Durant les darreres set dècades la creativitat ha atret un interès creixent. Investigadors científics de diversos camps acadèmics, així com gerents d'empreses, professionals de la creativitat i educadors, estan interessats en el tema de la creativitat humana i els factors que l'estimulen o la inhibeixen. Aquest interès es basa en la creença que la creativitat és un motor de la innovació, un factor clau en el desenvolupament futur de la humanitat. Així mateix, hi ha la creença que si som capaços de comprendre els factors subjacents que augmenten la creativitat humana podem dissenyar programes de capacitació per ajudar els empleats d'avui i a les generacions futures, a assolir el seu ple potencial creatiu per al benefici de tota la humanitat.
El propòsit d'aquest treball consisteix en examinar l'efecte que la formació té sobre el rendiment creatiu. La capacitació ha estat indicada per la investigació en creativitat de tenir el potencial de millorar les habilitats creatives. Com a resultat, al llarg del temps s'han dissenyat molts programes de formació que tenen el propòsit de capacitar i millorar les habilitats creatives (Sawyer, 2006). No obstant això, l'evidència empírica sobre l'eficàcia d'aquests programes està limitada a alguns d'aquests programes. En lloc de centrar-se en l'eficàcia d'algun programa específic aquesta tesi doctoral es proposa avaluar la mesura en que el format del programa de formació (el mètode d'ensenyament) pot tenir en el rendiment creatiu dels grups que han rebut formació creativa. D'aquesta manera l'investigadora desitja saber si la forma en què la creativitat s'ensenya als alumnes afecta el rendiment creatiu post-entrenament. Específicament aquest estudi examina l'efecte de dos d'aquests formats, és a dir, la formació de l'aprenentatge basat en l'experiència comparat amb els enfocaments més tradicionals (tipus seminari). A més, l'estudi també analitza els efectes que el tipus de problema (problema real o fictici) pot tenir en el rendiment creatiu.
Cent nou grups d'empleats de quaranta-cinc empreses espanyoles (981 participants en total) van participar en diferents experiències de formació dutes a terme per determinar si i com els factors abans esmentats (tipus de formació i el realisme del problema) afecten al rendiment creatiu. El rendiment creatiu dels grups es va mesurar mitjançant l'ús de tres mesures: la fluïdesa, l'originalitat i el grau d'elaboració de les idees produïdes per cada grup. Per al tractament estadístic de les dades es van utilitzar tècniques com l'anàlisi de variància (ANOVA) i la prova t de Student. Els resultats estadístics revelen un efecte positiu de la formació en el rendiment creatiu indicant també que l'entrenament basat en l'experiència és més adequat per a l'entrenament de la creativitat. A més els resultats empírics revelen també que treballar amb problemes reals en oposició a problemes ficticis, millora el rendiment creatiu.
Aquest estudi té una doble contribució per al camp d'investigació en creativitat. En primer lloc, proporciona evidència empírica addicional pel que fa als factors que condicionen l'eficàcia de la formació en creativitat. El mètode formatiu i el realisme del problema són dos factors amb potencial de condicionar l'eficàcia de la formació en creativitat. Aquests dos factors han estat poc examinats pels estudis previs.
Els resultats empírics d'aquest estudi indiquen l'existència d'una relació entre el format concret del programa de capacitació i el rendiment de la ideació després de rebre aquesta formació. En concret, els resultats del procés d'ideació es veuen reforçats per la prestació de formació a través d'aprenentatge basat en l'experiència. Els grups que van rebre aquest tipus de formació van generar més de dues vegades tantes idees que els grups que no van rebre entrenament (9.07 vs 4.34) i gairebé tres vegades més idees que els grups que van rebre la formació de tipus tradicional (9.07 vs 3.67). En comparació amb les idees generades pels grups que van rebre formació tradicional, les idees generades pels grups d'aprenentatge basat en l'experiència van mostrar nivells superiors d'originalitat i elaboració. A més, també s'estableix una relació entre el realisme del problema i la ideació post-entrenament. Els grups que van treballar per generar solucions a problemes reals i van rebre formació a través de l'aprenentatge basat en l'experiència van generar idees amb un grau d'elaboració superior comparats amb els grups entrenats a través d'un enfocament tradicional (3.47 vs 3.39) i comparats amb els grups que no van rebre cap tipus de formació en creativitat (3,74 vs 3,47). A més els grups d'aprenentatge basat en l'experiència van produir més idees i van obtenir una qualificació més alta en la dimensió originalitat que els grups que van rebre formació tipus seminari (3,98 vs 3,78).
