Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea d’estudi de l’educació, i posa el seu èmfasi en dos contextos determinats: l’educació formal, l’escola, i l’educació no formal, concretament l’educació en el lleure que es desenvolupa des dels centres d’esplai. El nexe d’unió entre ambdós àmbits gira al voltant de les competències bàsiques. D’aquesta manera, es pretén estudiar la relació entre les competències desenvolupades en els esplais amb les vuit competències bàsiques establertes a l’etapa d’Educació Primària a Catalunya, tot intentant esbrinar si la participació activa en un centre d’esplai per part dels infants afavoreix l’assoliment d’aquestes competències bàsiques. Es planteja una revisió teòrica sobre el concepte general de competència, així com de les vuit competències bàsiques de l’escola. D’altra banda, es desenvolupa el marc teòric sobre l’educació en el lleure en general i l’àmbit de l’esplai en particular. Pel que fa a la metodologia d’estudi, es conjuguen tècniques quantitatives, qüestionaris, amb d’altres de qualitatives com són les entrevistes i les observacions. Les dades recollides i analitzades condueixen a concloure que a l’esplai es desenvolupen totes les competències bàsiques escolars, amb major o menor intensitat, i no només aquelles tradicionalment descrites per la literatura sobre l’educació en el lleure, com poden ser la competència d’autonomia i iniciativa personal o la social i ciutadana. Les competències bàsiques es treballen a l’esplai sempre d’una manera pràctica i aplicada a la quotidianitat dels infants, partint de l’element lúdic i la pròpia vivència com a eixos vertebradors, i el monitor com a referent imprescindible i model per als infants

Aquesta tesi doctoral és fruit d’una recerca que des d’un enfocament ecològic qualitatiu d’investigació etnogràfica centrada a l’aula, explora d’una banda els avantatges del treball interdisciplinari de les assignatures d’anglès i música, i d’altra banda com incideix en la motivació de l’alumnat la creació d’un rap en anglès. Primerament es presenta un breu repàs al marc teòric, referent a l’ensenyament de l’anglès, l’ensenyament de la música, la relació entre la música i la llengua, i la motivació. Es relaciona la motivació amb els conceptes d’emoció, interès i creativitat i a partir d’aquests conceptes es creen unes categories apriorístiques que permeten l’anàlisi de les dades. Seguidament s’explica la proposta didàctica portada a terme en una aula de 6è de primària i es procedeix a l’anàlisi de les dades a partir dels diferents instruments de recollida i de les diverses perspectives dels integrants en el projecte. / This thesis presents a piece of ethnographic classroom-based qualitative research from an ecological perspective. The aim was, on one hand, to explore the potential of an interdisciplinary (English and Music) project and, on the other, the effect of creating their own English rap on pupils’ motivation. The theoretical framework examines current thinking on foreign language acquisition, music learning, and the relationship between music, language and motivation. The research relates motivation to other concepts such as emotion, interest and creativity, out of which aprioristic categories are established for use in the analysis. The work includes a description of the project, carried out in a Year 6 Primary school classroom, and an analysis of the data obtained. This data was gathered by using a range of different instruments which include the observations, from the varying perspectives, of the participants in the project.

Aquesta recerca analitza la capacitat que tenen els estudiants de mestre per posar en pràctica els seus aprenentatges referents a les teories d’ensenyament i aprenentatge de les ciències basades en la modelització (EACBM). Per assolir aquest objectiu: (i) s’ha dissenyat i implementat un programa de formació inicial de mestres d’educació primària basat en l’EACBM; (ii) s’han comparat 71 unitats didàctiques realitzades abans, durant i al final del programa de formació. L’anàlisi de dades ha suposat la creació d’un nou instrument d’anàlisi que pren com a referència la interactivitat, aprofundint en els processos d’ensenyament-aprenentatge al llarg dels temps, sense deixar de fer referència a aquells aspectes específics del contingut. Els resultats indiquen millores referents a l’exploració dels models inicials de l’alumnat així com a la planificació d’activitats per recollida de dades/evidències. També s’identifiquen limitacions específiques referents a l’adquisició de coneixements referents a EACBM i es suggereixen aspectes de millora per a la formació docent. / This study explores preservice teachers’ challenges to achieve the required skills to put Model-Centred Instruction (MCI) into practice. To this end: (i) specific MCI for preservice primary university courses has been designed and performed; (ii) a total amount of 71 lesson plan designs done prior; through and at the end of instruction have been compared. A new instrument for data analysis has been established. This instrument pretends to deepen the teaching-learning process through time while making reference to specific aspects of the content and taking the join activity as a reference. Findings indicate significant pedagogical gains related to the exploration of students’ prior models and the collection of data/evidence within inquiry activities. Specific constraints for the adequate acquisition of MCI have been identified. Based on these results, areas of focus to improve teacher education have been suggested.

