• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3017
  • 1187
  • 881
  • 505
  • 217
  • 178
  • 161
  • 161
  • 160
  • 160
  • 160
  • 160
  • 160
  • 159
  • 77
  • Tagged with
  • 8437
  • 3785
  • 2282
  • 2209
  • 2209
  • 800
  • 743
  • 579
  • 567
  • 543
  • 530
  • 520
  • 476
  • 476
  • 453
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Aproximació facetada de superfícies paramètriques retallades

Vigo Anglada, Marc 30 November 1998 (has links)
No description available.
2

Determinació d'esquemes d'interacció en models conceptuals orientats a objectes amb interacció implícita

Quer Bosor, Carme 14 October 1998 (has links)
No description available.
3

Empirical machine translation and its evaluation

Giménez Linares, Jesús Ángel 02 July 2008 (has links)
Aquesta tesi estudia l'aplicació de les tecnologies del Processament del Llenguatge Natural disponibles actualment al problema de la Traducció Automàtica basada en Mètodes Empírics i la seva Avaluació.D'una banda, tractem el problema de l'avaluació automàtica. Hem analitzat les principals deficiències dels mètodes d'avaluació actuals, les quals es deuen, al nostre parer, als principis de qualitat superficials en els que es basen. En comptes de limitar-nos al nivell lèxic, proposem una nova direcció cap a avaluacions més heterogènies. El nostre enfocament es basa en el disseny d'un ric conjunt de mesures automàtiques destinades a capturar un ampli ventall d'aspectes de qualitat a diferents nivells lingüístics (lèxic, sintàctic i semàntic). Aquestes mesures lingüístiques han estat avaluades sobre diferents escenaris. El resultat més notable ha estat la constatació de que les mètriques basades en un coneixement lingüístic més profund (sintàctic i semàntic) produeixen avaluacions a nivell de sistema més fiables que les mètriques que es limiten a la dimensió lèxica, especialment quan els sistemes avaluats pertanyen a paradigmes de traducció diferents. Tanmateix, a nivell de frase, el comportament d'algunes d'aquestes mètriques lingüístiques empitjora lleugerament en comparació al comportament de les mètriques lèxiques. Aquest fet és principalment atribuïble als errors comesos pels processadors lingüístics. A fi i efecte de millorar l'avaluació a nivell de frase, a més de recòrrer a la similitud lèxica en absència d'anàlisi lingüística, hem estudiat la possibiliat de combinar les puntuacions atorgades per mètriques a diferents nivells lingüístics en una sola mesura de qualitat. S'han presentat dues estratègies no paramètriques de combinació de mètriques, essent el seu principal avantatge no haver d'ajustar la contribució relativa de cadascuna de les mètriques a la puntuació global. A més, el nostre treball mostra com fer servir el conjunt de mètriques heterogènies per tal d'obtenir detallats informes d'anàlisi d'errors automàticament.D'altra banda, hem estudiat el problema de la selecció lèxica en Traducció Automàtica Estadística. Amb aquesta finalitat, hem construit un sistema de Traducció Automàtica Estadística Castellà-Anglès basat en -phrases', i hem iterat en el seu cicle de desenvolupament, analitzant diferents maneres de millorar la seva qualitat mitjançant la incorporació de coneixement lingüístic. En primer lloc, hem extès el sistema a partir de la combinació de models de traducció basats en anàlisi sintàctica superficial, obtenint una millora significativa. En segon lloc, hem aplicat models de traducció discriminatius basats en tècniques d'Aprenentatge Automàtic. Aquests models permeten una millor representació del contexte de traducció en el que les -phrases' ocorren, efectivament conduint a una millor selecció lèxica. No obstant, a partir d'avaluacions automàtiques heterogènies i avaluacions manuals, hem observat que les millores en selecció lèxica no comporten necessàriament una millor estructura sintàctica o semàntica. Així doncs, la incorporació d'aquest tipus de prediccions en el marc estadístic requereix, per tant, un estudi més profund.Com a qüestió complementària, hem estudiat una de les principals crítiques en contra dels sistemes de traducció basats en mètodes empírics, la seva forta dependència del domini, i com els seus efectes negatius poden ésser mitigats combinant adequadament fonts de coneixement externes. En aquest sentit, hem adaptat amb èxit un sistema de traducció estadística Anglès-Castellà entrenat en el domini polític, al domini de definicions de diccionari.Les dues parts d'aquesta tesi estan íntimament relacionades, donat que el desenvolupament d'un sistema real de Traducció Automàtica ens ha permès viure en primer terme l'important paper dels mètodes d'avaluació en el cicle de desenvolupament dels sistemes de Traducció Automàtica. / In this thesis we have exploited current Natural Language Processing technology for Empirical Machine Translation and its Evaluation.On the one side, we have studied the problem of automatic MT evaluation. We have analyzed the main deficiencies of current evaluation methods, which arise, in our opinion, from the shallow quality principles upon which they are based. Instead of relying on the lexical dimension alone, we suggest a novel path towards heterogeneous evaluations. Our approach is based on the design of a rich set of automatic metrics devoted to capture a wide variety of translation quality aspects at different linguistic levels (lexical, syntactic and semantic). Linguistic metrics have been evaluated over different scenarios. The most notable finding is that metrics based on deeper linguistic information (syntactic/semantic) are able to produce more reliable system rankings than metrics which limit their scope to the lexical dimension, specially when the systems under evaluation are different in nature. However, at the sentence level, some of these metrics suffer a significant decrease, which is mainly attributable to parsing errors. In order to improve sentence-level evaluation, apart from backing off to lexical similarity in the absence of parsing, we have also studied the possibility of combining the scores conferred by metrics at different linguistic levels into a single measure of quality. Two valid non-parametric strategies for metric combination have been presented. These offer the important advantage of not having to adjust the relative contribution of each metric to the overall score. As a complementary issue, we show how to use the heterogeneous set of metrics to obtain automatic and detailed linguistic error analysis reports.On the other side, we have studied the problem of lexical selection in Statistical Machine Translation. For that purpose, we have constructed a Spanish-to-English baseline phrase-based Statistical Machine Translation system and iterated across its development cycle, analyzing how to ameliorate its performance through the incorporation of linguistic knowledge. First, we have extended the system by combining shallow-syntactic translation models based on linguistic data views. A significant improvement is reported. This system is further enhanced using dedicated discriminative phrase translation models. These models allow for a better representation of the translation context in which phrases occur, effectively yielding an improved lexical choice. However, based on the proposed heterogeneous evaluation methods and manual evaluations conducted, we have found that improvements in lexical selection do not necessarily imply an improved overall syntactic or semantic structure. The incorporation of dedicated predictions into the statistical framework requires, therefore, further study.As a side question, we have studied one of the main criticisms against empirical MT systems, i.e., their strong domain dependence, and how its negative effects may be mitigated by properly combining outer knowledge sources when porting a system into a new domain. We have successfully ported an English-to-Spanish phrase-based Statistical Machine Translation system trained on the political domain to the domain of dictionary definitions.The two parts of this thesis are tightly connected, since the hands-on development of an actual MT system has allowed us to experience in first person the role of the evaluation methodology in the development cycle of MT systems.
4

