El objetivo de la tesis doctoral responde a la voluntad de encontrar nuevas explicaciones al hecho de que el número de empresarios sea claramente superior al de empresarias. En la descripción de las diferencias entre las empresas creadas por hombres y mujeres subyace una norma: que la brecha es inalterable y natural, puesto que la diferenciación sexual también lo es. Determinadas aportaciones a la literatura en emprendimiento afirman que son más significativas las diferencias halladas entre los empresarios de un mismos sexo que las existentes entre el empresariado de ambos sexos. El trabajo apuesta por buscar interpretaciones que vayan más allá de la diferencia biológica entre ellos y profundiza en el estudio de la influencia que el proceso de socialización ejerce en los individuos y en su voluntad de poner en marcha un negocio en algún momento de sus vidas. Como primer paso, y con objeto de confirmar la persistencia de los estereotipos de género en la actualidad en Catalunya, se trabaja sobre la base de una selección de treinta y un ítems que o bien describen la figura del empresario, o bien son antónimos de la misma. De esta manera, se empieza por identificar las categorías de género (masculino, femenino, andrógino y no diferenciado) a las que pertenecen los ítems escogidos. A continuación se realiza el dibujo de la Orientación de Rol de Género de los individuos que conforman la muestra, es decir, el grado de identificación de las personas con los diferentes estereotipos de género. En segundo lugar se analiza cuáles de los ítems caracterizan la persona emprendedora en la Catalunya actual, y se comprueba que se trata de estereotipos de género masculinos y andróginos. Es decir, ningún rasgo estereotipado como femenino configura la caracterización de la persona emprendedora. Consecuentemente, la mujer no se ve identificada con dicha opción profesional puesto que se siente amenazada por el estereotipo y lo acaba confirmando. La mujer percibe que la sociedad no espera de ella que ponga en marcha un negocio, de manera que actúa en consecuencia y no pone en duda la prescripción del estereotipo. Por otra parte, las personas que se identifiquen con el estereotipo de género masculino y andrógino muestran mayor intención de emprender, y las que se identifican con el género femenino manifiestan una nula voluntad de crear una empresa. Finalmente se comprueba que la variable género posee una mayor capacidad para explicar la intención de emprender de los individuos que la variable sexo. La intención de emprender es fruto de las percepciones subjetivas ¿la orientación de género- más que de las condiciones objetivas ¿el sexo biológico-. Las mujeres no nacen con menor intención de emprender que los hombres, sino que las diferencias aparecen como consecuencia del proceso de socialización. De esta manera, para analizar cuestiones relacionadas con el emprendimiento, hombres y mujeres no pueden ser tratados como grupos homogéneos puesto que las generalizaciones son arriesgadas y nos alejan de la compleja realidad. Como conclusión se propone que para reducir la brecha de género en el emprendimiento se empiece por tomar consciencia de la influencia que aún hoy ejercen los estereotipos de género en la elección de carrera de las personas, así como de la caracterización del empresario con estereotipos de género masculinos y andróginos. Sería necesario, así mismo, mejorar la visibilidad de los rasgos andróginos de la persona emprendedora para que un mayor número de mujeres se identifiquen y se planteen emprender. Se considera, finalmente, la propuesta de un cambio de paradigma en el mundo de los negocios y las organizaciones donde determinados rasgos estereotipados como femeninos sean considerados positivos y necesarios para la gestión empresarial. / Numerous studies have addressed the phenomenon of entrepreneurship from a gender perspective; however their approaches consist in analyzing the differences shown in the behavior of entrepreneurs based on their sex. This doctoral thesis addresses female entrepreneurship from the perspective of gender role orientation. The results of the study confirm the persistence of gender stereotypes related to female leadership and that they affect the entrepreneurial phenomenon. Male stereotypes persist, although others emerge, androgynous, that is, both male and female. Finally, this research examines the influence of gender orientation of individuals in their entrepreneurial intention, deriving theoretical and practical implications. / L’objectiu de la tesi doctoral respon a la voluntat de trobar noves explicacions al fet que el nombre d’empresaris sigui clarament superior al d’empresàries. En la descripció de les diferències entre les empreses creades per homes i dones subjeu una norma: que la bretxa és inalterable i natural, perquè la diferenciació sexual també ho és. Determinades aportacions a la literatura en emprenedoria afirmen que són més significatives les diferències trobades entre els empresaris d’un mateix sexe que les existents entre l’empresariat d’ambdós sexes. El treball aposta per cercar interpretacions que vagin més enllà de la diferència biològica entre ells i aprofundeix en l’estudi de la influència que el procés de socialització exerceix en els individus i en la seva voluntat de posar en marxa un negoci en algun moment de les seves vides. Com a primer pas, i per tal confirmar la persistència dels estereotips de gènere en l’actualitat a Catalunya, es treballa sobre la base d’una selecció de trenta-un ítems que o bé descriuen la figura de l’empresari, o bé són antònims de la mateixa. D’aquesta manera, es comença per identificar les categories de gènere (masculí, femení, androgin i no diferenciat) a les que pertanyen els ítems triats. A continuació es fa el dibuix de l’Orientació de Rol del Gènere dels individus que conformen la mostra, és a dir, el grau d’identificació de les persones amb els diferents estereotips de gènere.En segon lloc s’analitza quins dels ítems caracteritzen la persona emprenedora a la Catalunya actual, i es comprova que es tracta d’estereotips de gènere masculins i andrògins. És a dir, cap tret estereotipat com a femení configura la caracterització de la persona emprenedora. Conseqüentment, la dona no es veu identificada amb aquesta opció professional doncs se sent amenaçada per l’estereotip i l’acaba confirmant. La dona percep que la societat no espera d’ella que posi en marxa un negoci, de manera que actua en conseqüència i no posa en dubte la prescripció de l’estereotip. D’altra banda, les persones que s’identifiquen amb l’estereotip de gènere masculí i androgin mostren major intenció d’emprendre, i les que s’identifiquen amb el gènere femení manifesten una nul•la voluntat de crear una empresa.Finalment es comprova que la variable gènere posseeix una major capacitat per explicar la intenció d’emprendre dels individus que la variable sexe. La intenció d’emprendre és fruit de les percepcions subjectives –l’orientació de gènere- més que de les condicions objectives –el sexe biològic-. Les dones no neixen amb menor intenció d’emprendre que els homes, sinó que les diferències apareixen com a conseqüència del procés de socialització. D’aquesta manera, per analitzar qüestions relacionades amb l’emprenedoria, homes i dones no poden ser tractats com a grups homogenis ja que les generalitzacions són arriscades i ens allunyen de la complexa realitat.Com a conclusió es proposa que per tal de reduir la bretxa de gènere en la creació d’empreses es comenci per prendre consciència de la influència que encara avui exerceixen els estereotips de gènere en l’elecció de carrera de les persones, així com de la caracterització de l’empresari amb estereotips de gènere masculins i andrògins. Caldria, tanmateix, millorar la visibilitat dels trets andrògins de la persona emprenedora per tal que un major nombre de dones s’identifiquin i es plantegin l’opció d’emprendre. Es contempla, finalment, la proposta d’un canvi de paradigma en el món dels negocis i les organitzacions on determinats trets estereotipats com a femenins siguin considerats positius i necessaris per a la gestió empresarial.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/132694 |
| Date | 22 November 2013 |
| Creators | Pérez i Quintana, Anna |
| Contributors | Hormiga Pérez, Esther, Aramayo García, Alejandra Estella, Universitat de Barcelona. Departament d'Economia i Organització d'Empreses |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 255 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0033 seconds