Return to search

CARTOGRAFÍAS DISIDENTES. FENOMENOLOGÍAS URBANAS, MAPAS Y TRANSGRESIÓN ARTÍSTICA

[EN] Hotspot analysis allows us to determine the direction and scope of cartography's influence in contemporary art, as a device capable of both shaping and shoring up dissident proposals.
In artistic practice, cartography allows us to decide upon a unique representation of the world and erase dividing lines between territories. Mapping thus becomes essential and non-neutral as a tool for transforming our reality.
As a part of this research, the city is transformed into a stage for tactics, customs and practices, where art leaves the idea of the eternal map behind in favor of a more versatile and dynamic form of cartography, where the social and the political become indiscernible from one another.
The manner in which mapping is used by artists as a way to interpret multiple competing symbologies and, in a plural discourse, translate them into visual forms echoes the demands that new social relations impose in conflicts over territory. It is against this backdrop where the artist assumes new roles, as mediator, instigator and facilitator of processes, in a practice whose aim is to subvert hierarchies, overstep boundaries and make visible a reality previously suppressed or unrepresented.
Cartography is analyzed insofar as it contributes to the new rise in political agency over territory. This influence, in conjunction with its many other implications, sustains both social movements and collectives in the organization of social bodies that lack the necessary tools to subjectivise themselves within their own circles. Furthermore, it allows them to articulate a plural discourse of dissent through cartography itself, which is able to promote social transformation against unjust, illiberal systems of power.
The constant movement back and forth between the street and the pixel, the public space and the digital realm, gives rise to a series of spatial practices and poetic rebellions that, through mapping, foreshadow the conditions for collective action and embody current artistic discourse. / [ES] A partir de un análisis centrado en los focos críticos, determinamos las direcciones y formalismos que el género cartográfico ha reivindicado en la figura del mapa, como dispositivo capaz de apuntalar propuestas disidentes a través del arte contemporáneo.
La cartografía en la práctica artística, permite desdecir la representación única del mundo y borrar las líneas fronterizas de los territorios, convirtiéndose, de esta manera, en una herramienta no neutral imprescindible para transformar la realidad.
En la presente investigación, la ciudad se torna escenario de tácticas, usos y prácticas, donde lo artístico abandona la idea del mapa eterno en favor de una cartografía versátil y dinámica, en la que el binomio social y político es indiscernible. Asimismo, se aborda la forma en que la cartografía es utilizada por los artistas y las artistas como dispositivo donde se debaten y discuten simbologías múltiples, para interpretar y traducir en formas visuales un discurso plural, eco de las demandas que las nuevas relaciones sociales interfieren sobre el territorio. Es en este escenario donde el artista asume nuevos roles, ligados a las figuras de mediador, detonador de acciones y facilitador de procesos, en una práctica que busca subvertir jerarquías, traspasar los límites impuestos y hacer visible una realidad hasta ahora suprimida o, al menos, que no había sido objeto de representación.
Por último, se analiza cómo la cartografía ha contribuido al surgimiento de una nueva agencia política del territorio, que sustenta, entre otras implicaciones, el soporte organizativo de un cuerpo social -el de los colectivos y movimientos sociales- que carecían del instrumental necesario para subjetivarse en una esfera propia y que, mediante la cartografía, articulan un discurso plural desde el disenso, que promueve una transformación social contra el sistema de injusticias y recorte de libertades.
En un ir y venir de la calle al píxel, del espacio público a la red digital y viceversa, surgen una serie de prácticas espaciales y poéticas contestatarias que, mediante la cartografía, prefiguran las condiciones de acción colectiva y constituyen un seña de identidad en el discurso artístico contemporáneo. / [CAT] A partir de l'anàlisi centrat en els focus crítics, determinem les direccions i formalismes que el gènere cartogràfic ha reivindicat en la figura del mapa, com dispositiu capaç d'apuntalar propostes dissidents a través de l'art contemporani. La cartografia a la pràctica artística permet desdiure la representació única del món i esborrar les línies frontereres dels territoris, convertint-se, d'aquesta manera, en una eina no neutral imprescindible per transformar la realitat.
A la present recerca, la ciutat esdevé escenari de tàctiques, usos i practiques, on l'artístic abandona la idea del mapa etern, a favor d'una cartografia versàtil i dinàmica, en la que el binomi social i polític són indiscernibles. Així mateix, s'aborda la forma en la que la cartografia és usada pels artistes, com dispositiu on es debaten i discuteixen simbologies múltiples, per interpretar i traduir en formes visuals un discurs plural, que demanden les noves relacions socials que interfereixen sobre el territori. És en aquest escenari, on l'artista assumeix nous rols lligats a les figures de mediador, detonador d'accions i facilitador de procesos, en una pràctica que cerca subvertir jerarquies, trespassar els límits imposats i fer visible una realitat fins ara suprimida o, almenys, que no havia sigut objete de representació.
Per últim, s'analitza com la cartografia ha contribuït al sorgiment d'una nova agència política del territori, que sustenta, entre d'altres implicacions, el soport organitzatiu a un cos social -el dels col.lectius i moviments socials-que mancaven dels instruments necessaris per subjectivar-se en una esfera pròpia, i que mitjançant la cartografia articulen un discurs plural des del dissens, que promou una transformació social envers el sistema d'injustícies i retallada de llibertats.
En una anada i tornada del carrer al píxel, de l'espai públic a la xarxa digital i viceversa, sorgeixen una sèrie de pràctiques espacials i poètiques contestatàries, que mitjançant la cartografia prefiguren les condicions de l'acció col.lectiva i constitueixen un senyal d'identitat en el discurs artístic actual. / Barrera Benjumea, MÁ. (2016). CARTOGRAFÍAS DISIDENTES. FENOMENOLOGÍAS URBANAS, MAPAS Y TRANSGRESIÓN ARTÍSTICA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62586 / TESIS

Identiferoai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/62586
Date15 April 2016
CreatorsBarrera Benjumea, Miguel Ángel
ContributorsMonleón Pradas, Elena Edith, Universitat Politècnica de València. Departamento de Escultura - Departament d'Escultura
PublisherUniversitat Politècnica de València
Source SetsUniversitat Politècnica de València
LanguageSpanish
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion
Rightshttp://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0028 seconds