Return to search

MDMA pharmacology in humans and serotonergic effects

3,4-methylenedioxymethamphetamine (MDMA, ecstasy) is one of the most abused recreational
drugs in the world. It has been extensively reported that this drug inhibits its own metabolism by
inhibiting a polymorphic liver enzyme, CYP2D6, which is responsible for the clearance of one
quarter of drugs used in therapeutics. This phenomenon has important clinical implications,
since MDMA users display a higher prevalence of psychopathology, particularly of mood
disorders, compared to control population. Importantly, these psychiatric diseases are treated
with drugs most of them substrate of this enzyme. In addition, it is not elucidated how MDMA
is still metabolically cleared even after repeated drug doses. Therefore, the first part of this
thesis was focused on studying the metabolic autoinhibition by MDMA assessing several liver
enzyme activities in men and women.
Although MDMA pharmacology is well established, is it still not clear which is the mechanism
of action of the drug. MDMA interacts with the serotonergic system at several levels, but
nowadays is technically difficult to study the serotonergic function in living human brain.
Imaging methods are limited by a number of factors. Thus, it would be advantageous to have a
reliable peripheral index of the serotonergic activity in the blood. The second part of this thesis
presents the development of several approaches aimed to assess whether the serotonin
transporter in platelets can be used as a peripheral biomarker for central serotonergic activity,
and determine if it plays any role in drug mechanism of action. / La 3,4-metilendioximetanfetamina (MDMA, èxtasi) és una de les drogues més consumides al
món. Aquesta droga inhibeix el seu propi metabolisme, inhibint un enzim polimòrfic del fetge,
el CYP2D6, que és el responsable de l’eliminació d’una quarta part dels medicaments. Aquest
fet té implicacions clíniques rellevants, ja que els consumidors de MDMA presenten una
prevalença de psicopatologia més alta respecte a la població no consumidora, i moltes de la
patologies psiquiàtriques es tracten amb fàrmacs substrats d’aquest enzim. A més, encara no
s’ha discernit com aquesta droga pot ser eliminada de l’organisme, inclús després d’haver-ne
consumit dosis de manera repetida. Així doncs, la primera part d’aquesta tesi es centra en
estudiar l’autoinhibició de la MDMA determinant l’activitat de diferents enzims del fetge, en
homes i dones.
Encara que la farmacologia de la MDMA està descrita a fons, no està del tot clar quin és el seu
mecanisme d’acció. La MDMA interactua amb el sistema serotonèrgic de diverses maneres,
però avui en dia és molt difícil estudiar tècnicament el sistema serotonèrgic en el cervell humà.
Les tècniques d’imatge estan limitades per molts factors, i per tant, seria molt útil tenir un índex
perifèric a la sang de l’activitat serotonèrgica al sistema nerviós central. La segona part d’aquest
tesi s’enfoca en el desenvolupament de tècniques per determinar a diferents nivells si el
transportador de la serotonina a les plaquetes podria ser un bon biomarcador perifèric de la seva
activitat al cervell, i d’aquesta manera veure si el sistema serotonèrgic està implicat en el
mecanisme d’acció de la MDMA.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/145481
Date18 November 2013
CreatorsYubero Lahoz, Samanta, 1985-
ContributorsTorre Fornell, Rafael de la, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut
PublisherUniversitat Pompeu Fabra
Source SetsUniversitat Pompeu Fabra
LanguageEnglish
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format201 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Page generated in 0.0024 seconds