Peñiscola is a urban fortress, placed in a privileged location in the Mediterranean, which has always adapted itself to changing times, to different military circumstances until the 19th century and to the touristic ones since the middle of the 20th century. Many important historical figures have lived there, such as Benedicto XIII, el Papa Luna, who fixed there his pontifical seat in the 15th century. There have also lived expert military engineers who started important transformations in the fortress by mandate of princes and kings, as well as ordinary people, farmers and sailors who, sheltered by the walls, built their houses.This thesis pretends to approach the study of the fortress' architecture starting from that of the different elements of the defensive complex still preserved and studying others which were hidden, transformed or lost but which are going to be identified in this research.There are two constructive key moments that configure the current morphology of the fortress. The first one was the construction of the medieval castle by the Order of the Temple, in the end of the 13th century. The next intervention, in the end of the 14th century, is the project promoted by Philip II, an architectural intervention of great significance. We are going to pay the greatest attention to these two periods in this research. Afterwards, and until the 19th century, minor changes were made to adapt the complex to the different military uses.In the middle of the 20th century, the fortress starts to become a strategic place on the valencian coast, but then, in a touristic way. Since the 60's, an intense urbanistic activity is developed, producing very important changes in the complex. The population starts to move outside the walls where the city grows along its coastline and, in the historic site, the wall stays as a residual element of the urban fabric, embedded in new streets and absorbed by some buildings.By the end of the 19th century, from a director plan, we confirm the state of abandonment suffered by the fortifications and we proposed undertaking studies, plans and restoration interventions. Those actions have been developed since 1995, being at the base of this research. Thanks to them, we have had the opportunity of investigating and discovering many elements of the defensive system: batteries, towers, round passages, powder kegs and defensive platforms, that had not been identified previously, and which have let us widen the known space of the monument.The current fortress is the result of this history, a defensive medieval complex adapted in modern times which has survived and supposes an example of the evolution of Mediterranean military architecture. This thesis tries to put on record all that, combining in this investigation both the direct experimentation in the restoration works and other methods, such as digital models, virtual recreations or photography, which let us offer a clear understanding of the architecture through its material history. The thesis is organized in six parts. In the first one, Presentation, the background, objectives and adopted methodology are described. In the second one, Introduction to the study of the fortification, a general description of the complex and a study of the historic cartography that has been relevant to our investigation are included.The third part, Historic and typological evolution of the fortress, gives a sequenced explanation divided in cultural periods and main defensive typologies that arise in the different stages. The fourth part, The architecture of the fortification, builds the central point of the thesis. Here, the elements that compose the defensive complex, the characterization of its architecture, the main transformations and the interesting notes about the work and its authors are analyzed. In the fifth and sixth part the Conclusions are gathered, pointing out future investigation lines and the Bibliography. / Peñíscola es una fortaleza urbana, situada en un enclave privilegiado del Mediterráneo, que se ha ido adaptando a los tiempos, a las diversas coyunturas, militares hasta el siglo XIX y turísticas desde mediados del siglo XX. Han vivido en ella personajes muy importantes como Benedicto XIII, el Papa Luna, que la convirtió en sede pontificia en el siglo XV. También ingenieros, militares expertos que emprendieron importantes obras de fortificación por mandato de príncipes y reyes. Y gente corriente, labradores y marineros que al cobijo de sus muros construyeron sus casas.Esta tesis pretende aproximarse al estudio de la arquitectura de la fortaleza partiendo de los distintos elementos del conjunto defensivo que aún se conservan y estudiando otros que quedaron ocultos, se transformaron o se perdieron, y que en esta investigación se van a ir identificando.Hay dos momentos constructivos clave que configuran la actual morfología de la fortaleza. En primer lugar, la construcción del castillo medieval por la orden del Temple a finales del siglo XIII. La siguiente intervención, a finales del siglo XVI, es el proyecto promovido por Felipe II, una intervención arquitectónica de gran envergadura. A ambas etapas les vamos a dedicar una mayor atención en esta investigación. Después, y hasta el siglo XIX, se siguen haciendo constantes reformas menores de las fortificaciones para ir adaptando el conjunto a los distintos usos militares.A mediados del siglo XX empieza a convertirse en un enclave estratégico de la costa valenciana, pero ahora desde el punto de vista turístico. Y a partir de los años sesenta se desarrolla una intensa actividad urbanística que produce cambios muy importantes en el conjunto La población se empieza a trasladar a la zona extramuros donde crece la ciudad en torno a sus playas y, en la ciudad histórica, la muralla queda como un elemento residual en la trama urbana, embebida en las nuevas calles y absorbida por algunas edificaciones.A finales de siglo XX, desde el ámbito de un plan director constatamos el