No description available.

Coral reefs are crucial for the ecological sustainability of the oceans, yet, increasing sea surface temperature is threatening these ecosystems globally. Microbial communities associated with corals have become a recent research focus, as the associated microbiome may contribute to coral resilience to environmental stressors, e.g., heat stress. However, research in this area is hampered by the difficulty of working with corals. This study aims to use Aiptasia, a sea anemone, as a tractable laboratory model system to study the role of the coral microbiome. Analyses of the bacterial compositions associated with different Aiptasia strains across two temperatures (25 °C and 32 °C), based on 16S rRNA gene sequencing. This study aims also to identify a “core” microbiome associated with heat stress acclimation, as well as host-specific differences. In general, results showed that bacterial composition associated with Aiptasia strains differs significantly with temperature. Higher bacterial diversity and richness were observed when all Aiptasia strains were placed under heat stress. Moreover, results showed an increase in beta diversity and dispersion of bacterial communities in response to heat stress. These changes in the bacterial composition are in line with the recently described “Anna Karenina principle” for animal microbiomes, which suggests that the microbiomes of unhealthy individuals vary more than healthy and stable individuals. This study further shows that while temperature had the greatest effect on structuring the bacterial compositions, there were some variations better attributed to batch and host effects. This suggests that technical aspects have to be carefully addressed in the framework of microbiome studies. Members of a putative “core” microbiome associated with 32 °C Aiptasia have been identified as indicator species of heat stress (i.e., Francisella sp.,). Previous reports have shown that these indicator taxa are associated with saline environments and can tolerate high temperatures. Putative functional profiles based on taxonomic inference of associated bacterial taxa (i.e., enrichment and depletion of various metabolic processes) were also identified, implying functional differences of the microbiomes associated with Aiptasia strains in response to heat stress. Future studies should more specifically examine how the microbiome influences the animal ability to respond to environmental changes.

La Sindrome da Affaticamento Cronico/Encefalomielite Mialgica (CFS/ME), è una grave malattia multisistemica caratterizzata da anomalie immunologiche e disfunzioni del metabolismo energetico. Recenti evidenze suggeriscono l’esistenza di una forte correlazione tra disbiosi e condizione patologica. La presente ricerca ha analizzato la composizione del microbiota intestinale ed orale in pazienti con CFS/ME rispetto a controlli sani e ha determinato se eventuali differenze osservate potrebbero essere utili in futuro per l'identificazione di biomarcatori diagnostici. La composizione batterica fecale e salivare dei pazienti con CFS/ME è stata studiata mediante sequenziamento Illumina degli ampliconi del gene 16S rRNA. Il microbiota fecale dei pazienti con CFS/ME ha mostrato una significativa riduzione di Lachnospiraceae, in particolare di Anaerostipes, rispetto ai gruppi di soggetti senza CFS/ME e un incremento di Phascolarctobacterium faecium e unclassified Ruminococcus. Bacteroides vulgatus, unclassified Bacteroides, Bacteroides uniformis e unclassified Barnesiella sono risultati significativamente più abbondanti nei pazienti con CFS/ME. Il microbiota orale dei pazienti con CFS/ME ha mostrato un aumento significativo di Rothia dentocariosa. Il profilo metabolico fecale di un sottogruppo di pazienti con CFS/ME ha mostrato un aumento complessivo di SCFA e di derivati dell'indolo rispetto ai gruppi non CFS/ME, suggerendo un aumento dei processi di fermentazione. I nostri risultati supportano l'ipotesi autoimmune per la CFS/ME e se saranno confermati da studi più ampi, le differenze rilevate nei profili microbici dei pazienti CFS/ME potrebbero essere utilizzate come markers per una diagnosi più accurata e per lo sviluppo di strategie terapeutiche specifiche. / The Chronic Fatigue Syndrome/Myalgic Encephalomyelitis (CFS/ME), is