Return to search

Nominalization and aspect

This dissertation contains three studies, which explore various
questions about verbal aspect and how it is affected by the process
of nominalization. The first study examines the type of regular
eventive nominalizations in Slavic and Germanic languages, which
comprise verbal and resultative nouns. It is shown that the
availability of these nominalization types depends on how the
values of two aspectual parameters are set up in particular
languages. The second study deals with English -er, and French
-eur deverbal nouns, which denote external arguments. Four
different types of reading are recognized for these nouns: episodic,
habitual, dispositional, and occupational/instrument readings. The
observed variation is accounted for by means of the notion of a
stage of an individual or a kind. The last study investigates in more
detail the meaning of resultative nominals. They are claimed to have
a meaning which parallels that of the perfect aspect in the sentential
domain. The overall conclusion is that aspect plays a significant role
in the semantics of deverbal nominals. / Aquesta tesi ofereix tres estudis que exploren diverses qüestions
sobre l’aspecte verbal i come està afectat pel procés de
nominalització. El primer estudi examina les nominalitzacions
eventives regulars les llengües eslaves i germàniques,
específicament els noms verbals i resultatius. Es mostra que la
possibilitat d’aquests tipus de nominalitzacions depèn de com els
valors de dos paràmetres aspectuals es configuren en llengües
concretes. El segon estudi se centra en els noms deverbals en -er
d’anglès i en -eur de francès, que denoten arguments externs.
S’identifica quatre intepretacions diferents per aquests noms:
episòdica, habitual, de disposició, i ocupacional / instrument. La
variació observada s’explica mitjançant la noció d’estadi (stage)
d’un individu o d’una classe d’individus (kind). L’últim estudi
investiga amb més detall el significat dels nominals resultatius.
S’argumenta que aquests nominalitzacions tenen un significat
paral·lel a la de l’aspecte perfecte en el domini oracional. La
conclusió global de la tesi és que aspecte juga un paper fonamental
en la semàntica dels noms deverbals.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/385354
Date29 January 2016
CreatorsIgnjatović, Mihajlo
ContributorsMcNally, Louise, 1965-, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
PublisherUniversitat Pompeu Fabra
Source SetsUniversitat Pompeu Fabra
LanguageEnglish
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format155 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
RightsADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0011 seconds