En los últimos años el conocimiento está siendo reconocido como un recurso clave para la competitividad de las empresas. Los procesos de innovación en la empresa necesitan de una adecuada gestión del conocimiento. Sin embargo, los supuestos efectos positivos de la gestión del conocimiento para la empresa han sido escasamente contrastados. En este trabajo desarrollamos un modelo explicativo de las relaciones entre la adopción de prácticas de gestión del conocimiento, el repertorio de competencias distintivas y el desempeño innovador de la empresa. Diseñamos un cuestionario con el fin de medir los tres conceptos básicos del modelo y efectuamos una encuesta en el sector francés de biotecnología. Contrastamos el modelo propuesto mediante el uso de ecuaciones estructurales. Los resultados demuestran que existe una fuerte relación positiva entre la implantación de prácticas de gestión de conocimientos y el desempeño innovador, la cual se explica fundamentalmente a través de la creación de competencias distintivas

The knowledge transfer in traditional enterprises has been deeply studied, although there are no articles to be treated within the university spin-off companies, which often operate in dynamic environments. In this paper we are going to consider the knowledge transfer within the university spin-offs is of great importance because the value of these companies is not so much conditioned by their investment in assets but knowledge transfer explicit and tacit capital human, which is a key element in creating a competitive advantage. The benefits of such knowledge transfer within university spin-offs can always be achieved as the process develops effectively and efficiently. This has generated a great academic and professional interest in observing the factors that affect the success of the knowledge transfer. The main objective of this thesis is to study how the process of knowledge transfer takes place within the university spin-offs (facilitators and barriers), especially how the flow of knowledge of the main founders, who remain teachers in the university and ¡ shareholders in the company to employees included. Analytically speaking, we have been contemplated the most representative studies on the knowledge transfer, trying to identify; and classify the factors that determine the knowledge transfer in university spin-offs. Thus, we selected five groups of variables, defined as proposed by Szulanski (1996; 2000): characteristics of the knowledge ransferred, of the source, of the recipient, characteristics of knowledge, characteristics of the context and the media. As the aim of the research is to explore, explain and understand what the determinants of knowledge transfer within university spin-offs, this research was based on a qualitative case study design, using as units of analysis tour cases studied in four companies spin-offs located in Barcelona: two of the UAB and two the UPC. A cross case study results, we can summarize the main findings of this research. Following the analysis of the cases both individually and cross case was possible to detect the facilitators and barriers that influence the process of the explicit and tacit knowledge transfer. The main conclusions of this thesis are as follows: facilitators from the source to the receiver, such as the motivation of the source, reliability, trust, similar studies, commitment, simplicity, prior experience, the codification and the little time available and the organizational distance are the barriers. Instead, management style, organizational culture, motivation of the recipient, similar studies, self-learning, teaching ability and absorption capacity are the facilitators of knowledge transfer to the receiver and the knowledge complexity is this barrier. Finally, for the spin-off companies successfully make the process of transferring its explicit and tacit knowledge, requiring instruments of formal and informal communication that allow them too quickly and efficiently share knowledge. The fact that the sources of knowledge of spin-offs are university professors and lack of availability of time negatively affects the process of knowledge transfer. So the impact of information and communications technology in this process is very important. Therefore, although it facilitates the transfer of knowledge cannot replace direct face to face, which is a prerequisite for the successful tacit knowledge transfer. / Las empresas familiares son uno de los principales motores de la economía, de ahí la relevancia al estudiarlas. Son diversas las aportaciones de especialistas nacionales sobre el tema de empresas familiares pero son insuficientes los estudios y herramientas desarrolladas con el fin de profesionalizar a este tipo de empresas. Por tanto el objetivo principal de esta investigación es diseñar un plan estratégico docente con características interdisciplinarias para la formación de estudiantes hacia la creación y dirección de empresas familiares, dando respuesta a las necesidades y demandas de la sociedad. La metodología utilizada es de naturaleza cuantitativa con un alcance de acuerdo al nivel de conocimientos obtenidos con dicha investigación: exploratorio-descriptivo. Asimismo requirió de un diseño no experimental del tipo transaccional descriptivo, todo ello para lograr indagar la incidencia y proporcionar una visión de la comunidad en estudio. La unidad de análisis utilizada fue el personal docente del área de Organización de empresas así como empresas familiares,muestra integrada por docentes y directivos, la cual fue determinada por una muestra probabilística. Para la recolección de datos se presentan instrumentos de tipo cuantitativo a través de cuestionarios estructurados, diseñados con preguntas basadas en la escala de Likert, determinando su grado de confiabilidad mediante el Alfa de Cronbach. El análisis estadístico se dividió en dos etapas : 1) descriptivo del conjunto de variables extraídas y 2) inferencial con la prueba de hipótesis y la estimación de parámetro con el coeficiente de Pearson y la regresión múltiple, siendo los más factibles para garantizar los resultados obtenidos de la muestra poblacional y utilizando el software estadístico SPSS Con base en el plan estratégico docente propuesto, se pretende que los profesores adquieran primeramente las mismas competencias que se requiere de los alumnos para gestionar y dirigir empresas familiares .Así mismo,es importa nte destacar que en el plan se enfatiza la actividad emprendedora dentro de las empresas familiares, basado en la curva de innovación con el fin de estar apoyado en la adaptación constante de los cambios y detección de las oportunidades de negocio, así como ver el riesgo como una oportunidad para hacer nuevos negocios, todo esto con el objeto de contar con un plan que permita una actividad estratégica flexible. Como resultado de todo esto se generaron características interdisciplinarias para desarrollar profesionales especializados, con conocimientos específicos en determinados campos, habilidades y destrezas. Por tanto, la contribución de la presente investigación es asegurar de esta manera el desarrollo eficiente y un cambio en la educación para la administración de empresas familiares, de tal forma que responda a los requerimientos de un mercado laboral cada vez más dinámico y por ende permitiéndoles llevar a cabo acciones dentro de las cuales desarrollen estrategias para lograr y mantenerse dentro del mercado de su competencia. Con esta investigación se brinda una herramienta que contribuya a reducir el índice de fracaso de las empresas familiares. Se recomienda finalmente la aplicación del plan en los profesores, la identificación de factores internos y externos en la aplicación de dichos planes y por último replicarse en diferentes tipos de universidades.