a severe multisystemic disease characterized by immunological abnormalities and dysfunction of energy metabolism. Recent evidence suggest that there is a strong correlation between dysbiosis and pathological condition. The present research investigated the composition of the intestinal and oral microbiota in CFS/ME patients in comparison to healthy controls and determined whether any observed differences could be useful for the identification of diagnostic biomarkers. The fecal and salivary bacterial composition in CFS/ME patients was investigated by Illumina sequencing of 16S rRNA gene amplicons. The fecal microbiota of CFS/ME patients showed a significant reduction of Lachnospiraceae, particularly Anaerostipes, compared to the non-CFS/ME groups, and an increase of Phascolarctobacterium faecium and unclassified Ruminococcus. Bacteroides vulgatus, unclassified Bacteroides, Bacteroides uniformis and unclassified Barnesiella resulted significantly more abundant in CFS/ME patients. The oral microbiota of CFS/ME patients showed a significant increase of Rothia dentocariosa. The fecal metabolic profile of a subgroup of CFS/ME patients revealed an overall increase of SCFAs and indole derivatives compared to the non-CFS/ME groups, suggesting an increase in the fermentation processes. Our results support the autoimmune hypothesis for CFS/ME condition and if confirmed by larger studies, the differences detected in the microbial profiles of CFS/ME patients may be used as markers for a more accurate diagnosis and for the development of specific therapeutic strategies.

Tesis por compendio / [ES] Antecedentes: Los patrones de colonización microbiana alterados durante la infancia pueden ser en parte responsables del aumento de enfermedades alérgicas en los países desarrollados. La microbiota intestinal difiere en composición y diversidad durante los primeros meses de vida en niños que luego desarrollan o no una enfermedad alérgica. Sin embargo, poco se sabe sobre la importancia de las respuestas inmunitarias tempranas de la mucosa a la microbiota intestinal en el desarrollo de alergias infantiles. Además, los estudios con respecto al efecto protector de la microbiota de la leche materna en el riesgo de desarrollar alergias no han sido concluyentes. Aunque la cavidad bucal es el primer lugar de encuentro entre la mayoría de los antígenos exógenos y el sistema inmunológico, no existen datos sobre la influencia de las bacterias orales en el desarrollo de alergias durante la infancia. Objetivos: El objetivo general de esta tesis fue evaluar la composición y diversidad microbiana en muestras orales, intestinales y de leche materna, junto con su interacción con IgA, para estudiar el papel de la colonización microbiana durante edades tempranas de la vida en condiciones de salud y de enfermedad alérgica. Sujetos: Los bebés y las madres incluidas en este estudio forman parte del ensayo aleatorio doble ciego más grande de Suecia, entre 2001 y 2003, donde se evaluaron los posibles efectos preventivos sobre la alergia de Lactobacillus reuteri ATCC 55730 hasta los 2 y 7 años. En esta tesis, utilizamos muestras de heces recogidas a los 1 y 12 meses, y muestras orales de bebés, obtenidas longitudinalmente a los 3, 6, 12, 24 meses y 7 años. Además, analizamos muestras de leche materna, recogidas a un mes después del parto de las madres correspondientes. Métodos: Se utilizaron tecnologías de secuenciación de segunda generación dirigidas al gen 16S rARN, en combinación con citometría de células marcadas por fluorescencia, para abordar las respuestas de IgA de la mucosa hacia las bacterias intestinales y de la leche materna. Además, se utilizó la secuenciación del gen 16S para describir la colonización oral de la microbiota, en muestras de saliva, de niños que desarrollaron alergias o de aquellos que se mantuvieron sanos. Los niveles de carga bacteriana en diferentes hábitats microbianos se obtuvieron mediante la metodología de qPCR y los niveles totales de IgA de las muestras de heces se determinaron mediante inmuno-ensayo ELISA. Resultados y conclusión: La colonización de la cavidad bucal durante la infancia temprana es progresiva, aumenta en complejidad con el tiempo, y varios factores externos parecen influir en gran medida en la maduración de la microbiota oral, ya sea con un