[ES] Esta tesis estudia el cortometraje pionero del cine hablado español El Orador (1928)
de Ramón Gómez de la Serna, dentro de la industria primigenia del cine sonoro a
través del productor Feliciano Manuel Vitores y la Hispano de Forest Fonofilms. La
incógnita que se abre sobre esta obra de arte "desconocida" ha llevado a buscar los
pormenores de la cinta y su resonancia viva con el presente.
La tesis ha comprendido un análisis del discurso fílmico revisando las condiciones y
casuísticas que rodearon el texto, el contexto y su performance posterior, analizando
la obra El Orador a través de la literatura del autor, en su vinculación política-social,
tecnológica y cinematográfica con la España de los años 20 del s. XX.
Este trabajo sitúa la genealogía de la conferencia dramatizada en el año 1928,
demostrando cómo El Orador es la primera performance cinematográfica
documentada en nuestro país. La tesis marca un punto de partida desde El Orador
hasta la actualidad trazando una línea de puntos discontinua que abarca casi cien años,
configurando un mosaico tipológico de "especies de oralidad" que, en palabras de
Miguel Molina Alarcón, continúa la estela heredada de la conferencia como género
artístico. El estudio verifica la herencia, supervivencia y rastros singulares de la
metaoratoria ramoniana en los artistas escénicos de posvanguardia.
El trabajo se estructura en cinco capítulos. El primero describe aspectos generales del
autor relacionados con su corto y biografía. El segundo aborda el texto de El Orador,
con ensayos afines a la estética de su discurso, su trayectoria de conferenciante, la
novela Cinelandia y los guiones que ideó para cine. El tercero aborda la confección
del film y su historia dentro de la industria del cine paleosonoro, en su conexión con
los demás cortos de la empresa Cinefón rodados por F. M Vitores. El cuarto capítulo
narra la presentación del film como performance y su resonancia con las artes
escénicas actuales, proponiendo un collage de artistas oradores. En el último presento
el proyecto de cine ensayo R. cinco aproximaciones al cortometraje. Los anexos
contienen varias compilaciones; imágenes del Archivo Vitores, recopilación de textos
inéditos sobre cine escritos por el artista, y sus bocetos manuscritos sobre cine.
El tipo de investigación ha sido mixta: constatativa, comparativa y de enlace, esto es,
se ha confirmado la hipótesis de partida a través de nuevos datos obtenidos y se ha
configurado a partir del material principal una propuesta creativa personal, aplicando
la corriente práctica de arte-investigación.
Los resultados logrados han sido, por un lado situar El Orador en su marco temporal
superando su visión anecdótica y revalorizándola. La presunción del papel histórico
de El Orador ha confirmado ser positiva, demostrando ser un hito de su tiempo y del
nuestro. El trabajo ha permitido interpretar la nueva oralidad en el arte contemporáneo
desde las características humorísticas que prefiguró el escritor, abordando la actual
escena performativa. Finalmente la realización de la película experimental R. ha
supuesto un diálogo entre tiempos cinematográficos distintos y una propuesta de
creación híbrida inspirada por la misma libertad de Ramón. La claves críticas y
estéticas que se encuentran en la película permiten observarla hoy como un modelo
ejemplar de posicionamiento político, intelectual y creativo. / [CA] Aquesta tesi estudia el curtmetratge pioner del cinema parlat espanyol El Orador
[L'Orador] (1928) de Ramón Gómez de la Serna, dins de la indústria primigènia del
cinema sonor a través del productor Feliciano Manuel Vitores i la Hispano de Forest
Fonofilms. La incògnita que s'obre sobre aquesta obra d'art "desconeguda" ha portat a
buscar els detalls de la cinta i la seua ressonància viva amb el present.
La tesi ha comprés una anàlisi del discurs fílmic revisant les condicions i casuístiques
que van envoltar el text, el context i el seu performance posterior, analitzant l'obra El
Orador [L'Orador] mitjançant la literatura de l'autor, en la seua vinculació políticasocial, tecnològica i cinematogràfica amb l'Espanya dels anys vint del s. XX.
Aquest treball situa la genealogia de la conferència dramatitzada l'any 1928,
demostrant com El Orador [L'Orador] és la primera performance cinematogràfica
documentada al nostre país. La tesi marca un punt de partida des de El Orador
[L'Orador] fins a l'actualitat traçant una línia de punts discontínua que abasta quasi
cent anys, configurant un mosaic tipològic de "espècies d'oralitat" que, en paraules de
Miguel Molina Alarcón, continua el deixant heretat de la conferència com a gènere
artístic. L'estudi verifica l'herència, supervivència i rastres singulars de la metaoratoria
ramoniana en els artistes escènics de postavantguarda.