The thesis aims to provide a complete overview of the specialization trends of the EU regions in the context of the regional innovation smart specialization strategy (RIS3), as well as to evaluate whether some priorities can be identified form a top-down point of view, according to the preexisting patterns. RIS3 has become one of the main tools of the European Commission for the period 2014-2020 and it aims to promote more integration and efficiency in the European systems of innovation, asking all regions to define their strategies based on the establishment of some priorities in which a region can excel in front of the others, so it can develop cutting-edge innovation activities in those scientific fields and industrial sectors for which it presents a larger competitive advantage. Our work aims to evaluate up to which point a potential establishment of priorities from a top-down approach is possible given the preexisting specialization patterns in the EU regions, for both scientific and industrial activities. Additionally, we look to analyze the suitability of these trends in the framework of the regional smart specialization strategies that are being designed contemporaneously, contrasting the patterns to the structure of some regions, including their main institutions and activities. In chapter 1, we contextualize our study in the framework of the smart specialization strategy, we review the state of art of its associated concepts, and we present the objectives, research questions, propositions, and methodology of the thesis. In chapter 2, we analyze the specialization patterns of most of the EU regions, evaluating their activities in order to define comparative advantages leading to the establishment of priorities towards the strategy. In chapter 3, we present twelve brief case studies where we analyze in detail some of the largest regions (in absolute terms regarding their scientific / industrial activities), describing and studying their specialization patterns according to their main institutions and actors. In chapter 4, we examine thirty proposals presented by EU regions regarding their smart specialization strategies, aiming to evaluate up to which point these proposals match with the main goals of the policy when we consider it from a top-down approach. In chapter 5, we present our final remarks and deductions. Our main conclusions are centered in the fact that our analyses can prove that there are indeed specialization patterns in the EU regions, which allow policy makers to design strategies based on some top-down approaches when establishing regional priorities for science, technology, industry, and innovation in general. However, we also prove that these trends present many biases given the particular structure of the EU and its territories, and regional strategies must necessarily be more focused on integrating institutions and actors in the different regions to make them part of the whole system, not only in their area, but from an European perspective / La tesi busca oferir una perspectiva completa de les tendències d'especialització de les regions de la Unió Europea en el context de l'estratègia d'innovació regional d'especialització intel·ligent (RIS3), així com avaluar la potencial identificació de prioritats des d'una perspectiva de dalt cap a baix, tenint en compte els patrons preexistents. El RIS3 ha esdevingut una de les eines principals per a la Comissió Europea en el període 2014 - 2020 i busca promoure més integració i eficiència en els sistemes europeus d'innovació, demanant a totes les regions que defineixin les seves estratègies en base a l'establiment de prioritats en les quals la regió pot excel·lir davant de les altres, desenvolupant així activitats punteres d'innovació en aquells camps científics i sectors industrials en els que presenta més avantatge comparatiu. El nostre treball vol avaluar fins a quin punt el potencial establiment de prioritats des d'una perspectiva de dalt cap a baix és possible donats els patrons d'especialització preexistents a les regions de la UE, tant per les activitats científiques com per les industrials. Addicionalment, busquem analitzar l'adequació d'aquestes tendències en el context de les estratègies regionals d'especialització intel·ligent que s'estan definit contemporàniament, contrastant els patrons amb l'estructura de les regions, incloent les seves principals institucions i activitats. Al capítol 1, contextualitzem el nostre estudi en el marc de l'estratègia d'especialització intel·ligent, fem una revisió de l'estat de l'art dels conceptes associats i presentem els objectius, les preguntes de recerca, les proposicions i la metodologia de la tesi. Al capítol 2, analitzem els patrons d'especialització de la majoria de regions de la UE, avaluant les seves activitats amb l'objectiu de definit avantatges comparatius conduents a l'establiment de prioritats en el marc de l'estratègia. Al capítol 3, presentem dotze casos d'estudi breus on analitzem en detall algunes de les regions més grans (en termes absoluts, tenint en compte les seves activitats científiques / industrials), descrivint i estudiant els seus patrons d'especialització en relació als seus principals actors i institucions. Al capítol 4, examinem trenta propostes presentades per regions de la UE en relació a les seves estratègies d'especialització intel·ligent, amb l'objectiu d'avaluar fins a quin punt aquestes propostes encaixen en els principals objectius de la política quan la considerem des d'una perspectiva de dalt cap a baix. Al capítol 5, presentem els comentaris finals i les deduccions. Les nostres conclusions principals es centren en el fet que el nostre anàlisis pot provar que realment hi ha patrons d'especialització a les regions de la UE, que permeten als dissenyadors de polítiques fer-ho amb estratègies basades en aproximacions de dalt cap a baix quan estableixen les prioritats regionals per la ciència, la tecnologia, la indústria i la innovació en general. No obstant, també demostrem que aquestes tendències presenten molts biaixos donada l'estructura particular de la UE i els seus territoris, així com el fet que les estratègies regionals s'han de centrar més en la integració de les institucions i els actors de les diferents regions per fer-los partícips del sistema en general, no només del seu sector, sinó des d'una perspectiva europea

