• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • 4
  • Tagged with
  • 8
  • 8
  • 8
  • 8
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Cardiac exercise studies with bioelectromagnetic mapping

Takala, Panu. January 2001 (has links) (PDF)
Thesis (Ph. D.)--Helsinky Univ. of Technology, 2001. / Title from title screen (viewed Oct. 14, 2005). Includes bibliographical references.
2

Estudo da repolarização ventricular em pacientes submetidos à terapia de ressincronização cardíaca, portadores de bloqueio de ramo esquerdo e insuficiência cardíaca, através do mapeamento eletrocardiográfico de superfície / Study of ventricular repolarization in patients with bundlebranch block and heart failure, undergoing cardiac resynchronization therapy, by body surface potential mapping

Douglas, Roberto Andrés Gomez 31 May 2011 (has links)
INTRODUÇÃO: A terapia de ressincronização cardíaca (TRC) é procedimento já incorporado às diretrizes do tratamento da insuficiência cardíaca crônica grave. Os efeitos sobre a repolarização ventricular são controversos e seu comportamento ainda precisa ser melhor definido por meios não invasivos. OBJETIVO: Analisar o comportamento da repolarização ventricular, através do mapeamento eletrocardiográfico de superfície (MES), em pacientes sob TRC. MÉTODOS: Foram estudados 52 pacientes sob TRC com indicação classe I das Diretrizes Brasileiras de Dispositivos Cardíacos Eletrônicos Implantáveis-2007, com idade média 58,8±12,3 anos, 31 homens, FEVE:27,5±9,2 e QRS:181,5±24,2ms. Foram excluídos os que não eram classe I e também os que usavam amiodarona, portadores de fibrilação atrial, marcapasso ou CDI prévios. O MES de 87 derivações (59 no tórax anterior e 28 no dorso) foi realizado em ritmo sinusal (BASAL) e sob efeito do ressincronizador (BIV) Através de medidas semiautomáticas foram obtidos o intervalo QT, QTc médio e a dispersão de QT (DQT) global das 87 derivações, nos dois modos de estimulação, em cada paciente. As mesmas medidas foram realizadas e comparadas nas três regiões discriminadas pelo MES (VD, Septo e VE). Caracterizamos assim, o comportamento global e regional do QT e sua dispersão na TRC. Utilizamos os testes t Student pareado e ANOVA para comparações múltiplas. Nível de significância de p< 0,05. RESULTADOS: O comportamento global do QTmédio foi sensivelmente menor em BIV que no BASAL (424,4±38,7 x 455,8±46,5ms; p<0,001), assim como o QTc médio (460,7±42,3 x 483,8±41,4ms; p<0,05) e a DQT (61,2±26,2 x 74,9±28,7ms; p<0,05). O QTmédio foi semelhante nas 3 regiões nos modos BASAL e BIV (p=ns), porém o QTc médio nas regiõess VD e VE mostrou-se significantemente menor no modo BASAL. Sob BIV, essa diferença foi notavelmente menor na região do VD. A DQT, em região do VE, por sua vez, foi significantemente menor em relação ao Septo, nos dois modos (BASAL: 40,5±23,1 x 55,7±28,7ms, p<0,01 e BIV: 30,6±20,4 x 47,1±20,2ms, p<0,001). A variação de efeito (D%) da TRC determinou redução do QTmédio nas 3 regiões (VD: p=0,0014; Septo: p=0,0001 e VE: p=0,0018), enquanto a DQT reduziu-se em VD: p=0,04 e VE: p=0,023. Em região septal, a redução da DQT não atingiu significância, embora tenha mostrado a mesma tendência de resposta. CONCLUSÃO: O Mapeamento Eletrocardiográfico de Superfície detectou redução global e regional dos valores da repolarização ventricular, através da análise do QTm, QTcm e DQT, por efeito da terapia de ressincronização cardíaca em pacientes com insuficiência cardíaca grave e BRE / BACKGROUND: Cardiac resynchronization therapy (CRT) is an already established procedure, which became part of the guidelines for severe chronic heart failure treatment. Its effects upon the ventricular repolarization are controversial, therefore CRT response still remains to be better defined by noninvasive methods. OBJECTIVE: The aim of this study was to analyze the ventricular repolarization response by body surface potential mapping (BSPM) in patients undergoing CRT. METHODS: Fifty-two patients undergoing CRT, mean age 58.8±12.3 years, 31 male, LVEF 27.5±9.2 and QRS duration 181.5±14.2ms, with indication class I of the 2007Guidelines for Implantable Electronic Cardiac Devices of the Brazilian Society of Cardiology, were studied. Those who were not in class I and/or in use of amiodarone, with atrial fibrillation, or with previous pacemaker or ICD, were excluded. Eighty-seven-lead BSPM examination (59 leads on the anterior chest and 28 on the back) was performed in sinus rhythm (BASELINE), and in biventricular pacing (BIV) with the resynchronization device on. Global values of QT and mean QTc intervals, and QT dispersion (DQT) were semiautomatically measured in all patients in the two pacing modes. Same measurements were made and compared in the three regions (RV, Septum and LV) discriminated by BSPM maps. Thus we characterized the global and regional QT response and its dispersion under CRT. t-Student paired test and ANOVA were used for multiple comparisons. Significance level: p<.05. RESULTS: The global mean QT response was considerably smaller in BIV pacing than in BASELINE (424.4±38.7 x 455.8±46.5ms; p<.001), and so were the mean QTc (460.7±42.3 x 483.8±41.4ms; p<.05) and DQT (61.2±26.2 x 74.9±28.7ms; p<.05). Mean QT was similar across the three regions in both pacing modes (p=ns); however, mean QTc in RV and LV regions was found to be significantly smaller in BASELINE. In BIV pacing such difference was considerably smaller in the RV region. On the other hand, DQT value in the LV region was significantly smaller compared to the Septum region in both modes (BASELINE 40.5±23.1 x 55.7±28.7ms. p<.01; and BIV 30.6±20.4 x 47.1±20.2ms. p<.001). Variation of CRT effect (D%) determined reduction of mean QT in the three regions, RV (p=.0014); Septum (p=.0001); and LV (p=.0018), while DQT was reduced in RV (p=.04) and LV (p=.023) regions. DQT reduction in the septal region was not significant, although it showed the same trend of response. CONCLUSION: body surface potential mapping detected reduction of global and regional ventricular repolarization values by analyzing QTm, QTcm and DQT variables under the effect of cardiac resynchronization therapy, in patients with severe heart failure and LBBB
3