impacto a corto o largo plazo. Los cambios tempranos en la composición microbiana oral parecen influir en la maduración inmune y el desarrollo de alergias en la infancia, y la presencia de especies bacterianas específicas puede ser importante para este proceso. Además, las respuestas de IgA alteradas hacia la microbiota intestinal durante la infancia precedieron a las manifestaciones de asma y alergia durante los primeros 7 años de vida, y el consumo de leche materna con una riqueza microbiana reducida en el primer mes de vida puede aumentar el riesgo de desarrollar alergia durante la infancia. Los hallazgos observados en la presente tesis deben confirmarse en cohortes más grandes y la importancia de los factores ambientales postnatales para el desarrollo temprano de la microbiota debe abordarse más a fondo. Las investigaciones futuras deben ir más allá de la caracterización de la composición de la comunidad bacteriana e investigar los mecanismos funcionales entre los microorganismos colonizadores tempranos, la maduración inmunitaria y la alergia, así como el desarrollo del asma durante la infancia. / [CA] Antecedents: S'ha proposat que els patrons de colonització microbiana alterats durant la infància podrien ser en part els responsables de l'augment de malalties al·lèrgiques als països desenvolupats. La microbiota intestinal difereix en composició i diversitat durant els primers mesos de vida en els nens que després van desenvolupar una malaltia al·lèrgica. No obstant això, poc es sap sobre la importància de les respostes immunes de la mucosa a la microbiota intestinal en el desenvolupament d'al·lèrgies infantils. A més, les investigacions amb relació a l'efecte protector de la microbiota de la llet materna en el risc de desenvolupar al·lèrgies no han sigut concloents. Encara que la cavitat bucal és el primer lloc de trobada entre la majoria dels gèneres externs i el sistema immunològic, encara no s'ha descobert la influència dels bacteris en el desenvolupament d'una al·lèrgia durant la infància. Objectius: L'objectiu general d'aquesta tesi va ser avaluar la composició microbiana i la diversitat de mostres orals, fecals i llet materns, juntament amb la seva interacció amb IgA, per estudiar el paper del desenvolupament microbià durant el període de la infància primerenca a la salut i la malaltia al·lèrgica. Subjectes: Les mares i xiquets inclosos en aquest estudi formen part d'un estudi aleatori doble-cec a Suècia, entre el 2001 i el 2003, on es van avaluar els possibles efectes preventius de la suplementació amb Lactobacillus ATCC 55730 fins als 2 i 7 anys. En aquesta tesi, s'utilitzaren mostres de bebès arreplegades longitudinalment, obtinguts a 1 i 12 mesos, 3, 6, 12, 24 mesos i 7 anys, respectivament. A més, s'analitzaren les mostres de llet materna, arreplegades a un mes postpart de les corresponents mares. Mètodes: S'han utilitzat tecnologies de seqüenciació de nova generació dirigides al ARNr 16S, en combinació amb la classificació de les cèl·lules activades, per abordar les respostes de la mucosa cap als bacteris intestinals i de la llet materna. A més, s'utilitzà la seqüenciació d'Illumina MiSeq del gen 16S per descriure la colonització microbiana oral, i es van obtenir mostres longitudinals de saliva de menuts que varen desenvolupar al·lèrgies i d'alguns que es van mantenir saludables. Els nivells de càrrega bacteriana en diferents nínxols microbians s'han obtingut mitjançant la metodologia de qPCR i els nivells totals d'IgA de les mostres fecals es determinaren mitjançant l'immunoassaig ELISA. Resultats i conclusions: La colonització de la cavitat bucal durant la primera infància és transitòria, augmenta la seva complexitat amb el temps, i diversos factors externs influeixen en gran mesura el procés de maduració de la microbiota oral, amb un impacte a curt i llarg termini. Els canvis primerencs en la composició microbiana oral pareixen influir en la maduració del sistema immunològic i el desenvolupament d'al·lèrgies a la infància, així com la presència d'espècies bacterianes específiques pot ser important per a aquest progrés. A més, les respostes d'IgA alterades cap a la microbiota intestinal durant la infància precedeixen a les manifestacions relatives a la malaltia asmàtica i al·lèrgiques durant els primers 7 anys de vida. Per altra