La present tesi doctoral: "Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar". Avaluació d'un programa didàctic per ensenyar a aprendre de manera cooperativa, pretén ésser l'avaluació d'un programa didàctic per introduir a les aules ordinàries i comunes una proposta didàctica basada en la cooperació entre iguals, fruit d'un treball previ entorn l'aprenentatge cooperatiu promogut des d'un grup de professors de la Universitat de Vic, i vinculats al GRAD (Grup de Recerca sobre l'Atenció a la Diversitat).Aquest programa ha estat aplicat a una escola d'educació infantil i primària i concretament en el tercer i quart curs d'educació primària. Més concretament els objectius de la tesi han estat:1. L'anàlisi de la coherència del programa. Pel que fa a la coherència suposa analitzar: -La coherència teòrica del programa: és a dir fins a quin punt és coherent amb els principis psicopedagògics de l'aprenentatge que el sustenten.-La coherència lògica: fins a quin punt davant els "antecedents" o "problemàtiques" a les quals el programa en qüestió pretén superar, portar a terme les actuacions previstes en el mateix, suposarà aconseguir els "efectes" esperats o les noves situacions davant de les "problemàtiques".- L'anàlisi de la coherència entre la planificació i la implementació: fins a quin punt el que s'ha aplicat és el que s'havia planificat.2. Anàlisi de la qualitat absoluta del programa: si es constata o verifica que s'han donat una sèrie de criteris (si ha millorat la cohesió del grup, la participació activa de l'alumnat, el clima de l'aula i el rendiment acadèmic dels alumnes).3. Anàlisi del Grau de cooperativitat: Analitzar fins a quin punt el treball dels equips ha estat realment cooperatiu. És a dir analitzar si els equips compleixen els factors que fan que un equip sigui realment cooperatiu: Interdependència positiva, de rols i de tasques, interacció cara a cara, habilitats socials bàsiques i autoavaluació de l'equip. El grau de cooperativitat d'un equip vindrà determinat, per tant, per dos elements: per la quantitat de temps que treballen en equip dins d'una unitat didàctica (expressada pel % dels segments de l'activitat AA de tipus cooperatiu) i per la qualitat del treball cooperatiu (expressada per un índex de qualitat, determinat per la constatació del grau en el qual es donin uns determinats factors de cooperativitat que incrementen l'eficàcia del treball en equip) i/o uns determinats contrafactors (que disminueixen l'eficàcia del treball en equip).La metodologia utilitzada està en la línia de la investigació avaluativa desenvolupada per Robert Stake. / One of the new educational challenges is to advance towards the inclusive education that has as basic aim, the attention of all the pupils (independently of your capacities, conditions of learning) in the group class and inside the ordinary classroom. For this question, it is necessary that the schools, the teachers and teachers check your habitual practices, in order to reach this aim, with the maximum guarantees of quality. This way so, it turns out indispensable to orientate the look towards the organizational and methodological formulae that have been developing during the last years in the centers and countries in which the inclusive education is already a reality. In this respect, though evidently it is a question of educational very different systems and very complex all of them - in which it becomes difficult to generalize the practices-, we must not forget that, adapted to our reality they us can be of great help to advance. Good example of it they turn out to be the multiple options of collaboration inside the classroom of the different professionals, in some cases as personnel of support, in others exclusively for the elaboration of material in other cases, to do direct and specific attention, etc. To sorrow that in many cases we cannot import everything all that we would like, if that many of these initiatives can serve us to incorporate small practical, small formats of work that can be of easy application in our day and to be able to improve someone of our practices. In this respect, one of the principal modals of our study són the considerations of international Organizaciones like the UNESCO (2001) - in the description of 9 rules of gold for the incorporation - or the European Agency for the attention of the educational special needs, who have analyzed the fundamental props that have made possible an inclusive education. Though it is obvious that in every country have been organized of a different form, also it is evident, that in order that the inclusive school is possible have given themselves a few conditions communes and indispensable. In the graph that follows us later, we are going to see these conditions synthesized.Departing from this premise, our project of research began during the year 2006/07 in which we receive a demand of collaboration and advice on the part of the team of orientation of a zone of the Central Catalonia. In this zone, one had given a punctual situation of school incorporation, since des of the 80s the pupils with educational special needs - some of them with severe disabilities - had been attended in the ordinary schools of the sector. Though in a few first moments this situation was answering to a question of geography (the school of special education was placing to approximately 45 minutes), later there was promoted of a form more direct des of the specific services, even des of the same educational inspection. This way so, the context was reflecting a situation of educational incorporation in which, in spite of the difficulties, it was splitting of a trivial condition: all the pupils of infantile education i primary - so much of the public as compound centers-, were in the ordinary classrooms. The aims of the thesis are: o 1.Analysis of the coherence of the program CA/AC o 2. Analysis of the quality of the program CA/AC: if performance of the pupils improves, if the climate of the classroom improves, if it improves the interactions between the student body and if it facilitates the participation of all the pupils,o 3.Análysis the cooperative degree of the teams and of the class in general.The phases of research: 1.PREPARATORY PHASE:Determination of the instruments for the analysis of the aims of the research.2.APPLICATION OF THE PROGRAM: Application of the program CA/AC in two academic courses (the third course in 06/07 and fourth course in 07/08), in the areas of language and mathematical respectively.3 and 4.Evaluation of the program: Analysis of the coherence, the quality and the cooperative degree and final conclusions.

