Occitan and French are two Gallo-Romance languages that have been in a
diglossic situation in Southern France for centuries. Couched in an
Autosegmental-Metrical framework, the present thesis analyzes the prosody
of Occitan-French bilinguals in their two languages, as compared to that of
Northern French monolinguals or bilinguals whose Occitan is in contact with
other languages (with Piedmontese and Italian, punctually with Catalan and
Spanish). The contribution of this thesis is twofold: on the one hand, it
provides the first description of the prosodic system of Occitan, which was
an urgent task to complete, since native speakers are becoming rare; on the
other hand, it shows how language contact has led Occitan and Southern
French to converge into an intermediate prosodic system between
Northern (standard) French and the other Romance languages like Catalan,
Spanish or Italian. The data analyzed for this thesis are of two types:
intonation questionnaires including 29 situations and fable summaries
produced after listening to a recording in the target variety. We analyzed
the intonation questionnaires of 81 Northern French speakers, 70 Southern
French speakers and 58 Occitan speakers to compare the intonational
phonology of these varieties and give a first approximation to intonational
dialectal variation in Occitan. Our model for the interplay of phrasing and
metrical structure was refined thanks to the observation of 62 fable
summaries and 15 summaries were then selected for a cross-linguistic
acoustic analysis.
As far as intonational phonology is concerned, Occitan appears to
align with the dominant language with which it is in contact. While the
particular contours of Occitan for statements of the obvious and vocatives
have been transferred to Southern French, very few divergences have been
observed in other sentence types in France. By contrast, the Occitan
dialects spoken outside of France present some different intonational
patterns, which align with Catalan and Spanish in the case of Aranese
Occitan, and with Italian and Piedmontese in the case of Cisalpine Occitan.
In respect to prosodic phrasing and metrical structure, quantitative
analyses of the data show that Occitan has adopted the Accentual Phrase
(AP) of French as a domain for pitch accent distribution: in both Occitan and
French, the syllable that receives phrasal stress, at most one syllable away
from the right edge of the AP, is obligatorily marked by an increase in F0 (in
prenuclear position), intensity and duration; an AP-initial pitch rise may be
associated with secondary stress on the first syllable of the leftmost lexical
word in the AP. However, the internal organization of the Accentual Phrase
(AP) is different in Northern French and in the southern varieties. In
Northern French, word stress was completely lost: primary stress is
assigned post-lexically to the rightmost full syllable in the AP and APinternal
words show no prominence at all. By contrast, in Occitan and
Southern French, AP-internal words may display pitch movements, aligned
with the syllable that bears word stress in Occitan and with the last full
syllable of the word in Southern French. These results highlight the status of
Occitan and Southern French as a bridge prosodic system within the
Romance languages, presenting the metrical system typical of languages
such as Catalan, Spanish, or Italian, but in which the adoption of the
Northern French AP as domain for pitch accent distribution has somewhat
weakened word stress, since its acoustic marking is optional inside APs.