Una contribució menys directa, és que l'estudi també proporciona evidència sobre la relació entre la formació en creativitat i el rendiment creatiu. En concret, els resultats empírics estableixen una relació positiva entre la formació i el rendiment creatiu. Els grups que van rebre formació van produir més idees i també van mostrar resultats superiors en termes d'originalitat i elaboració, en comparació amb els grups no entrenats.
Mitjançant l'estudi de la producció creativa post-formació dels grups que van rebre capacitació en diferents formats i han treballat en diferents tipus de tasques, l'estudi proporciona evidència sobre l'eficàcia de la formació, valuosa no només per al món acadèmic, sinó també pels professionals en la seva recerca de desenvolupament de la majoria dels programes de formació de creativitat efectiva. / La creatividad ha atraído un creciente interés en las últimas siete décadas. Investigadores científicos de diversos campos académicos, así como gerentes de empresas, profesionales de la creatividad y educadores, están interesados en el tema de la creatividad humana y los factores que la estimulan o la inhiben. Dicho interés se basa en la creencia que la creatividad es un motor de la innovación, un factor clave en el desarrollo futuro de la humanidad. Asimismo, existe la creencia que si somos capaces de comprender los factores subyacentes que aumentan la creatividad humana podemos diseñar programas de capacitación para ayudar a los empleados de hoy y a las generaciones futuras, a alcanzar su pleno potencial creativo para el beneficio de toda la humanidad.
El propósito de este trabajo consiste en examinar el efecto que la formación tiene sobre el rendimiento creativo. La capacitación ha sido indicada por la investigación en creatividad para tener el potencial de mejorar las habilidades creativas. Como resultado, a lo largo del tiempo se han diseñado muchos programas de formación que tienen el propósito de capacitar y mejorar las habilidades creativas (Sawyer, 2006). Sin embargo, la evidencia empírica sobre la eficacia de dichos programas está limitada a algunos de esos programas. En vez de centrarse en la eficacia de algún programa específico esta tesis doctoral se propone evaluar la medida en que el formato del programa de formación (el método de enseñanza) puede tener en el rendimiento creativo de los grupos que han recibido formación creativa. De esta manera la investigadora desea saber si la forma en que la creatividad se enseña a los alumnos afecta el rendimiento creativo post-entrenamiento. Específicamente este estudio examina el efecto de dos de estos formatos es decir, la formación del aprendizaje basado en la experiencia comparado con los enfoques más tradicionales (tipo seminario). Además, el estudio también analiza los efectos que el tipo de problema (problema real o ficticio) puede tener en el rendimiento creativo.
Ciento nueve grupos de empleados de cuarenta y cinco empresas españolas (981 participantes en total) participaron en diferentes experiencias de formación llevadas a cabo para determinar si y cómo los factores antes mencionados (tipo de formación y el realismo del problema) afectan en el rendimiento creativo. El rendimiento creativo de los grupos se midió mediante el uso de tres medidas: la fluidez, la originalidad y el grado de elaboración de las ideas producidas por cada grupo. Para el tratamiento estadístico de los datos se utilizaron técnicas como el análisis de varianza (ANOVA) y la prueba t de Student. Los resultados estadísticos revelan un efecto positivo de la formación en el rendimiento creativo indicando también que el entrenamiento basado en la experiencia es más adecuado para el entrenamiento de la creatividad. Además los resultados empíricos revelan también que trabajar con problemas reales en oposición a problemas ficticios, mejora el rendimiento creativo.
Este estudio tiene una doble contribución para el campo de investigación en creatividad. En primer lugar, proporciona evidencia empírica adicional con respecto a los factores que condicionan la eficacia de la formación en creatividad. El método formativo y el realismo del problema son dos factores con potencial de condicionar la eficacia de la formación en creatividad. Estos dos factores han sido poco examinados por los estudios previos.
Los resultados empíricos de este estudio indican la existencia de una relación entre el formato concreto del programa de capacitación y el rendimiento de la ideación tras recibir dicha formación. En concreto, los resultados del proceso de ideación se ven reforzados por la prestación de formación a través de aprendizaje basado en la experiencia. Los grupos que recibieron este tipo de formación generaron más de dos veces tantas ideas que los grupos que no recibieron entrenamiento (9.07 vs 4.34) y casi tres veces más ideas que los grupos que recibieron la formación de tipo tradicional (9.07 vs 3.67). En comparación con las ideas generadas por los grupos que recibieron formación tradicional, las ideas generadas por los grupos de aprendizaje basado en la experiencia mostraron niveles superiores de originalidad y elaboración. Además, también se establece una relación entre el realismo del problema y la ideación post-entrenamiento. Los grupos que trabajaron para generar soluciones en problemas reales y recibieron formación a través del aprendizaje basado en la experiencia generaron ideas con un grado de elaboración superior comparados con los grupos entrenados a través de un enfoque tradicional (3.47 vs 3.39) y comparados con los grupos que no recibieron ningún tipo de formación en creatividad (3,74 vs 3,47). Además los grupos de aprendizaje basado en la experiencia produjeron más ideas y obtuvieron una calificación más alta en la dimensión originalidad que los grupos que recibieron formación tipo seminario (3,98 vs 3,78).
