[EN] This doctoral thesis aims to make an approach to the area of Public Art and Augmented Reality. To this end, it is essential to understand the changes that have taken place in public space, changes that are linked to the concept of speed of movement, and which have been affected significantly in recent decades with the introduction of new technologies in daily life. Augmented Reality has been formed as an emerging art form. It is a genre in which we find subdivisions according to the technologies employed and the ideas or metaphors to represent by the artists. We understand that in the last decade of economic and social crisis activist involvement is an ethical imperative for the artist. Activism has been and is capable of adapting to the emergence and standardization of several communication technologies to make a critical and artistic use of them. It is able to break the classic barrier between the real and the virtual while providing a positive overcoming of the conflicts that the system generates in its post-industrial age like the atomization and alienation of the citizen, as well as the processes as much from constitution of ghettos that are isolated urbanistically as from the gentrification in several districts of the current cities. In this respect, a catalog of works related to the use of Augmented Reality technologies in the artistic activism is proposed. The empirical experimentation and practical production turns out to be, likewise, necessary to approach the theoretical parameters proposed in this thesis. For this reason our work has been focused on the implementation of artistic specific projects, which allow us to demonstrate this relation between the Public Art and the Augmented Reality. A relation that shows us simultaneously, the new typology of human relations and alternative topographies of the city that are generated in the public hybrid space, increasing its accessibility to citizens and overcoming the artist-active / audience-passive dichotomy through the contextual practice and the situationist drift through the different works that we have proposed. This practice establishes a new democratizing vector of the art that, therefore, allows the civil participation in other artistic closed circles which transmute into a constellation of decentralized interconnected nodes like artistic participative rhizome in which the citizenship can express creatively in all their dimensions. / [ES] La presente tesis pretende realizar una aproximación al campo del Arte Público y la Realidad Aumentada. Para ello resulta imprescindible comprender los cambios acontecidos en el espacio público, cambios que van ligados al concepto de velocidad de movimiento, y que se han visto afectados significativamente en las ultimas décadas con la implantación de las nuevas tecnologías en la vida cotidiana. La Realidad Aumentada se ha conformado como un género artístico emergente. Un género en el que podemos encontrar subdivisiones en función de las tecnologías empleadas y de las ideas o metáforas a representar por los artistas. Entendemos que en esta última década de crisis económica y social la implicación activista resulta un imperativo ético para el artista. Pues el activismo ha sido y es capaz de adaptarse al surgimiento y estandarización de diversas tecnologías de comunicación para hacer un uso crítico-artístico de las mismas capaz de romper la barrera clásica entre lo real y lo virtual al tiempo que propone una superación positiva de los conflictos que genera el sistema en su era pos-industrial como son la atomización y alienación del ciudadano, así como los procesos tanto de constitución de guetos aislados urbanísticamente como de gentrificación en diversos distritos de las ciudades actuales. En este sentido, se propone una catalogación de obras relacionadas con la utilización de tecnologías de Realidad Aumentada dentro del activismo artístico. Resulta, así mismo, necesaria la experimentación empírica y producción práctica para abordar los parámetros teóricos propuestos en esta tesis, por lo que nuestro trabajo se ha centrado en la implementación de proyectos artísticos concretos, que permiten evidenciar esta relación entre el Arte Público y la Realidad Aumentada. Una relación que nos muestra a un tiempo, la nueva tipología de relaciones humanas y topografías alternativas de la urbe que se generan en el espacio público híbrido, aumentando su accesibilidad a la ciudadanía y superando la dicotomía artista-activo / público-pasivo mediante la práctica contextual y la deriva situacionista a través de las diferentes obras que hemos propuesto. Práctica que recorre un nuevo vector democratizador del arte, que por ende permite la participación ciudadana en círculos artísticos cerrados, que transmutan en una constelación de nodos descentralizados interconexionados a modo de rizoma artístico participativo, en el que la ciudadanía puede expresarse creativamente en toda su magnitud. / [CAT] La present tesi pretén realitzar una aproximació al camp de l'Art Públic i la Realitat Augmentada. Per açò resulta imprescindible comprendre els canvis esdevinguts en l'espai públic, canvis que van lligats al concepte de velocitat de moviment, i que s'han vist afectats significativament en les últimes dècades amb la implantació de les noves tecnologies en la vida