[EN] The Mayan civilization is, undoubtedly, the most advanced of those that flourished in America during pre-Columbian times. During its heyday period, the ancient Maya built large cities and created large residential areas where they erected an impressive architecture in harmony with the ferocious nature that surrounded them. Today, the testimony of these settlements comes immersed in a wild environment, buried under abundant vegetation and even the collapse of the same architectural structures itself. The rediscovery of these ruins arose scientific curiosity for this culture. Since then, research and conservation approaches have been evolving, influenced by several factors that have determined the state in which these remains have survived to this day. The history of Maya architectural heritage conservation that is shaped by these interventions not only expresses the spirit of an era, but also provides precise clues to understand its current state, the reasons for its decline and the chances of recovery. The present study addresses the critical analysis of this history and, in particular, the early experiences of conservation, which were performed by institutions that, at the eve of the 20th century, started systematic long-term research projects, that represented a real turning point for the safeguarding of this heritage. With this purpose the research presents a comparative analysis of the regulatory environment and institutional framework related to the conservation of the Maya architectural heritage and its evolution over the course of history in the different countries that now occupy the Maya area. Once this context is set, a documentary study addresses those first interventions providing the analysis of unpublished sources preserved in the archives of the responsible institutions for such projects. / [ES] La civilización maya es sin duda la más avanzada de aquellas que florecieron en el continente americano en época precolombina. Durante su época de apogeo, los antiguos mayas construyeron grandes ciudades extensas urbanizaciones donde erigieron una imponente arquitectura en equilibrio con la naturaleza que les rodeaba. Hoy, el testimonio de aquellas ciudades nos llega inmerso en un medio agreste, sepultado bajo abundante vegetación e incluso el propio derrumbe de las mismas estructuras arquitectónicas. El redescubrimiento de estas ruinas despertó la curiosidad científica por esta cultura. Desde entonces, la investigación y conservación de este patrimonio no ha dejado de evolucionar, influido por una serie de factores que han determinado el estado en el que estos vestigios han llegado hasta nuestros días. La historia de la conservación del patrimonio arquitectónico maya que configuran estas intervenciones no solo expresa el espíritu de una época, sino que aporta claves precisas para comprender la situación de este patrimonio, las razones de su deterioro y las posibilidades de recuperación. El presente estudio aborda el análisis crítico de esta historia y, en particular, de las primeras experiencias de conservación, protagonizadaspor una serie de instituciones que, en los albores del siglo XX, iniciaron los primeros proyectos a largo plazo de investigación sistematizada, suponiendo un auténtico punto de inflexión para la ssalvaguarda de este patrimonio. Con este objetivo se analizan comparativamente el ámbito normativo y el marco institucional relativos a la conservación del patrimonio arquitectónico maya y su evolución en el transcurso de la historia en los distintos países que hoy ocupan el área maya. Una vez establecido este contexto, se aborda el estudio documental de aquellas primeras intervenciones, aportando el análisis de fuentes inéditas conservadas en los archivos de las instituciones responsables de dichos trabajos. / [CA] La civilització maia és sense dubte la més avançada de les que van florir al continent americà en època precolombina. Durant el seu apogeu, els antics maies van construir grans ciutats, creant extenses urbanitzacions on erigiren una important arquitectura en equilibri amb la natura que les envoltava. Hui, el testimoni d'aquells assentaments ens arriba immers en un medi agrest, sepultat sota l'abundant vegetació e inclús el propi enderrocament de les estructures arquitectòniques. El redescobriment d' aquestes ruïnes va despertar la curiositat científica per aquesta cultura. Des d' aquell moment, la investigació i conservació d'aquest patrimoni no ha deixat d'evolucionar, influïda per una sèrie de factors que han determinat l'estat en el que aquestos vestigis han arribat fins els nostres dies. La història de la conservació del patrimoni arquitectònic maia que configuren aquestes intervencions no sols reflexa l'esperit d'una época sinó que aporta claus precises per a comprendre la situació actual d'aquest patrimoni, les raons del seu deteriorament i les possibilitats de recuperació. El present estudi aborda l'anàlisi crític d'aquesta història i, en particular, de les primeres experiències de conservació, protagonitzades per una sèrie d'institucions que, als albors del segle XX, iniciaren els primers projectes a llarg termini d'investigació sistematitzada, suposant un autèntic punt d'inflexió per a la salvaguarda d'aquest patrimoni. Amb aquest objectiu, s' analitzen comparativament l' àmbit normatiu i el marc institucional relatius a la conservació del patrimoni arquitectònic maia i la seua evolució al transcurs de la historia al diversos països que hui ocupen l'àrea maia. Establert aquest context, s'aborda l'estudi documental d'aquelles primeres intervencions aportant l'anàlisi de fonts inèdites conservades als arxius de les institucions responsables dels treballs / Matarredona Desantes, N. (2015). La conservación del patrimonio arquitectónico maya. Primeras experiencias (1891-1969) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58983 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales