• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Los profesionales de la Formación Profesional para el Empleo: competencias y desarrollo profesional

París Mañas, Georgina 22 January 2015 (has links)
La Formación Profesional para el Empleo (de ahora en adelante FPE), concebida hoy como una semiprofesión en España por su falta de profesionalización, precisa de un modelo o referente de competencias para los profesionales de la FPE que contribuya a la definición de su identidad profesional desde los perfiles profesionales hasta su desempeño (funciones, actividades y competencias profesionales -específicas y transversales-). La delimitación de este referencial permitiría concebir la FPE como una profesión que ocupa un espacio en el campo de actividades profesionales de la sociedad, que brinda un servicio de acuerdo a unas normas contextuales y deontológicas que delimitan la ocupación; que previene el intrusismo profesional; que establece garantías para una tarea profesional de calidad; y, por último, que establece niveles de cualificación, certificación y acreditación para reclutar a profesionales competentes. Dicha realidad nos llevó a plantearnos los objetivos de nuestra investigación: (1.) describir los perfiles de la formación para el empleo considerando las funciones, las actividades profesionales y las competencias; (2.) conocer las afectaciones que sufrirán los profesionales de la FPE debido a las transformaciones estructurales del contexto; y (3.) establecer propuestas y fundamentos básicos para un plan de formación y de desarrollo profesional para los profesionales de la FPE Para ello, el trabajo se constituyó en tres bloques: el primero, agrupa el marco teórico y contextual, que aborda aspectos como: la contextualización de la Formación Profesional para el Empleo en España, y también en Europa; así como una revisión en profundidad sobre la profesión, profesionalización y profesionalidad de los profesionales de la Formación para el Empleo a partir del análisis de las diversas realidades europeas en relación a los requisitos de acceso y formación exigida, competencias, identidad, desarrollo y desempeño profesional. El segundo bloque está conformado por el marco empírico, donde se plantea los componentes metodológicos integrantes en la investigación para conseguir la información deseada, el proceso y las fases del mismo, así como los instrumentos y herramientas utilizadas. Se concretan las orientaciones metodológicas adoptadas y se justifica una investigación basada en un paradigma interpretativo y una metodología mixta. Y en el último bloque, se detallan los resultados de la investigación y su interpretación. Ahondando en los hallazgos de esta investigación cabe destacar que se han impuesto tres perfiles profesionales - el gestor de la formación, el formador y el orientador- con sus respectivas funciones, actividades profesionales y competencias específicas y transversales; y que vienen acompañadas de indicaciones a modo de prospectiva sobre futuras necesidades formativas, limitaciones y potencialidades que va a encontrar el profesional de la formación, posibles transformaciones estructurales que modificaran el espacio de actuación del mismo, así como algunas indicaciones y directrices para ofrecer un programa formativo de carácter prescriptivo, andragógico y adaptado al marco de cualificaciones profesionales. / Continuing Vocational Education and Training (CVET), conceived today as a semiprofession in Spain due to its lack of professionalism, needs a model or reference of competence for CVET professionals. A model that contributes to the definition of professional identity, from professional profiles to professional performance (functions, activities and competences – specific and transversal-). The delimitation of this reference would conceive CVET as a profession that occupies a place in the field of professional activities of society, providing a service according to contextual and ethical standards that define the occupation. It also prevents professional intrusion, and provides guarantees for quality professional work; and finally, it establishes levels of qualification, certification and accreditation to recruit competent professionals. This fact led us to consider the objectives of our research: (1.) identify the professional profiles of CVET; (2.) know how contextual transformations will affect CVET professionals; and (3.) establish proposals and a basis for training and career development of CVET professionals. To achieve this, the study was divided into three blocks: the first, groups together theoretical and contextual frameworks addressing issues such as: a contextualization of Continuing Vocational Education and Training in Spain, and also in Europe; as well as a thorough review of the profession, professionalization and professionalism of specialists in employment training for employment from the analysis of