Some contributions from graph theory to the design and study of large and fault-tolerant interconnection networks

Pelayo Melero, Ignacio Manuel 13 March 2000 (has links)
Esta tesis trata diversas cuestiones relacionadas con el diseño y estudio de redes de interconexión densas y fiables. Concretamente en ella se han incluido cuatro grupos de contribuciones. En primer lugar se presenta una nueva lista de grafos densos de diámetro seis. Cada uno de estos grafos se ha diseñado mediante un tipo particular de composición a partir de losgrafos biapartitos de Moore de diamétro seis con una familia de grafos completos. Se presentan nuevos grafos obtenidos hasta grado máximo 14, aunque el método utilizado permite teóricamente producir grafos densos de diámetro seis y grado máximo una potencia de un número primo menos uno. A continuación, se lleva a cabo una reformulación de los grafos compuestosgeneralizados a partir de la cual se aborda el problema de su 1-vértice vulnerabilidad del diamétro, obteniéndose que, en general, esta es quasi-óptima.En tercer lugar, se lleva a cabo un análisis sobre conectividad y superconectavididad bajo condiciones sobre el diámetro y sobre el orden de la familia de p-ciclos generalizados, utilizando la terminología de Hamidoune. Finalmente, exponen una serie de resultados sobre conectividad, superconectividad y extraconectividad bajo condiciones sobre el diámetro, a partir de la introducción de un único método de demostración constructiva denominado algoritmo de retirada progresiva y de una nueva familia de parámetros definida partiendo de la del parámetro 1 de Fiol y Fábrega.
5

Proyectar con 5 D.I.T.S: análisis del proyecto de arquitectura y del proyecto de diseño.