banda, el consum de llet materna amb una microbiota de riquesa reduïda al primer mes de vida podria augmentar el risc de desenvolupar al·lèrgia durant la infància. Els resultats observats en aquest estudi haurien de confirmar-se en cohorts humanes més grans i la importància dels factors ambientals post natals que influeixen en el desenvolupament de la microbiota primerenca han de ser més estudiats. Les investigacions futures deuen anar més enllà de la caracterització de la composició de la comunitat bacteriana i investigar els mecanismes funcionals entre els microorganismes colonitzadors primerencs, la maduració del sistema immunològic i el desenvolupament de l'al·lèrgia i l'asma durant la in / [EN] Background: It has been proposed that altered microbial colonization patterns during infancy may be partly responsible for the increase of allergic diseases in developed countries. The gut microbiota differs in composition and diversity during the first months of life in children who later do or do not develop allergic disease. However, little is known about the significance of early mucosal immune responses to the gut microbiota in childhood allergy development, and the findings regarding the protective effect of breastmilk microbiota in the risk of allergy development have been inconclusive. Furthermore, even though the oral cavity is the first site of encounter between a majority of foreign antigens and the immune system, the influence of oral bacteria on allergy development during childhood has not yet been reported. Objectives: The general aim of this thesis was to assess the microbial composition and diversity of oral, fecal and breastmilk samples, together with its interaction with IgA, in order to study the role of microbial development during early childhood in health and allergic disease. Subjects: The infants and mothers included in this study were part of a larger randomized double-blind trial in Sweden, between 2001 and 2003, where potential allergy preventive effects of Lactobacillus reuteri ATCC 55730 were evaluated until 2 and 7 years of age. In this thesis, we used longitudinally collected stool and oral samples from infants, obtained at 1 and 12 months and 3, 6, 12, 24 months and 7 years of age, respectively. Furthermore, we analyzed breastmilk samples, collected at one month post partum, from the corresponding mothers. Methods: Next-generation sequencing technologies targeting the 16S rRNA gene, in combination with cell activated cell sorting, were used in order to address mucosal IgA responses towards gut and breastmilk bacteria. Furthermore, sequencing of the 16S rRNA gene was used in order to describe oral microbiota colonization, in longitudinally obtained saliva samples, from children developing allergy or staying healthy. Bacterial load levels in different microbial habitats were obtained by qPCR methodology and total IgA levels of stool samples were determined by ELISA immunoassays. Results and conclusion: Colonization of the oral cavity during early childhood is transitional, increasing in complexity with time, and several external factors appear to greatly influence oral microbiota maturation, having either a short or a long-term impact. Early changes in oral microbial composition seem to influence immune maturation and allergy development in childhood, and the presence of specific bacterial species may be important for this progress. Furthermore, altered IgA responses towards the gut microbiota during infancy preceded asthma and allergy manifestations during the first 7 years of life, and consumption of breastmilk with a reduced microbial richness in the first month of life may increase the risk for allergy development during childhood. Findings observed here need to be confirmed in larger cohorts and the importance of postnatal environmental factors for early microbiota development should be addressed further. Future research should go beyond characterization of bacterial community composition and investigate the functional mechanisms between early colonizing microorganisms, immune maturation and allergy and asthma development during childhood. / Dzidic, M. (2019). Microbiota development and mucosal IgA responses during childhood in health and allergic disease [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125479 / Compendio