La present tesi doctoral se situa, amb un enfocament des d’una doble, perspectiva, tècnica i filosòfica, en el context d’una anunciada revolució nanotecnològica que planteja interrogants ètics. Però, què hi ha de realment nou en la nanotecnologia? En què afecta aquesta novetat als diferents àmbits de la vida humana? Aquestes qüestions apunten als fonaments mateixos del fenomen nanotecnològic i són abordats al llarg del present treball. La tesi s’ha enfocat des de l’afirmació de la necessitat d’una reflexió sobre la dimensió ètica de la tecnociència en general, tot reconeixent l’important paper de les nanotecnologies dins del discurs científic-tècnic actual. Per això s’ha realitzat un breu repàs per la història de la nanotecnologia, incloent un recorregut per alguns dels autors que han pensat la tècnica des de la filosofia i des de l'ètica, i que connecten amb unes aplicacions nanotecnològiques que, en molts casos no són només una promesa de futur, sinó una realitat. Aquestes aplicacions, i la implantació de les nanotecnologies a escala global semblen portar associats molts beneficis per la humanitat, però també riscos i possibles aspectes ètics que han de ser abordats.
L’enfocament, a nivell col·lectiu, d’aquests reptes ètics, depèn d’alguns factors socio-culturals, com hem mostrat a l’anàlisi comparatiu de les posicions ètiques oficials de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, dues de les comunitats occidentals més avançades i compromeses en el seu desenvolupament nanotecnològic.
Davant la manca de definicions de consens del concepte de nanotecnologia, s’ha proposat un enfocament epistemològicament realista amb l’objectiu d’obtenir una definició adequada per al propòsit de la reflexió ètica, la qual cosa ens ha ajudat a formular una nova definició de nanotecnologia, la qual difereix essencialment de totes les definicions que s’han trobat a la bibliografia consultada.
Finalment, s’ha proposat l’articulació d’unes bases per a una ètica aplicada de les nanotecnologies, un enfocament que també s’ha de considerar una aportació innovadora, atès que no s’ha trobat en la bibliografia consultada un enfocament d’aquest tipus. / La presente tesis doctoral, con un enfoque desde una doble, perspectiva, técnica y filosófica, se sitúa en el contexto de una anunciada revolución nanotecnológica que plantea interrogantes éticos. Pero, ¿qué hay de realmente nuevo en la nanotecnología? ¿En qué afecta esta novedad a los diferentes ámbitos de la vida humana? Algunas de estas cuestiones apuntan a los fundamentos mismos del fenómeno nanotecnológico y son abordados a lo largo del presente trabajo. La tesis se ha enfocado desde la afirmación de la necesidad de una reflexión sobre la dimensión ética de la tecnociencia en general, reconociendo el importante papel de las nanotecnologías dentro del discurso científico-técnico actual. Para ello se ha realizado un breve repaso por la historia de la nanotecnología, incluyendo un recorrido por algunos de los autores que han pensado la técnica desde la filosofía y desde la ética, y que conectan con unas aplicaciones nanotecnológicas que, en muchos casos no son sólo una promesa de futuro, sino una realidad. Estas aplicaciones, y la implantación de las nanotecnologías a nivel global parecen llevar asociados muchos beneficios para la humanidad, pero también riesgos y posibles aspectos éticos que deben ser abordados.
El enfoque, a nivel colectivo, de estos retos éticos, depende de algunos factores socio-culturales, como hemos mostrado en el análisis comparativo de las posiciones éticas oficiales de la Unión Europea y los Estados Unidos de América, dos de las comunidades occidentales más avanzadas y comprometidas en su desarrollo nanotecnológico.
Ante la falta de definiciones de consenso del concepto de nanotecnología, se ha propuesto un enfoque epistemológicamente realista con el objetivo de obtener una definición adecuada para el propósito de la reflexión ética, lo que nos ha ayudado a formular una nueva definición de nanotecnología, la cual difiere esencialmente de todas las definiciones que se han encontrado en la bibliografía consultada.
Finalmente, se ha propuesto la articulación de unas bases para una ética aplicada de las nanotecnologías, un enfoque que también debe considerarse una aportación innovadora, dado que no se ha encontrado en la bibliografía consultada un enfoque de este tipo. / With an approach from a dual perspective, technical and philosophical, this thesis lies in the context of an announced nanotechnological revolution that raises ethical questions. But what is really new in nanotechnology? What does this new development in the different spheres of human life? These questions point to the very foundations of the nanotechnological phenomenon and are discussed throughout this work. The thesis starts on the affirmation of the need for a reflection on the ethical dimension of technique in general, and the recognition of the important role of nanotechnologies within the current technical-scientific discourse. A brief review of the history of nanotechnology, including a tour of some of the authors who have thought the technique from philosophy and ethics has been done, and connecting with nanotechnology applications, which in many cases are not just a promise for the future, but a reality. These applications and the introduction of nanotechnologies as a global issue seem to bring many benefits for mankind, but also potential risks and ethical issues that must be addressed.
How communities face these ethical challenges depends on some socio-cultural factors, as we have shown in the comparative analysis of the ethical positions of European Union officials and the United States, two of the most advanced western communities involved in its development and nanotechnology.
In the absence of consensus definitions of the concept of nanotechnology, we propose an epistemologically realistic approach, in order to get a proper definition for the purpose of ethical reflection, which has helped us to formulate a new definition of nanotechnology. This approach differs essentially from all the definitions found in the consulted literature.
Finally, we propose the articulation of a base for an applied ethics of nanotechnologies; an approach that must be considered as well as an innovative contribution, since it was not found in the literature consulted such an approach.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/360592 |
| Date | 08 February 2016 |
| Creators | Ruiz Trujillo, Pere |
| Contributors | Florensa Giménez, Albert, Borrós Gómez, Salvador, Universitat Ramon Llull. IQS - Bioenginyeria |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 227 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0026 seconds