quotidiana. La Realitat Augmentada s'ha conformat com un gènere artístic emergent. Un gènere en el qual podem trobar subdivisions en funció de les tecnologies emprades i de les idees o metàfores a representar pels artistes. Entenem que en aquesta última dècada de crisi econòmica i social la implicació activista resulta un imperatiu ètic per a l'artista. Doncs l'activisme ha sigut i és capaç d'adaptar-se al sorgiment i estandardització de diverses tecnologies de comunicació per a fer un ús crític-artístic de les mateixes, capaç de trencar la barrera clàssica entre el real i el virtual al mateix temps que proposa una superació positiva dels conflictes que genera el sistema en la seua era post-industrial com són l'atomització i alienació del ciutadà, així com els processos tant de constitució de guetos aïllats urbanísticament com de gentrificació en diversos districtes de les ciutats actuals. En aquest sentit, es proposa una catalogació d'obres relacionades amb la utilització de tecnologies de Realitat Augmentada dins de l'activisme artístic. Resulta, així mateix, necessària l'experimentació empírica i producció pràctica per a abordar els paràmetres teòrics proposats en aquesta tesi, per la qual cosa el nostre treball s'ha centrat en la implementació de projectes artístics concrets, que permeten evidenciar aquesta relació entre l'Art Públic i la Realitat Augmentada. Una relació que ens mostra a un temps, la nova tipologia de relacions humanes i topografies alternatives de la urbs que es generen en l'espai públic híbrid, augmentant la seua accessibilitat a la ciutadania i superant la dicotomia artista-actiu / públic-passiu mitjançant la pràctica contextual i la deriva situacionista a través de les diferents obres que hem proposat. Pràctica que recorre un nou vector democratitzador de l'art que per tant permet la participació ciutadana en els altres cercles artístics tancats que transmuten en una constel·lació de nodes descentralitzats interconnectats a manera de rizoma artístic participatiu en el qual la ciutadania pot expressar-se creativament en tota la seua magnitud. / Ferrer Hernández, M. (2016). Virtualidad geolocalizada, proyectos de Realidad Aumentada en el espacio público, propuestas experimentales [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61771 / TESIS

[EN] The house has changed its architecture after the inclusion of new mass media. Following Paul Virilio's proposal, we can regard computers as the fourth window. With the Net, people do not need to physically step outside; it is possible to come out without even stepping outside of the domestic space. It is precisely in this moment when a life running in parallel to real life emerges, a virtual life that offers to take us to that new space, the so called cyberspace. This research finds its frame within cross-discipline parameters of a theoretical-practical nature. Art practice within them experiments with concepts such as female, home, feminism, private/public space, activism, crafts, and technology, among others. We have analysed these terms from a theoretical approach, taking into account their use within contemporary art. We have also included in this thesis some personal, experimental art proposals. With the emergence of technology, the new media would provide new forms of communication and development in women's activities. Today we can find a number of actions generated and carried out by women and collectives acting freely in social networks. Their knowledge, thoughts, claims, political stances are all put into practice in what we call the cyberspace. We try to approach this transformation of the home from the point of view of women, considering it as an inhabited space, active and public, that finds itself invaded by technological media and the mass media. Through different art pieces developed by female artists we analyse the particular interests kept within the four walls of the home and how they mix with new technologies, that find their echo in the Net. The so called cyberfeminists discuss the relation between woman and machine, thus indicating a new understanding of genre, of the meaning of the body and its value; of identity. They also create a line of debate, actions and claims against the patriarchal, hegemonic power discourse within the realm of technology. Starting from active movements in the Net and their repercussion on society, we try to understand that new space and its new actions in both private and public spaces. We introduce a personal art project in the Net which holds the house as that active space open to new possibilities, starting from the fusion between craft and technology. We establish a dialogue between private and public space, based on those crafts generally carried out in the domestic realm and linked to the female image, which unfold in the virtual space of the Net. / [ES] RESUMEN DE LA TESIS La casa ha transformado su arquitectura después de la inclusión de los nuevos medios de comunicación. Siguiendo el planteamiento de Paul Virilio, podríamos considerar al ordenador como la cuarta ventana. A través de la Red las personas no necesitan salir al exterior, es posible moverse sin salir del lugar doméstico. Y en este momento surge una vida paralela a la vida real, una vida virtual que nos proporciona el desplazamiento a un nuevo espacio, el