Recasens Alsina, Marta 27 February 2012 (has links)
The thesis developed here is entitled ¿Proyectar con 5 D.I.T.S¿ (Designing with 5 D.I.T.S.), and more specifically; ¿Análisis del proyecto de Arquitectura y el proyecto de diseño¿ (analysis of the architecture and design projects). This title corresponds to a simile of the five digits of the hand, which is succinctly an essential metaphor when one is designing: using the five senses. Thus the objective of this thesis is to encourage the exercise of designing with full creative freedom because ¿if we create the design; then draw the plans, and then, with a bit of luck, the project is carried out; and ultimately, start all over again¿. The contents of this book are very often the consequence of my personal aspirations, my way of thinking and doing, which have ruled both my professional and personal life. Seventeen years of professional experience, more than five years teaching and starting a business, in which I believe, with the hopes of carving a niche in the human/technological field were necessary. I might add that in the title of my thesis, I use the word ¿Design¿ intentionally because, as I say, ¿it anchors the identity and stimulates the imprecise.¿ For the ¿How¿ and the ¿Why¿ expressed in the thesis, the design process is analyzed for the purpose of establishing a method based on the ¿5 systems¿ through the use of the metaphor of the five digits of the hand; ¿I find it on my hand, then I design it, then I draw it¿. With these five systems; ¿the place, the character, the client, the culture and the form¿ that one can and should use by establishing multiple combinations through their juxtaposition until the design concept is reached. Throughout history, answers have been sought to the needs of human beings, and designing has been recognized as the expression of beauty or the sense of aesthetics in the architect¿s and/or designer¿s mind, whose brain contains an idea-making machine. In this respect I have learned much from persons with whom I have had the opportunity to talk, they are: Juli Capella, Alberto Lievore, Javier Mariscal, Josep Puig, Marius Quintana, Alberto Salazar, Benedetta Tagliabue, and Oscar Tusquets. Thanks to them I learned first hand about the different ways of addressing the issue of the ¿art of designing¿. Finally, I would like to highlight the especially graphic character of the contents of this book, with the certainty that the architectural project or the design with the drawings have a biunivocal correspondence that does not permit treating them separately. So, an attempt is made for each assertion and reflection to be supported by or illustrated with an image or drawing, whether of own authorship or not. Allegedly, architects and designers develop an intense activity when sketching or drawing which consumes a significant portion of time of the practice of the ¿art of designing¿. This affirmation is exemplified presenting five design projects, for the creation of which the 5 D.I.T.S. methods was followed and, at the same time, other architectural projects are presented where also 5 systems were considered. With this in mind, and understanding architecture as the pluridisciplinary activity par excellence, this book concludes with an analysis of the production process of an architectural design project, to determine what happens and how we can apply the matrix of my method to other production processes or disciplines, without abandoning, and with imposed obligation; the ¿creative attitude¿ par excellence, promoting ¿connectivity¿, promoting ¿originality¿ which implies searching for innovativeness, the element of surprise, and inventive freshness, all labored with a dose of inspiration. These are requirements which, in my opinion, are essential for all of us wishing to live with and for the ¿art of designing¿. / La tesis que aquí se desarrolla, lleva por título “Proyectar con 5 D.I.T.S”, y más concretamente; “Análisis del proyecto de Arquitectura y el proyecto de diseño”. Su título responde al símil que se establece con los 5 dedos de la mano y que sucintamente resulta una metáfora imprescindible cuando uno proyecta; hacerlo con los 5 sentidos. Así pues, dicha tesis tiene por objetivo; fomentar el ejercicio de proyectar con plena libertad creativa ya que; “si lo proyectamos luego lo dibujamos y con un poco de suerte lo hacemos, y después… a volver a empezar”. El contenido de este libro, a menudo es la consecuencia de mis inquietudes personales, formas de pensar y de hacer que han regido vida tanto profesional como personal. Se ha necesitado más de 17 años de ejercicio profesional, más de 5 años de docencia e iniciar una empresa en la que creo, y pretende hacerse un lugar en el campo humano/ tecnológico. Cabe añadir también, que en el título de mi tesis, utilizo la palabra “Proyectar” de una manera totalmente intencionada, puesto que como yo digo; “Ancla la identidad y estimula lo impreciso”. Para el “Cómo” y el “Porqué” expresado en la tesis, se analiza todo el proceso de proyectar con la finalidad de establecer un método, basado en “5 Sistemas”; metáfora de los 5 dedos de la mano; “Lo hallo en mi mano, luego lo proyecto, luego lo dibujo”. Con estos 5 sistemas; “el lugar”, “la forma”, “el cliente”, “la cultura”, y “la figura” se puede y se debe utilizar estableciendo múltiples combinaciones que se yuxtaponen todas ellas, hasta llegar al concepto de proyecto. A lo largo de la historia, se ha buscado dar respuesta a las necesidades del ser humano, reconociendo el diseño; como la manifestación de la belleza o del sentimiento estético en la mente del arquitecto y/o diseñador, en cuyo cerebro contiene una máquina de hacer ideas. En este sentido, mucho he aprendido de las magníficas personas con quienes he tenido la oportunidad de charlar, como son: Juli Capella, Alberto Lievore, Javier Mariscal, Josep Puig, Marius Quintana, Alberto Salazar, Benedetta Tagliabue,y Oscar Tusquets. Gracias a ellos, me permitieron conocer de primera mano diversas maneras de abordar la cuestión del “arte de proyectar”. Finalmente me gustaría recalcar el carácter especialmente gráfico del contenido de este libro, con la convicción de que el proyecto de arquitectura o de diseño con el dibujo, mantienen una relación biunívoca que no nos permite tratarlos por separado. Por lo que se intenta que cada afirmación y reflexión sea apoyada o ejemplificada con una imagen o dibujo de autoría propia o no. Cabe suponer que los arquitectos y diseñadores, desarrollamos con el dibujo una intensa relación que consume una parte muy importante de tiempo en la práctica del “arte de proyectar”. Esta afirmación se ejemplifica presentando 5 proyectos de diseño, que para su gestación se ha seguido el “método de 5 D.I.T.S” y en paralelo se presentan algunos “P.de Arquitectura” donde también se han barajado los 5 sistemas. Bajo este planteamiento y entendiendo la arquitectura como una actividad pluri-disciplinar por excelencia, se concluye este libro, con el análisis del proceso de producción de un proyecto, ya bien sea de arquitectura o de diseño, para poder saber que ocurre y cómo podemos aplicar la matriz de mi método en otros procesos de producción o disciplinas, no sin renunciar para todo ello; y con prescripción de obligado cumplimiento; “la actitud creativa” por excelencia, promover la “conectividad”, fomentar la “originalidad” que implica buscar la innovación, la sorpresa y la frescura inventiva trabajada con dosis de inspiración.Requisitos; en mi opinión, indispensables para todos aquellos que queremos vivir con, para y del “arte de proyectar”.
6

Estimación automática de grupos en entornos de aprendizaje cooperativo con aplicaciones sensibles al contexto