La present recerca té com a objectiu principals descobrir quins elements de la interacció educativa de la diada infant-adult afavoreixen o dificulten l’accés a les destreses aquàtiques per part de l’infant. Aquesta voluntat general implica l’estudi teòric de diversos elements. Per una banda, la recerca fa un repàs a les activitats aquàtiques en general incidint en la història i la cultura que finalment ha contribuït a l’existència d’un cert tipus de pràctiques educatives amb nadons i en el medi aquàtic. També es desenvolupa la noció d’aigua mitjançant la seva dimensió física, cultural i biològica, fet pel qual coneixem un medi pluridimensional. Aquest treball posiciona la mirada de l’autor al voltant del model d’activitats aquàtiques per a nadons. En un segon moment i a la vegada orientant el paradigma de la recerca, es desenvolupa la noció d’interacció adult-infant. D’aquesta manera s’analitza en profunditat la visió sociocultural mitjançant autors de referència com Vygotskii, Valsiner, Rogoff i Cole. I també es desenvolupa una visió afectiva i emocional de la interacció gràcies a Bowlby, Ainsworth i Wallon. Aquest estudi conceptual permet delimitar els grans temes d’interès de la interacció en el medi aquàtic i defineix, al seu torn, el context d’anàlisi educatiu. Els objectius de la recerca s’aborden mitjançant l’estudi de quatre casos, quatre diades infant-adult, que són enregistrades en vídeo durant els quatre mesos que dura un curs d’activitats aquàtiques per a nadons. La recerca fa un esforç important en delimitar unes categories prou consistents que permetin un estudi profund i generalitzables dels casos. D’aquí que la categorització s’ha fet mitjançant unes dades tractades de manera quantitativa i que han permès obtenir diversos resultats que ens il•lustren sobre quins aspectes de la interacció de la diada afavoreixen, i en quina mesura, l’accés a les destreses aquàtiques per part de l’infant. A partir d’aquests resultats la recerca debat específicament sobre els aspectes educatiu de la interacció i aporta algunes consideracions específicament educatives per a elaborar pràctiques en aquest escenari educatiu. / This research aims to discover the main elements of the educational interaction favoring or hindering the learning of the aquatic skills by children. This purpouse involve the theoretical study of various elements. On one hand, the research gives an overview of water activities focusing on the history and culture that ultimately contributed to the existence of a certain type of educational practices with infants in the aquatic environment. The research also studies the notion of water through its physical, cultural and biological dimensions, that shows us the water as a pluridimensional environment. This first chapter allows the author to take a stand about the model of water activities for babies that should be. In a second moment the research develops the notion of adult-child interaction. This in-depth analysis of the sociocultural perspective is studied by some reference authors as Vygotskii, Valsiner, Rogoff and Cole. The research also develops an affective and emotional vision of interaction by studying Bowlby, Ainsworth and Wallon. This conceptual framework defines the major interest issues of the interaction in the aquatic environment and defines the educational context and the methodological study approach. The research objectives are lead by four child-adult interaction cases study, which are videotaped during the four months that takes a course of aquatic activities for babies. The research makes an important effort to define some consistent categories enough to allow a depth study of the cases wich can be generalized. So the categorization is based in quantitative data wich can be processed. This data yield several results that illustrate which aspects of interaction encourage the development of the children aquatic skills and which ones hinder this motor learning. Finally the research results are debated specifically focusing on the educational aspects of the interaction wich provide considerations for developing specific educational practices in this educational scenario.