As a conclusion, the intonational phonology of Occitan tends to align
with the dominant language. By contrast, we hypothesize that historically,
while word stress was lost in Northern French, the metrical structure of
Occitan was transferred to Southern French, retaining the general Romance
organization in syllables, feet and prosodic words. / L’occità i el francès són dues llengües gal·loromàniques que fa segles que
estan en una situació de diglòssia al Sud de França. Emmarcant-se en el
model Mètric-Autosegmental, aquesta tesi analitza la prosòdia de bilingües
occità-francès en les seves dues llengües, comparada amb la de
monolingües en francès septentrional, o de bilingües l’occità del quals és en
contacte amb d’altres llengües (amb el piemontès i l’italià, puntualment amb
el català i l’espanyol). La contribució d’aquesta tesi és doble: d’una banda,
aporta la primera descripció del sistema prosòdic de l’occità, la qual tasca
era urgent de dur a terme, ja que els parlants nadius van escassejant cada
vegada més; d’altra banda, demostra com el contacte de llengües ha dut
l’occità i el francès meridional a convergir cap a un sistema prosòdic
intermedi entre el del francès septentrional (estàndard) i el de les altres
llengües romàniques com ara el català, l’espanyol o l’italià. Les dades
analitzades per a aquesta tesi són de dos tipus: uns qüestionaris
d’entonació que inclouen 29 situacions i uns resums d’una faula, produïts
després d’haver-ne escoltat un enregistrament en la pròpia varietat. Hem
analitzat els qüestionaris d’entonació de 81 parlants de francès
septentrional, de 70 de francès meridional i de 58 d’occità per tal de
comparar la fonologia entonativa d’aquestes varietats i oferir una primera
aproximació a la variació dialectal entonativa en occità. El nostre model per
a la interacció entre agrupació prosòdica i estructura mètrica va ser refinat
gràcies a l’examinació de 62 resums de faula i, a continuació, 15 resums van
ser seleccionats per a efectuar una anàlisi acústica entre llengües.
Pel que fa a la fonologia entonativa, l’occità sembla acompassar-se
amb la llengua dominant amb la qual està en contacte. Mentre que els
contorns particulars de l’occità per a les declaratives d’obvietat i els
vocatius s’han transferit al francès meridional, s’han observat molt poques
divergències en altres tipus d’oracions dins de França. En canvi, els
dialectes occitans que es parlen fora de França presenten alguns patrons
entonatius diferents, que s’alineen amb el català i l’espanyol en el cas de
l’occità aranès, i amb l’italià i el Piemontès en el cas de l’occità cisalpí.
Respecte de l’agrupació prosòdica i l’estructura mètrica, l’anàlisi
quantitativa de les dades mostra que l’occità ha adoptat el Grup Accentual
(AP, per “Accentual Phrase”) del francès com a domini per a la distribució
dels accents tonals: tant en occità com en francès, la síl·laba que rep
l’accent de grup, com a molt a una síl·laba de distància del límit dret de
l’AP, és obligatòriament marcada per un augment d’F0 (en posició
prenuclear), d’intensitat i de durada; una pujada de to inicial d’AP pot
associar-se a un accent secundari en la primera síl·laba del mot lèxic més a
l’esquerra dins de l’AP. Tot i això, l’organització interna de l’AP és diferent
en francès septentrional i en les varietats meridionals. En francès del Nord,
l’accent de mot es va perdre del tot: l’accent primari s’assigna de manera
postlèxica a la darrera síl·laba plena de l’AP, i els mots a l’interior de l’AP no
presenten cap mena de prominència. En canvi, en occità i en francès
meridional, els mots a l’interior de l’AP poden presentar moviments tonals,
alineats amb la síl·laba que porta l’accent de mot en occità i amb la darrera
síl·laba plena de la paraula en francès meridional. Aquests resultats
subratllen l’estatus de l’occità i del francès meridional com a sistema
prosòdic que fa de pont entre les llengües romàniques, en presentar el
sistema mètrica típic de llengües com el català, l’espanyol o l’italià, però en
el qual l’adopció de l’AP del francès septentrional com a domini per a la
distribució dels accents tonal ha en certa manera afeblit l’accent de mot, ja
que marcar-lo acústicament dins de l’AP és optatiu.
Per concloure, la fonologia entonativa de l’occità tendeix a alinear-se
amb la llengua dominant. En canvi, emetem la hipòtesi que històricament,
mentre que l’accent de mot es va perdre en francès septentrional,
l’estructura mètrica de l’occità es va transferir al francès meridional,
mantenint l’organització romànica general en síl·labes, peus i mots
prosòdics.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/321597 |
| Date | 17 June 2015 |
| Creators | Sichel-Bazin, Rafèu |
| Contributors | Meisenburg, Trudel, Prieto Vives, Pilar, 1965-, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 493 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0024 seconds