En 1950 vivían en Suramérica unos 113 millones de personas; en 2010, 393 millones, tres veces y media más. La mitad de ellos vive en la pobreza. En 2050, alrededor de 485 millones vivirán allí. Las figuras contemporáneas de dinámica poblacional global revelan que por cada nacimiento en una familia rica hay 38 en familias pobres. Es necesario, entonces, pensar en nuevos modelos de los sistemas sociales, ecológicos y económicos para analizar y sintetizar su sostenibilidad y para investigar cómo sería viable y se comportaría. Esta investigación muestra el proceso de construir un marco teórico y práctico para modelar a Suramérica utilizando dinámica de sistemas. Así mismo explora preguntas como: ¿es posible reducir la pobreza siguiendo un rumbo sostenible? ¿Cuál es el tipo de equilibrio detrás de las ideas de sostenibilidad? ¿Qué relaciones se pueden encontrar entre las escalas de espacio y tiempo de la perspectiva humana y de la sostenibilidad y las dinámicas de nuevos equilibrios sociales? ¿Cómo enriquecen esas exploraciones la comprensión de los sistemas sociales y del comportamiento humano? ¿Qué contribuciones pueden aportar a la sostenibilidad esos análisis y síntesis? ¿Cómo pueden la estructura y la dinámica de Suramérica ayudar a responder esas preguntas? El resultado obtenido sirve para descubrir posibles inconsistencias y comportamientos contrarios a la intuición en las concepciones tradicionales de pobreza, desarrollo y sostenibilidad. / Al 1950 vivien a l‟Amèrica del Sud uns 113 milions de persones; al 2010, 393 milions, tres vegades i mitja més. La meitat viu en la pobresa. Al 2050 hi viuran al voltant de 485 milions. Les figures contemporànies de dinàmica poblacional global revelen que per cada naixement en una família rica n‟hi ha 38 en famílies pobres. És necessari, llavors, pensar en nous models dels sistemes socials, ecològics i econòmics per analitzar i sintetitzar la seva sostenibilitat i per investigar com seria viable i com es comportaria. Aquesta investigació mostra el procés de construir un marc teòric i pràctic per modelar l‟Amèrica del Sud tot utilitzant dinàmica de sistemes. Així mateix, explora preguntes com ara: ¿és possible reduir la pobresa seguint un rumb sostenible? ¿Quin és el tipus d‟equilibri darrere de les idees de sostenibilitat? ¿Quines relacions es poden trobar entre les escales d‟espai i de temps de la perspectiva humana, de la sostenibilitat i de les dinàmiques de nous equilibris socials? ¿Com enriqueixen aquestes exploracions la comprensió dels sistemes socials i del comportament humà? ¿Quines contribucions poden aportar aquestes anàlisis i síntesis a la sostenibilitat? ¿Com poden l‟estructura i la dinàmica de Sud-amèrica ajudar a respondre aquestes preguntes? El resultat obtingut serveix per a descobrir possibles inconsistències i comportaments contraris a la intuïció en les concepcions tradicionals de pobresa, desenvolupament i sostenibilitat / In 1950, 113 million people lived in South America, in 2010, 393 million, three and a half times more. Half of them live in poverty. In 2050, about 485 million people will be living there. Contemporary population dynamics figures on a global average show that by each birth in a rich family there are 38 in poor families. Then it‟s necessary to think on new social, ecological and economic systems models to analyze and synthesize their possible sustainability and to research on how it is possible and behave. This research shows the process of building a theoretical and practical framework for modeling South America using system dynamics and explores questions such as: Is it possible to reduce poverty following a sustainable path? What is the kind of steady state behind the sustainability ideas? What relationship can be found between the scales of space and time of the human perspective and of the sustainability and the dynamics of the new social equilibriums? How such exploration enriches the understanding of social systems and human behavior? What contributions can be offered from such analysis and synthesis to contribute to sustainability? How can the structure and dynamics of South America helps to answer those questions? The obtained results serve to discover possible inconsistencies and counterintuitive behaviors in traditional conceptions of poverty, development and sustainability.

Los objetivos de la tesis son en primer lugar, el análisis del alcance de los datos disponibles y su grado de validez para proporcionar una visión de la realidad del comportamiento innovador de las empresas españolas. En segundo lugar la definición de un modelo de análisis que pueda ser de interés para la sistematización de los estudios y la posible definición de política de apoyo a la I+D. Finalmente evaluar el potencial que tiene el tratamiento regionalizado de los datos de la encuesta de innovación a partir del estudio del caso de Cataluña y su comparación con los resultados agregados no regionales. / The objectives of the thesis are in the first place, the analysis of the reach of the data available and their degree of validity to provide a vision of the reality of the innovating behavior of the Spanish companies. Secondly the definition of an analysis model that can be of interest for the systematization of the studies and the possible definition of policy of support to the R+D. Finally to evaluate the potential that has the regionali treatment of the data of the survey of innovation from the study of the case of Catalonia and its comparison with the results of the set of Spain.