L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incloure tota la vida de l’escola. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. La present tesi, partint de la reflexió-acció de la pràctica docent, aporta una proposta de projecte de convivència que sorgeix d’aquesta reflexió. Aquest projecte es basa en tres grans fonaments de valors: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència. Finalment, el procés d’elaboració del projecte de convivència possibilita un programa de formació del professorat, en l’àmbit del centre educatiu, obert a tot el personal docent / The school is a reflection of society. A democratic society involves a school that lives and practices of democracy. Our rights, our freedoms and our responsibilities rest on our autonomy and responsibility. One way to work on these issues since the school is living center project, which should include the whole life of the school. Educating values required to live with the min all areas of our life. The present work, based on the reflection and action within the teaching, provides a living project that emerges from this reflection. This project is based on three main foundations of values: a) the value of the human person and his dignity, b) the value of democracy and citizenship, and c) the value of equality and difference. Finally, the process of project coexistence enables a teacher training program in the field of school, open to all teachers. / La escuela es un reflejo de la sociedad en la que se inscribe. Una sociedad democrática conlleva una escuela que viva y practique la democracia. Nuestros derechos, nuestras libertades y nuestros deberes descansan sobre nuestra autonomía y responsabilidad. Una manera de trabajar estos aspectos en la escuela es desde el proyecto de convivencia de centro, donde se incluirá toda la vida de la escuela. Educar en valores exige convivir con ellos en todos los ámbitos de nuestra vida. La presente tesis, partiendo de la reflexión-acción de la práctica docente, aporta una propuesta de proyecto de convivencia que surge de esta reflexión. Este proyecto se basa en tres grandes fundamentos de valor: a) el valor de la persona humana y su dignidad; b) el valor de la democracia y la ciudadanía; y c) el valor de la igualdad y la diferencia. Finalmente, el proceso de elaboración del proyecto de convivencia posibilita un programa de formación del profesorado, en el ámbito del centro educativo, abierto a todo el personal docente.

Introducción: Las personas con paraplejia sobrecargan en mayor medida sus extremidades superiores en comparación con la población sin esta discapacidad, ya que las utilizan como extremidades de carga en actividades como la locomoción en silla de ruedas, las pulsiones y las transferencias corporales. Por este motivo sufren dolor y desequilibrios musculares en la región del hombro, debido a la sobresolicitación de los abductores y flexores y la poca utilización de los extensores, aductores y rotadores, que ayudan a la estabilización de la articulación. Hasta el momento, ningún estudio ha analizado las repercusiones de un programa de entrenamiento de fuerza muscular en los aspectos mecánicos, funcionales y de bienestar del complejo articular del hombro. Debido a que en las personas con paraplejia es de vital importancia el uso de las extremidades superiores para el desempeño de tareas de la vida diaria, el objetivo del presente trabajo es diseñar un programa de entrenamiento de fuerza específico para la mejora de la condición de los estabilizadores del hombro y comprobar su repercusión, tanto en la magnitud de la fuerza isométrica e isocinética, como en la funcionalidad, la composición corporal y el dolor del mismo. Material y métodos: Con este fin, se utilizó un programa de entrenamiento de fuerza durante ocho semanas en el cual se trabajaron específicamente los rotadores, aductores y extensores. Al término del programa se valoró la influencia del mismo en la realización de las actividades de la vida diaria analizadas con el cuestionario DASH, en el dolor mediante su análisis con el WUSPI, la composición corporal analizada con un densitómetro de absorción dual y la magnitud de la fuerza de los gestos de rotaciones, flexión y extensión, y abducción y aducción de hombro, en su acción isométrica e isocinética analizada a 60º/s y 180º/s. Resultados: Tras el periodo de entrenamiento se produjeron mejoras estadísticamente significativas en la fuerza isométrica en los tres gestos y en la fuerza isocinética se registraron en los gestos de rotaciones y extensión en ambas velocidades, y en la aducción, solamente a 180º/s. La funcionalidad también aumento en un 15,46% y el dolor, que se redujo en todos los sujetos que lo padecían, disminuyó una media de un 57,51%. Además se produjo un aumento de la masa muscular así como una reducción de la masa grasa de los brazos. Conclusiones: El entrenamiento de fuerza diseñado produce una ganancia de fuerza de los músculos que intervienen en la estabilización de la articulación del hombro, mejora la funcionalidad de las extremidades superiores, reduce el dolor experimentado en la zona y mejora la composición corporal en dicha región. / Introduction: Because of using their arms like a load-carrying limbs for their three more common displacement activities -wheelchair locomotion, weight-bearing, and body transfers-, thoracic spinal cord injured people, overuse their upper limbs more often than expected in able-bodied persons. This specific use, may cause pain and muscular imbalance in the shoulder area because of the overuse of abductors and flexors, besides a less use of the other muscular groups - ie: adductors, extensors and rotators, responsible of joint stabilization. Since for any person with thoracic spinal cord, regular hand use becomes a central issue for independent living, and so far , analysis of the strength training repercussion in mechanical, functional and welfare aspects of the shoulder joint complex, have not been reported , the purpose of this study is to design a specific strength training program to improve the muscles that participate in the shoulder stabilization and to test changes in isometric and isokinetic strength, functionality, body composition and pain. Methods: An eight week strength training program was designed to specifically strengthen rotators, adductor and extensor muscular groups. At the end of the program, the following outcomes were registered: the independence on doing daily life upper limb activities with DASH questionnaire, the arm pain with WUSPI questionnaire, body composition with DEXA densitometer, and the amount of strength in rotation, flexion and extension, abduction and adduction at isometric and isokinetic action, measured at 60º/s and 180º/s by means of Biodex Dynamometer. Results: Statistically significant improvements were shown in the amount of isommetrical strength acquired, in the quantity of isokinetical strength in rotations and extension in both speeds predefined, and through adduction, at 180º/s. Also, upper limb functionality improved 15,46%, and pain statistically decreased 57,51%. Furthermore, an increment of the muscle mass and a decrement of fat mass were experienced. Conclusions: The designed strength training program is able to produce an improvement of stabilizer muscles of the shoulder strength, an enhancement of the arms functionality, a decrement of pain suffered and an improvement of the body composition in the analyzed area.