Meseguer Pallarès, Roc 02 March 2012 (has links)
In collaborative learning scenarios, the use of computers and communication networks to facilitate collaboration is becoming popular, the Computer-Supported Collaborative Learning (CSCL). In face-to-face CSCL scenarios, participants are grouped for learning activities. The location information of the participants, very useful for computational support, may involve additional configuration work for students or teachers themselves. Mobile devices that facilitate this cooperation have evolved into ubiquitous computing. Sensing devices can capture context information that allows automate the detection of the location of users and objects involved in the learning scenario and use this contextual information to improve the support offered by computers. This thesis deals in detail the problem of computational support to the detection and management of learning groups in faceto-face CSCL environments. Our research has focused on the proposal of a system that automates the management of groups in these scenarios collecting and processing contextual information from sensors. To do this we have proposed a context model for this use and we have identified what information is most relevant to this domain application. This process of modeling and identification have been theoretical ---from conceptual frameworks that have allowed us to define a model of context--- and experimental ---from assessing the quality, reliability and sensitivity of contextual information in realistic environments---. Then we have verified how this contextual information fits the contextual model. Contextual information can pass through several stages before being used. First, the contextual information collected by the sensors could be conditioned and filtered to treat quality and uncertainty. Then it is supplied to an intelligent system that learns behavior patterns of groups and students. This intelligent system requires two different operating processes: training and estimation. We have proposed specific training and assessment processes for prediction and management of groups. The output also could be conditioned as it was done with the input. Finally, we used traces of contextual information in real scenarios ---real students doing group learning activities--- to validate the system. In this validation we have taken into account both the effectiveness and their impact on the activity of students and groups. From this impact assessment we have identified patterns in the contextual information and in the behavior that have allowed us to design a system of quality, error and uncertainty management in the group estimation and a filtering system and interpolation of contextual information ambiguous, missing or erroneous, and filtering and interpolation system of ambiguous, missing or erroneous contextual information. Our thesis is that to provide computational support to the detection and management of learning groups in face-to-face CSCL environments we need three basic functionalities: 1) the collection and filtering of changes in contextual information in realtime for each student and adjust them in the context model, 2) the transformation of this contextual information and thier historical to group membership by an intelligent algorithm and 3) the quality management of group estimations to minimize the impact on activity of students because of the uncertainty of these estimations. / En escenaris d’aprenentatge col·laboratiu, s'ha introduït l’ús d’ordinadors i xarxes de comunicacions per facilitar aquesta col·laboració, l’anomenat “Computer-Supported Collaborative Learning” (CSCL). En escenaris CSCL presencials els participants s’agrupen per realitzar activitats d’aprenentatge. Aquesta informació sobre la disposició dels participants, de gran utilitat per al suport computacional, pot suposar un treball addicional de configuració per als propis estudiants o els professors. Els dispositius electrònics per facilitar aquesta cooperació han evolucionat fins la computació ubiqua, en la que dispositius sensors poden captar informació que permet a las aplicacions informàtiques automatitzar la detecció de la ubicació dels usuaris i objectes participants en l’escenari d’aprenentatge i usar aquesta informació contextual per millorar el suport ofert per els dispositius.Aquesta tesis tracta amb detall el problema del suport computacional a la detecció i gestió de grups d’aprenentatge en entorns CSCL presencials. La nostra investigació s’ha centrat en proposar un sistema que a partir de la recollida d’informació contextual proporcionada per sensors, automatitzi la gestió de grups en aquests escenaris CSCL presencials.Per açò hem proposat un modelo de context per aquest ús i hem identificat quina informació es mes rellevant per aquest proposit. Aquest modelat i identificació han estat tant teòrics ---a partir de marcs conceptuals que ens han permès definir un modelo de context--- com experimentals ---a partir de l’avaluació de la qualitat, fiabilitat i sensibilitat de la informació contextual en entorns realistes---. Finalment hem verificat cóm aquest informació contextual del nostre escenari s’adapta a aquest model.La informació contextual passa per varies fases per poder ser usada. Primer aquesta informació percebuda per els sensors es pot condicionar i filtrar per tractar la seva qualitat i incertesa. A continuació es subministra a un sistema intel·ligent que aprèn els patrons de funcionament dels grups i estudiants. Aquest sistema intel·ligent requereix dos processos diferents de funcionament: l’entrenament i l’estimació. Nosaltres hem proposat uns processos d’entrenament i estimació específics per la predicció i gestió de grups. També es pot tornar a condicionar la sortida igual que s’ha fet amb l’entrada.Finalment, per la validació del sistema hem utilitzat traces d’informació contextual d’escenaris reals ---amb estudiants reals realitzant activitats d’aprenentatge en grup---. En aquesta validació hem tingut present tant l’eficàcia del sistema como el seu impacte en l’activitat dels estudiants i grups. A partir d’aquest impacte hem identificat patrons en la informació contextual y en el comportament que ens ha permès introduir un sistema de gestió de la qualitat, errors i incertesa en la estimació, així com un sistema de filtratge i interpolació de la informació contextual ambigua, inexistent o errònia.La nostra tesis es que per proporcionar suport computacional a la detecció i estimació de grups de treball en activitats d'aprenentatge presencial en entorns CSCL són necessàries tres funcionalitats bàsiques: 1) la recol·lecció i filtrat en temps real dels canvis de la informació contextual de cada estudiant i recollir-los en el model contextual, 2) la transformació d'aquesta informació contextual el seu històric a informació contextual de grup per part d'un algoritme intel·ligente i 3) la gestió de la qualitat de les estimacions de grup per minimitzar l'impacte en l'atenció dels estudiants degut a la incertesa d'aquestes estimacions. / En escenarios de aprendizaje colaborativo, se ha introducido el uso de ordenadores y redes de comunicación para facilitar esta colaboración, el llamado “Computer-Supported Collaborative Learning” (CSCL). En escenarios CSCL presenciales los participantes se agrupan para realizar actividades de aprendizaje. La información sobre la disposición de los participantes, de gran utilidad para dar soporte computacional, puede suponer un trabajo adicional de configuración para los propios estudiantes o los profesores. Los dispositivos electrónicos para facilitar esta cooperación han evolucionado hasta la computación ubicua, en que dispositivos sensores pueden captar información que permite a las aplicaciones informáticas automatizar la detección de la ubicación de los usuarios y objetos participantes en el escenario de aprendizaje y usar esa información contextual para mejorar el soporte ofrecido.Este trabajo trata con detalle el problema del soporte computacional a la detección y gestión de grupos de aprendizaje en entornos CSCL presenciales. Nuestra investigación se ha centrado en proponer un sistema que a partir de la recogida de información contextual proveniente de sensores, automatice la gestión de grupos en estos escenarios CSCL presenciales.Para ello hemos propuesto un modelo de contexto para este uso y hemos identificado qué información es más relevante para este propósito. Este modelado e identificación han sido tanto teóricos ---a partir de marcos conceptuales que nos han permitido definir un modelo de contexto--- como experimentales ---a partir de la evaluación de la calidad, fiabilidad y sensibilidad de la información contextual en entornos realistas---. Finalmente hemos verificado cómo esta información contextual de nuestro escenario se adapta a este modelo.La información contextual pasa por varias fases para ser usada. Primero esta información percibida por los sensores se puede acondicionar y filtrar para tratar su calidad e incertidumbre. A continuación se suministra a un sistema inteligente que aprende los patrones de funcionamiento de los grupos y estudiantes. Este sistema inteligente requiere dos procesos diferentes de funcionamiento: el entrenamiento y la estimación. Nosotros hemos propuesto unos procesos de entrenamiento y estimación específicos para la predicción y gestión de grupos. También se puede volver a acondicionar la salida como ya se ha hecho con la entrada.Finalmente, para la validación del sistema hemos utilizado trazas de información contextual de escenarios reales ---con estudiantes reales realizando actividades de aprendizaje en grupo---. En esta validación hemos tenido en cuenta tanto la eficacia del sistema como su impacto en la actividad de los estudiantes y grupos. A partir de este impacto hemos identificado ciertos patrones en la información contextual y en el comportamiento que nos ha permitido introducir un sistema de gestión de la calidad, errores e incertidumbre en la estimación así como un sistema de filtrado e interpolación de la información contextual ambigua, inexistente o errónea.Nuestra tesis es que para proporcionar soporte computacional a la detección y estimación de grupos de trabajo en actividades de aprendizaje presenciales en entornos CSCL son necesarias tres funcionalidades básicas: 1) la recolección y filtrado en tiempo real de los cambios de la información contextual de cada estudiante y recogerlos en el modelo contextual, 2) la transformación de esta información contextual y su histórico a información contextual de grupo por parte de un algoritmo inteligente y 3) la gestión de la calidad de las estimaciones de grupo para minimizar el impacto en la atención de los estudiantes debido a la incertidumbre de estas estimaciones.
7