A Xile, la mineria subterrània construeix més de 70.000 metres de labors horitzontals a l’any, la qual cosa significa una inversió superior als 70 milions de dòlars en el mateix període. Per altra banda, considerant la importància operativa que té aquest tipus d’infraestructures, atès que serveix d’accés als cossos mineralitzats i preparació de les unitats d’explotació, fa que la planificació prengui vital importància. El present treball proposa una metodologia de simulació mitjançant el mètode de Monte Carlo i pretén ser un recolzament a la planificació, permetent d’obtenir una estimació més certa dels temps de construcció d’aquest tipus d’infraestructures, considerant la metodologia de construcció mitjançant perforació i voladura. Per a l’ús del mètode de Monte Carlo, s’identifiquen les operacions unitàries que comprenen el cicle de construcció del túnel mitjançant perforació i voladura, i se’ls hi assignen distribucions de probabilitat, les que mitjançant la generació de nombres aleatoris fa possible simular el temps total de construcció. Els resultats obtinguts mitjançant la metodologia plantejada es contrasten amb un cas real, on es pot observar que els terminis obtinguts per la simulació s’ajusten millor als temps reals de construcció del túnel que els planificats mitjançant mètodes convencionals. A més, aquesta metodologia ha estat emprada per poder obtenir la millor configuració de la jornada de treball, segons allò permès per la legislació laboral xilena, amb la finalitat de minimitzar el temps de construcció del túnel. Per últim, ha estat simulada la construcció dels túnels d’injecció 11 i 12 de la mina Chuquicamata Subterránea, aconseguint evidenciar les bondats del mètode en el moment de tenir una estimació de la finalització de la construcció de les obres. / En Chile se construyen más de 70 km anuales de túneles mineros con una inversión superior a 270 millones de dólares. Dada la importancia que tiene este tipo de infraestructuras, ya que sirve de acceso al mineral, la planificación es vital. El presente trabajo propone una metodología de simulación mediante el método de Monte Carlo que pretende servir de apoyo a la planificación, permitiendo obtener una estimación más certera de los tiempos de construcción de este tipo de infraestructuras. Mediante el método de Monte Carlo se identifican las operaciones unitarias que comprenden el ciclo de construcción del túnel mediante perforación y tronadura, asignándoles distribuciones de probabilidad, para que mediante la generación de números aleatorios sea posible simular el tiempo total de construcción. Los resultados obtenidos mediante se contrastan con un caso real, observando que los plazos obtenidos mediante la simulación se ajustan mejor a los tiempos reales de construcción del túnel que los planificados mediante métodos convencionales. Se utilizó esta metodología para obtener la mejor configuración de la jornada de trabajo y su duración, según la legislación laboral de Chile. Por último, se simuló la construcción de los túneles de inyección 11 y 12 de la mina Chuquicamata Subterránea, logrando evidenciar las bondades del método en el momento de tener una estimación de la finalización de las obras. / Every year approximately 70,000 meters of tunnels with different sections are excavated in Chile for underground mining and civil works. The investments involve approximately 70 million dollars per year. In the mining industry this kind of infrastructure is very important as they serve to access the ore zones and prepare the ore excavation. This work proposes a simulation algorithm based on Monte Carlo method that can provides the best estimation of the opening excavation times considering the classic method of drilling and blasting. To use the Monte Carlo method, the unit operations involved in the underground excavation cycle is identified and is assigned to them probability distributions which, by means of the generation of random numbers, make it possible to simulate the total excavation time. The results obtained by this method are compared with a real case where it can be seen that the times obtained by the simulation fit better the real tunnel construction times than those planned by means of conventional methods, and they also allow getting scenarios that can be important decision parameters at the time of planning a project of this kind.

La recerca que he desenvolupat a la meva tesi doctoral està centrada en la comprensió del paper que desenvolupa el innovative performance per influir en la presa de decisions estratègiques a nivell individual i d’organitzacions, en un context intensiu de coneixement. La meva tesi doctoral s’articula en tres capítols principals, que corresponen a tres articles d’investigació de la meva línia de treball actual. Basant-me en la investigació prèvia sobre els nivells d’aspiració i presa de decisions a nivell de gerència, en el primer article s’examinaran les condicions en què les empreses farmacèutiques canvien el seu partnering behavior a través del temps. En línia amb el pensament actual en Behavioral Theory and Evolutionary Theory of the firm, sostenim que qualsevol canvi en partnering behavior és considerat de risc, i es posa en marxa per la diferència (o el gap existent) entre el rendiment actual i el rendiment desitjat. Hem estudiat una mostra de 988 empreses farmacèutiques entre 1990 i 2006 –els resultats confirmen la idea central del treball- que suggereixen que el tipus de performance (financer o innovador) té una marcada influencia en el associated feedback loop amb les subseqüents conseqüències a nivell organitzatiu de l’empresa. Quan la performance financera s’allunya de les expectatives (tan per sobre com per sota) les empreses farmacèutiques disminueixen la magnitud dels canvis en partnering behavior. Per contra, quan la innovative performance s’allunya de les expectatives (tan per sobre com per sota) les empreses farmacèutiques augmenten la magnitud de canvi en partnering behavior. El segon article, a partir d’investigacions anteriors i actuals de la mobilitat dels treballador, és un intent exploratori que busca construir sobre la Behavioral and Prospect theory més concretament sobre la literatura de managerial risk taking amb l’objectiu d’explorar les influències “motivacionals” sobre la mobilitat individual a través de les empreses de la industria farmacèutica –específicament com les desviacions del rendiment des de punts de referència específics expliquen la probabilitat de la mobilitat (una acció amb risc). En línia amb les teories del coneixement mencionades prèviament, els nostres resultats suggereixen que: quan un inventor performs per sobre del seu nivell d’aspiració/expectativa (tan històrica com social), trobem un recolzament pels arguments d’aversió de risc quan un inventor performs per sota les seves expectatives està més predisposat a participar en la mobilitat entre organitzacions, considerada com a acció arriscada, però només quan es compara la seva actuació amb les aspiracions socials (per exemple, considerant el risc del perfil). Finalment, en el tercer article s’intenta donar llum a les preguntes “per què els inventors es mouen?” Estudis recents proposen respostes a aquesta pregunta fonamental centrant-se principalment o bé en l’estructura d’incentius en els contractes d’inventors (mercat, és a dir laboral intern) o bé en les oportunitats externes del mercat laboral. Nosaltres creiem que aquestes teories econòmiques suposen una explicació parcial de per què els treballadors amb talent participen en la mobilitat entre organitzacions. De fet, no tenim una idea clara sobre els fonaments sociològics que caracteritzen la mobilitat, concretament desconeixem les raons que porten l’inventor a assumir aquests riscs/ que hi ha darrera de la