L'arribada a l'estat espanyol de població immigrant ha plantejat unasèrie de qüestions al voltant de la titularitat i el subjecte de drets. Si béla vinculació entre els drets dels estrangers i els dels ciutadans es posade manifest, quan es parla de les dones els problemes dels dretsdesapareixen: parlar de dones immigrades sembla implicar parlar del'estatut de la dona a les diferents cultures, però no a la nostra.L'anàlisi jurídica i política de les implicacions de la llei d'estrangeria desd'una perspectiva feminista crítica està poc desenvolupada, per més queles qüestions que aquest tipus d'anàlisi revela són importants, tant pera les persones estrangeres com per als ciutadans i ciutadanes.L'estrangeria és un espill de la societat: els models d'home i dona quereflecteix la llei no són importats pels immigrants sinó imposats pernosaltres.Les qüestions i crítiques suscitades pels diferents feminismes sóncentrals per a aquest debat des de la filosofia política i jurídica: ladiscussió és el subjecte de drets, de quina manera es defineix i quinmarc d'actuació dissenyem en funció d'aqueixa manera d'entendre elsubjecte particular. He volgut examinar què pot significar fer unaanàlisi feminista crítica del dret i el sistema polític i en quina mesura eldret construeix a la dona immigrada com a subjecte subordinat;presentant aquesta construcció com la punta de l'iceberg del nostrecontracte social.La tesi consta de tres parts. La primera, dedicada a la teoria feministadesenvolupada les darreres dècades, assenyala dues grans etapes: elprojecte antisexista i el projecte de reconstrucció teòrica i social. Lateoria feminista crítica recull tots dos i és el punt de partida ja quereformula el projecte i el subjecte del feminisme en institucionalitzar ladiferència entre dones. Aquesta reformulació permet incloure les donesimmigrades a l'anàlisi a partir del desplaçament del sistemasexe/gènere i creuar-lo amb l'estrangeria (un altre sistema de creació jurídica de la diferència).La segona part analitza els instruments d'anàlisi amb què podemcomptar des d'una perspectiva feminista per apropar-nos al dretd'estrangeria. Per tal de minar i modificar els espais de poder, lesestratègies i discursos que conformen les relacions socials excloents calconéixer els instruments (conceptes i categories) que s'utilitzen o queimpedeixen que les relacions es produesquen en un marc d'igualtat illibertat. En el cas de les dones immigrants, em sembla especialmentimportant analitzar dos aspectes o desenvolupar dos perspectives queen faciliten la interpretació: la divisió públic/privat i la masculinitat deldret.La tercera part és una crítica feminista del dret d'estrangeria. Ambl'estrangeria ens posem davant dels problemes del nostre sistema idavant les raons de l'exclusió. La clau de lectura de la llei ha estat elsistema d'accés als drets: el contracte de treball, el reagrupamentfamiliar, l'empadronament i el permís especial de col·laboració amb lajustícia. L'objectiu és posar de manifest com el sistema sexe/gèneretravessa l'estrangeria a partir de tres situacions protagonitzades perdones immigrants: l'accés desigual als drets per la via del treball alinserir-se en treballs feminitzats; l'accés subordinat als dretsmitjançant el reagrupament familiar amb la qual es renova la ideologiade l'espai de la dona, i la necessitat de negar-se dues vegades lestreballadores del sexe per poder accedir als drets. Així, els criteris quefem servir per reconéixer una persona subjecte de drets han estatconstruïts sobre la base de l'exclusió de les dones. Si el dret ésinstrument d'exclusió i construeix subjectes exclosos; si la donaimmigrada és un no-subjecte de drets, això ens afecta a tots i no sols aelles. / The thesis considers two subjects: (1) the significance of a critical feministanalysis of law and the political system, and the possible liberatingconsequences derived from reflecting on matters such as citizenship, therecognition of rights and the end of systems of oppression and (2) theevaluation of the degree to which the law constructs the immigrant womanas a subordinate subject, presenting this exclusionary construction as thetip of the iceberg of our social contract, our juridical and political system,which permits the reinforced exclusion of immigrant women and itssilencing. The study, thus, politicizes the situation of immigrant womenand tries to explain the reasons for their exclusion, and, in addition,includes a revision of the limitations surrounding gender and citizenship.The work consists of three parts: the starting point is a review of the"stages" of feminist thought, not only does this aim to clarify debates andpositions later considered, but it also acts as a revision of how and fromwhich point immigrant women can be considered in the intended method.The second part presents the instruments of analysis developed by feministtheory with regard to politics and law. The third part applies theseinstruments to the analysis of the legislation relating to foreigners, showingthat the different levels of access to rights by immigrant women is evidenceof an incomplete (gendered) citizenship, unequal for women. The analysisproves that law is one of the structures responsible for creating genderdifference resulting in a significant difference in the establishment ofhierarchies with regards to the enjoyment of rights. This is this can bewitnessed in three different situations in which women have a leading role:family reunification, domestic service and prostitution (sex work).
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UV/oai:www.tdx.cat:10803/9855 |
Date | 20 September 2001 |
Creators | Mestre i Mestre, Ruth María |
Contributors | Lucas, Javier de, Añón Roig, Mª José, Universitat de València. Departament de Filosofia del Dret, Moral i Política |
Publisher | Universitat de València |
Source Sets | Universitat de València |
Language | Catalan |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0026 seconds