Factoid question answering for spoken documents

Comas Umbert, Pere R. 12 May 2012 (has links)
In this dissertation, we present a factoid question answering system, specifically tailored for Question Answering (QA) on spoken documents. This work explores, for the first time, which techniques can be robustly adapted from the usual QA on written documents to the more difficult spoken documents scenario. More specifically, we study new information retrieval (IR) techniques designed for speech, and utilize several levels of linguistic information for the speech-based QA task. These include named-entity detection with phonetic information, syntactic parsing applied to speech transcripts, and the use of coreference resolution. Our approach is largely based on supervised machine learning techniques, with special focus on the answer extraction step, and makes little use of handcrafted knowledge. Consequently, it should be easily adaptable to other domains and languages. In the work resulting of this Thesis, we have impulsed and coordinated the creation of an evaluation framework for the task of QA on spoken documents. The framework, named QAst, provides multi-lingual corpora, evaluation questions, and answers key. These corpora have been used in the QAst evaluation that was held in the CLEF workshop for the years 2007, 2008 and 2009, thus helping the developing of state-of-the-art techniques for this particular topic. The presentend QA system and all its modules are extensively evaluated on the European Parliament Plenary Sessions English corpus composed of manual transcripts and automatic transcripts obtained by three different Automatic Speech Recognition (ASR) systems that exhibit significantly different word error rates. This data belongs to the CLEF 2009 track for QA on speech transcripts. The main results confirm that syntactic information is very useful for learning to rank question candidates, improving results on both manual and automatic transcripts unless the ASR quality is very low. Overall, the performance of our system is comparable or better than the state-of-the-art on this corpus, confirming the validity of our approach. / En aquesta Tesi, presentem un sistema de Question Answering (QA) factual, especialment ajustat per treballar amb documents orals. En el desenvolupament explorem, per primera vegada, quines tècniques de les habitualment emprades en QA per documents escrit són suficientment robustes per funcionar en l'escenari més difícil de documents orals. Amb més especificitat, estudiem nous mètodes de Information Retrieval (IR) dissenyats per tractar amb la veu, i utilitzem diversos nivells d'informació linqüística. Entre aquests s'inclouen, a saber: detecció de Named Entities utilitzant informació fonètica, "parsing" sintàctic aplicat a transcripcions de veu, i també l'ús d'un sub-sistema de detecció i resolució de la correferència. La nostra aproximació al problema es recolza en gran part en tècniques supervisades de Machine Learning, estant aquestes enfocades especialment cap a la part d'extracció de la resposta, i fa servir la menor quantitat possible de coneixement creat per humans. En conseqüència, tot el procés de QA pot ser adaptat a altres dominis o altres llengües amb relativa facilitat. Un dels resultats addicionals de la feina darrere d'aquesta Tesis ha estat que hem impulsat i coordinat la creació d'un marc d'avaluació de la taska de QA en documents orals. Aquest marc de treball, anomenat QAst (Question Answering on Speech Transcripts), proporciona un corpus de documents orals multi-lingüe, uns conjunts de preguntes d'avaluació, i les respostes correctes d'aquestes. Aquestes dades han estat utilitzades en les evaluacionis QAst que han tingut lloc en el si de les conferències CLEF en els anys 2007, 2008 i 2009; d'aquesta manera s'ha promogut i ajudat a la creació d'un estat-de-l'art de tècniques adreçades a aquest problema en particular. El sistema de QA que presentem i tots els seus particulars sumbòduls, han estat avaluats extensivament utilitzant el corpus EPPS (transcripcions de les Sessions Plenaries del Parlament Europeu) en anglès, que cónté transcripcions manuals de tots els discursos i també transcripcions automàtiques obtingudes mitjançant tres reconeixedors automàtics de la parla (ASR) diferents. Els reconeixedors tenen característiques i resultats diferents que permetes una avaluació quantitativa i qualitativa de la tasca. Aquestes dades pertanyen a l'avaluació QAst del 2009. Els resultats principals de la nostra feina confirmen que la informació sintàctica és mol útil per aprendre automàticament a valorar la plausibilitat de les respostes candidates, millorant els resultats previs tan en transcripcions manuals com transcripcions automàtiques, descomptat que la qualitat de l'ASR sigui molt baixa. En general, el rendiment del nostre sistema és comparable o millor que els altres sistemes pertanyents a l'estat-del'art, confirmant així la validesa de la nostra aproximació.
8

