En primer lloc, la recerca pretèn dibuixar un retrat sociològic i cultural de l'últim període del segle XX, marcat per la fascinació per la creació col·lectiva i els principis de mutació dels gustos del públic que presagien el declivi d'aquesta pràctica teatral. Intenta donar resposta a la delicada qüestió de saber si aquest canvi d'orientació era fruit d'una voluntat política o d'una evolució del sistema econòmic o simplement el final d'una moda. Remarca que el teatre de creació col·lectiva té un fort lligam amb l'associacionisme que suggereix una via alternativa en el funcionament relacional del món laboral. Per contrarestar la jerarquització, proposa un model igualitari de presa de responsabilitat i l'autogestió dels mitjans econòmics. Cap als anys 90, la influència de l'esperit de l'associacionisme s'ha reduït i en conseqüència la forma teatral que representava els gustos d'aquest moviment social ha perdut ressó. La creació col·lectiva magnifica la figura de l'actor, perquè posar l'executant com a responsable de la creació suposa crear un espectacle partint dels coneixements de l'intèrpret. L'obra s'elabora a l'escenari durant els assaigs a base d'improvisacions i privilegia l'acció i el gest. Les troballes neixen de "l'estat de joc" que l'actor desenvolupa per la pràctica diària. Es busca l'espontaneïtat, entesa com una recerca sobre sí mateix i no com un tot s'hi val. L'impuls de la persona és filtrat pels coneixements de l'actor que domina el seu Art. / En primer lugar, la investigación pretende dibujar un retrato sociológico y cultural del último período del siglo XX, marcado por la fascinación por la creación colectiva y el inicio del cambio de gustos del público que presagian el declive de esta práctica teatral. Intenta dar respuesta a la delicada pregunta de dilucidar si este cambio de orientación fue fruto de una voluntad política, de una evolución del sistema económico, o simplemente el final de una moda. Realza que el teatro de la creación colectiva mantiene un destacable lazo con el sistema asociativo que sugiere una alternativa en el funcionamiento relacional del mundo laboral. Para contrarrestar la imposición de la jerarquía, propone un modelo igualitario y la auto-gestión de los medios económicos. Hacia los años 90, la influencia del sistema asociativo se reduce y en consecuencia la forma teatral que representaba los gustos de este movimiento social pierde fuelle. La creación colectiva magnifica la figura del actor porque otorgar al ejecutante la responsabilidad de la creación presupone crear un espectáculo a partir de los conocimientos del intérprete. La obra se elabora en el escenario, en los ensayos, a base de improvisaciones. Los hallazgos nacen del "estado de juego" que el actor desarrolla con la práctica diaria. Se busca la espontaneidad, entendida como una investigación sobre sí mismo y no como "todo vale". El impulso de la persona se filtra a través de los conocimientos del actor que domina su arte. / First of all, the research tries to draw a sociological and cultural picture of the last period of the XXth Century, characterized by the fascination for collective creation and the beginning of change: the taste of public mutated and this fact foresaw the decline of that theatre practice.The author aims to understand this process and answer a sensitive question: was that change planed by political will or was it the result of an evolution of the economic system, or more simply, was it the end of a state of mood? She remarks that this practice has a link with the encrease of the spirit of association which proposes an alternative way for the relationships in the labour.To counteract the hierarchy, it presents a pattern of equality to take decisions and it suggests the self-management of the economic means. In nineties, spirit of association partly lost its weight and consequently that teatrical aesthetics which stood for the taste of that social movement faded. Collective creation puts the actor in the loop. This one becomes responsible of the creation because he creates the show taking account of his own knowledge of interpretation art. The show moves forward on stage during rehearsals thank to improvisations. Actors discover the findings of the play when they are in a particular state, a playing mood. They develop it throughout the daily practice. They look for spontaneity as a research upon themselves but not everything is accepted. Personal impulse is filtered through actor's skills.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/386419 |
| Date | 12 November 2015 |
| Creators | Cauchetiez, Elisabeth |
| Contributors | Massip Bonet, Francesc, Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 269 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0019 seconds