El treball s'estructura en cinc capítols. El primer descriu aspectes generals de l'autor
relacionats amb el seu curt i biografia. El segon aborda el text de El Orador
[L'Orador], amb assajos afins a l'estètica del seu discurs, la seua trajectòria de
conferenciant, la novel·la Cinelandia i els guions que va idear per a cinema. El tercer
aborda la confecció del film i la seua història dins de la indústria del cinema
paleosonor, en la seua connexió amb els altres curts de l'empresa Cinefón rodats per
F. M Vitores. El quart capítol narra la presentació del film com performance i la seua
ressonància amb les arts escèniques actuals, proposant un collage d'artistes oradors.
En l'últim presentem el projecte de cinema assaig R. cinc aproximacions al
curtmetratge. Els annexos contenen diverses compilacions; imatges de l'Arxiu
Vitores, recopilació de textos inèdits sobre cinema escrits per l'artista, i els seus
esbossos manuscrits sobre cinema. El tipus d'investigació ha sigut mixta: constatativa,
comparativa i d'enllaç, això és, s'ha confirmat la hipòtesi de partida mitjançant les
noves dades obtingudes i s'ha configurat a partir del material principal una proposta
creativa personal, aplicant la corrent pràctica d'art-investigació.
Els resultats reeixits han sigut, d'una banda situar El Orador [L'Orador] en el seu
marc temporal superant la seua visió anecdòtica i revaloritzant-la. La presumpció del
paper històric de El Orador [L'Orador] ha confirmat ser positiva, demostrant ser una
fita del seu temps i del nostre. El treball ha permés interpretar la nova oralitat en l'art
contemporani des de les característiques humorístiques que va prefigurar l'escriptor,
abordant l'actual escena performativa. Finalment, la realització de la película
experimental R. ha suposat un diàleg entre temps cinematogràfics diferents i una
proposta de creació híbrida inspirada per la mateixa llibertat de Ramón. Les claus
crítiques i estètiques que es troben en la película permeten observar-la hui com un
model exemplar de posicionament polític, intelectual i artístic. / [EN] This thesis explores the pioneering short film of Spanish spoken cinema, El Orador
(1928), by Ramón Gómez de la Serna, in the context of the nascent international
sound cinema industry through producer Feliciano Manuel Vitores and Hispano
Forest Fonofilms. The enigmas surrounding this "unknown" work of art led to a study
of every detail about the film, and its resonance with the present.
The thesis involved an analysis of the filmic discourse, reviewing the environmental
factors surrounding the text, its context and subsequent performance; studying the
piece through the author’s literary works and through its socio-political, technological
and filmographical ties to Spain in the 1920s.
This paper sets the genealogy of the performative conference in Spain in 1928,
showing El Orador as the first ever film performance documented in our country. The
thesis begins its journey with El Orador through the present day, drawing an
intermittent timeline that spans almost a hundred years, crafting a typological mosaic
of “oral species” that, in the words of Miguel Molina, continues the legacy of the
conference as an artistic genre. This study verifies the heritage and endurance of the
ramonian meta-oratory among avant-garde performing artists from the 1950s onward.
The thesis is structured in five chapters. The first describes geneal aspects of the
author related to his short film and biography. The second focuses on the film’s script,
compiling ramonian essays with a similar aesthetic, as well as Ramon’s own
trajectory as a lecturer, including a study of the novel Cinelandia and other scenarios
he planned. The third chapter covers the creation of the film and its history within the
paleosonic film industry and its connection with other short films by F. M Vitores for
Cinefón. The four chapter narrates the film’s presentation as performance and its
resonance in the current performing arts and a collage of contemporary oral artists.
The last chapter details project R. five studies of short film feature by the author. The
annexes contain several compilations, on the one hand a selection from the Archive
Vitores, and on the other Ramon’s writing about film, images of Ramón's
manuscripts, brought together for the first time.
The type of research has been mixed: factual, comparative and pursuing links,
meaning the initial hypotheses has been confirmed through new data uncovered, and a
personal creative proposal has been configured from the main material and applying
the practical current movement of art-research.
The results achieved include, first and foremost, setting El Orador in its proper place
in time, going beyond its anecdotal role and reclaiming its true importance. The
assumption of El Orador’s historic contribution has proven to be correct, revealing it
as a milestone piece of its time and ours. The study allowed an interpretation of the
new oral trend in contemporary art from the use of humor so characteristic of the
writer. Finally, the experimental film R. allowed a dialogue between different film
eras and a proposal of a type of hybrid creation inspired by Ramon’s own freedom.
The key critical and aesthetic points found in the film allow us to view it as an
exemplary model in its political, intellectual and creative positioning. / Grueso Hierro, A. (2021). El film El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna: texto, contexto y performance del discurso. Proyecto de cine ensayo R.(1928-2018) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171483 / TESIS
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/171483 |
| Date | 02 September 2021 |
| Creators | Grueso Hierro, Alicia |
| Contributors | Molina Alarcón, Miguel, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0024 seconds