parents' questionnaires- on the scales of aggressiveness, behavioral problems, attention problems, atypicality and depression. If we could have benefited from a larger sample, the degree of significant differences found might be even greater. This work ends with the fifth chapter where its conclusions are presented, summarizing the process of approximation to the different objectives that we set at the beginning of our work. For the review of compliance with the hypothesis, indicators of social competence -which were determined in the first chapter- and their level of acquisition is reviewed. In the seven cases described in our study, we can see -from the eleven indicators of social competence- a clear improvement in 100% of cases for six of the indicators; three indicators show an improvement in 86% of children and signs of progress in the remaining 14%. The indicators most resistant to change, or where fewer children have shown improvement are: empathy, with 71% - and prosocial behavior, with only 57%. All the children have demonstrated an improvement in other indicators of social competence, such as the ability to adapt to the context, communicate assertively, maintain satisfying relationships, resolve conflicts, be valued by others and feel accepted. Also a large majority among the 71 and 86% - has obtained an improvement in their ability to: initiate interactions, achieve their goals, control impulses and show empathy. In all cases studied, both parents and teachers reported a significant progress in the social competence of children, which were perceived as better integrated both in the family and the school, enjoying greater extent of their social relationships with peers and adults. This progress coincides with that observed during the evolution of children in art therapy sessions. For all the above, with respect to the hypothesis in our research, we understand that the answer is positive and by the data analyzed compliance with this hypothesis is demonstrated. In the last paragraph of the conclusions we share some strategies, tools and procedures that have been more useful to support the progress of children through art therapy. / [ES] En este trabajo hemos realizado una exploración del arteterapia grupal -utilizado dentro del contexto escolar- como posible elemento de mejora en la competencia social de los niños y niñas en educación infantil y primaria. El primer capítulo -Objeto de la investigación- comienza situando el concepto de arteterapia que hemos tomado como referencia para nuestra investigación. Así mismo se determina cuál es el marco metodológico desde el que se abordarán los casos clínicos. En el segundo apartado del primer capítulo se define el concepto de competencia social y se especifican una serie de indicadores de la misma, que se explorarán en los casos clínicos posteriores. En el capítulo tercero -Material y método- se narran los preparativos para la investigación de campo, la selección de la muestra y la recogida de datos. En el capítulo cuarto, se detallan los siete casos clínicos que cumplieron los criterios de inclusión en la investigación. Las conclusiones sobre el proceso de cada niño/a en el grupo de arteterapia, se recogen de manera individual al finalizar cada caso y como parte del apartado "Cambios compartidos por todos los casos tras las sesiones". A continuación se presenta también el análisis estadístico de diferencia de medias - mediante una prueba t para muestras pareadas - de las respuestas a las diferentes escalas del cuestionario BASC. Mediante este análisis, se ha encontrado una mejora estadística significativa -en los cuestionarios de padres y madres- en las escalas de agresividad, problemas de conducta, problemas de atención, atipicidad y depresión. Es posible que de haber contado con una muestra más amplia, el grado de diferencias significativas encontradas podría ser todavía mayor.
Este trabajo finaliza con el quinto capítulo donde se exponen las Conclusiones del mismo, resumiendo el proceso de aproximación a los diferentes objetivos que nos marcamos al comienzo de nuestro trabajo. Para la revisión del cumplimiento de la hipótesis se repasan los indicadores de la competencia social -que fueron determinados en el primer capítulo- y se valora su grado de adquisición según lo observado durante el desarrollo de cada caso en particular. En los siete casos descritos en nuestro estudio, se puede apreciar -de los once indicadores de la competencia social- una clara mejoría -en el 100% de los casos- para seis de los indicadores; para tres indicadores encontramos una mejora en el 86% de los niños e indicios de progreso en el 14 % restante. Los indicadores más resistentes al cambio, o en los que menos niños han demostrado mejoría son la empatía -con un 71%- y el comportamiento prosocial, con tan solo un 57 %. La totalidad de los niños y niñas sí que han demostrado una mejoría en otros indicadores de la competencia social, como son la capacidad para adaptarse al contexto, comunicarse de manera asertiva, mantener relaciones satisfactorias, resolver conflictos, ser valorado por los demás y sentirse aceptados. También una amplia mayoría -entre el 71 y el 86%- ha obtenido una mejora en su capacidad para: iniciar interacciones, obtener sus metas, controlar impulsos y demostrar empatía.
En todos los casos estudiados, tanto los padres como los profesores describieron un progreso importante en la competencia social de los niños y niñas, que se percibían como mejor integrados tanto en el ámbito familiar como el escolar, disfrutando en mayor medida de sus relaciones sociales con sus compañeros y con las personas adultas. Este progreso coincide con lo observado durante la evolución de los niños y niñas en las sesiones de arteterapia.