The main aim of this research is based on the figure of the Specialized Educator in general terms. The width of this subject and the scarce literature forces us to deal with it from a global and extensive perspective, carrying out an estimate study of how this professional figure gets built up, shaped and settled in Catalonia (Spain) within the period 1960-1990 / L’objecte principal d’aquesta investigació se centra en la figura de l’Educador Especialitzat en general. L’extensió del tema i la poca literatura ens obliga a abordar-lo des d’una perspectiva global i àmplia, realitzant una aproximació de com aquesta figura professional es va construint, configurant i assentant a la realitat de Catalunya en el període 1960-1990

INeDITHOS és un projecte que treballa a la Unitat Pediàtrica de Semicrítics de l'Hospital Universitari de Son Espases a partir de les bases de la psicopedagogia hospitalària. Treballa per millorar la qualitat de vida dels pacients i de les famílies que per raons de salut necessiten romandre hospitalitzats de forma permanent. Aquesta tesi pretén analitzar les bases de Psicopedagogia Hospitalària i Qualitat de Vida per tal d'analitzar la influència dels agents que intervenen en la vida d'un infant hospitalitzat de forma permanent (sanitari, familiar i escolar) per tal de proposar una millora en l'atenció que rep i, així, incrementar la seva Qualitat de Vida. / INeDITHOS es un proyecto que trabaja en la Unidad Pediátrica de Semicríticos del Hospital Universitario de Son Espases a partir de las bases de la psicopedagogía hospitalaria. Trabaja para mejorar la calidad de vida de los pacientes y de las familias que por razones de salud necesitan estar hospitalizados de forma permanente. Esta tesis pretende analizar las bases de la Psicopedagogía Hospitalaria y Calidad de Vida para analizar la influencia de los agentes que intervienen en la vida de un niño hospitalizado de forma permanente (sanitario, familiar y escolar) para proponer una mejora en la atención que recibe y, así, incrementar su Calidad de Vida.

La finalitat d’aquesta tesi ha estat implementar el sistema d’anàlisi de la interacció a l’aula de Sánchez et al.(2010). Per fer-ho s’ha analitzat sessions de treball per projectes en agrupació internivell mentre es duia a terme el Projecte Àlber a l’escola Príncep de Viana de Lleida. Per realitzar-ho ens hem endinsat en el món de la investigació –acció del propi procés de recerca (recerca-acció) emmarcat en el paradigma interpretatiu amb una clara intenció sociocrítica. Els resultats d’aquesta investigació que han esdevingut dels anàlisis realitzats, s’observa una igualtat a nivell d’unitats com les ajudes i els cicles; ha estat necessari realitzar algunes modificacions a nivell d’episodis; però on realment s’ha copsat la necessitat d’establir una nova nomenclatura amb tota una fonamentació psicopedagògica al darrera ha estat en les activitats típiques d’aula: de context alfabetitzador, d’expressió, de lectura i de producció i retorn a la comunitat. Tot i així es continua mantenint l’essència de les tres dimensions que composen l’anàlisi de la interacció de Sánchez et al. (2010): Què, Qui i Com. / La finalidad de esta tesis ha sido implementar el sistema de análisis de la interacción en el aula de Sánchez et al.(2010). Para realizar-lo se ha analizado sesiones de trabajo por proyectos en agrupación internivel durante la realización del Proyecto Àlber en la escuela Príncep de Viana de Lleida. Para ello nos hemos adentrado en el mundo de la investigación –acción del propio proceso de investigación, enmarcado en el paradigma interpretativo con clara intención sociocrítica. En los resultados de esta investigación que han acontecido de los análisis realizados, se observa una igualdad a nivel de unidades como las ayudas y los ciclos; ha sido necesario realizar algunas modificaciones a nivel de episodios; pero donde realmente se ha visto la necesidad de establecer una nueva nomenclatura con toda una fundamentación psicopedagógica detrás ha sido en las actividades típicas de aula: de contexto alfabetizador, de expresión, de lectura y de producción y retorno a la comunidad. Aun así continua manteniendo la esencia de las tres dimensiones que componen el análisis de la interacción de Sánchez et al. (2010): Qué, Quién y Cómo. / The purpose of this thesis has been to introduce the analysis interaction system in the classroom of Sánchez et al. (2010). To proceed with this, inter-level project working sessions have been analysed while the “Àlber project” was realized in the “Príncep de Viana” school in Lleida. To carry out this task, we have gone in depth in the investigation world – action of the own researching process (research-action) defined in the interpretative paradigm with a clear socio-critical intention. In the results of this investigation obtained of the previous analysis, it can be observed equality at unit levels like the helps and the cycles; it has been necessary to make some modifications at chapter levels; but where this necessity of establish a new nomenclature with a very important psicopedagogical ground has really appeared is in the typical classroom activities, alphabetization context, expression, reading and production and community return. In spite of that, the essence of the three dimensions that compound the analysis interaction system of Sánchez et al. (2010) is still remaining: What, Who and How.