Una contribución menos directa, es que el estudio también proporciona evidencia sobre la relación entre la formación en creatividad y el rendimiento creativo. En concreto, los resultados empíricos establecen una relación positiva entre la formación y el rendimiento creativo. Los grupos que recibieron formación produjeron más ideas y también mostraron resultados superiores en términos de originalidad y elaboración, en comparación con los grupos no entrenados.
Mediante el estudio de la producción creativa post-formación de los grupos que recibieron capacitación en diferentes formatos y han trabajado en diferentes tipos de tareas, el estudio proporciona evidencia sobre la eficacia de la formación, valiosa no sólo para el mundo académico, sino también a los profesionales en su búsqueda de desarrollo de la mayoría de los programas de formación de creatividad efectiva. / Creativity has attracted increasing interest over the past seven decades. Scientific researchers from numerous academic fields as well as business managers, creativity practitioners and educators, are all interested in the subject of human creativity, its stimulators and inhibitors. Such interest is based on the belief that creativity is a motor of innovation, a key factor in future development of humanity. It is thus also believed that if we are able to understand the underlying factors that enhance human creativity we can design training programs to help employees and future generations to reach their full creative potential to the benefit of the entire humanity.
The purpose of this dissertation is to examine the effect of training on creative performance. Training has been long indicated to have the potential of enhancing creative abilities. As result many creativity training programs have been developed by organizations and educational institutions alike (Sawyer, 2006). Yet, the empirical evidence regarding the effectiveness of creativity training programs is limited to few such programs. Rather than being focused on the effectiveness of specific training programs this dissertation is centered on the effect that the delivery format may have on the creative performance of groups that have received creative training. This way the researcher seeks to ascertain whether the way in which creativity is taught to trainees affects post-training creative performance. Specifically this study examines the effect of two such formats namely lecture-based training versus an experiential-learning approach. In addition, the study also examines the effects that the type of problem (real-life versus fictitious) may have on creative performance.
One hundred and nine groups of employees of forty five Spanish companies (981 participants overall) participated in different training experiences conducted to ascertain if and how the aforementioned factors (type of training and problem realism) affect creative performance. Each group was submitted to a specific training experience and group creative performance was measured by using three measures: fluency, originality, and elaboration of ideas produced. Statistical analysis of performance differences between each training experience and each measure was conducted using Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA). Results of the data analysis reveal a positive effect of training on creative performance and also showed that training based on experience is better suited for creativity training. In addition the empirical results also reveal that working on real-life problems as opposed to fictitious ones, enhances creative performance.
The contribution made by this study to the field of creativity research is twofold. First it provides additional empirical evidence regarding the factors conditioning the effectiveness of creativity training. Specifically, the empirical application looks at training delivery method and task realism. These factors have been under examined by previous creativity research literature.
The empirical findings of this study indicate the existence of a relationship between training delivery method and post-training ideation performance. Specifically, ideation performance is enhanced by training delivery based on experiential learning. The groups that received this type of training generate more than twice as many ideas as the groups that received no training (9.07 vs. 4.34) and almost three times more ideas than the groups that received lecture-based training (9.07 vs. 3.67). In comparison to the ideas generated by the groups that received lecture-based training, the ideas generated by experiential learning groups received superior rating scores for originality and elaboration. In addition, a relationship was also established between problem realism and post-training ideation. The groups that worked on solving real problems and were trained through experiential learning rated higher on the degree of elaboration of the ideas generated than both lecture-based trained groups (3.47 vs. 3.39) and untrained groups (3.74 vs. 3.47). Experiential learning groups also produced more ideas and were rated higher on the originality dimension than lecture-based training groups (3.98 vs. 3.78).
Another, less direct contribution, is that the study also provides evidence regarding the relationship between creativity training and creative performance. Specifically, the empirical findings establish a positive relationship between training and creative performance. Trained groups, produced more ideas and also show superior results in terms of originality and elaboration as compared to untrained groups.
By examining the post-training creative output of groups that received training in different formats and have worked on different types of tasks, the study provides evidence regarding the effectiveness of training, valuable not only to academia but also to practitioners in their quest of developing the most effective creativity training programs.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/286274 |
| Date | 13 February 2015 |
| Creators | Martínez Casanovas, Matilde |
| Contributors | Miralles Torner, Francesc, Universitat Ramon Llull. EALS - Empresa i Tecnologia |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 191 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0055 seconds