The Role of preferences in logic programming: nonmonotonic reasoning, user preferences, decision under uncertainty

Confalonieri, Roberto 02 December 2011 (has links)
Intelligent systems that assist users in fulfilling complex tasks need a concise and processable representation of incomplete and uncertain information. In order to be able to choose among different options, these systems also need a compact and processable representation of the concept of preference. Preferences can provide an effective way to choose the best solutions to a given problem. These solutions can represent the most plausible states of the world when we model incomplete information, the most satisfactory states of the world when we express user preferences, or optimal decisions when we make decisions under uncertainty. Several domains, such as, reasoning under incomplete and uncertain information, user preference modeling, and qualitative decision making under uncertainty, have benefited from advances on preference representation. In the literature, several symbolic approaches of nonclassical reasoning have been proposed. Among them, logic programming under answer set semantics offers a good compromise between symbolic representation and computation of knowledge and several extensions for handling preferences. Nevertheless, there are still some open issues to be considered in logic programming. In nonmonotonic reasoning, first, most approaches assume that exceptions to logic program rules are already specified. However, sometimes, it is possible to consider implicit preferences based on the specificity of the rules to handle incomplete information. Secondly, the joint handling of exceptions and uncertainty has received little attention: when information is uncertain, the selection of default rules can be a matter of explicit preferences and uncertainty. In user preference modeling, although existing logic programming specifications allow to express user preferences which depend both on incomplete and contextual information, in some applications, some preferences in some context may be more important than others. Furthermore, more complex preference expressions need to be supported. In qualitative decision making under uncertainty, existing logic programming-based methodologies for making decisions seem to lack a satisfactory handling of preferences and uncertainty. The aim of this dissertation is twofold: 1) to tackle the role played by preferences in logic programming from different perspectives, and 2) to contribute to this novel field by proposing several frameworks and methods able to address the above issues. To this end, we will first show how preferences can be used to select default rules in logic programs in an implicit and explicit way. In particular, we propose (i) a method for selecting logic program rules based on specificity, and (ii) a framework for selecting uncertain default rules based on explicit preferences and the certainty of the rules. Then, we will see how user preferences can be modeled and processed in terms of a logic program (iii) in order to manage user profiles in a context-aware system and (iv) in order to propose a framework for the specification of nested (non-flat) preference expressions. Finally, in the attempt to bridge the gap between logic programming and qualitative decision under uncertainty, (v) we propose a classical- and a possibilistic-based logic programming methodology to compute an optimal decision when uncertainty and preferences are matters of degrees. / Els sistemes intel.ligents que assisteixen a usuaris en la realització de tasques complexes necessiten una representació concisa i formal de la informació que permeti un raonament nomonòton en condicions d’incertesa. Per a poder escollir entre les diferents opcions, aquests sistemes solen necessitar una representació del concepte de preferència. Les preferències poden proporcionar una manera efectiva de triar entre les millors solucions a un problema. Aquestes solucions poden representar els estats del món més plausibles quan es tracta de modelar informació incompleta, els estats del món més satisfactori quan expressem preferències de l’usuari, o decisions òptimes quan estem parlant de presa de decisió incorporant incertesa. L’ús de les preferències ha beneficiat diferents dominis, com, el raonament en presència d’informació incompleta i incerta, el modelat de preferències d’usuari, i la presa de decisió sota incertesa. En la literatura, s’hi troben diferents aproximacions al raonament no clàssic basades en una representació simbòlica de la informació. Entre elles, l’enfocament de programació lògica, utilitzant la semàntica de answer set, ofereix una bona aproximació entre representació i processament simbòlic del coneixement, i diferents extensions per gestionar les preferències. No obstant això, en programació lògica es poden identificar diferents problemes pel que fa a la gestió de les preferències. Per exemple, en la majoria d’enfocaments de raonament no-monòton s’assumeix que les excepcions a default rules d’un programa lògic ja estan expressades. Però de vegades es poden considerar preferències implícites basades en l’especificitat de les regles per gestionar la informació incompleta. A més, quan la informació és també incerta, la selecció de default rules pot dependre de preferències explícites i de la incertesa. En el modelatge de preferències del usuari, encara que els formalismes existents basats en programació lògica permetin expressar preferències que depenen d’informació contextual i incompleta, en algunes aplicacions, donat un context, algunes preferències poden ser més importants que unes altres. Per tant, resulta d’interès un llenguatge que permeti capturar preferències més complexes. En la presa de decisions sota incertesa, les metodologies basades en programació lògica creades fins ara no ofereixen una solució del tot satisfactòria pel que fa a la gestió de les preferències i la incertesa. L’objectiu d’aquesta tesi és doble: 1) estudiar el paper de les preferències en la programació lògica des de diferents perspectives, i 2) contribuir a aquesta jove àrea d’investigació proposant diferents marcs teòrics i mètodes per abordar els problemes anteriorment citats. Per a aquest propòsit veurem com les preferències es poden utilitzar de manera implícita i explícita per a la selecció de default rules proposant: (i) un mètode basat en l’especificitat de les regles, que permeti seleccionar regles en un programa lògic; (ii) un marc teòric per a la selecció de default rules incertes basat en preferències explícites i la incertesa de les regles. També veurem com les preferències de l’usuari poden ser modelades i processades usant un enfocament de programació lògica (iii) que suporti la creació d’un mecanisme de gestió dels perfils dels usuaris en un sistema amb reconeixement del context; (iv) que permeti proposar un marc teòric capaç d’expressar preferències amb fòrmules imbricades. Per últim, amb l’objectiu de disminuir la distància entre programació lògica i la presa de decisió amb incertesa proposem (v) una metodologia basada en programació lògica clàssica i en una extensió de la programació lògica que incorpora lògica possibilística per modelar un problema de presa de decisions i per inferir una decisió òptima. / Los sistemas inteligentes que asisten a usuarios en tareas complejas