Caracterização do padrão da ativação elétrica ventricular de indivíduos portadores de ressincronizador cardíaco através do mapeamento eletrocardiográfico de superfície / Body surface potential mapping characterization of the ventricular electrical activation pattern of individuals with cardiac resynchronization device

Nelson Samesima 13 April 2011 (has links)
INTRODUÇÃO: Os benefícios na morbi-mortalidade obtidos pela terapia de ressincronização cardíaca (TRC) em pacientes com insuficiência cardíaca estão bem estabelecidos. Métodos invasivos e não invasivos têm sido utilizados para identificar aqueles que realmente se beneficiarão da TRC, mas 30% destes pacientes não apresentam melhora clínica/funcional. Poucos estudos avaliaram o comportamento elétrico dos pacientes submetidos à TRC. OBJETIVO: Utilizamos um método não invasivo, o mapeamento eletrocardiográfico de superfície (MES) para caracterizar o padrão da ativação elétrica ventricular em pacientes após a TRC. MÉTODOS: Estudamos 91 pacientes submetidos à TRC, com insuficiência cardíaca e bloqueio de ramo esquerdo (BRE), sendo 36 excluídos devido a FA (20), BRD (3), cardiopatias hipertrófica (3) e congênita (1) ou dependentes de marcapasso antes da TRC (9). Idade média:61±10 anos, FEVE:0,28±0,9, QRS:182±24ms, classe funcional NYHA: III(78%) e IV(22%). Com o ressincronizador ligado e desligado, todos realizaram o MES, o qual fornece 87 derivações simultâneas (58 anteriores e 29 posteriores). Os mapas isócronos obtidos pelo MES forneceram os tempos de ativação ventricular (TAV) global máximo e médio nas 87 derivações. Os TAVs obtidos foram regionalizados, sendo calculados os valores médios nas áreas do VD, do septo e do VE. Analisamos a diferença do TAV entre o VD e o VE, entre o septo e o VD e entre o septo e o VE, definidos como TAV Inter-Regional. Utilizados os testes de Mann-Whitney, Kruskall-Wallis, Fisher. Nível de significância: P0.05. RESULTADOS: O MES durante ritmo sinusal e BRE mostrou que os pacientes apresentavam prolongado TAV Global máximo e médio (138ms e 64,8ms, respectivamente) com significativa diferença Regional (54,5 x 56,4 x 95,9ms; p<0,0001; VD, septo e VE, respectivamente). A TRC reduziu o TAV Global máximo (138ms x 131ms; p=0,007) e o TAV Regional do VE (95,9 x 77,3ms; p=0,001). Houve aumento do TAV Regional do VD (54,5 x 78,9ms; p=0,001), sem alteração do TAV Regional do septo (56,4 x 59,6ms; p=ns). O comportamento do TAV Inter-Regional foi: Redução do TAV VE-VD (43,8 x 17,0ms; p=0,001) e do TAV septo-VE (42,6 x 16,3ms; p=0,001) e aumento do TAV septo-VD (6,9 x 16,0ms; p=0,002). CONCLUSÃO: O Mapeamento Eletrocardiográfico de Superfície possibilitou a caracterização detalhada da ativação elétrica ventricular de pacientes portadores de ressincronizador cardíaco através do comportamento elétrico global, regional e Inter-Regional durante ritmo sinusal com bloqueio de ramo esquerdo e estimulação biventricular / INTRODUCTION: The benefits of lower morbidity and mortality obtained with cardiac resynchronization therapy (CRT) in patients with heart failure are already well established. Invasive and noninvasive methods have been used to identify those who will really benefit from CRT, however 30% of these patients do not improve clinically/functionally. Few studies evaluated the cardiac electrical development of patients undergoing CRT. OBJECTIVE: To obtain through the body surface potential mapping (BSPM), a noninvasive approach, characterization of the ventricular electrical activation development in patients after CRT. METHODS: We studied 91 patients with heart failure and left bundle-branch block (LBBB) who underwent CRT, 36 of whom were excluded for AF (20), RBBB (3), hypertrophic (3) or congenital (1) cardiomyopathy, or depended upon a pacemaker before CRT (9). Mean age was 61±10 years, LVEF 0.28±0.9, QRSd 182±24ms, NYHA functional class III(78%) and IV(22%). All underwent BSPM examination of 87 simultaneous leads (58 on the anterior chest, 29 on the back) with the resynchronization device on, then in intrinsic rhythm and LBBB (device off). The BSPM isochronal maps provided maximal and mean global ventricular activation times (VAT) for all the 87 leads. From VATs thus obtained, separate mean values for the RV, septum and LV areas were then calculated. VAT differences between RV-LV, septum-RV and septum-LV, were analyzed and denominated inter-regional VATs. Mann-Whitney, Kruskall-Wallis and Fisher statistics were used, with P.05 established as the significance level. RESULTS: During sinus rhythm/LBBB the BSPM showed patients evidencing prolonged maximal and mean global VATs (138ms and 64.8ms, respectively), with significant regional differences (54.5 vs 56.4 vs 95.9ms; RV, septum and LV, respectively; p<0.0001). CRT reduced the maximal global VAT (138ms vs 131ms; p=0.007) and the LV regional VAT (95.9 vs 77.3ms; p=0.001). The RV regional VAT increased (54.5 vs 78.9ms; p=0.001), with no alteration of the septum regional VAT (56.4 vs 59.6ms; p=ns). The inter-regional VAT developed as follows: decrease in VATLV-RV (43.8 vs 17.0ms; p=0.001) and VATseptum-LV (42.6 vs 16.3ms; p=0.001), and increase in VATseptum-RV (6.9 vs 16.0ms; p=0.002). CONCLUSION: The body surface potential mapping permitted a detailed characterization of the ventricular electrical activation of patients carrying a cardiac resynchronization device, by mapping the global, regional and inter-regional electrical activation development during sinus rhythm with left bundle-branch block, and in biventricular pacing
4