inclinació dels inventors a assumir aquests riscs. Per tant, el present article és un intent d’oferir un model més comprensible per explicar els antecedents de mobilitat entre organitzacions. Prenent com a base la Behavioral and Prospect theories i més concretament, la literatura sobre managerial risk taking el document té com a objectiu principal el d’explorar i subratllar les influencies motivacionals sobre la mobilitat individual a través de les empreses de la industria farmacèutica –específicament es centra en com la desviació del “rendiment” respecte punts de referència específics (aspiracions socials) explica la probabilitat (la inclinació a la) mobilitat (una acció arriscada). Els resultats de la nostra investigació confirmen i amplien els estudis anteriors sobre la mobilitat; juntament amb l’estructura d’incentius d’empresa per retenir els empleats i inventors amb talent, el mercat laboral explica la inclinació a la mobilitat, la desviació en la performance dels inventors des de social aspiration levels i també pot predir a tendència a la mobilitat dels inventors. En conclusió, a la meva tesi doctoral intento millorar la comprensió, i per tant oferir a la comunitat acadèmica de managment, de com organitzacions i individus aprenen de les seves accions en el passat i prenen (decisions basades en la subseqüent strategic decision-making) com a resposta a la interpretació de la performance necessària per millorar la performance i aconseguir competitivitat exitosa. / La investigación que he desarrollado durante mi tesis doctoral se centra en la comprensión del papel que desempeña el rendimiento innovador para influir en las decisiones estratégicas a nivel organizacional e individual en contextos intensivos en conocimiento. Mi tesis doctoral se articula en tres capítulos principales, que representan tres papeles de trabajo actuales. Basándose en la investigación previa sobre los niveles de aspiración y toma de decisiones gerenciales, en el primer documento de trabajo se examinará las condiciones en que las empresas farmacéuticas cambian su partnering behavior a través del tiempo. Usando fundamentos de Behavioral Theory y Evolutionary Theory of the firm, sostenemos que cualquier cambio en el partnering behavior se considera riesgoso, y es accionado por la brecha entre el rendimiento real y el rendimiento de aspiración. Prueba de una muestra de 988 empresas farmacéuticas a partir de 1990 a 2006, nuestros resultados confirman la idea central del trabajo - que el tipo de desempeño (financiero o innovador) tiene una fuerte influencia en el circuito de retorno correspondiente y la acción organizativa posterior: cualquier desvío de desempeño financiero de aspiraciones predice risk aversión behavior (i.e. menos cambio en partnering behavior) mientras cualquier desvío de desempeño innovador de aspiraciones predice risktaking behavior (i.e. mas cambio en partnering behavior). El segundo documento de trabajo, a partir de investigaciones anteriores y actuales de la movilidad de los empleados, es un intento exploratorio que busca construir sobre Behavioral Theory y la perspectiva, sobre todo, en la literatura de managerial risk taking con el fin de explorar las influencias motivacionales sobre la movilidad individual a través de las empresas de la industria farmacéutica - específicamente cómo las desviaciones del rendimiento desde los puntos de referencia específicos (aspiraciones) explican la probabilidad de movilidad (una acción arriesgada). De acuerdo con las tradiciones teóricas mencionadas anteriormente, nuestros resultados sugieren que: cuando un inventor realiza por encima de su nivel de aspiración (tanto histórica como social), encontramos apoyo para los argumentos de aversión al riesgo (es decir, menos propensos a cambiar de empleador), cuando un inventor realiza a continuación sus niveles de aspiración es más probable que participen en la movilidad entre organizaciones, como la acción arriesgada, pero sólo cuando se compara su desempeño con las aspiraciones sociales (es decir, teniendo riesgo de perfil). Finalmente, en el tercer documento de trabajo se intenta responder a las preguntas "¿por qué los inventores se mueven?" Estudios recientes que proponen respuesta a esta pregunta fundamental se centran principalmente en la estructura de incentivos en los contratos de inventor (es decir, mercado laboral interno) o oportunidades externas del mercado laboral. Nosotros creemos que estas tradiciones económicas teóricas presentar una representación parcial de por qué los empleados talentosos participan en la movilidad entre organizaciones. De hecho, no tenemos una idea clara sobre los fundamentos sociológicos que caracterizan a la movilidad, en particular, las razones motivacionales del inventor detrás de la participación en tal toma de riesgo (es decir, movilidad). Por lo tanto, el presente articulo es un intento que busca ofrecer un modelo más amplio para explicar los antecedentes de la movilidad entre organizaciones. Sobre la base de Behavioral Theory y tomando la perspectiva, sobre todo, de la literatura managerial risk taking, el documento tiene como objetivo principal de explorar y llamar la atención a las influencias motivacionales sobre la movilidad individual a través de las empresas de la industria farmacéutica - específicamente cómo las desviaciones de rendimiento de los puntos de referencia específicos (aspiraciones sociales) explican la probabilidad de movilidad (una acción arriesgada). Los resultados de nuestra investigación confirman y amplían los estudios anteriores sobre la movilidad: junto con la estructura de incentivos de la empresa para retener a los empleados talentosos y a las dinámicas de mercado de laboral externo que explican los inventores la posibilidad de la movilidad, las desviaciones del inventor de su rendimiento desde los niveles de aspiración sociales también predicen la probabilidad de inventor de la movilidad. En conclusión, en mi tesis doctoral intento de comprender mejor, y por lo tanto ofrecer a la comunidad académica de administración de empresa, como las organizaciones y los individuos aprenden de sus acciones pasadas y deciden posteriores tomas de decisiones estratégicas como respuesta a la interpretación del rendimiento, necesario para mejorar el rendimiento y reunir el éxito competitivo. / The research I developed during my doctoral dissertation focuses on the understanding of the role that innovative performance plays in influencing strategic decision-making at the organizational and individual level in knowledge intensive contexts. My doctoral dissertation is articulated in three main chapters, which represent three current working papers. Building on the prior research on aspiration levels and managerial decision making, in the first working paper we examine the conditions under which pharmaceutical firms change their partnering behavior across time. Using insights drawn from behavioral theory and evolutionary theory of the firm, we argue that any change in partnering behavior is considered risky, and is triggered by the gap between actual performance and aspirational performance. Testing a sample of 988 pharmaceutical firms from 1990 to 2006, our results confirm the central idea of the paper - that the type of performance (financial or innovative) has a strong influence on the associated feedback loop and subsequent organizational action: any deviation of financial performance from aspirations predicts risk aversion behavior (i.e. less change in partnering behavior) while any deviation of innovative performance from aspirations predicts risk taking behavior (i.e. more change in partnering behavior). The second working paper, building on previous and current research of employees’ mobility, is an exploratory attempt that