different European realities regarding the application requirements and required training, competences, identity, performance and professional development. The second block deals with the empirical framework; where we propose the methodological components of the research to obtain the desired information, the process and its phases, and the tools that were used. We specify the methodological guidelines adopted and we justify a research based on an interpretive paradigm and a mixed methodology. In the last block, we detail all the results of our research together with an analysis. Elaborating on the findings of this research, it should be noted that three professional profiles have been defined -training manager, trainer and mentor- with their respective functions, professional activities and specific and transversal competences. Furthermore, we present some indications from a prospective view on future training needs, limitations and potentialities that CVET specialists will encounter; possible structural changes that will modify the performance space of the specialists; indications and instructions to offer a prescriptive and andragogic training program, adapted to the qualifications framework. / La Formació Professional per a l'Ocupació (d’ara endavant FPO), concebuda avui com una semiprofesión a Espanya per la seva falta de professionalització, necessita un model o referent de competències per als professionals de la FPO que contribueixi a la definició de la seva identitat professional des dels perfils professionals fins al seu exercici (funcions, activitats i competències professionals -específiques i transversals-). La delimitació d'aquest referencial permetria concebre la FPO com una professió que ocupa un espai en el camp d'activitats professionals de la nostra societat, que ofereix un servei d'acord a unes normes contextuals i deontològiques que delimiten l'ocupació; que preveu l'intrusisme professional; que estableix garanties per a una tasca professional de qualitat; i, finalment, que estableix nivells de qualificació, certificació i acreditació per reclutar professionals competents. Aquesta realitat ens va portar a plantejar-nos els objectius de la nostra recerca: (1) descriure els perfils de la formació per a l'ocupació considerant les funcions, les activitats professionals i les competències; (2) conèixer les afectacions que patiran els professionals de la FPO causades per les transformacions estructurals del context; i (3) establir propostes i fonaments bàsics per a un pla de formació i de desenvolupament professional dels professionals de la FPO. Per a això, el treball es va constituir en tres blocs: el primer, agrupa el marc teòric i contextual, que aborda aspectes com: la contextualització de la Formació Professional per a l'Ocupació a Espanya, i també a Europa; així com una revisió en profunditat sobre la professió, professionalització i professionalitat dels professionals de la Formació per a l'Ocupació a partir de l'anàlisi de les diverses realitats europees en relació als requisits d'accés i formació exigida, competències, identitat, desenvolupament i exercici professional. El segon bloc està conformat pel marc empíric, on es planteja els components metodològics integrants en la investigació per aconseguir la informació desitjada, el procés i les fases, així com els instruments i eines utilitzades. Es concreten les orientacions metodològiques adoptades i es justifica una investigació basada en un paradigma interpretatiu i una metodologia mixta. I en l'últim bloc, es detallen els resultats de la recerca i la seva interpretació. Aprofundint en les troballes d'aquesta investigació cal destacar que s'han imposat tres perfils professionals - el gestor de la formació, el formador i el orientador- amb les seves respectives funcions, activitats professionals i competències específiques i transversals; i que vénen acompanyades d'indicacions a mode de prospectiva sobre futures necessitats formatives, limitacions i potencialitats que trobaran el professional de la formació, possibles transformacions estructurals que modificaran l'espai d'actuació d'aquest, així com algunes indicacions i directrius per oferir un programa formatiu de caràcter prescriptiu, andragògic i adaptat al marc de qualificacions professionals.
2

Análisis de la participación estudiantil en la vida escolar: estudio de caso en dos escuelas ecuatorianas

Rosano Ochoa, Santiago 11 February 2015 (has links)
