La arquitectura vernácula construida con técnicas que emplean la tierra como material fundamental tiene una gran importancia en España, tanto por el volumen de edificaciones vinculadas a ella, como por su relevancia desde un punto de vista histórico y etnológico. Sin embargo, prácticamente no existen trabajos que la analicen de una forma global.
Este tipo de estudios, que sí se han desarrollado para la arquitectura de tierra en el caso del patrimonio monumental construido con tapia, han conseguido establecer relaciones entre las técnicas desarrolladas en diferentes áreas geográficas, han permitido comprender mejor a qué factores ambientales y sociales atienden y han contribuido indudablemente a generar una mayor consciencia de la importancia de su conservación.
La necesidad de profundizar el conocimiento actual sobre el patrimonio vernáculo construido con tierra ya es patente al aproximarse a él desde enfoques históricos y tipológicos. Sin embargo, esta carencia se hace particularmente evidente al abordarlo atendiendo a sus características constructivas y a la forma en la que se degrada. En este caso, la ausencia de normativa y de métodos de cálculo aplicables se suman al desconocimiento generalizado de estas técnicas para dificultar su consideración como recursos de proyecto solventes y su empleo como elementos estructurales en obras de intervención y de nueva planta.
Ante esta situación, la investigación recogida en esta Tesis Doctoral pretende ofrecer una visión general de la arquitectura construida con tierra en España a partir del estudio de su construcción, de su estado de conservación y de la forma en la que está siendo transformada. Para conseguirlo, ha incluido el análisis de 1.787 casos de estudio repartidos por todo el país. Todos estos casos han sido caracterizados con el objetivo de identificar las principales familias de técnicas existentes, desentrañar su lógica constructiva y proponer una serie de familias que faciliten su interpretación. A partir de estas familias, se han estudiado los distintos fenómenos de degradación que afectan a la arquitectura tradicional de tierra i se ha estudiado el modo en el que diferentes variaciones en torno a una misma técnica pueden favorecer o dificultar su aparición. A continuación, una selección de los casos integrantes de la muestra de trabajo han sido analizados de forma más detallada para identificar los principales criterios y técnicas que se están empleando en la intervención de esta arquitectura. Por último, se han incluido una serie de reflexiones globales que pretenden ser útiles para quien desee comprender o deba intervenir esta arquitectura. / L'arquitectura vernacular construïda amb tècniques que fan servir la terra com a material fonamental té una gran importància a Espanya, tant pel volum d'edificacions vinculades amb ella com per la seua rellevància des d'un punt de vista històric i etnològic. Malgrat tot, pràcticament no existeixen treballs que l'analitzen d'una manera global.
Aquest tipus d'estudis, que sí s'han dut a terme per a l'arquitectura monumental de terra construïda amb tàpia, han aconseguit establir relacions entre les tècniques desenvolupades entre diferents àrees geogràfiques, han permès una millor comprensió dels factors socials i ambientals a que atenen i han contribuït indubtablement a generar una major consciència de la importància de la seua conservació.
La necessitat d'aprofundir l'actual coneixement sobre el patrimoni vernacle construït amb terra ja queda patent al aproximar-se a ell des d'enfocaments històrics i tipològics. No obstant açò, aquesta carència es fa particularment evident al abordar-lo atenent a les seues característiques constructives i a la forma en que es degrada. En aquest cas, l'absència d e normativa i de mètodes de càlcul aplicables es sumen al desconeixement generalitzat sobre el comportament d'aquestes tècniques per a dificultar la seua consideració com a recursos de projecte solvents i el seu ús com a elements estructurals en obres d'intervenció i de nova construcció.
En front d'aquesta situació, la investigació recollida en aquesta Tesi Doctoral pretén oferir una visió panoràmica de l'arquitectura tradicional construïda amb terra a Espanya a partir de l'estudi de la seua construcció, del seu estat de conservació i de la manera en que està sent transformada. Per a aconseguir-ho, s'ha realitzat l'anàlisi de 1.787 casos d'estudi repartits per tot el país. Tots aquests casos han sigut caracteritzats amb l'objectiu d'identificar les principals tècniques existents, desentranyar la seua lògica constructiva i proposar una sèrie de famílies que les agrupen i faciliten la seua comprensió. A partir d'aquestes famílies, s'han estudiat els diferents fenòmens de degradació que afecten a l'arquitectura tradicional de terra, s'han identificat les lesions més freqüents i s'ha analitzat el mode en que variacions d'una tècnica poden dificultar o afavorir la seua aparició. A continuació, una selecció dels casos integrants de la mostra de treball han sigut analitzats de forma més detallada per a identificar els principals criteris i tècniques que s'estan emprant en la intervenció d'aquesta arquitectura. Per últim, s'han inclòs una sèrie de reflexions i conclusions globals que pretenen ser útils per a qui desitja comprendre o ha de desenvolupar intervencions en aquesta arquitectura. / Vernacular architecture built using constructive techniques that employ earth as their main material has a capital relevance in Spain. This major significance attends both to the high amount of constructions related to this heritage and to its importance from a historical and ethnological point of view. However, it is difficult to find studies that tackle vernacular earthen architecture from a wide approach.
The lack of global surveys about this issue contrasts with the case of monumental heritage built with rammed earth. In this field, works with a wide point of view have led to the establishment of connections between the techniques developed in different geographical areas. These studies also raised the understanding of the environmental and social features that promote these techniques and contributed to raise awareness of the importance of their preservation.
The need of a deeper knowledge in this field is already noticeable when approaching this heritage from historical and typological studies. Nevertheless, this deficiency is even more obvious from the point of view of its constructive features and its decay. The absence of regulations and appropriate calculation procedures only aggravate the general unawareness of the behaviour of earthen techniques. This range of factors has averted the consideration of earthen solutions as applicable resources in architectural projects and the structural leverage of earthen elements in both conservation and new construction works.
As a result of these circumstances, the research comprised in this PhD Thesis lays out the study of the general scenery of the Spanish traditional earthen architecture through the study of their construction, their state of preservation and the way in which they are being transformed. To do so, 1.787 study cases spread throughout the country have been analysed. All these cases have been characterised to identify their main constructive techniques, unravel their logic and propose a series of constructive families that group them and ease their understanding. Starting from these families, the different decay processes affecting earth buildings have been studied, the most common lessons have been identified and the way in which different constructive variations can enhance or hinder their appearance has been analysed. Next, some of the study cases included in the sample have been studied with higher detail to understand how they had been repaired and to identify the main criteria and techniques that are being used in the intervention of this architecture. Finally, this work includes some conclusions and considerations that might be useful for those who try to understand
or need to work with this architecture. / Gómez Patrocinio, FJ. (2018). Arquitectura Tradicional de Tierra en España. Caracterización Constructiva, Fenómenos de Degradación y Dinámicas de Intervención [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113071 / TESIS
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/113071 |
| Date | 26 November 2018 |
| Creators | Gómez Patrocinio, Francisco Javier |
| Contributors | García Soriano, Lidia, Mileto, Camilla, Vegas López-Manzanares, Fernando, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Coverage | east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0034 seconds