Caracterização do padrão da ativação elétrica ventricular de indivíduos portadores de ressincronizador cardíaco através do mapeamento eletrocardiográfico de superfície / Body surface potential mapping characterization of the ventricular electrical activation pattern of individuals with cardiac resynchronization device

Samesima, Nelson 13 April 2011 (has links)
INTRODUÇÃO: Os benefícios na morbi-mortalidade obtidos pela terapia de ressincronização cardíaca (TRC) em pacientes com insuficiência cardíaca estão bem estabelecidos. Métodos invasivos e não invasivos têm sido utilizados para identificar aqueles que realmente se beneficiarão da TRC, mas 30% destes pacientes não apresentam melhora clínica/funcional. Poucos estudos avaliaram o comportamento elétrico dos pacientes submetidos à TRC. OBJETIVO: Utilizamos um método não invasivo, o mapeamento eletrocardiográfico de superfície (MES) para caracterizar o padrão da ativação elétrica ventricular em pacientes após a TRC. MÉTODOS: Estudamos 91 pacientes submetidos à TRC, com insuficiência cardíaca e bloqueio de ramo esquerdo (BRE), sendo 36 excluídos devido a FA (20), BRD (3), cardiopatias hipertrófica (3) e congênita (1) ou dependentes de marcapasso antes da TRC (9). Idade média:61±10 anos, FEVE:0,28±0,9, QRS:182±24ms, classe funcional NYHA: III(78%) e IV(22%). Com o ressincronizador ligado e desligado, todos realizaram o MES, o qual fornece 87 derivações simultâneas (58 anteriores e 29 posteriores). Os mapas isócronos obtidos pelo MES forneceram os tempos de ativação ventricular (TAV) global máximo e médio nas 87 derivações. Os TAVs obtidos foram regionalizados, sendo calculados os valores médios nas áreas do VD, do septo e do VE. Analisamos a diferença do TAV entre o VD e o VE, entre o septo e o VD e entre o septo e o VE, definidos como TAV Inter-Regional. Utilizados os testes de Mann-Whitney, Kruskall-Wallis, Fisher. Nível de significância: P0.05. RESULTADOS: O MES durante ritmo sinusal e BRE mostrou que os pacientes apresentavam prolongado TAV Global máximo e médio (138ms e 64,8ms, respectivamente) com significativa diferença Regional (54,5 x 56,4 x 95,9ms; p<0,0001; VD, septo e VE, respectivamente). A TRC reduziu o TAV Global máximo (138ms x 131ms; p=0,007) e o TAV Regional do VE (95,9 x 77,3ms; p=0,001). Houve aumento do TAV Regional do VD (54,5 x 78,9ms; p=0,001), sem alteração do TAV Regional do septo (56,4 x 59,6ms; p=ns). O comportamento do TAV Inter-Regional foi: Redução do TAV VE-VD (43,8 x 17,0ms; p=0,001) e do TAV septo-VE (42,6 x 16,3ms; p=0,001) e aumento do TAV septo-VD (6,9 x 16,0ms; p=0,002). CONCLUSÃO: O Mapeamento Eletrocardiográfico de Superfície possibilitou a caracterização detalhada da ativação elétrica ventricular de pacientes portadores de ressincronizador cardíaco através do comportamento elétrico global, regional e Inter-Regional durante ritmo sinusal com bloqueio de ramo esquerdo e estimulação biventricular / INTRODUCTION: The benefits of lower morbidity and mortality obtained with cardiac resynchronization therapy (CRT) in patients with heart failure are already well established. Invasive and noninvasive methods have been used to identify those who will really benefit from CRT, however 30% of these patients do not improve clinically/functionally. Few studies evaluated the cardiac electrical development of patients undergoing CRT. OBJECTIVE: To obtain through the body surface potential mapping (BSPM), a noninvasive approach, characterization of the ventricular electrical activation development in patients after CRT. METHODS: We studied 91 patients with heart failure and left bundle-branch block (LBBB) who underwent CRT, 36 of whom were excluded for AF (20), RBBB (3), hypertrophic (3) or congenital (1) cardiomyopathy, or depended upon a pacemaker before CRT (9). Mean age was 61±10 years, LVEF 0.28±0.9, QRSd 182±24ms, NYHA functional class III(78%) and IV(22%). All underwent BSPM examination of 87 simultaneous leads (58 on the anterior chest, 29 on the back) with the resynchronization device on, then in intrinsic rhythm and LBBB (device off). The BSPM isochronal maps provided maximal and mean global ventricular activation times (VAT) for all the 87 leads. From VATs thus obtained, separate mean values for the RV, septum and LV areas were then calculated. VAT differences between RV-LV, septum-RV and septum-LV, were analyzed and denominated inter-regional VATs. Mann-Whitney, Kruskall-Wallis and Fisher statistics were used, with P.05 established as the significance level. RESULTS: During sinus rhythm/LBBB the BSPM showed patients evidencing prolonged maximal and mean global VATs (138ms and 64.8ms, respectively), with significant regional differences (54.5 vs 56.4 vs 95.9ms; RV, septum and LV, respectively; p<0.0001). CRT reduced the maximal global VAT (138ms vs 131ms; p=0.007) and the LV regional VAT (95.9 vs 77.3ms; p=0.001). The RV regional VAT increased (54.5 vs 78.9ms; p=0.001), with no alteration of the septum regional VAT (56.4 vs 59.6ms; p=ns). The inter-regional VAT developed as follows: decrease in VATLV-RV (43.8 vs 17.0ms; p=0.001) and VATseptum-LV (42.6 vs 16.3ms; p=0.001), and increase in VATseptum-RV (6.9 vs 16.0ms; p=0.002). CONCLUSION: The body surface potential mapping permitted a detailed characterization of the ventricular electrical activation of patients carrying a cardiac resynchronization device, by mapping the global, regional and inter-regional electrical activation development during sinus rhythm with left bundle-branch block, and in biventricular pacing
5

