La tesi analitza en primer lloc la gènesi del fet electrònic, el seu concepte tècnic-científic, així com la manera, els mitjans o suports en els que es conserva i els dispositius de reproducció que necessita per poder ser perceptible per l´home. El coneixement de la gènesi i manifestació del fet electrònic ens permet a continuació el seu estudi des de un punt de vista social i empresarial, per a finalment analitzar la seva vessant o dimensió jurídica. I a partir d´aquesta última dimensió jurídica es defineix que s’entén per prova electrònica , la seva regulació i els possibles errors o carències en ella. Això per quant la dimensió social del fet electrònic és el que el lliga a la nostra realitat i el converteix en objecte d´interès per la contesa jurídica i la prova en el procés. El fet electrònic, en la seva dimensió jurídica, actua en el procés jurisdiccional com a qualsevol altre fet. En definitiva l´adjectiu electrònic no modifica els requisits i exigències legals que ha de complir qualsevol fet per a ser introduït i valorat en el procés com a prova.
L´anàlisi del fet electrònic des de una perspectiva social té el seu origen en l´estudi de la seva influència a nivell d´Estat i d´empresa. En l´àmbit estatal i corporatiu es referencien les recents reformes legals, les polítiques relatives a la implantació de les noves tecnologies en el nostre país i els informes sobre costos que això suposa. En l´àmbit corporatiu destaca la referència al «compliance» i els costos econòmics que pot suposar per a una empresa la no implantació de mesures de seguretat sobre els actius d´informació de que disposa.
Previ a entrar en la prova s´estudia la investigació i la perícia del fet electrònic i es defineix la disciplina informàtica-forense. Investigació i perícia plantejan dues qüestions fonamentals com són: els límits a la investigació que suposen els drets constitucionals; i si es disposa en la via civil de mitjans processals d´investigació i accés a les fonts de prova que es trobin en poder de tercers.
Finalment, s´analitza la prova electrònica entrant en la dimensió jurídica-processal del fet electrònic. Donada l´especial rellevància de la prova pericial electrònica, s´analitza el seu objecte, naturalesa jurídica, finalitat i regulació. A continuació es tracta sobre la pràctica de la prova sobre el fet electrònic distingint la pràctica de la prova pericial, com a prova electrònica pròpiament dita, de la pràctica de la prova que tracta sobre la manifestació del fet electrònic. Dintre d´aquest últim epígraf es fa referència a la prova documental, la prova d´interrogatori de parts i testimonis i la prova de reconeixement judicial. Finalment hi ha un epígraf sobre la valoració del fet electrònic on té preferència l´estudi sobre la prova pericial electrònica i una breu referència a la impugnació del dictamen pericial. / La tesis analiza en primer lugar la génesis del hecho electrónico, su concepto técnico-científico, así como el modo y los medios o soportes en que se conserva y los dispositivos de reproducción que necesita para ser perceptible por el hombre. El conocimiento de la génesis y manifestación del hecho electrónico nos permite a continuación su estudio desde un punto de vista social y empresarial, para finalmente analizar su vertiente o dimensión jurídica. Y a partir de esta última dimensión jurídica se define qué se entiende por prueba electrónica, su regulación y los posibles errores o carencias en la misma. Ello por cuanto la dimensión social del hecho electrónico es lo que le incardina en nuestra realidad y es lo que le convierte en objeto de interés para la contienda jurídica y la prueba en el proceso. El hecho electrónico en su dimensión jurídica, actúa en el proceso jurisdiccional como cualquier otro hecho. En definitiva el adjetivo electrónico no modifica los requisitos y exigencias legales que debe cumplir cualquier hecho para ser introducido y valorado en el proceso como prueba.