La educación ambiental tiene un papel fundamental en el contexto actual de la problemática socio ambiental que vive el mundo, como proceso potencialmente promocional de cambios para la construcción de sociedades más sostenibles. Tales cambios deben suceder a partir de la participación de los actores sociales que interfieren en el ambiente, para que asuman una actitud activa en la búsqueda de soluciones a partir de la comprensión de la realidad a su alrededor, como instrumento de aprendizaje y de acción colectiva. En esta perspectiva, cada vez más, programas de educación ambiental se desarrollan en diversos ámbitos y junto a diversos públicos. Sin embargo, es importante garantizar la efectividad de estos programas. Para ello, es esencial que pasen por un proceso de evaluación continua sobre si se están cumpliendo los objetivos para promover el diálogo y la reflexión de los grupos que los implementan, reorientar acciones, rendir cuentas a los sócios y financiadores, entre otros. . Cuando se inicia una búsqueda por modelos y experiencias de procesos de evaluación de programas de Educación Ambiental, se constata una gran carencia en esta área, por eso, este estudio tiene como objetivo contribuir a la construcción de indicadores para evaluar programas de educación ambiental mediante uma Investigación-acción participativa (IAP), em el marco del Programa de Educación Ambiental de la Itaipu Binacional – PEAI. Dicho programa propone una contribución al proceso de evaluación, posibilitando el diálogo y la reflexión tanto del equipo que desarrolla las acciones del Programa, como de otros actores implicados, con la intención de construir y proponer una matriz de indicadores capaces de evaluar si los objetivos están siendo alcanzados. / A educação ambiental (EA) tem papel fundamental no contexto atual da problemática socioambiental em que vive o mundo, como processo potencialmente promotor de mudanças para a construção de sociedades mais sustentáveis. Tais mudanças devem acontecer a partir da participação dos atores sociais que interferem no ambiente para que assumam uma atitude ativa na busca por soluções a partir da compreensão da realidade à sua volta, como instrumento de aprendizado e de ação coletiva. Nesta perspectiva, cada vez mais programas de EA desenvolvem-se em diversos âmbitos e junto a variados públicos. No entanto, é importante garantir a efetividade de tais programas. Para isso, é primordial que os mesmos passem por um processo contínuo de avaliação que permita saber se os objetivos estão sendo atendidos, que promova o diálogo e a reflexão dos grupos que os implementam, bem como redirecionem ações, prestem contas aos parceiros e financiadores, entre outros. Quando se inicia uma busca por modelos e experiências de processos de avaliação de programas de EA, constata-se uma grande carência nesta área. Por isso, este estudo tem como objetivo contribuir para a construção de indicadores para avaliar programas de EA mediante uma Pesquisa-ação Participativa (PAP), no âmbito do Programa de Educação Ambiental da Itaipu Bionacional - PEAI. O programa propõe uma contribuição ao seu processo de avaliação, possibilitando o diálogo e a reflexão tanto da equipe que desenvolve as ações do programa, como de outros atores envolvidos no mesmo, com a intenção de construir e propor uma matriz de indicadores capaz de avaliar se os objetivos estão sendo alcançados.