Estudo da repolarização ventricular em pacientes submetidos à terapia de ressincronização cardíaca, portadores de bloqueio de ramo esquerdo e insuficiência cardíaca, através do mapeamento eletrocardiográfico de superfície / Study of ventricular repolarization in patients with bundlebranch block and heart failure, undergoing cardiac resynchronization therapy, by body surface potential mapping

Roberto Andrés Gomez Douglas 31 May 2011 (has links)
INTRODUÇÃO: A terapia de ressincronização cardíaca (TRC) é procedimento já incorporado às diretrizes do tratamento da insuficiência cardíaca crônica grave. Os efeitos sobre a repolarização ventricular são controversos e seu comportamento ainda precisa ser melhor definido por meios não invasivos. OBJETIVO: Analisar o comportamento da repolarização ventricular, através do mapeamento eletrocardiográfico de superfície (MES), em pacientes sob TRC. MÉTODOS: Foram estudados 52 pacientes sob TRC com indicação classe I das Diretrizes Brasileiras de Dispositivos Cardíacos Eletrônicos Implantáveis-2007, com idade média 58,8±12,3 anos, 31 homens, FEVE:27,5±9,2 e QRS:181,5±24,2ms. Foram excluídos os que não eram classe I e também os que usavam amiodarona, portadores de fibrilação atrial, marcapasso ou CDI prévios. O MES de 87 derivações (59 no tórax anterior e 28 no dorso) foi realizado em ritmo sinusal (BASAL) e sob efeito do ressincronizador (BIV) Através de medidas semiautomáticas foram obtidos o intervalo QT, QTc médio e a dispersão de QT (DQT) global das 87 derivações, nos dois modos de estimulação, em cada paciente. As mesmas medidas foram realizadas e comparadas nas três regiões discriminadas pelo MES (VD, Septo e VE). Caracterizamos assim, o comportamento global e regional do QT e sua dispersão na TRC. Utilizamos os testes t Student pareado e ANOVA para comparações múltiplas. Nível de significância de p< 0,05. RESULTADOS: O comportamento global do QTmédio foi sensivelmente menor em BIV que no BASAL (424,4±38,7 x 455,8±46,5ms; p<0,001), assim como o QTc médio (460,7±42,3 x 483,8±41,4ms; p<0,05) e a DQT (61,2±26,2 x 74,9±28,7ms; p<0,05). O QTmédio foi semelhante nas 3 regiões nos modos BASAL e BIV (p=ns), porém o QTc médio nas regiõess VD e VE mostrou-se significantemente menor no modo BASAL. Sob BIV, essa diferença foi notavelmente menor na região do VD. A DQT, em região do VE, por sua vez, foi significantemente menor em relação ao Septo, nos dois modos (BASAL: 40,5±23,1 x 55,7±28,7ms, p<0,01 e BIV: 30,6±20,4 x 47,1±20,2ms, p<0,001). A variação de efeito (D%) da TRC determinou redução do QTmédio nas 3 regiões (VD: p=0,0014; Septo: p=0,0001 e VE: p=0,0018), enquanto a DQT reduziu-se em VD: p=0,04 e VE: p=0,023. Em região septal, a redução da DQT não atingiu significância, embora tenha mostrado a mesma tendência de resposta. CONCLUSÃO: O Mapeamento Eletrocardiográfico de Superfície detectou redução global e regional dos valores da repolarização ventricular, através da análise do QTm, QTcm e DQT, por efeito da terapia de ressincronização cardíaca em pacientes com insuficiência cardíaca grave e BRE / BACKGROUND: Cardiac resynchronization therapy (CRT) is an already established procedure, which became part of the guidelines for severe chronic heart failure treatment. Its effects upon the ventricular repolarization are controversial, therefore CRT response still remains to be better defined by noninvasive methods. OBJECTIVE: The aim of this study was to analyze the ventricular repolarization response by body surface potential mapping (BSPM) in patients undergoing CRT. METHODS: Fifty-two patients undergoing CRT, mean age 58.8±12.3 years, 31 male, LVEF 27.5±9.2 and QRS duration 181.5±14.2ms, with indication class I of the 2007Guidelines for Implantable Electronic Cardiac Devices of the Brazilian Society of Cardiology, were studied. Those who were not in class I and/or in use of amiodarone, with atrial fibrillation, or with previous pacemaker or ICD, were excluded. Eighty-seven-lead BSPM examination (59 leads on the anterior chest and 28 on the back) was performed in sinus rhythm (BASELINE), and in biventricular pacing (BIV) with the resynchronization device on. Global values of QT and mean QTc intervals, and QT dispersion (DQT) were semiautomatically measured in all patients in the two pacing modes. Same measurements were made and compared in the three regions (RV, Septum and LV) discriminated by BSPM maps. Thus we characterized the global and regional QT response and its dispersion under CRT. t-Student paired test and ANOVA were used for multiple comparisons. Significance level: p<.05. RESULTS: The global mean QT response was considerably smaller in BIV pacing than in BASELINE (424.4±38.7 x 455.8±46.5ms; p<.001), and so were the mean QTc (460.7±42.3 x 483.8±41.4ms; p<.05) and DQT (61.2±26.2 x 74.9±28.7ms; p<.05). Mean QT was similar across the three regions in both pacing modes (p=ns); however, mean QTc in RV and LV regions was found to be significantly smaller in BASELINE. In BIV pacing such difference was considerably smaller in the RV region. On the other hand, DQT value in the LV region was significantly smaller compared to the Septum region in both modes (BASELINE 40.5±23.1 x 55.7±28.7ms. p<.01; and BIV 30.6±20.4 x 47.1±20.2ms. p<.001). Variation of CRT effect (D%) determined reduction of mean QT in the three regions, RV (p=.0014); Septum (p=.0001); and LV (p=.0018), while DQT was reduced in RV (p=.04) and LV (p=.023) regions. DQT reduction in the septal region was not significant, although it showed the same trend of response. CONCLUSION: body surface potential mapping detected reduction of global and regional ventricular repolarization values by analyzing QTm, QTcm and DQT variables under the effect of cardiac resynchronization therapy, in patients with severe heart failure and LBBB
6

