[ES] La tesis estudia cómo evolucionó la capilla musical de la Seo de Xàtiva desde 1814 hasta 1909, un momento de gran complejidad surgido por los procesos de cambio en el tránsito hacia la Edad contemporánea, y donde el declive de las instituciones religiosas ha condicionado los estudios de la música religiosa en el siglo XIX, generando discursos que describen unívocamente un ocaso. Este trabajo propone una revisión de esta visión que, sin negar el hecho del declive, tenga más en cuenta las dinámicas concretas con las que la iglesia de Xàtiva ¿clero y miembros laicos¿ logró la tarea de garantizar el decoro de las ceremonias religiosas en una situación desfavorable y cambiante. La nueva información aportada nos ha permitido fijar un punto de observación no sólo sobre las dinámicas institucionales sino también sobre las personas. En este sentido, buena parte de este trabajo de investigación está dedicada a las personas que ocuparon puestos dentro de la estructura musical de la colegiata de Santa María -reducida a parroquia más tarde- de Xàtiva: maestros de capilla, organistas, músicos de voz, niños y otros jóvenes en formación, ministriles y unos nuevos actores que se introducen en el tejido urbano, los músicos de las bandas de la ciudad, muchos de ellos desconocidos hoy en día por la historiografía de la música. El estudio realizado sobre la producción musical en el seno de la Seu de Xàtiva a lo largo de casi cien años nos ha permitido extraer una visión general que, con su propia idiosincracia, nos permite reconocer tres fases: la continuidad, el declive y el resurgir. Esta diversidad nos ha permitido interpretar de forma rica y matizada la realidad de la capilla de música de Xàtiva, más allá de un concepto simple y generalizado de "decadencia". / [CA] La tesi estudia com va evolucionar la capella musical de la Seu de Xàtiva des de 1814 fins 1909, un moment de gran complexitat sorgit pels processos de canvi en el trànsit cap a l'Edat contemporània, i on el declivi de les institucions religioses ha condicionat els estudis de la música religiosa en el segle XIX, generant discursos que descriuen unívocament un ocàs. Aquest treball proposa una revisió d'aquesta visió que, sense negar el fet del declivi, tinga més en compte les dinàmiques concretes amb les quals l'esglèsia de Xàtiva "clergat i membres laics" va assolir la tasca de garantir el decòrum de les cerimònies religioses en una situació desfavorable i canviant. La informació nova aportada ens ha permès fixar un punt d'observació no només sobre les dinàmiques institucionals sinó també sobre les persones. En aquest sentit, una bona part d'aquest treball d'investigació està dedicada a les persones que ocuparen llocs dins l'estructura musical de la col·legiata de Santa Maria -reduïda a parròquia més tard- de Xàtiva: mestres de capella, organistes, músics de veu, xiquets i altres joves en formació, ministrers i uns nous actors que s'introdueixen en el teixit urbà, els músics de les bandes de la ciutat, molts d'ells desconeguts avui dia per la historiografia de la música. L'estudi realitzat sobre la producció musical al si de la Seu de Xàtiva al llarg de gairebé cent anys ens ha permès extraure una visió general que, amb la seva pròpia idiosincràcia, ens permet reconéixer tres fases: la continuïtat, el declivi i el ressorgir. Aquesta diversitat ens permet interpretar d'una forma rica i matisada la realitat de la capella de música de Xàtiva, més enllà d'un concepte simple i generalitzat de "decadència". / [EN] The thesis studies how the musical chapel of the Seo de Xàtiva evolved from 1814 to 1909, a moment of great complexity arising from the processes of change in traffic towards the contemporary Age, and where the decline of religious institutions has conditioned studies of religious music in the 19th century, generating discourses that unequivocally describe a sunset. This work proposes a review of this vision that, without denying the fact of decline, takes into account the concrete dynamics with which the church of Xàtiva ¿clergy and lay members¿ achieved the task of guaranteeing the decorum of religious ceremonies in a unfavorable and changing situation. The new information provided has allowed us to set a point of observation not only on institutional dynamics but also on people. In this sense, a large part of this research work is dedicated to the people who held positions within the musical structure of the collegiate church of Santa María -later reduced to a parish church- in Xàtiva: chapel masters, organists, voice musicians, children and other young people in training, minstrels and some new actors who are introduced into the urban soundscape, the musicians of the city bands, many of them unknown today by the historiography of music. The study carried out on musical production within the Seo de Xàtiva over almost a hundred years has allowed us to extract a general vision that, with its own idiosyncrasy, allows us to recognize three phases: continuity, decline and resurgence. This diversity has allowed to interpret the reality of the Xàtiva music chapel in a rich and nuanced way, beyond a simple and generalized concept of decadence. / Martínez Alberola, F. (2022). La Música a la Col·legiata de Xàtiva en el segle XIX [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186188