El principio de publicidad de las actuaciones judiciales se encuentra consagrado como un derecho fundamental en el artículo 24.2 de nuestra Constitución. Este derecho no es de carácter absoluto y se encuentra sometido a ciertas limitaciones previstas legalmente. La publicidad del proceso penal implica que tengan conocimiento de las actuaciones, no solo los propios interesados, sino también extraños al proceso. Esta actividad de difusión de la noticia, garantía de funcionamiento del Poder Judicial en una sociedad democrática, se efectúa principalmente por los medios de comunicación. El problema se produce cuando se informa sobre un hecho noticiable que se encuentra sub iudice y los Mass Media, a través de un “juicio paralelo”, pretenden, de forma continua y sesgada, examinar y valorar el proceso judicial, las pruebas y las personas implicadas en los hechos y asumen así el papel de juez e inducen a éste a un veredicto anticipado de culpabilidad o inocencia ante la opinión pública. Esta actividad colisiona con posiciones subjetivas de los individuos, que también tienen la consideración de derechos fundamentales como son los derechos a: (i) un proceso justo; (ii) un juez imparcial; (iii) la presunción de inocencia y (iv) recibir y comunicar información.
Con esta tesis doctoral se ha procedido a estudiar dicha problemática así como las respuestas que la legislación, la jurisprudencia y la doctrina dan, en nuestro Ordenamiento jurídico y en derecho comparado, para conciliar estos derechos fundamentales con los intereses mediáticos de le prensa, así como las garantías previstas legalmente en el ámbito penal, civil y contencioso- administrativo para la salvaguarda de los mismos. En la parte final del trabajo se apuntan posibles soluciones al problema de los “juicios paralelos” que puedan dar respuesta al interés general de la sociedad en su pretensión de obtener una justicia eficaz en la represión del delito a la vez que respetuosa con los derechos de todos los ciudadanos que se pueden ver involucrados en el proceso judicial. / El principi de publicitat de les actuacions judicials es troba consagrat com un dret fonamental en l’article 24.2 de la nostra Constitució. Aquest dret no és de caràcter absolut i està sotmès a determinades limitacions previstes legalment. La publicitat del procés penal implica que tinguin coneixement de les actuacions, no només els propis interessats, si no també estranys al procés. Aquesta activitat de difusió de la notícia, garantia del funcionament del Poder Judicial en una societat democràtica, és realitzada, principalment, pels mitjans de comunicació. El problema es produeix quan s’informa d’un fet que és notícia i que es troba sub iudice, i els mass media, mitjançant un “judici paral·lel”, pretenen de forma continuada i esbiaixada examinar i valorar el procés judicial, les proves i les persones implicades en els fets, assumint el paper de jutge, induint a un veredicte anticipat de culpabilitat o innocència a aquest en front de l’opinió pública. Aquesta activitat topa amb posicions subjectives dels individus que també tenen la consideració de drets fonamentals com són els drets a: (i) un procés just; (ii) un jutge imparcial; (iii) la presumpció d’innocència i (iv) rebre i comunicar informació.
Amb la present tesis doctoral s’ha procedit a estudiar la referida problemàtica així com les respostes que la legislació, la jurisprudència i la doctrina donen en el nostre Ordenament Jurídic i en dret comparat, per tal de conciliar aquests drets fonamentals amb els interessos mediàtics de la premsa, així com les garanties previstes legalment en l’àmbit penal, civil i contenciós – administratiu per a la salvaguarda dels mateixos. En la part final del treball s’apunten possibles solucions al problema dels “judicis paral·lels” que poden donar resposta a l’interès general de la societat en la seva pretensió d’obtenir una justícia eficaç en la repressió del delicte a la vegada que respectuosa amb els drets de tots els ciutadans que es puguin veure involucrats en el procés judicial. / The principle of publicity of judicial actions is set forth as fundamental right in article 24 of the Spanish Constitution. Nevertheless, this is not an absolute right: it has some legal limitations. The publicity of the criminal procedure implies that not only those directly affected by the procedure know the state of acts but third people. Information disclosure, which serves as a warranty of the functioning of the judicial system, is done in a democratic society by the media. The problem arises when mass media start a parallel trial while reporting on case which is still sub iudice, assessing and judging with a biased viewpoint the procedure, its participants and the evidences submitted, assuming the judge’s role and, therefore, trying to induce him/her to an anticipate judgement before the public opinion. Such activity collides with the position of the defendant, who has his/her own fundamental rights such as the right to (i) a fair trial; (ii) an impartial judge; (iii) the presumption of innocence and (iv) receive and communicate certain information.
In the present thesis, the problem of parallel trials and the collision of rights have been studied taking into account the solutions provided by Law, case law and scholars both of Spanish Legal System and comparative Law in order to reconcile such fundamental rights with media’s interest and also the legal guarantees for defendants in civil, criminal and administrative procedures. In the final part of this thesis, there are some possible solutions to the problem of parallel trials which try to give an answer to society’s general interest to find an efficient justice system in punishing crimes which also respects the rights of all citizens which may be part of the process.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/386469 |
| Date | 04 February 2016 |
| Creators | García-Perrote Forn, Ma. Elena |
| Contributors | Alonso-Cuevillas Sayrol, Jaime, Alonso-Cuevillas Sayrol, Jaime, Universitat de Barcelona. Departament de Dret Administratiu i Dret Processal |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 252 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
Page generated in 0.0019 seconds