Non-invasive identification of atrial fibrillation drivers

Rodrigo Bort, Miguel 19 December 2016 (has links)
Atrial fibrillation (AF) is one of the most common cardiac arrhythmias. Nowadays the fibrillatory process is known to be provoked by the high-frequency reentrant activity of certain atrial regions that propagates the fibrillatory activity to the rest of the atrial tissue, and the electrical isolation of these key regions has demonstrated its effectiveness in terminating the fibrillatory process. The location of the dominant regions represents a major challenge in the diagnosis and treatment of this arrhythmia. With the aim to detect and locate the fibrillatory sources prior to surgical procedure, non-invasive methods have been developed such as body surface electrical mapping (BSPM) which allows to record with high spatial resolution the electrical activity on the torso surface or the electrocardiographic imaging (ECGI) which allows to non-invasively reconstruct the electrical activity in the atrial surface. Given the novelty of these systems, both technologies suffer from a lack of scientific knowledge about the physical and technical mechanisms that support their operation. Therefore, the aim of this thesis is to increase that knowledge, as well as studying the effectiveness of these technologies for the localization of dominant regions in patients with AF. First, it has been shown that BSPM systems are able to noninvasively identify atrial rotors by recognizing surface rotors after band-pass filtering. Furthermore, the position of such surface rotors is related to the atrial rotor location, allowing the distinction between left or right atrial rotors. Moreover, it has been found that the surface electrical maps in AF suffer a spatial smoothing effect by the torso conductor volume, so the surface electrical activity can be studied with a relatively small number of electrodes. Specifically, it has been seen that 12 uniformly distributed electrodes are sufficient for the correct identification of atrial dominant frequencies, while at least 32 leads are needed for non-invasive identification of atrial rotors. Secondly, the effect of narrowband filtering on the effectiveness of the location of reentrant patterns was studied. It has been found that this procedure allows isolating the reentrant electrical activity caused by the rotor, increasing the detection rate for both invasive and surface maps. However, the spatial smoothing caused by the regularization of the ECGI added to the temporal filtering causes a large increase in the spurious reentrant activity, making it difficult to detect real reentrant patterns. However, it has been found that maps provided by the ECGI without temporal filtering allow the correct detection of reentrant activity, so narrowband filtering should be applied for intracavitary or surface signal only. Finally, we studied the stability of the markers used to detect dominant regions in ECGI, such as frequency maps or the rotor presence. It has been found that in the presence of alterations in the conditions of the inverse problem, such as electrical or geometrical noise, these markers are significantly more stable than the ECGI signal morphology from which they are extracted. In addition, a new methodology for error reduction in the atrial spatial location based on the curvature of the curve L has been proposed. The results presented in this thesis showed that BSPM and ECGI systems allows to non-invasively locate the presence of high-frequency rotors, responsible for the maintenance of AF. This detection has been proven to be unambiguous and robust, and the physical and technical mechanisms that support this behavior have been studied. These results indicate that both non-invasive systems provide information of great clinical value in the treatment of AF, so their use can be helpful for selecting and planning atrial ablation procedures. / La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias cardiacas más frecuentes. Hoy en día se sabe que el proceso fibrilatorio está provocado por la actividad reentrante a alta frecuencia de ciertas regiones auriculares que propagan la actividad fibrilatoria en el resto del tejido auricular, y se ha demostrado que el aislamiento eléctrico de estas regiones dominantes permite detener el proceso fibrilatorio. La localización de las regiones dominantes supone un gran reto en el diagnóstico y tratamiento de la FA. Con el objetivo de poder localizar las fuentes fibrilatorias con anterioridad al procedimiento quirúrgico, se han desarrollado métodos no invasivos como la cartografía eléctrica de superficie (CES) que registra con gran resolución espacial la actividad eléctrica en la superficie del torso o la electrocardiografía por imagen (ECGI) que permite reconstruir la actividad eléctrica en la superficie auricular. Dada la novedad de estos sistemas, existe una falta de conocimiento científico sobre los mecanismos físicos y técnicos que sustentan su funcionamiento. Por lo tanto, el objetivo de esta tesis es aumentar dicho conocimiento, así como estudiar la eficacia de ambas tecnologías para la localización de regiones dominantes en pacientes con FA. En primer lugar, ha visto que los sistemas CES permiten identificar rotores auriculares mediante el reconocimiento de rotores superficiales tras el filtrado en banda estrecha. Además, la posición de los rotores superficiales está relacionada con la localización de dichos rotores, permitiendo la distinción entre rotores de aurícula derecha o izquierda. Por otra parte, se ha visto que los mapas eléctricos superficiales durante FA sufren una gran suavizado espacial por el efecto del volumen conductor del torso, lo que permite que la actividad eléctrica superficial pueda ser estudiada con un número relativamente reducido de electrodos. Concretamente, se ha visto que 12 electrodos uniformemente distribuidos son suficientes para una correcta identificación de frecuencias dominantes, mientras