necesitan una representación concisa y procesable de la información que permita un razonamiento nomonótono e incierto. Para poder escoger entre las diferentes opciones, estos sistemas suelen necesitar una representación del concepto de preferencia. Las preferencias pueden proporcionar una manera efectiva para elegir entre las mejores soluciones a un problema. Dichas soluciones pueden representar los estados del mundo más plausibles cuando hablamos de representación de información incompleta, los estados del mundo más satisfactorios cuando hablamos de preferencias del usuario, o decisiones óptimas cuando estamos hablando de toma de decisión con incertidumbre. El uso de las preferencias ha beneficiado diferentes dominios, como, razonamiento en presencia de información incompleta e incierta, modelado de preferencias de usuario, y toma de decisión con incertidumbre. En la literatura, distintos enfoques simbólicos de razonamiento no clásico han sido creados. Entre ellos, la programación lógica con la semántica de answer set ofrece un buen acercamiento entre representación y procesamiento simbólico del conocimiento, y diferentes extensiones para manejar las preferencias. Sin embargo, en programación lógica se pueden identificar diferentes problemas con respecto al manejo de las preferencias. Por ejemplo, en la mayoría de enfoques de razonamiento no-monótono se asume que las excepciones a default rules de un programa lógico ya están expresadas. Pero, a veces se pueden considerar preferencias implícitas basadas en la especificidad de las reglas para manejar la información incompleta. Además, cuando la información es también incierta, la selección de default rules pueden depender de preferencias explícitas y de la incertidumbre. En el modelado de preferencias, aunque los formalismos existentes basados en programación lógica permitan expresar preferencias que dependen de información contextual e incompleta, in algunas aplicaciones, algunas preferencias en un contexto puede ser más importantes que otras. Por lo tanto, un lenguaje que permita capturar preferencias más complejas es deseable. En la toma de decisiones con incertidumbre, las metodologías basadas en programación lógica creadas hasta ahora no ofrecen una solución del todo satisfactoria al manejo de las preferencias y la incertidumbre. El objectivo de esta tesis es doble: 1) estudiar el rol de las preferencias en programación lógica desde diferentes perspectivas, y 2) contribuir a esta joven área de investigación proponiendo diferentes marcos teóricos y métodos para abordar los problemas anteriormente citados. Para este propósito veremos como las preferencias pueden ser usadas de manera implícita y explícita para la selección de default rules proponiendo: (i) un método para seleccionar reglas en un programa basado en la especificad de las reglas; (ii) un marco teórico para la selección de default rules basado en preferencias explícitas y incertidumbre. También veremos como las preferencias del usuario pueden ser modeladas y procesadas usando un enfoque de programación lógica (iii) para crear un mecanismo de manejo de los perfiles de los usuarios en un sistema con reconocimiento del contexto; (iv) para crear un marco teórico capaz de expresar preferencias con formulas anidadas. Por último, con el objetivo de disminuir la distancia entre programación lógica y la toma de decisión con incertidumbre proponemos (v) una metodología para modelar un problema de toma de decisiones y para inferir una decisión óptima usando un enfoque de programación lógica clásica y uno de programación lógica extendida con lógica posibilística. / Sistemi intelligenti, destinati a fornire supporto agli utenti in processi decisionali complessi, richiedono una rappresentazione dell’informazione concisa, formale e che permetta di ragionare in maniera non monotona e incerta. Per poter scegliere tra le diverse opzioni, tali sistemi hanno bisogno di disporre di una rappresentazione del concetto di preferenza altrettanto concisa e formale. Le preferenze offrono una maniera efficace per scegliere le miglior soluzioni di un problema. Tali soluzioni possono rappresentare gli stati del mondo più credibili quando si tratta di ragionamento non monotono, gli stati del mondo più soddisfacenti quando si tratta delle preferenze degli utenti, o le decisioni migliori quando prendiamo una decisione in condizioni di incertezza. Diversi domini come ad esempio il ragionamento non monotono e incerto, la strutturazione del profilo utente, e i modelli di decisione in condizioni d’incertezza hanno tratto beneficio dalla rappresentazione delle preferenze. Nella bibliografia disponibile si possono incontrare diversi approcci simbolici al ragionamento non classico. Tra questi, la programmazione logica con answer set semantics offre un buon compromesso tra rappresentazione simbolica e processamento dell’informazione, e diversi estensioni per la gestione delle preferenze sono state proposti in tal senso. Nonostante ció, nella programmazione logica esistono ancora delle problematiche aperte. Prima di tutto, nella maggior parte degli approcci al ragionamento non monotono, si suppone che nel programma le eccezioni alle regole siano già specificate. Tuttavia, a volte per trattare l’informazione incompleta è possibile prendere in considerazione preferenze implicite basate sulla specificità delle regole. In secondo luogo, la gestione congiunta di eccezioni e incertezza ha avuto scarsa attenzione: quando l’informazione è incerta, la scelta di default rule può essere una questione di preferenze esplicite e d’incertezza allo stesso tempo. Nella creazione di preferenze dell’utente, anche se le specifiche di programmazione logica esistenti permettono di esprimere preferenze che dipendono sia da un’informazione incompleta che da una contestuale, in alcune applicazioni talune preferenze possono essere più importanti di altre, o espressioni più complesse devono essere supportate. In un processo decisionale con incertezza, le metodologie basate sulla programmazione logica viste sinora, non offrono una gestione soddisfacente delle preferenze e dell’incertezza. Lo scopo di questa dissertazione è doppio: 1) chiarire il ruolo che le preferenze giocano nella programmazione logica da diverse prospettive e 2) contribuire proponendo in questo nuovo settore di ricerca, diversi framework e metodi in grado di affrontare le citate problematiche. Per prima cosa, dimostreremo come le preferenze possono essere usate per selezionare default rule in un programma in maniera implicita ed esplicita. In particolare proporremo: (i) un metodo per la selezione delle regole di un programma logico basato sulla specificità dell’informazione; (ii) un framework per la selezione di default rule basato sulle preferenze esplicite e sull’incertezza associata alle regole del programma. Poi, vedremo come le preferenze degli utenti possono essere modellate attraverso un programma logico, (iii) per creare il profilo dell’utente in un sistema context-aware, e (iv) per proporre un framework che supporti la definizione di preferenze complesse. Infine, per colmare le lacune in programmazione logica applicata a un processo di decisione con incertezza (v) proporremo una metodologia basata sulla programmazione logica classica e una metodologia basata su un’estensione della programmazione logica con logica possibilistica.
9