llamado ciberespacio. La presente investigación se encuadra dentro de unos parámetros multidisciplinares de naturaleza teórico-práctica en los que la práctica artística experimenta con conceptos como mujer, hogar, feminismo, espacio privado/público, activismo, artesanía y tecnología, entre otros. Conceptos estos que hemos analizado desde el ámbito teórico y teniendo en cuenta su utilización dentro del arte contemporáneo. Incluimos además en esta tesis algunas propuestas artísticas experimentales personales. Con el surgimiento de la tecnología, los nuevos medios proporcionan nuevas formas de comunicación y desarrollo en las actividades de las mujeres. Hoy en día contamos con diversas acciones desarrolladas por mujeres y también por colectivos que actúan libremente en las redes de comunicación, que ponen en práctica sus conocimientos, pensamientos, reivindicaciones, posiciones políticas, etc. en lo que llamamos el ciberespacio. Tratamos de abordar la transformación del hogar desde la perspectiva de la mujer, como un espacio habitado, activo y público, que pasa a ser invadido por los medios tecnológicos y la comunicación de masas. A través de diversas obras realizadas por artistas mujeres analizamos las inquietudes guardadas tras las cuatro paredes del hogar y su mezcla con las nuevas tecnologías, que se hacen eco en la Red. Las llamadas ciberfeministas plantean la relación entre la máquina y la mujer, indicando una nueva visión de género, del significado del valor del cuerpo, de la identidad. Crean también una línea de debate, acciones y reivindicaciones contra el discurso patriarcal y de poder hegemónico en el ámbito de la tecnología. A partir de movimientos activos en la Red y su repercusión en la sociedad, procuramos entender ese nuevo espacio y sus nuevas acciones en el ámbito privado y público. Planteamos un trabajo artístico personal en la Red que tiene a la casa como ese espacio activo abierto a nuevas posibilidades, a partir de la fusión de lo artesanal y lo tecnológico. Entablamos el diálogo del espacio privado con el espacio público partiendo de las prácticas artesanales que generalmente son realizadas en el ámbito doméstico y vinculadas a la imagen de la mujer, que pasan a ser desdobladas en el espacio virtual de la Red. / [CAT] La casa ha transformat la seua arquitectura després de la inclusió dels nous mitjans de comunicació. Seguint el plantejament de Paul Virilio, podríem considerar l'ordinador com la quarta finestra. A través de la xarxa les persones no necessiten sortir a l'exterior, és possible moure's sense eixir del lloc. En aquest moment sorgeix una vida paral·lela a la vida real, una vida virtual que ens proporciona el desplaçament a un nou espai, l'anomenat ciberespai. La present investigació s'enquadra dins dels paràmetres multidisciplinaris de naturalesa teòrica/pràctica, en els quals la pràctica artística experimenta amb conceptes com dona, llar, feminisme, espai privat/públic, activisme, artesania, tecnologia, entre d'altres. Conceptes que hem analitzat des de l'àmbit teòric i la seua utilització dins de l'art contemporani, desenvolupant propostes artístiques experimentals personals que incloem en aquesta tesi. Amb el sorgiment de la tecnologia, els nous mitjans proporcionen noves formes de comunicació i desenvolupament en les activitats de les dones. Avui en dia comptem amb diverses accions desenvolupades per dones i també per col·lectius que actuen lliurement en les xarxes de comunicació, col·locant en pràctica els seus coneixements, pensaments, reivindicacions, posicions polítiques etc., en el que anomenem ciberespai. Tractem d'abordar la transformació de la llar des de la perspectiva de la dona, com un espai habitat, actiu i públic, que passa a ser envaït pels mitjans tecnològics i la comunicació de masses. A través d'obres realitzades per artistes dones analitzem les inquietuds guardades per darrere de les quatre parets de la llar i la seua barreja amb les noves tecnologies fent ressò a la xarxa. Les anomenades ciberfeministes plantegen la relació entre la màquina i la dona, indicant una nova visió de gènere, del significat del valor del cos, de la identitat. Es crea així una línia de debat, accions i reivindicacions contra el discurs patriarcal i de poder hegemònic en l'àmbit de la tecnologia. A partir de moviments actius en la xarxa i la seva repercussió en la societat, procurem entendre aquest nou espai i les seues noves accions en l'àmbit privat i públic. Es planteja un treball artístic personal a la xarxa tenint la casa com aquest espai actiu obert a noves possibilitats, a partir de la fusió d'allò artesanal i allò tecnològic. Establim el diàleg de l'espai privat amb l'espai públic partint de les pràctiques artesanals que generalment són realitzades en l'àmbit domèstic i vinculades a la imatge de la dona, que passen a ser desdoblades en l'espai virtual de la xarxa. / Silva Dos Santos, FC. (2015). MUJER, CASA Y NUEVOS MEDIOS: EL ARTE DE TEJER EN RED, UNA PROPUESTA EXPERIMENTAL ARTÍSTICA NEOMEDIAL [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58774 / TESIS

