Aquest treball analitza, en primer lloc, l'evolució de la codificació civilespanyola i, especialment, el tractament del dret de propietat als diversos projectes deCodi, així com l'evolució doctrinal d'aquest dret. A continuació, s'ocupa d'examinar elsorígens de la codificació rural, amb especial detall dels diversos projectes que ladoctrina científica va aportar a aquest camp. L'autor dedica un interès especial alprojecte de Codi Rural de Manuel Dánvila, que suposa el major esforç codificador de lamatèria. Dánvila va realitzar dues versions del seu Codi Rural, una abans de l'aprovaciódel Codi Civil, i una altra, posterior a aquesta aprovació. Mentre que la primera escitada per la majoria d'autor que tracten del procés codificador, el segon projecte,adaptat al Codi Civil, passa incògnit als estudis doctrinals. El present treball s'encarregade realitzar un anàlisis comparatiu entre aquestos dos projectes sobre el tractament deldret de propietat, així com l'avaluació dels diferents informes que es van aportar desdeles Juntes Provincials.Posteriorment, es realitza un anàlisi de la incidència de la funció social a lapropietat agrària mitjançant els diversos textos que la recullen: Constitució de la SegonaRepública i Lleis de Conreu Forçós, l'obligació de conrear i les lleis franquistes o lanova definició de la funció social de la propietat agrària a la Llei de Reforma iDesenvolupament Agrari. Així mateix, s'analitza la seva transcendència a la Constituciói les lleis autonòmiques sobre reforma i política agrícola.Un breu capítol per presentar els fonaments de la Política Agrícola Comunaserveix per introduir el principal marc d'estudi: la propietat agrària especialíssima.D'aquesta manera, s'estudien els diferents objectes del dret de propietat agrària(l'explotació agrícola, la finca, els animals i els drets) i s'analitza la implicació de laPAC sobre aquestos.Una vegada delimitat l'objecte de la propietat agrària, s'examinen ambdeteniment cadascuna de les facultats dominicals afectades per la regulació de la PAC i,en especial, de la condicionalitat vinculada al règim de pagament únic. L'estudi de cadafacultat dominical típica ha estat subdividida en les seves diferents manifestacions. Així,trobem la llibertat d'elecció de l'ús sobre la cosa, la llibertat de transformar la finca o eldeure de conrear-la. Es realitza un anàlisis acurat dels diferents aprofitaments del dret depropietat agrària afectats per la PAC (v. gr. caça, llenya, pastures o rostollars), així comd'altres facultats que estan afectades en menor mesura.En definitiva, el present treball pretén proporcionar un anàlisis sistemàtic del'estatut de la propietat agrària sota una nova realitat jurídica com és la Política AgrícolaComuna. / Este trabajo analiza, en primer lugar, la evolución de la codificación civilespañola y, especialmente, el tratamiento del derecho de propiedad en los diferentesproyectos de Código, así como la evolución doctrinal en el estudio de este derecho. Acontinuación, se ocupa de examinar los orígenes de la codificación rural, con especialdetalle de los diferentes proyectos que la doctrina científica aportó a este campo. Elautor dedica especial interés al proyecto de Código Rural de Manuel Dánvila, quesupone el mayor esfuerzo codificador de la materia. Dánvila realizó dos versiones de suCódigo Rural, una antes de la aprobación del Código Civil, y otra, posterior a dichaaprobación. Mientras que la primera es citada por la mayoría de autores que tratan delproceso codificador, el segundo proyecto, adaptado al Código Civil, pasa incógnito enlos estudios doctrinales. El presente trabajo se encarga de realizar un análisiscomparativo entre estos dos proyectos sobre el tratamiento del derecho de propiedad, asícomo la evaluación de los diferentes informes que se aportaron desde JuntasProvinciales.Posteriormente, se realiza un análisis de la incidencia de la función social en lapropiedad agraria a través de los distintos textos legales que la recogen: Constitución dela Segunda República y Leyes de Laboreo Forzoso, la obligación de cultivo y las leyesfranquistas o la nueva definición de la función social de la propiedad agraria en la Leyde Reforma y Desarrollo Agrario. Asimismo, se analiza su trascendencia en laConstitución y las leyes autonómicas sobre reforma y política agraria.Un breve capítulo para sentar las bases sobre la Política Agrícola Común servirápara introducir el principal marco de estudio: la propiedad agraria especialísima. De estamanera, se estudian los diferentes objetos del derecho de propiedad agraria (laexplotación agrícola, la finca, los animales y los derechos) para analizar la implicaciónde la PAC sobre los mismos.Una vez delimitado el objeto de la propiedad agraria, se examinan conprofundidad cada una de las facultades dominicales afectadas por la regulación de laPAC y, en especial, de la condicionalidad vinculada al régimen de pago único. Cada unade las facultades dominicales típicas ha sido subdividida en sus diferentesmanifestaciones. Así, encontramos la libertad de elección del uso sobre la cosa, lalibertad de transformar la finca o el deber de cultivar. Se realiza un análisis detenido delos diferentes aprovechamientos del derecho de propiedad afectados por la PAC (v. gr.caza, leñas, pastos o rastrojeras), así como de otras facultades que vienen afectadas enmenor medida.En definitiva, el presente trabajo pretende proporcionar un análisis sistemáticodel estatuto de la propiedad agraria bajo una nueva realidad jurídica como la PolíticaAgrícola Común. / The author examines the process of the codification in Spain and, especially, thetreatment of property rights in the various Drafts, as well as the doctrinal developmentsconcerning the right of ownership. In particular, the author focuses on of Ruralcodification and analizes the different drafts elaborated by the scientific literature.Special attention receives Rural Code drafted by Dánvila which was the most perfectattempt to codify the issue. Danvila wrote two versons of his Rural Code, before theenactment of the Civil Code, and another one after it was approved. While the former iscited by most authors that deal with codification process, the second draft, adapted tothe Civil Code, has not been examined by scholar doctrine. The author carries out acomparative analysis of the treatment of property rights in these two projects, andevaluates the reports that were prepared by several Provincial Boards.Subsequently, the author analyzes the incidence of social function in landownership. The following legislation is considered: the Constitution of the SecondRepublic and Forced Tilling Laws, the obligation of cultivation during General Franco'sdictatorship or the new definition of the social function of agricultural property in theLaw on Agrarian Reform and Development. Also, he discusses its significance in theConstitution and in the regional laws on land reform and agricultural policy.A brief chapter to lay down foundations on the Common Agricultural Policyserves as introduction to the main aim of the PhD. Thesis: the very special agriculturalproperty (propiedad agraria especialísima). In this way, the author examines the objectof property right (farm, farm animals and entitlements) and discusses the implication ofthe CAP on them.After defining the object of agricultural property, the author analyses theowner's powers affected by the CAP legislation and, in particular, of cross-complianceof the Single Payment Scheme. Each power is subdivided into its various conections.Thus, we find freedom of choice for use of the thing, freedom to transform the land orthe duty to cultivate. A thorough analysis of the different uses of property rightsaffected by the CAP (eg. hunting, pasture, firewood, or stubble) is carried out, as well asof the other powers that are affected to a lesser extent.In conclusion, the PhD Thesis aims at providing a systematic analysis of thestatus of agricultural property under the new legal reality enshrined in the CommonAgricultural Policy.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/8128 |
Date | 06 May 2009 |
Creators | Cosialls Ubach, Andrés Miguel |
Contributors | Vaquer Aloy, Antoni, Universitat de Lleida. Departament de Dret Privat |
Publisher | Universitat de Lleida |
Source Sets | Universitat de Lleida |
Language | Spanish |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0033 seconds