estado de abandono que sufren las fortificaciones y proponemos acometer estudios, planes, e intervenciones de restauración. Actuaciones que se desarrollarán a partir de 1995 y servirán de base para esta investigación.En ellas hemos tenido la oportunidad de investigar y descubrir muchos elementos del sistema defensivo: baterías, torres, pasos de ronda, polvorines y plataformas defensivas, que no estaban identificados, y que nos han permitido ampliar el espacio conocido del monumento.La fortaleza que hoy se conserva es resultado de esta historia, un conjunto defensivo medieval adaptado en la edad moderna, que pervive y supone un ejemplo de la evolución de la arquitectura militar en el Mediterráneo. Esta tesis pretende dejar constancia de todo ello combinando en la investigación la experimentación directa en las obras de restauración y otros instrumentos como la realización de maquetas digitales, las recreaciones virtuales o la fotografía, que nos permitirán aportar una lectura de la arquitectura a través de su historia material.La tesis se organiza en seis partes. En la primera, Presentación, se describen los antedecedentes, los objetivos y la metodología adoptada. En la segunda, Introducción al estudio de la fortificación, se incluye una descripción general del conjunto y un estudio de la cartografía histórica que ha resultado relevante para la investigación.La tercera parte, Evolución histórica y tipológica de la fortificación, aporta una lectura secuenciada por periodos culturales y principales tipologías defensivas que surgen en las diferentes etapas.La cuarta parte, La arquitectura de la fortificación, constituye el núcleo central de la tesis. En ella se analizan los elementos que componen el conjunto defensivo, la caracterización de su arquitectura, las principales transformaciones, y las noticias de interés sobre la obra y sus autores. / Peníscola és una fortalesa urbana, situada en un enclavament privilegiat del Mediterrani, que s'ha anat adaptant als temps, a les diverses conjuntures militars fins al segle XIX i turístiques des de mitjan segle XX. Hi han viscut personatges molt importants, com Benet XIII, el Papa Luna, que la va convertir en seu pontifícia en el segle XV. També enginyers, militars experts que van emprendre importants obres de fortificació per mandat de prínceps i reis. I gent corrent, pagesos i mariners que al recer dels seus murs van construir les seues cases. Aquesta tesi pretén aproximar-se a l'estudi de l'arquitectura de la fortalesa partint dels diferents elements del conjunt defensiu que encara es conserven i estudiant d'altres que van quedar ocults, es van transformar o es van perdre, i que en aquesta recerca s'aniran identificant. Hi ha dos moments constructius clau que configuren l'actual morfologia de la fortalesa. En primer lloc, la construcció del castell medieval per l'orde del Temple a la fi del segle XIII. La següent intervenció, a la fi del segle XVI, és el projecte promogut per Felip II, una intervenció arquitectònica de gran envergadura. A ambdues etapes dedicarem una major atenció en aquesta recerca. Després, i fins al segle XIX, se segueixen fent constants reformes menors de les fortificacions per anar adaptant el conjunt als diferents usos militars. A mitjan segle XX comença a convertir-se en un enclavament estratègic de la costa valenciana, però ara des del punt de vista turístic. I a partir dels anys seixanta es desenvolupa una intensa activitat urbanística que produeix canvis molt importants en el conjunt. La població comença a traslladar-se a la zona extramurs, on creix la ciutat entorn de les platges, i en la ciutat històrica, la muralla queda com un element residual en la trama urbana, embeguda en els nous carrers i absorbida per algunes edificacions. A la fi del segle XX, des de l'àmbit d'un pla director constatem l'estat d'abandó que pateixen les fortificacions i proposem escometre estudis, plans i intervencions de restauració. Actuacions que es desenvoluparan a partir del 1995 i serviran de base per a aquesta recerca. En aquestes hem tingut l'oportunitat d'investigar i descobrir molts elements del sistema defensiu: bateries, torres, passos de ronda, polvorins i plataformes defensives que no estaven identificats i que ens han permès ampliar l'espai conegut del monument. La fortalesa que avui es conserva és resultat d'aquesta història, un conjunt defensiu medieval adaptat en l'edat moderna, que perviu i suposa un exemple de l'evolució de l'arquitectura militar al Mediterrani. Aquesta tesi pretén deixar constància de tot això combinat en la recerca, l'experimentació directa en les obres de restauració i altres instruments com la realització de maquetes digitals, les recreacions virtuals o la fotografia, que ens permetran aportar una lectura de l'arquitectura a través de la seua història material. La tesi s'organitza en sis parts. En la primera, la Presentació, es descriuen els antecedents, els objectius i la metodologia adoptada. En la segona, Introducció a l'estudi de la fortificació, s'inclou una descripció general del conjunt i un estudi de la cartografia històrica que ha resultat rellevant per a la recerca. La tercera part, Evolució històrica i tipològica de la fortificació, aporta una lectura seqüenciada per períodes culturals i principals tipologies defensives que sorgeixen en les diferents etapes. La quarta part, L'arquitectura de la fortificació, constitueix el nucli central de la tesi. En aquesta s'analitzen els elements que componen el conjunt defensiu, la caracterització de l'arquitectura, les principals transformacions, i les notícies d'interès sobre l'obra i els seus autors. En la cinquena i sisena parts es recullen les Conclusions, que apunten futures línies de recerca i la Bibliografia. Finalment s'afig un apèndix documental que incorpora fitxes / Balaguer Dezcallar, MJ. (2017). La arquitectura de la fortaleza de Peñíscola. Una lectura a través de su historia material [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86133