que son necesarios al menos 32 para una correcta identificación de rotores auriculares. Por otra parte, también se ha estudiado el efecto del filtrado en banda estrecha sobre la eficacia de la localización de patrones reentrantes. Así, se ha visto que este procedimiento permite aislar la actividad eléctrica reentrante provocada por el rotor, aumentando la tasa de detección tanto para señal obtenida de manera invasiva como para los mapas superficiales. No obstante, este filtrado temporal sobre la señal de ECGI provoca un gran aumento de la actividad reentrante espúrea que dificulta la detección de patrones reentrantes reales. Sin embargo, los mapas ECGI sin filtrado temporal permiten la detección correcta de la actividad reentrante, por lo el filtrado debería ser aplicado únicamente para señal intracavitaria o superficial. Por último, se ha estudiado la estabilidad de los marcadores utilizados en ECGI para detectar regiones dominantes, como son los mapas de frecuencia o la presencia de rotores. Se ha visto que en presencia de alteraciones en las condiciones del problema inverso, como ruido eléctrico o geométrico, estos marcadores son significativamente más estables que la morfología de la propia señal ECGI. Además, se ha propuesto una nueva metodología para la reducción del error en la localización espacial de la aurícula basado en la curvatura de la curva L. Los resultados presentados en esta tesis revelan que los sistemas de CES y ECGI permiten localizar de manera no invasiva la presencia de rotores de alta frecuencia. Esta detección es univoca y robusta, y se han estudiado los mecanismos físicos y técnicos que sustentan dicho comportamiento. Estos resultados indican que ambos sistemas no invasivos proporcionan información de gran valor clínico en el tratamiento de la FA, por lo que su uso puede ser de gran ayuda para la selección y planificaci / La fibril·lació auricular (FA) és una de les arítmies cardíaques més freqüents. Hui en dia es sabut que el procés fibrilatori està provocat per l'activitat reentrant de certes regions auriculars que propaguen l'activitat fibril·latoria a la resta del teixit auricular, i s'ha demostrat que l'aïllament elèctric d'aquestes regions dominants permet aturar el procés fibrilatori. La localització de les regions dominants suposa un gran repte en el diagnòstic i tractament d'aquesta arítmia. Amb l'objectiu de poder localitzar fonts fibril·latories amb anterioritat al procediment quirúrgic s'han desenvolupat mètodes no invasius com la cartografia elèctrica de superfície (CES) que registra amb gran resolució espacial l'activitat elèctrica en la superfície del tors o l'electrocardiografia per imatge (ECGI) que permet obtenir de manera no invasiva l'activitat elèctrica en la superfície auricular. Donada la relativa novetat d'aquests sistemes, existeix una manca de coneixement científic sobre els mecanismes físics i tècnics que sustenten el seu funcionament. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és augmentar aquest coneixement, així com estudiar l'eficàcia d'aquestes tecnologies per a la localització de regions dominants en pacients amb FA. En primer lloc, s'ha vist que els sistemes CES permeten identificar rotors auriculars mitjançant el reconeixement de rotors superficials després del filtrat en banda estreta. A més, la posició dels rotors superficials està relacionada amb la localització d'aquests rotors, permetent la distinció entre rotors de aurícula dreta o esquerra. També s'ha vist que els mapes elèctrics superficials durant FA pateixen un gran suavitzat espacial per l'efecte del volum conductor del tors, el que permet que l'activitat elèctrica superficial pugui ser estudiada amb un nombre relativament reduït d'elèctrodes. Concretament, s'ha vist que 12 elèctrodes uniformement distribuïts són suficients per a una correcta identificació de freqüències dominants auriculars, mentre que són necessaris almenys 32 per a una correcta identificació de rotors auriculars. D'altra banda, també s'ha estudiat l'efecte del filtrat en banda estreta sobre l'eficàcia de la localització de patrons reentrants. Així, s'ha vist que aquest procediment permet aïllar l'activitat elèctrica reentrant provocada pel rotor, augmentant la taxa de detecció tant pel senyal obtingut de manera invasiva com per als mapes superficials. No obstant això, aquest filtrat temporal sobre el senyal de ECGI provoca un gran augment de l'activitat reentrant espúria que dificulta la detecció de patrons reentrants reals. A més, els mapes proporcionats per la ECGI sense filtrat temporal permeten la detecció correcta de l'activitat reentrant, per la qual cosa el filtrat hauria de ser aplicat únicament per a senyal intracavitària o superficial. Per últim, s'ha estudiat l'estabilitat dels marcadors utilitzats en ECGI per a detectar regions auriculars dominants, com són els mapes de freqüència o la presència de rotors. S'ha vist que en presència d'alteracions en les condicions del problema invers, com soroll elèctric o geomètric, aquests marcadors són significativament més estables que la morfologia del mateix senyal ECGI. A més, s'ha proposat una nova metodologia per a la reducció de l'error en la localització espacial de l'aurícula basat en la curvatura de la corba L. Els resultats presentats en aquesta tesi revelen que els sistemes de CES i ECGI permeten localitzar de manera no invasiva la presència de rotors d'alta freqüència. Aquesta detecció és unívoca i robusta, i s'han estudiat els mecanismes físics i tècnics que sustenten aquest comportament. Aquests resultats indiquen que els dos sistemes no invasius proporcionen informació de gran valor clínic en el tractament de la FA, pel que el seu ús pot ser de gran ajuda per a la selecció i planificació de procediments d'ablació auricular. / Rodrigo Bort, M. (2016). Non-invasive identification of atrial fibrillation drivers [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/75346 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales
7