The hybridization of cities of the XXI. century produced by the introduction of the virtuality through the new technologies outlines changes in the scope of perception and relationship between the city and its inhabitants. The technological ubiquity is tracing a new concept of the future of contemporary cities, that enables understanding of technological factors that transform everyday life of society. The hybridization of tangible and intangible spaces, where the materiality and the virtuality fuse, gives rise to the creation of new urban spaces modalities. In the present thesis, this problematics is approached from the point of view of the Augmented Reality and how this technology is able to spread into the fi eld of architecture, urbanism and art. Furthermore, we will analyze the recent development trends of this technology in theory and practice, looking for parallelisms between technology and hybridization processes that concern actual cities. We will carry out a theoretical-practical tour that will allow us to clarify the evolution of city virtualization through digital media, the emergence of virtual communities and digital cities on the Internet. We investigate how the urban and social space is transformed by the newly acquired technological ubiquity, which breaks the boundaries of the physical space. Hybrid urban spaces, their creation and modifi cation, are portrayed by the analysis of Augmented Reality artistic interventions in the city. We enrich the theoretical research with the practical experimentation throughout a series of artistic productions that employ diff erent technological approaches to emphasize the versatility of the Augmented Reality as an artistic tool. / La hibridación de las ciudades del siglo XXI producida por la introducción de la virtualidad mediada a través de las nuevas tecnologías esboza un cambio en el ámbito de la percepción y la relación entre la ciudad y sus habitantes. La ubicuidad tecnológica está trazando un nuevo concepto de futuro de las ciudades contemporáneas, capaces de comprender los factores tecnológicos que transforman la cotidianidad de la sociedad actual, evidenciando la hibridación de espacios tangibles e intangibles, donde lo material y lo virtual se suman, dando lugar a la creación de nuevas modalidades de espacios urbanos. En la presente tesis abordamos esta problemática desde el punto de vista de la Realidad Aumentada y cómo esta es capaz de diseminarse dentro de los ámbitos arquitectónicos, urbanistas y artísticos. Para una mayor comprensión analizaremos las últimas tendencias en el desarrollo de esta tecnología tanto a nivel teórico como práctico, buscando paralelismos entre tecnología y procesos de hibridación que envuelven las ciudades actuales. Realizaremos un recorrido teórico-práctico que permita esclarecer la evolución de la virtualización de las urbes a través de los medios digitales, la aparición de comunidades virtuales y ciudades digitales en Internet. Investigamos cómo se transforma el espacio urbano y social mediante la recién adquirida ubicuidad tecnológica, que rompe con las restricciones del espacio físico. Los espacios urbanos híbridos, su creación y modificación, se ilustran mediante el análisis de intervenciones artísticas que emplean Realidad Aumentada en el ámbito de la ciudad. Enriquecemos la investigación teórica con la experimentación práctica basada en la creación de una serie de ensayos artísticos que utilizan diversos enfoques tecnológicos para enfatizar la versatilidad de la Realidad Aumentada como herramienta artística. / La hibridació de les ciutats del segle XXI produïda per la introducció de la virtualitat intervinguda a través de les noves tecnologies esbossa un canvi en l'àmbit de la percepció i la relació entre la ciutat i els seus habitants. La ubiqüitat tecnològica està traçant un nou concepte de futur de les ciutats contemporànies, capaces de comprendre els factors tecnològics que transformen la quotidianitat de la societat actual, evidenciant la hibridació d'espais tangibles i intangibles, on el material i el virtual se sumen, donant lloc a la creació de noves modalitats d'espais urbans. En la present tesi abordem aquesta problemàtica des del punt de vista de la Realitat Augmentada i com aquesta tecnologia és capaç de disseminar-se dins dels àmbits arquitectònics, urbanistes i artístics. Per a una major comprensió analitzarem les últimes tendències en el desenvolupament d'aquesta tecnologia tant a nivell teòric com a pràctic, cercant paral·lelismes entre tecnologia i processos d'hibridació que emboliquen les ciutats actuals. Realitzarem un recorregut teòric-pràctic que permeta esclarir l'evolució de la virtualització de les urbs a través dels mitjans digitals, generada per l'aparició de comunitats virtuals i ciutats digitals en Internet. Investiguem com es transforma l'espai urbà i social mitjançant la recentment adquirida ubiqüitat tecnològica, que trenca amb les restriccions de l'espai físic. Els espais urbans híbrids, la seua creació i modifi cació, es retraten mitjançant l'anàlisi d'intervencions artístiques que empren Realitat Augmentada en l'àmbit de la ciutat. Acompanyem la recerca teòrica amb l'experimentació pràctica basada en la creació d'una sèrie d'assajos artístics que utilitzen diferents enfocaments tecnològics per a emfatitzar la versatilitat de la Realitat Augmentada com a eina artística / Mésárošová, A. (2017). La ciudad aumentada. Experimentación artística en aplicaciones de realidad aumentada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/91142 / TESIS