Esta investigación (1) cualitativa busca comprender la participación de las niñas y niños en la vida escolar con un estudio de casos en dos escuelas ecuatorianas. Se ha trabajado, durante 2012, con las niñas y niños del 5° de básica (4° de primaria en España), del Consejo Estudiantil y con maestras. Los resultados indican que las maestras quieren que las niñas y niños participen; el problema es que no hay una idea clara de qué supone participar. Esta ausencia, se combina con la presencia de la idea de la niñez como todavía no capaz. Así, toman parte en las actividades de aula pautadas por la maestra y en eventos puntuales de la institución organizados por las adultas. Por otro lado, las organizaciones estudiantiles, de grado (aula) y de centro, siguen mayormente criterios adultos. Si se quiere una genuina participación infantil habrá que empezar por problematizar el tema, una tarea pendiente. (1) Tesis doctoral dirigida por Teresa Susinos y Adelina Calvo de la Universidad de Cantabria –España–. Ha contado con el apoyo económico de la Secretaría Nacional de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación (SENESCYT) –Ecuador–, el Instituto Ecuatoriano de Crédito Educativo y Becas (IECE), y de la Universidad de Cuenca –Ecuador–. El mayor reconocimiento es para las escuelas con las que se ha llevado a cabo la investigación. / Uchillayachishkayuyay (1) Kay taripayka imaykanakak warmi, kari wawakunapa ishkay yachana wasi Ecuador Mama Llaktapi yachashkata kuski hamutaytami mashkan. 2012 tukuy watapi, pichkaniki yachay warmi kari wawakunapa llamkashkami kan (Españapi chuskuniki yachay) Wamrakunapa Tantanakuy, warmi yachachikkunapash. Tukuyyashka rikuchinmi yachachik warmikunaka warmi kari wawakuna willaypi yaykuchun munanmi. Llakimi mana achiklla yuyay willaypi yaykunamanta tiyan. Kay illak, chapuriy yuyayta rikuchinmi wawakunta illak yuyayshina kakta. Shina, yachana ukupi yachachik warmikuna rikuchishkata ruraykuna shinallatak rukukunata rikuchishkatallami rurankuna. Shinallatak, wamrakunapa tantanakuy, nikipi, yachana wasipi, rukukunapa yuyayllami tiyan. Wawa yachaypi yaykuchunka yachaykunata llakichik shina yachayta kallarinami kan, kay yachayka manarak kallarinchu.(1) Traducción: Julio Lojano F. / Laburpena (1) Eskola eremuan, bi eskola ekuadortarretan hain zuzen, nola gauzatzen den neska-mutilen parte-hartzea da ikerlan (2) kualitatibo honen xedea. Bi kasuetan, azterketa burutzeko honako pertsonekin lan egin da: Lehen Hezkuntzako 5. mailako (Espainia Lehen Hezkuntzako 4.maila) neska-mutilak, mailako maistra, ikastetxeko zuzendaria eta laguntza irakaslea eta Ikasle-Kontseiluko aholkulari irakaslea eta zuzendaritza.Lan-talde, elkarrizketa eta behaketen bidez eskoletan lortutako informazioaren analisian sakondu da, batez ere, haurtzaroa, parte-hartzea eta parte-hartzearen funtsa (nork eta zer erabaki, noiz eta zergatik) kontuan harturik.Emaitzen arabera irakasleek neska-mutilek parte hartzea nahi dute baina ez dute argi zer den parte hartzea. Horrez gain, haurra “oraindik ez gaitzat” hartzeak zaildu egiten du ikuspegia. Orokorrean bi lerrotako emaitzak azaltzen dira: alde batetik, neska-mutilek maistrak proposatutako ekintzetan zein helduek eskolan antolatutakoetan parte hartzen dute; bestetik, ikasle-erakundeek helduen irizpideak jarraitzen dituzte. Benetako haur parte-hartzea nahi badugu egin beharko litzatekeen lehenengo gauza gaia planteatzea da, burutu gabeko lana baita. (1) Traducción Esther Rosano. (2) Doktoretza-tesia Kantabriako –Espainia– Unibertsitateko Teresa Susinos-ek eta Adelina Calvo-k zuzendua. Kantabriako Unibertsitatearen kudeaketa-bermeari esker eta Ekuadorreko “Secretaría Nacional de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación” (SENESCYT) delakoaren diru-laguntzari esker burutu da, “Instituto Ecuatoriano de Crédito Educativo y Becas” (IECE) delakoaren eta Cuenca-ko –Ekuador– Unibertsitatearen bidez. Aipamen berezia ikerketa hau burutu den bi eskolek merezi dute. / This qualitative research (1) searches to understand the participation of children in school life, with a case study in two Ecuadorian schools. The worked has been, during 2012, with children from 5th basic education (4th primary school in Spain), Student Council directive and teachers.The results indicate that teachers want the children involved; the problem is that there is no clear idea of what it means to participate. This absence, along with the presence of the idea of childhood as not yet able. Children take part in classroom activities patterned by the teacher, and in the specific events of the institution organized by adult. On the other hand, forms of student organization (classroom and Center) follow mostly adult criteria.If we want a genuine child participation, we will have to start by problematizing the issue, a pending task. (1) Doctoral thesis directed by Teresa Susinos and Adelina Calvo of the University of Cantabria –España–. It has been realized thanks to the support of management of the University of Cantabria; and the financial support of the National Secretariat for higher education, Science, Technology and Innovation (SENESCYT) –Ecuador– through the Ecuadorian Institute for Educational Loans and scholarships (IECE), and the University of Cuenca –Ecuador–. The two schools that the research has been done deserve special recognition.

Page generated in 0.0714 seconds