Return to search

Regulació, imatge i tecnologia. La dimensió relacional del Dret en la Societat de la Informació

La societat de la informació (SI), i en particular les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Internet han obert l’espai a noves formes de regulació múltiples, diverses, i canviants. Aquesta tesi analitza tres sistemes i models de regulació desenvolupats en la intersecció dels àmbits del dret i la tecnologia que confirmen un canvi en la naturalesa de les noves formes de regulació emergents. Les propostes de regulació que es presenten en aquest treball es fonamenten en una perspectiva de dret relacional que integra les dimensions ètica, social, de governança i jurídica. Concretament presentem el disseny dels projectes CPAC, SAVASA i Mediakids.
En la regulació, existeix una interacció contínua i a diversos nivells en la gestió de la informació. Els grups socials i les organitzacions tenen dinàmiques pròpies, i les eines que utilitzen tenen un origen molt divers. La dimensió relacional del dret consisteix en tots els mecanismes d'autoregulació i d'autocomposició que els grups socials es donen de forma semiautomatitzada en l'ús de les TIC. Es basen en la confiança, es produeixen de forma interactiva a través de la comunicació i el diàleg, i s'emmarquen en contextos institucionals que són ells mateixos heteroregulats des d'instàncies superiors (la UE, els estats nacionals, els organismes regionals i locals, les agències administratives, entre d’altres).
La idea de dret relacional atén al funcionament generalitzat d'usuaris (persones individuals, consumidors, empreses, òrgans de l'administració, organismes privats o oficials...) que creen, intercanvien, modifiquen informació a través de la xarxa però es troben en entorns socials concrets i elaboren un coneixement situat per actuar-hi. Per això les actuacions de dret relacional no pretenen regular directament el comportament dels individus, sinó que modifiquen el seu context institucional a partir del disseny de models regulatoris d'implementació dels drets.
En aquest sentit, els estudis de cas que aquesta tesi desenvolupa mostren: (i) l’existència de la necessitat de la regulació en un context situat; (ii) el procés de construcció del disseny de regulació; (iii) el resultat de l’anterior procés, és a dir, la proposta o estratègia de regulació.
Concretament, fixem l’atenció en l'aspecte bàsic de l’adquisició de coneixement a partir de l'etnografia del coneixement. A partir d'aquí elaborem els dissenys per a la construcció d'instruments digitals de participació i integració dels ciutadans —plataformes, aplicacions mòbils o mashups personalitzats en serveis web.
L’aportació de la present tesi ve donada (i) per la perspectiva cognitiva adoptada en l'estudi de la identitat en la societat de la informació (i concretament la dimensió col·lectiva de d’intel·ligència social), (ii) per la perspectiva pragmàtica en la configuració de les estratègies de recerca (entorn de l´ús, processament, emmagatzematge i regulació de les imatges en la societat de la informació), (iii) per l'aproximació relacional a les regulacions jurídiques i ètiques partint d'aquesta identitat i de les necessitats i problemes que volíem resoldre, (iv) i, per la construcció iterativa dels instruments digitals on s'allotgen i incorporen els dissenys de regulació, que constitueixen per si mateixos un element d'innovació en el context on s'implanten. / Information Society and, specifically, Information and Communication Technologies (ICT) have paved the way to new, multiple, diverse, and evolving forms of regulation. This thesis analyses three regulatory systems, developed at the crossroads of those fields in law and technology that emphasize change in the nature of newer, emerging forms of regulation. The regulatory proposals put forward in this work build upon a relational law approach that merges ethical, social, governance, and legal dimensions. This thesis uses, in particular, the CPAC, SAVASA, and Mediakids research projects as case studies.
Information management in regulation is characterized by constant interactions at multiple levels. All social groups and organizations function according to specific dynamics and the instruments at their disposal can thus be extremely different. The relational dimension of law addresses all the self-regulation and self-composition mechanisms with which social groups – in a semi-automated way – provide themselves when using ICT. These tools build essentially upon confidence, are interactively constructed through communication and dialogue, and are framed within institutional contexts that are hetero-regulated from higher levels (among others, the European Union, national governments, regional and local bodies, or administrative agencies).
The very idea of relational law refers to the general activity of users (e.g., individuals, consumers, enterprises, administrative bodies, and private or public entities) that, even though they create, exchange, and modify information through the net, are embedded in a specific social environment and create the knowledge necessary to intervene in it. This is why relational law does not seek to directly regulate the behavior of individuals. Rather, it alters the institutional context in which individuals act by designing the regulatory models of implementation of their rights.
Accordingly, the case studies developed in this thesis show: (i) the necessity of regulation in a located context; (ii) the creation process of the regulatory design; and (iii) this process’ outcomes, that is, the regulatory proposal or strategy.
Specifically, the thesis emphasizes the key element of knowledge acquisition by means of knowledge ethnography. From this starting point, it analyses the design of digital instruments of citizen participation and integration – such as platforms, mobile applications, or web-based custom mash-ups.
This thesis’ contribution to the field builds (i) on the cognitive perspective adopted in its analysis of identity in the Information Society (and, specifically, of social intelligence’s collective dimension); (ii) on the pragmatic perspective adopted when modeling its research strategies (about the use, processing, storage, and regulation of visuals in the Information Society); (iii) on the relational approach to legal and ethical regulations about identity and the open issues and problems that need to be addressed in this field; and (iv) on the iterative construction of digital tools, upon which regulatory designs are built and integrated, that are by themselves an element of innovation in the context in which they are implemented.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/293905
Date05 May 2015
CreatorsTeodoro Martínez, Emma
ContributorsCasanovas Romeu, Pompeu, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic
PublisherUniversitat Autònoma de Barcelona
Source SetsUniversitat Autònoma de Barcelona
LanguageCatalan
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format188 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
RightsL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0029 seconds