Por todo lo anterior, con respecto a la hipótesis planteada en nuestra investigación, entendemos que la respuesta es positiva y que mediante los datos analizados se demuestra el cumplimiento de dicha hipótesis. En el último apartado de las conclusiones compartimos algunas estrategias, herramientas y procedimientos que han sido más útiles / [CA] En este treball hem realitzat una exploració de l'arteterapia grupal com a possible element de millora en la competència social dels xiquets i xiquetes en educació infantil i primària. El primer capítol comença situant el concepte d'arteterapia que hem pres com a referència per a la nostra investigació. Es definix el concepte de competència social i s'especifiquen una sèrie d'indicadors de la mateixa, que s'exploraran en els casos clínics posteriors. La hipòtesi proposada ha sigut: "Un tractament per mitjà de l'arteterapia grupal, realitzat dins de l'entorn escolar, pot ser un element de millora en la competència social de xiquets i xiquetes en educació infantil i primaria". Com a objectiu general, hem intentat "Conocer com influïx la realització d'arteterapia grupal, dins de l'entorn escolar, en la competència social dels xiquets que acudixen a sessions setmanals durant un curs académico. Cada un dels casos és estudiat basant-se en les dades arreplegats en: entrevistes, fitxes omplides per arteterapeuta, notes de les sessions i qüestionaris BASC completats per pares i professors. Les conclusions sobre el procés de cada niño/a en el grup d'arteterapia, s'arrepleguen de manera individual. A continuació es presenta també l'anàlisi estadística de diferència de mitges - per mitjà d'una prova t per a mostres apariades - de les respostes a les diferents escales del qüestionari BASC. Per mitjà d'esta anàlisi, s'ha trobat una millora estadística significativa -en els qüestionaris de pares i mares- en les escales d'agressivitat, problemes de conducta, problemes d'atenció, atipicidad i depressió. És possible que d'haver comptat amb una mostra més àmplia, el grau de diferències significatives trobades podria ser encara major.
Este treball finalitza amb el quint capítol on s'exposen les Conclusions del mateix. Per a la revisió del compliment de la hipòtesi es repassen els indicadors de la competència social -que van ser determinats en el primer capítol- i es valora el seu grau d'adquisició segons allò que s'ha observat durant el desenrotllament de cada cas en particular. En els set casos descrits en el nostre estudi, es pot apreciar -de els onze indicadors de la competència social- una clara millora -en el 100% dels casos- per a sis dels indicadors; per a tres indicadors trobem una millora en el 86% dels xiquets i indicis de progrés en el 14 % restant. Els indicadors més resistents al canvi, o en els que menys xiquets han demostrat millora són l'empatia -amb un 71%- i el comportament prosocial, amb tan sols un 57 %. La totalitat dels xiquets i xiquetes sí que han demostrat una millora en altres indicadors de la competència social, com són la capacitat per a adaptar-se al context, comunicar-se de manera assertiva, mantindre relacions satisfactòries, resoldre conflictes, ser valorat pels altres i sentir-se acceptats. També una àmplia majoria -entre el 71 i el 86%- ha obtingut una millora en la seua capacitat per a: iniciar interaccions, obtindre les seues metes, controlar impulsos i demostrar empatia.
En tots els casos estudiats, tant els pares com els professors van descriure un progrés important en la competència social dels xiquets i xiquetes, que es percebien com millor integrats tant en l'àmbit familiar com l'escolar, disfrutant en major grau de les seues relacions socials amb els seus companys i amb les persones adultes. Este progrés coincidix amb allò que s'ha observat durant l'evolució dels xiquets i xiquetes en les sessions d'arteterapia.
Per tot l'anterior, respecte a la hipòtesi plantejada en la nostra investigació, entenem que la resposta és positiva i que per mitjà de les dades analitzats es demostra el compliment de la dita hipòtesi. En l'últim apartat de les conclusions compartim algunes estratègies, ferramentes i procediments que han sigut més útils per a recolzar el progrés dels xiquets i les xiquetes per mitjà del grup d'arteterapia. / Alonso Borso Carminati, ML. (2016). El grupo de arteterapia como elemento de mejora en la competencia social de los niños y niñas en educación infantil y primaria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63457 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/63457 |
| Date | 04 May 2016 |
| Creators | Alonso Borso Carminati, María Llanos |
| Contributors | Cabrera Vallet, Amparo, Corella Lacasa, Miguel, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0034 seconds