Quality of service on ad-hoc wireless networks

Paoliello Guimaraes, Rafael 14 July 2008 (has links)
Over the last years, Mobile Ad-hoc Networks (MANETs) have captured the attention of the research community. The flexibility and cost savings they provide, due to the fact that no infrastructure is needed to deploy a MANET, is one of the most attractive possibilities of this technology. However, along with the flexibility, lots of problems arise due to the bad quality of transmission media, the scarcity of resources, etc. Since real-time communications will be common in MANETs, there has been an increasing motivation on the introduction of Quality of Service (QoS) in such networks. However, many characteristics of MANETs make QoS provisioning a difficult problem.In order to avoid congestion, a reservation mechanism that works together with a Connection Admission Control (CAC) seems to be a reasonable solution. However, most of the QoS approaches found in literature for MANETs do not use reservations. One reason for that, is the difficulty on determining the available bandwidth at a node. This is needed to decide whether there are enough resources to accommodate a new connection.This thesis proposes a simple, yet effective, method for nodes in a CSMA-based MANET to compute their available bandwidth in a distributed way. Based on this value, a QoS reservation mechanism called BRAWN (Bandwidth Reservation over Ad-hoc Networks) is introduced for multirate MANETs, allowing bandwidth allocation on a per flow basis. By multirate we refer to those networks where wireless nodes are able to dynamically switch among several link rates. This allows nodes to select the highest possible transmission rate for exchanging data, independently for each neighbor.The BRAWN mechanism not only guarantees certain QoS levels, but also naturally distributes the traffic more evenly among network nodes (i.e. load balancing). It works completely on the network layer, so that no modifications on lower layers are required, although some information about the network congestion state could also be taken into account if provided by the MAC (Medium Access Control) layer. The thesis analyzes the applicability of the proposed reservation mechanism over both proactive and reactive routing protocols, and extensions to such protocols are proposed whenever needed in order to improve their performance on multirate networks. On mobile scenarios, BRAWN also achieves high QoS provisioning levels by letting the nodes to periodically refresh QoS reservations. This extension of the protocol for mobile nodes is referred as BRAWN-R (BRAWN with Refreshments).Summarizing, the outstanding features of the reservation mechanism proposed by this thesis are: (i) Multirate, i.e. it allows wireless nodes to choose among different transmission rates, in order to accommodate to different channel conditions. (ii) Targeted to CSMA-based wireless MAC protocols, e.g. 802.11. (iii) Reservation based, allowing the network nodes to pro-actively protect ongoing QoS flows, and applying an effective CAC. (iv) Adaptive to topology changes introduced by the mobility of the nodes, re-routing QoS flows to more efficient paths. (v) Feasible and simple to implement over existing MANET routing protocols (as it is shown by the prototype presented at the end of the study).
10

Channel assignment protocols for multi-radio multi-channel wireless mesh netwworks

Amiri Nehzad, Maryam 30 January 2013 (has links)
The increasing demand for large and low cost wireless coverage, ranging from campus to city wide areas, has motivated a high interest in multi-hop communications with Wireless Mesh Networks (WMN) based on IEEE 802.11s as the most recent and significant standard. Channel Assignment (CA) is mechanism which selects the best channels for an individual wireless node or the entire network aiming to increase the capacity of the network. Channel assignment has been extensively researched for multi-radio WMNs, but it is still very challenging when it comes to its implementation. Although IEEE 802.11s introduces new inter-working, routing and wireless frame forwarding at the link layer, the multi channel architecture receives less attention due to many unsolved challenges that arises while mesh service set works over multiple frequencies. This research work tries to give a solution to the needs of designing an efficient channel assignment mechanism. As a result we have proposed a new static channel assignment based on the fact that not all wireless links are practically useful. Our mechanism prunes the network topology by removing weak wireless links and improves the network performance by reaching a more diverse channel-radio assignation solution. Toward designing a distributed channel assignment we propose a new game theory based formulation of channel assignment which is applicable to a realistic scenario with imperfect information at each router. We have proposed a distributed and hybrid channel assignment protocol based on the game formulation. The proposed channel assignment makes wireless router to be able to follow the unpredictable changes in the wireless environment. We also investigated the types of channel assignment protocols which can be adapted to the IEEE 802.11s based mesh network and improve the network good-put in terms of data delivery ratio and end-to-end delay.

Page generated in 0.0202 seconds