Water and sanitation improvements together with good hygiene (WaSH) have well-known positive impacts on human development and poverty alleviation. However, universal access to safe drinking water and basic sanitation remains a huge challenge in many low income countries, where vast numbers of people lack these basic services. To help end this appalling state of affairs, the Millennium Development Goals and other international initiatives have been launched to reduce the proportion of underserved people. These efforts, however, have been hampered by the lack of meaningful indicators to measure coverage and to establish progress towards the goals and targets set out by the international community. From an institutional viewpoint, the competences for many sector-related responsibilities have been delegated to lower administrative levels of government. It has come to be widely accepted that such decentralization process can help to reduce poverty because local governments are assumed to be more knowledgeable about and responsive to the needs of the poor. The sector also calls for greater transparency and accountability. In all, local decision-makers are being increasingly challenged by the need to take informed decisions and give an objective account of their actions, which rely crucially on adequate monitoring and reporting systems. Amongst others, available data may be employed to i) measure progress and performance; ii) improve transparency in budgetary procedures; and iii) allocate resources to deliver services where they are most needed. Today, reliable information on key WaSH-related variables at the local level is often missing, but even when it is available, the uptake and usage of such data by policymakers is, at best, challenging. Limited capacity of recipient governmental bodies, an inadequate monitoring and reporting framework, and lack of data updating mechanisms are common reasons that hamper an adequate appropriation and continued use of the data for planning and monitoring purposes.
In an effort to address the shortcomings cited above, this thesis discusses methodologies for routine data collection and develops tools and processes to support local planning. In doing so, it covers the monitoring cycle of data collection, data analysis and data dissemination. In Chapter 1, an improved approach for data collection is presented. It combines two different information sources: the water point and the household, and thus provides a more complete picture of the context in which the services are delivered. Chapter 2 reviews four different approaches that are commonly adopted for monitoring purposes: i) health impact indicators; ii) the Joint Monitoring Programme; iii) one multidimensional, water-focused composite indicator; and iv) easy-to-use planning indices designed locally on an ad hoc basis. From a policy-making perspective the usefulness of outcomes produced by each approach is discussed. Chapter 3 introduces a variety of policy tools that may be used to promote decision-making: i) composite indices; ii) a small set of simple thematic indicators; and iii) object oriented Bayesian networks (ooBn). Chapter 4 presents different alternatives to enhance data interpretation and disemination, which is crucial to promote evidence-based and equity-oriented planning. Overall, results indicate that accurate and comprehensive data, if adequately collected, exploited and visualized through simple instruments, can serve as the basis for effective targeting and prioritization, both central to sector planning. The actual application and implementation of the proposed monitoring and reporting tools and processes in the real world, however, is to a certain extent elusive; and this has been pointed out as a major weakness of this research. Two specific challenges that remain unaddressed, namely the upgrading of decision support systems, and the design of data updating mechanisms, suggest the way forward. / Assegurar l'accés a l'aigua, promoure la higiene i facilitar l'accés al sanejament ajuda a prevenir la transmissió de malalties relacionades amb una deficient provisió d’aquests serveis i reduir el risc d'epidèmies. No obstant, l'accés universal a l'aigua potable i als serveis bàsics de sanejament segueix sent un enorme desafiament en molts països en vies de desenvolupament, on un gran nombre de persones continuen sense tenir cobertes unes necessitats bàsiques. En aquest context, el sector ha vist com es posaven en marxa vàries iniciatives, com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, per tal de reduir la proporció de persones desateses. Aquests esforços, però, s'han vist obstaculitzats per la falta d'indicadors fiables alhora d’avaluar el nivell de cobertura i de mesurar els avenços envers les metes i els objectius establerts per la comunitat internacional. En els darrers anys, les competències sectorials s'han delegat a les administracions locals, sota el supòsit de que els processos de descentralització ajudarien a reduir la pobresa en base a un millor coneixement, per part de les autoritats locals, sobre les necessitats reals de la població. Així mateix, també ha anat creixent la demanda de més transparència i una millor rendició de comptes. Per tots aquests motius, cada vegada s’ha anat qüestionant més el fet de que els processos de presa de decisió no es fonamentin en informació actualitzada i basada en evidències, i no depenguin per tant d’un marc adequat que permeti el correcte seguiment, avaluació i la presentació periòdica d'informes. Entre altres coses, la informació disponible s’hauria de poder utilitzar per i) mesurar els avenços i el progrés assolit; ii) millorar la transparència i el control pressupostari; i iii) assignar els recursos disponibles de manera equitativa. Dissortadament, la informació sobre el sector és generalment escassa, però fins i tot quan és accessible, el seu ús per part dels governants és limitat. Amb la voluntat d’abordar aquest accés i ús deficient de la informació, aquesta tesi desenvolupa eines i processos per donar suport a la planificació local dels servies d’aigua i sanejament. En síntesi, es pretén cobrir tot el cicle de la informació, que integra la recollida, l’anàlisi i la seva posterior difusió. En el capítol 1 es presenta una metodologia millorada per a la recopilació de dades. Aquesta combina dues fonts d'informació: el punt d'aigua i la llar; i en conseqüència proporciona una visió més completa del context en què es proveeixen els serveis. El Capítol 2 presenta quatre enfocaments diferents a l’hora d’avaluar el nivell de servei: i) indicadors d'impacte sobre la salut; ii) el Programa Conjunt de Seguiment de la OMS i UNICEF; iii) un indicador agregat multidimensional; i iv) una bateria d’índexs de planificació dissenyats ad hoc per respondre a les necessitats locals. Es discuteix la utilitat de cada alternativa i la seva pertinença des d’una òptica de política pública. El Capítol 3 introdueix varis instruments dissenyats per a promoure la presa de decisions: i) índexs agregats; ii) indicadors temàtics senzills; i iii) les xarxes bayesianes. El Capítol 4 presenta diferents alternatives per millorar la interpretació i disseminació de la informació, que esdevenen activitats necessàries per a promoure una planificació basada en l'evidència i orientada a l'equitat. Per concloure, els resultats indiquen que l’accés a la informació, si aquesta es compila correctament, s’explota i es visualitza a través d’instruments i processos senzills, pot revertir en una correcta priorització d’accions i de grups beneficiaris i, per tant, millorar la planificació sectorial. És cert, però, que l'aplicació real i la posada en pràctica d’aquestes eines i processos no és en cap cas trivial. Es plantegen, en aquest sentit, dos reptes que suggereixen el camí a seguir: la millora dels sistemes de suport a les decisions i el disseny de mecanismes adequats per a l'actualització de dades.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/334692 |
| Date | 21 November 2015 |
| Creators | Giné Garriga, Ricard |
| Contributors | Pérez-Foguet, Agustí, Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 192 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0031 seconds