El análisis del hecho electrónico desde una perspectiva social parte del estudio de su influencia a nivel de Estado y de empresa. En el ámbito estatal y corporativo se referencian las recientes reformas legales, las políticas relativas a la implantación de las nuevas tecnologías en nuestro país y los informes sobre costes que ello supone. En el ámbito corporativo destaca la referencia a «compliance» y los costes económicos que puede suponer para una empresa la no implantación de medidas de seguridad sobre los activos de información de que dispone.
Previo a entrar en la prueba se estudia la investigación y la pericia del hecho electrónico y se define el concepto de disciplina informático-forense. Investigación y pericia plantean dos cuestiones fundamentales: como son los límites a la investigación que suponen los derechos constitucionales; y si se dispone en vía civil de medios procesales de investigación y acceso a las fuentes de prueba que se hallen en poder de terceros.
Finalmente, se analiza la prueba electrónica, entrando en la dimensión jurídico-procesal del hecho electrónico. Dada la especial relevancia de la prueba pericial electrónica, se analiza su objeto, naturaleza jurídica, finalidad y regulación. A continuación se trata sobre la práctica de la prueba sobre el hecho electrónico distinguiendo la práctica de la prueba pericial, como prueba electrónica propiamente dicha, de la práctica de la prueba que versa sobre la manifestación del hecho electrónico. Dentro de este último epígrafe se atiende a la prueba documental, la prueba de interrogatorio de partes y testigos y la prueba de reconocimiento judicial. Finalmente se destina un epígrafe a la valoración de la prueba del hecho electrónico donde prima el estudio sobre la prueba pericial electrónica y una breve referencia a la impugnación del dictamen pericial. / The thesis analyzes, in the first place, the genesis of the electronic fact, their technical concept, as well as the way and means or supports in which it is conserved and the devices of reproduction that needs to be perceivable by the man. The knowledge of the genesis and manifestation of the electronic fact allows us its study from a social and enterprise point of view, to finally analyze its legal aspect o dimension. And from this last legal dimension it is defined what is understood by electronic evidence, its regulation and the possible errors or deficiencies in the same one. This because the social dimension of electronic fact is what you incardinated into our reality and is what it turns object of interest for the legal fight and the proof of evidence at the process. The electronic fact in its legal dimension, acts in the jurisdictional process like any other fact. The adjective «electronic» really does not modify the legal requirements and exigencies that must fulfil any fact to be introduced and to be valued in the process like a proof.
The analysis of the electronic fact from a social perspective comes from the study of its influence at level of State and company. So We can see it with the recent legal reforms at this matters, the policies relating to the implementation of the new technologies in our country and the information on costs that it supposes. In the corporative sector it emphasizes the economic reference to “compliance” and costs that can suppose for a company the no implantation of safety measures on the information assets that it has.
Previous to enter into the proof of evidence (practice of evidence) the thesis analyzes the investigation and the expert evidence about electronic facts and defines the concept and ambit of the forensic science of the discipline. Investigation and expert evidence raise two fundamental questions: as they are the limits to the investigation that suppose the constitutional rights; and if available in civil proceedings, the media research and access to sources of evidence in the possession of third parties.
Finally, the electronic evidence is analyzed from the legal-procedural dimension of the electronic fact. Given the special relevance of the electronic expert test, one analyzes its object, legal nature, purpose and regulation. Then the work attends to the practice of proof of the electronic fact, distinguishing the practice of the expert evidence, like electronic evidence itself, of the practice of the proof about the manifestation of the electronic fact. Within this last title it is analyzed the documentary evidence, proof by witness or parts and the proof of judicial recognition. To end the thesis contains a last title where it is examined the valuation of the electronic evidence and a brief reference to the opposition of the expert opinion.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/285237 |
Date | 19 December 2014 |
Creators | Puig Faura, Sònia |
Contributors | Abel Lluch, Xavier, Richard González, Manuel, Universitat Ramon Llull. ESADE-Dret - Dret privat |
Publisher | Universitat Ramon Llull |
Source Sets | Universitat Ramon Llull |
Language | Spanish |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | 396 p., application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0031 seconds