seeks to build on behavioral and prospect theory, particularly, on the literature of managerial risk taking in order to explore the motivational influences on individual mobility across firms in the pharmaceutical industry - specifically how performance deviations from specific reference points (aspirations) explain the likelihood of mobility (a risky action). In line with the theoretical traditions mentioned above, our results suggest that: when an inventor performs above her aspiration level (both historical and social), we found support for risk adversity arguments (i.e. less likely to change employer); when an inventor performs below her aspiration levels is more likely to engage in inter-organizational mobility, such as risky action, but only when comparing her performance to the social aspirations (i.e. risk taking profile). Finally, in the third working paper we attempt to answer to the questions “why do inventors move?” Recent studies propose answer to this fundamental question focusing mainly either on incentives structure in inventor’s contracts (i.e. internal labor market) or external labor market opportunities. We believe that these theoretical economic traditions present a partial representation of why talented employees engage in inter-organizational mobility. In fact, we do not have a clear understanding on the sociological underpinnings characterizing mobility, in particular about the inventor’s motivational rationales behind the engagement in such risky decision. Building on behavioral and prospect theory, particularly, on the literature of managerial risk taking, the paper mainly aims to explore and to bring attention to the motivational influences on individual mobility across firms in the pharmaceutical industry - specifically how performance deviations from specific reference points (social aspirations) explain the likelihood of mobility (a risky action). The results of our research confirm and extend previous studies on mobility: along with firm’s incentive structure to retain talented employees and inventors’ labor market explain the likelihood of mobility, inventor’s performance deviations from social aspiration levels also predict inventor’s likelihood of mobility. In conclusions, in my doctoral dissertation I attempt to better understand, and therefore offer to the academic management community, how organizations and individuals learn from their past actions and decide on subsequent strategic decision-making as a response to performance interpretation necessary to improve performance and gather competitive success.

Els valors i principis que propugna l’Ètica del Desenvolupament, com a ètica aplicada en aquest àmbit, són els que han de regir els discursos i les praxis de les entitats públiques que duen a terme accions de cooperació internacional al desenvolupament. Els valors de les empreses capitalistes lucratives contravenen, en general, els que conformen l’eix vertebral d’aquesta ètica i, per tant, dur a terme accions conjuntes podria suposar greus contradiccions morals que deslegitimarien les polítiques públiques de cooperació. En aquest treball, ens hem proposat demostrar que les contraparts empresarials idònies dels organismes públics de la cooperació, particularment a nivell subestatal, són les iniciatives socioempresarials que formen part del sector de l’economia social i solidària. A través de la nostra anàlisi documental i del nostre treball empíric, hem detectat que aquestes empreses són actors de desenvolupament local i que tenen una sèrie de trets característics en comú amb la Cooperació Descentralitzada: la centralitat de l’ètica, visions del desenvolupament afins i el treball amb sectors i col•lectius similars. Endemés, hem constatat que existeixen possibilitats reals d’aprofitament de sinergies del treball per part d’ambdós sectors. Així doncs, la Cooperació Descentralitzada pot convertir-se en paladí d’una nova forma de cooperació més coherent incardinant l’economia social i solidària al seu si ja que és la contrapart empresarial consubstancial a les genuïnes polítiques de cooperació i desenvolupament. Aquest entroncament provocarà que la política de cooperació guanyi legitimitat social i que les seves accions tinguin més possibilitats de reeixir; dos imperatius morals, tractant-se d’un àmbit on les persones són el seu objectiu últim i alhora són el seu principal recurs. / Los valores y principios que propugna la Ética del Desarrollo, como ética aplicada en este ámbito, son los que han de regir los discursos y las praxis de las entidades públicas que realizan acciones de cooperación internacional para el desarrollo. Los valores de las empresas capitalistas lucrativas contravienen, en general, los que conforman el eje vertebral de dicha ética y, por tanto, realizar acciones conjuntas podria implicar graves contradicciones morales que deslegitimarían las políticas públicas de cooperación. En este trabajo, nos hemos propuesto demostrar que las contrapartes empresariales idóneas de los organismos públicos de cooperación, particularmente a nivel subestatal, son las iniciativas socioempresariales que forman parte del sector de la economía social y solidaria. A través de nuestro análisis documental y de nuestro trabajo empírico, hemos detectado que estas empresas son actores de desarrollo local y que tienen características comunes con la cooperación descentralizada: la centralidad de la ética, visiones del desarrollo afines y el trabajo con sectores y colectivos similares. Además, hemos constatado que existen posibilidades reales de aprovechamiento de sinergias de trabajo por parte de ambos sectores. Así pues, la cooperación descentralizada puede convertirse en paladín de una nueva forma de cooperación más coherente incardinando la economía social y solidaria en su seno ya que es la contraparte empresarial consustancial a las genuinas políticas de cooperación y desarrollo. Esto provocará que la política de cooperación recupere legitimidad social y que sus acciones tengan más posibilidades de éxito; dos imperativos morales, tratándose de un ámbito donde las personas son su objetivo último y al mismo tiempo son su principal recurso. / The values and principles advocated by the ethics of development, understood as applied ethics in this area, are those that should govern discourses and practices of public entities that perform development cooperation actions. The values of the lucrative capitalist enterprises derogate, in general, those that form the backbone of development ethics and, thus, carry out joint actions involves falling into serious moral contradictions that delegitimize the public cooperation policies. In this work, we propose to show that the ideal companies for being partner of the government agencies in cooperation, particularly at regional or local level, should be the socio-economic initiatives that are part of the social and solidarity economy. Through our literature review and our empirical work, we found that these companies are local development actors that share many characteristics with decentralized cooperation: the centrality of ethics, related development visions and the fact that they work with similar sectors and groups. In addition, we found that there are real opportunities to exploit synergies between the two sectors. Thus, decentralized cooperation can become a model of a new form of cooperation more coherent, by integrating the social and solidarity economy, since it is the consubstantial counterpart to the authentic policies for development cooperation. This will involve the recovery of the social legitimacy of cooperation policies and improved opportunities for success of its actions; two moral imperatives in an area where people are the ultimate goal and, at the same time, the main resource.