Focal atrial tachycardia : insights concerning the arrhythmogenic substrate based on analysis of intracardiac electrograms and inflammatory markers /

Liuba, Ioan, January 2009 (has links)
Diss. (sammanfattning) Linköping : Linköpings universitet, 2009. / Härtill 4 uppsatser.
8

Mathematical modeling approaches for the diagnosis and treatment of reentrant atrial tachyarrhythmias

Liberos Mascarell, Alejandro 05 April 2016 (has links)
[EN] Atrial tachyarrhythmias present a high prevalence in the developed world, and several studies predict that in the coming decades it will be increased. Micro or macro-reentrant mechanisms of the electrical wavefronts that govern the mechanical behavior of the heart are one of the main responsibles for the maintenance of these arrhythmias. Atrial flutter is maintained by a macro-reentry around an anatomical or functional obstacle located in the atria. In the case of atrial fibrillation, the hypothesis which describes high frequency rotors as dominant sources of the fibrillation and responsible for the maintenance of the arrhythmia, has been gaining relevance in the last years. However, the therapies that target high frequency sources have a limited efficacy with current techniques. Radiofrequency ablation allows the destruction of parts of the cardiac tissue resulting in the interruption of the reentrant circuit in case of macro-reentries or the isolation of micro-reentrant circuits. The non-invasive location of reentrant circuits would increment the efficacy of these therapies and would shorten surgery interventions. In parallel, pharmacological therapies modify ionic expressions associated to the excitability and electrical refractoriness of the cardiac tissue with the objective of hindering the maintenance of reentrant behaviors. These therapies require a deep knowledge of the ionic mechanisms underlying the reentrant behavior and its properties in order to be effective. The research in these mechanisms allows the evaluation of new targets for the treatment and thus may improve the efficacy in atrial fibrillation termination. In this thesis, mathematical modeling is used to go forward in the minimization of the limitations associated to these treatments. Body surface potential mapping has been evaluated, both clinically and by means of mathematical simulations for the diagnosis and location of macro-reentrant circuits. The analysis of phase maps obtained from multiple lead electrocardiographic recordings distributed in the whole torso allowed the discrimination between different reentrant circuits. It is the reason why this technique is presented as a tool for the non-invasive location of macro and micro-reentrant circuits. A population of mathematical models designed in this thesis based on the action potentials recordings of atrial cardiomyocites from 149 patients, allowed the evaluation of the ionic mechanisms defining the properties of reentrant behaviors. This study has allowed us defining the blockade of ICaL as a target for the pharmacological treatment. The blockade of this current is associated with the increase of the movement in the core of the rotor which easies the collision of the rotor with other wavefronts or anatomical obstacles promoting the extinction of the reentry. The variability observed between patients modeled in our population has allowed showing and explaining the mechanisms promoting divergent results of a single treatment. This is why the introduction of populations of models will allow the prevention of side effects associated to inter-subject variability and to go forward in the development of individualized therapies. These works are built through a simulation platform of cardiac electrophysiology based in Graphic Processing Units (GPUs) and developed in this thesis. The platform allows the simulation of cellular models, tissues and organs with a realistic geometry and shows features comparable to that of the platforms used by the most relevant electrophysiology research groups at the moment. / [ES] Las taquiarritmias auriculares tienen una alta prevalencia en el mundo desarrollado, además diversos estudios poblacionales indican que en las próximas décadas ésta se verá incrementada. Los mecanismos de micro o macro-reentrada de los frentes de onda eléctricos que rigen el comportamiento mecánico del corazón, se presentan como una de las principales causas del mantenimiento de estas arritmias. El flutter auricular es mantenido por un macro-reentrada alrededor de un obstáculo anatómico o funcional en las aurículas, mientras que en el caso de la fibrilación auricular la hipótesis que define a los rotores de alta frecuencia como elementos dominantes y responsables del mantenimiento de la arritmia se ha ido imponiendo al resto en los últimos años. Sin embargo, las terapias que tienen como objetivo finalizar o aislar estas reentradas tienen todavía una eficacia limitada. La ablación por radiofrecuencia permite eliminar zonas del tejido cardiaco resultando en la interrupción del circuito de reentrada en el caso de macro-reentradas o el aislamiento de comportamientos micro-reentrantes. La localización no invasiva de los circuitos reentrantes incrementaría la eficacia de estas terapias y reduciría la duración de las intervenciones quirúrgicas. Por otro lado, las terapias farmacológicas alteran las expresiones iónicas asociadas a la excitabilidad y la refractoriedad del tejido con el fin de dificultar el mantenimiento de comportamientos reentrantes. Este tipo de terapias exigen incrementar el conocimiento de los mecanismos subyacentes que explican el proceso de reentrada y sus propiedades, la investigación de estos mecanismos permite definir las dianas terapéuticas que mejoran la eficacia en la extinción de estos comportamientos. En esta tesis el modelado matemático se utiliza