Tot i que es coneix l’involucrament de les cèl·lules pancreàtiques
acinars en patologies exocrines (pancreatitis i càncer de pàncrees),
la manca de models normals basats en cèl·lules ha limitat l’estudi
de les alteracions que succeeixen en el programa de diferenciació
pancreàtica. Hem demostrat prèviament que les cèl·lules mare
embrionàries murines, que són pluripotents, poden adquirir un
fenotip acinar in vitro. Això es va aconseguir, en part, amb una
combinació de senyals que provenien del cultiu de pàncrees fetals
que no era, però, específic del llinatge pancreàtic. L’objectiu
d’aquest treball ha estat el de desenvolupar un protocol selectiu
pel llinatge acinar basat en l’activació seqüencial de vies de
senyalització que recapitulin el desenvolupament pancreàtic in
vivo, a través de la formació definitiva de l’endoderm,
l’especificació pancreàtica i acinar i l’expansió/diferenciació de
progenitors acinars. El tractament de cossos embrionaris amb
Activina A va promoure l’expressió de gens d’endoderm com està
prèviament descrit. El tractament subsegüent amb àcid Retinoic,
FGF10 i Ciclopamina, un inhibidor de la via de Hedgehog, va
resutar en la inducció dels marcadors de progenitors pancreàtics
Pdx1, Ptf1a i Cpa1 però també d’aquells expressats en el llinatge
pancreàtic, que van ser reduïts amb la inhibició de BMPs. Les
cèl·lules van ser a continuació cultivades en Matrigel utilitzant un
sistema de cultiu en 3D en presència de fol·listatina,
dexametasona i KGF comportant una inducció significativa dels
nivells de mRNA i proteïna de marcadors acinars i una
disminució de l’expressió dels de marcadors acinars. A més, es va
veure que Amyl es secretava en el medi. Aquestes dades indiquen
que l’activació selectiva del programa de diferenciació acinar en
cèl·lules mare embrionàries es pot dur a terme mitjançant una
inducció esgraonada de vies de senyalització involucrades en el
desenvolupament pancreàtic exocrí proporcionant una eina
potencial per estudiar la diferenciació pancreàtica i malalties
relacionades amb el pàncrees. / Despite known involvement of pancreatic acinar cells in exocrine
pathologies (pancreatitis and pancreatic cancer), the lack of
normal cell-based models has limited the study of the alterations
that occur in the acinar differentiation program. We have
previously shown that mESC (murine embryonic stem cells),
which are pluripotent, can acquire an acinar phenotype in vitro.
This was achieved, in part, by a combination of signals provided
by the culture of foetal pancreases which was, however, no
specific for the acinar lineage. The aim of this work was to
develop a protocol selective for the acinar lineage based on the
sequential activation of signaling pathways that recapitulate
pancreatic development in vivo, through the definitive endoderm
formation, the pancreatic and acinar specification and the
expansion/differentiation of acinar progenitors. Treatment of
embryoid bodies with Activin A enhanced the expression of
endodermal genes as previously described. Subsequent treatment
with Retinoic acid, FGF10 and Cyclopamine, an inhibitor of the
Hedgehog pathway, resulted in the enhancement of pancreatic
progenitor markers Pdx1, Ptf1a and Cpa1 but also of those
expressed in the hepatic lineage, which were reduced by BMPs
inhibition. Cells were further cultured in Matrigel using a 3D
culture system in the presence of follistatin, dexamethasone, and
KGF leading to a significant enhancement of the mRNA and
protein levels of acinar markers while decreasing the expression
of endocrine ones. Moreover, active Amyl was released into the
medium. These data indicate that the selective activation of the
acinar differentiation program in ES cells can be achieved by
stepwise induction of signaling pathways involved in pancreatic
exocrine development providing a potential tool for studying
pancreatic differentiation and pancreas-related diseases.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/38364 |
| Date | 04 February 2011 |
| Creators | Delaspre, Fabien |
| Contributors | Skoudy, Anouchka, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 139 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0021 seconds