Fa 150 anys que es van crear els estudis d'enginyeria industrial a Espanya amb l'objectiu de donar resposta a la creixent industrialització. Tanmateix, de totes les escoles inicialment creades sols l'Escola d'Enginyeria Industrial Barcelona va continuar la seva tasca sense interrupció des de 1851. A un període tant dilatat d'existència li correspon un ampli ventall d'esdeveniments. No obstant, aquesta tesi sols n'estudia un de concret emmarcat entre dues dates: la creació de la Càtedra Ferran Tallada el 1955 i els esdeveniments relacionats amb ella fins que al 1962 la primera promoció d'alumnes del Pla 1957 va iniciar les matèries pròpies de l'especialitat de Tècniques Energètiques.Així, doncs, en primer lloc hem dut a terme un estudi de la situació internacional a través d'una classificació de països implicats atenent al nombre de reactor de recerca i de potència que posseïen, cosa que ens ha permès situar Espanya dins d'un grup de països de desenvolupament similar pel que respecta a l'energia nuclear.A continuació, hem estudiat les peculiaritats del desenvolupament nuclear espanyol des de la constitució d'EPALE (Estudios y Patentes de Aleaciones Especiales) fins a la creació de la Junta d'Energia Nuclear. I després, hem analitzat les repercussions del programa Àtoms per la Pau, fins a la construcció dels primers reactors experimentals.El nucli central de la tesi el constitueix l'anàlisi de les activitats docents de la Càtedra Ferran Tallada durant els seus primers anys i el paper rellevant que va tenir en la formació dels enginyers que haurien de fer-se càrrec de les futures centrals nuclears de potència. La comparació dels estudis impartits amb els dels altres països, desenvolupada en un altre capítol, permet confirmar que, tant per la durada com pels continguts, els ensenyaments de la càtedra barcelonina estaven en la mateixa línia que altres destacades escoles d'enginyeria europees.Tot i gaudir de condicions nacionals i internacionals favorables, el ràpid i reeixit establiment i posterior desenvolupament de la Càtedra Ferran Tallada no pot explicar-se sense tenir en compte la decidida implicació dels industrials agrupats a la Cambra Oficial d'Indústria.La tesi analitza la participació decidida de la Cambra en el recolzament dels ensenyaments tècnics, en general, i dels nuclears, en particular, a través de subvencions, beques i de la adquisició per a l'Escola d'un reactor nuclear anomenat Argos.La construcció i instal·lació del reactor Argos, que es estudiat en un altre capítol, va significar una important innovació tant en el camp polític com en el tecnològic ja que fou el primer reactor construït a Espanya. Per això creiem que, lluny dels criteris de rendibilitat econòmica, l'Argos fou dut a terme per la Junta d'Energia Nuclear per raons estrictament polítiques que cercaven la formació i ensinistrament dels tècnics amb la finalitat que la seva construcció servís de prova per la realització posterior d'un reactor prototip espanyol que fos model per a les futures centrals nuclears.Finalment, amb la constitució de l'especialitat de Tècniques Energètiques -especialitat adreçada a la formació en enginyeria nuclear- la Càtedra Ferran Tallada, gràcies també a la col·laboració de la Cambra, va reorientar la seva activitat cap a les aplicacions dels isòtops radioactius, aspecte que és estudiat en un altre capítol. Es pot concloure doncs que la professionalització de l'enginyeria nuclear a l'Escola d'Enginyeria Industrials de Barcelona va ser possible gràcies a la voluntat decidida de la societat civil i més concretament dels industrials que des de la Cambra Oficial d'Indústria apostaren fort per la formació dels tècniques en aquesta disciplina com a pas previ al desenvolupament de l'energia nuclear amb la construcció de centrals productores d'energia elèctrica.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/5829 |
| Date | 02 July 2002 |
| Creators | Barca i Salom, Francesc Xavier |
| Contributors | Lusa Monforte, Guillermo, Universitat Politècnica de Catalunya. Facultat de Matemàtiques i Estadística |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0314 seconds