La present tesi doctoral es va proposar analitzar la presa de decisions motrius i la presa de consciència emocional en jugadors de basquetbol en situacions d’entrenament i de competició. La investigació pren com a marc teòric la Praxiologia Motriu per a l’estudi de la intel•ligència decisional i el model d’educació emocional de Bisquerra per a l’estudi de la intel•ligència emocional. La investigació correspon a un estudi quasi experimental de cas únic. Tretze jugadors de l’equip Cosehisa Monzón (temporada 2010-2011) van participar en tasques de diferents dominis d’acció motriu. En cada tasca es van identificar les conductes motrius decisionals utilitzant l’instrument denominat SOBD (creat ad hoc) i la intensitat emocional emprant l’escala GES. Les dades es van analitzar mitjançant taules de contingència, utilitzant els residuals ajustats com estadístic de contrast, i els arbres de classificació. Es destaquen quatre troballes principals: a) els dominis amb oposició (oposició i cooperació-oposició) originen més decisions desajustades i també major intensitat en emocions negatives respecte a les tasques sense oposició (psicomotrius i de cooperació); b) el sistema de joc no és una variable predictiva de les conductes motrius decisionals i tampoc prediu la victòria o derrota en aquelles tasques ; en canvi, c) l’entrenador ha de tenir planificat en el seu sistema de joc les decisions que vol potenciar per ser eficient; d) el resultat en la competició és una variable a tenir en compte per predir la vivència emocional dels jugadors. La intel•ligència motriu i la intel•ligència emocional haurien de ser dos aspectes claus en l’entrenament del basquetbol. / La presente tesis doctoral se propuso analizar la toma decisiones motrices y la toma de conciencia emocional en jugadores de baloncesto en situaciones de entrenamiento y en competición. La investigación toma como marco teórico la Praxiología Motriz para el estudio de la inteligencia decisional y el modelo de educación emocional de Bisquerra para el estudio de la inteligencia emocional. La investigación corresponde a un estudio cuasiexperimental de caso único. Trece jugadores del equipo Cosehisa Monzón (temporada 2010-2011) participaron en tareas de distintos dominios de acción motriz. En cada tarea se identificaron las conductas motrices decisionales utilizando el instrumento denominado SOBD (creado ad hoc) y la intensidad emocional a través de la escala GES. Los datos se analizaron mediante tablas de contingencia, utilizando los residuales ajustados como estadístico de contraste, y los árboles de clasificación. Se destacan cuatro hallazgos principales de esta investigación: a) los dominios de acción motriz con oposición (oposición y cooperación-oposición) originan más decisiones desajustadas y también mayor intensidad en emociones negativas respecto a las tareas sin oposición (psicomotrices y de cooperación); b) el sistema de juego no es una variable predictiva de las conductas motrices decisionales y tampoco predice la victoria o derrota en esas tareas ; sin embargo, c) el entrenador debe tener planificado en su sistema de juego las decisiones que quiere potenciar para ser eficiente; d) el resultado en la competición es una variable a tener en cuenta para predecir la vivencia emocional de los jugadores. La inteligencia motriz y la inteligencia emocional deberían ser dos aspectos claves en el entrenamiento del baloncesto. / The purpose of this thesis is to examine the motor decision-making and the emotional awareness expressed by basketball players in training and competition situations. The background of this research was the Motor Praxioloxy as far as the analysis of the decisional intelligence was concerned, and Bisquerra’s model of emotional education for the study of emotional intelligence. This investigation corresponds to a quasiexperimental study of a unique case. Thirteen players of the Cosehisa Monzón team (2010-11 season) took part in motor tasks of different motor action fields. In each task, decisional motor behaviors were identified by using a tool called SOBD (created ad hoc), whereas the GES scale was used to register the emotional intensity. The information was analyzed using contingence tables, with adjusted residuals when required, as test statistics and classification trees. Four main findings of this research are underlined: a) domains with motor actions with opposition (opposition and co-operation opposition) create more unadjusted decisional motor behaviors and more intense negative emotions than motor actions without opposition (psychomotor and cooperation); b) the play system established by the coach is not a variable predictor of decisional motor behaviors and does not predict the win or loss in these motor tasks either; however, c) the coach has to plan in his play system the motor decisions to boost efficiency; d) the result in the competition (a win or loss) is a variable to be considered in order to predict the emotional experience of the players. Motor and emotional intelligences should be two key factors in basketball training.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/285048 |
| Date | 05 September 2014 |
| Creators | Serna Bardavío, Jorge |
| Contributors | Lavega i Burgués, Pere, Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Lleida) |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 455 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
Page generated in 0.0036 seconds