para dar un paso importante en la minimización de las limitaciones asociadas a estos tratamientos. La cartografía eléctrica de superficie ha sido testada, clínicamente y con simulaciones matemática,s como técnica de diagnóstico y localización de circuitos macro-reentrantes. El análisis de mapas de fase obtenidos a partir de los registros multicanal de derivaciones electrocardiográficas distribuidas en la superficie del torso permite diferenciar distintos circuitos de reentrada. Es por ello que esta técnica de registro y análisis se presenta como una herramienta para la localización no invasiva de circuitos macro y micro-reentrantes. Una población de modelos matemáticos, diseñada en esta tesis a partir de los registros de los potenciales de acción de 149 pacientes, ha permitido evaluar los mecanismos iónicos que definen las propiedades asociadas a los procesos de reentrada. Esto ha permitido apuntar al bloqueo de la corriente ICaL como diana terapéutica. Ésta se asocia al incremento del movimiento del núcleo que facilita el impacto del rotor con otros frentes de onda u obstáculos extinguiéndose así el comportamiento reentrante. La variabilidad entre pacientes reflejada en la población de modelos ha permitido además mostrar los mecanismos por los cuales un mismo tratamiento puede mostrar efectos divergentes, así el uso de poblaciones de modelos matemáticos permitirá prevenir efectos secundarios asociados a la variabilidad entre pacientes y profundizar en el desarrollo de terapias individualizadas. Estos trabajos se cimientan sobre una plataforma de simulación de electrofisiología cardiaca de basado en Unidades de Procesado Gráfico (GPUs) y desarrollada en esta tesis. La plataforma permite la simulación de modelos celulares cardiacos así como de tejidos u órganos con geometría realista, mostrando unas prestaciones comparables con las de las utilizadas por los grupos de investigación más potentes en el campo de la electrofisiología. / [CAT] Les taquiarítmies auriculars tenen una alta prevalença en el món desenvolupat, a més diversos estudis poblacionals indiquen que en les pròximes dècades aquesta es veurà incrementada. Els mecanismes de micro o macro-reentrada dels fronts d'ona elèctrics que regeixen el comportament mecànic del cor, es presenten com una de les principals causes del manteniment d'aquestes arítmies. El flutter auricular és mantingut per una macro-reentrada al voltant d'un obstacle anatòmic o funcional en les aurícules, mentre que en el cas de la fibril·lació auricular la hipòtesi que defineix als rotors d'alta freqüència com a elements dominants i responsables del manteniment de l'arítmia s'ha anat imposant a la resta en els últims anys. No obstant això, les teràpies que tenen com a objectiu finalitzar o aïllar aquestes reentrades tenen encara una eficàcia limitada. L'ablació per radiofreqüència permet eliminar zones del teixit cardíac resultant en la interrupció del circuit de reentrada en el cas de macro-reentrades o l'aïllament de comportaments micro-reentrants. La localització no invasiva dels circuits reentrants incrementaria l'eficàcia d'aquestes teràpies i reduiria la durada de les intervencions quirúrgiques. D'altra banda, les teràpies farmacològiques alteren les expressions iòniques associades a la excitabilitat i la refractaritat del teixit amb la finalitat de dificultar el manteniment de comportaments reentrants. Aquest tipus de teràpies exigeixen incrementar el coneixement dels mecanismes subjacents que expliquen el procés de reentrada i les seues propietats, la recerca d'aquests mecanismes permet definir les dianes terapèutiques que milloren l'eficàcia en l'extinció d'aquests comportaments. En aquesta tesi el modelatge matemàtic s'utilitza per a fer un pas important en la minimització de les limitacions associades a aquests tractaments. La cartografia elèctrica de superfície ha sigut testada, clínicament i amb simulacions matemàtiques com a tècnica de diagnòstic i localització de circuits macro-reentrants. L'anàlisi de mapes de fase obtinguts a partir dels registres multicanal de derivacions electrocardiogràfiques distribuïdes en la superfície del tors permet diferenciar diferents circuits de reentrada. És per açò que aquesta tècnica de registre i anàlisi es presenta com una eina per a la localització no invasiva de circuits macro i micro-reentrants. Una població de models matemàtics, dissenyada en aquesta tesi a partir dels registres dels potencials d'acció de 149 pacients, ha permès avaluar els mecanismes iònics que defineixen les propietats associades als processos de reentrada. Açò ha permès apuntar al bloqueig del corrent ICaL com a diana terapèutica. Aquesta s'associa a l'increment del moviment del nucli que facilita l'impacte del rotor amb altres fronts d'ona o obstacles extingint-se així el comportament reentrant. La variabilitat entre pacients reflectida en la població de models ha permès a més mostrar els mecanismes pels quals un mateix tractament pot mostrar efectes divergents, així l'ús de poblacions de models matemàtics permetrà prevenir efectes secundaris associats a la variabilitat entre pacients i aprofundir en el desenvolupament de teràpies individualitzades. Aquests treballs es fonamenten sobre una plataforma de simulació de electrofisiologia cardíaca basat en Unitats de Processament Gràfic (GPUs) i desenvolupada en aquesta tesi. La plataforma permet la simulació de models cel·lulars cardíacs així com de teixits o òrgans amb geometria realista, mostrant unes prestacions comparables amb les de les utilitzades per els grups de recerca més importants en aquesta área. / Liberos Mascarell, A. (2016). Mathematical modeling approaches for the diagnosis and treatment of reentrant atrial tachyarrhythmias [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62166 / TESIS

Page generated in 0.5194 seconds