Return to search

The Physiopathological role of nitric oxide in the brain : from translational regulation of the GluN2B subunit to post-translational modifications of albumin in Alzheimer's disease

Nitric oxide (NO) is a molecule that has pleiotropic effects in brain and vascular system.
Physiologically, NO induces the translation of the GluN2B subunit of N-methyl Daspartate
receptor (NMDARc) by derepressing it 5’untranslated region (5’UTR) effect.
This pathway is due to the activation of the heme regulated eIF2α (HRI) kinase and
prevents an excess of GluN2B levels, especially at the extrasynaptic areas, where it can
trigger excitotoxicity. Pathologically, NO in a pro-oxidant environment such as in
Alzheimer’s Disease (AD) reacts with superoxide anion producing peroxynitrite, which
can nitrotyrosinates proteins. There are other concomitant oxidative processes that
affect AD patient like protein glycation. Therefore the albumin, the most abundant
plasmatic protein, in AD patients is more nitrotyrosinated and glycated, which affects
its structure. Modified albumin has a reduced ability as an osmolarity buffer and it is
hardly uptaken by hepatoma cells. Moreover, modified albumin binds more Aβ,
contributing to maintain higher amount of amyloid in brain and plasma. / El óxido nítrico (NO) es una molécula con efectos pleyotrópicos en cerebro y sistema
vascular. Fisiológicamente, induce la traducción de la subunidad GluN2B del N-methyl
D-aspartate receptor (NMDARc) al revertir la represión de su 5’untranslated region
(5’UTR). Este efecto se debe a la activación de la heme regulated eIF2α kinase (HRI) y
previene el exceso de GluN2B, especialmente en regiones extrasinápticas, donde
desencadena excitotoxicidad. Patológicamente, el NO en un ambiente pro-oxidatvio
como el dado en la enfermedad de Alzheimer (AD) reacciona con el anión superóxido
produciendo peroxinitrito, y causando entre otros efectos la nitrotirosinación de
proteínas. Simultaneamente, las proteínas de pacientes con AD padecen otros procesos
oxidativos como la glicación. Por tanto, la albúmina, la proteína plasmática más
abundante, en estos pacientes está más nitrotirosinada y glicada, afectando su estructura.
La albúmina modificada presenta menos capacidad para tamponar la osmolaridad y
apenas es digerida por las células de hepatoma. Además, une más Aβ, contribuyendo a
mantener más alta la carga amiloidogénica en cerebro y plasma.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/129925
Date16 January 2013
CreatorsRamos Fernández, Eva, 1984-
ContributorsMuñoz López, Francisco José, 1964-, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut
PublisherUniversitat Pompeu Fabra
Source SetsUniversitat Pompeu Fabra
LanguageEnglish
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format225 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
RightsADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/embargoedAccess

Page generated in 0.0016 seconds