Aquesta tesi s’organitza en un compendi de tres articles individuals, tot i que estan interrelacionats, que se centren en diversos aspectes de les relacions interorganitzatives (RIO) entre sectors, en les quals es formen aliances entre empreses i organitzacions de la societat civil per tractar problemàtiques socials complexes. L’objectiu principal d’aquest treball és contribuir a les obres de referència sobre aliances intersectorials a partir de l’anàlisi d’especificitats de les habilitats que es requereixen per involucrar-se, de manera eficaç, en RIO en què els objectius dels partners i els de l’aliança difereixen enormement de les aliances entre empreses. El primer article, “Through Indigenous Lenses: Cross-sector collaborations with fringe stakeholders” (Murphy i Arenas, 2010), il•lustrat a partir de tres casos d’estudi, proposa un marc per a la construcció d’un pont intercultural i un model per a la creació de valor en les col•laboracions intersectorials entre empreses i parts interessades de la perifèria. El segon article, “Value Creation in Cross-Sector Collaborations: Increasing influence for competitive advantage” (Murphy, Arenas i Batista), que es basa en una enquesta duta a terme entre 362 directius espanyols de múltiples sectors, analitza els efectes i la interacció de les experiències de gestió anteriors a l’aliança i l’alineació de les missions, les estratègies i els valors dels partners en l’èxit de les col•laboracions intersectorials. Finalment, l’article “A New Perspective on Learning and Innovation in Cross-Sector Collaborations” (Murphy, Perrot i Rivera-Santos, 2012), recolzat per dos casos d’estudi, presenta el concepte de capacitat relacional per a la innovació social, un model relacionat amb la capacitat d’absorció, però més adequat al context de l’aprenentatge i la innovació en les col•laboracions entre sectors en mercats de subsistència. / Esta tesis se organiza en un compendio de tres artículos individuales, aunque interrelacionados, que se centran en distintos aspectos de las relaciones interorganizacionales (RIO) entre sectores, en las que se forman alianzas entre empresas y organizaciones de la sociedad civil para tratar problemáticas sociales complejas. El principal objetivo de este trabajo es contribuir a las obras de referencia sobre alianzas intersectoriales a partir del análisis de especificidades de las habilidades que se requieren para involucrarse, de forma eficaz, en RIO en las que los objetivos de los partners y los de la alianza difieren enormemente de las alianzas entre empresas. El primer artículo, “Through Indigenous Lenses: Cross-sector collaborations with fringe stakeholders” (Murphy y Arenas, 2010), ilustrado a partir de tres casos de estudio, propone un marco para la construcción de un puente intercultural y un modelo para la creación de valor en las colaboraciones intersectoriales entre empresas y partes interesadas de la periferia. El segundo artículo, “Value Creation in Cross-Sector Collaborations: Increasing influence for competitive advantage” (Murphy, Arenas y Batista), basado en una encuesta llevada a cabo entre 362 directivos españoles de múltiples sectores, analiza los efectos y la interacción de las experiencias de gestión anteriores a la alianza y la alineación de las misiones, las estrategias y los valores de los partners en el éxito de las colaboraciones intersectoriales. Finalmente, el artículo “A New Perspective on Learning and Innovation in Cross-Sector Collaborations” (Murphy, Perrot y Rivera-Santos, 2012), respaldado por dos casos de estudio, presenta el concepto de capacidad relacional para la innovación social, un modelo relacionado con la capacidad de absorción, pero más adecuado al contexto del aprendizaje y la innovación en las colaboraciones entre sectores en mercados de subsistencia. / This thesis is organized in a compendium of three individual, though interrelated, articles that focus on various aspects of cross-sector inter-organizational relationships (IORs), where alliances between firms and civil-society organizations are formed to address complex societal dilemmas. The overall goal of this work is to contribute to the literature on cross-sector alliances by exploring the specificities of capabilities required to engage effectively in IORs where partners and alliance goals differ greatly from business-to-business alliances. The first article, “Through Indigenous Lenses: Cross-sector collaborations with fringe stakeholders” (Murphy and Arenas, 2010), illustrated through three case studies, proposes a framework for cross-cultural bridge building and a model for value creation in cross-sector collaborations between businesses and fringe stakeholders. The second article, “Value Creation in Cross-Sector Collaborations: Increasing Influence for Competitive Advantage” (Murphy, Arenas and Batista), based on a survey conducted among 362 Spanish managers across multiple sectors, analyzes the effects and interaction of prior alliance management experience and the alignment of partners’ missions, strategies and values on the success of cross-sector collaborations. Finally, the article “A New Perspective on Learning and Innovation in Cross-Sector Collaborations” (Murphy, Perrot and Rivera-Santos, 2012), supported by two case studies, introduces the concept of Relational Capacity for Social Innovation, a model related to Absorptive Capacity, but better suited to the context of learning and innovation in cross-sector collaborations in subsistence marketplaces.