• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 2
  • Tagged with
  • 7
  • 7
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Psicopedagogia Hospitalària i Qualitat de Vida. El cas de n'Aroa

Salom Rigo, Miquel 11 July 2014 (has links)
INeDITHOS és un projecte que treballa a la Unitat Pediàtrica de Semicrítics de l'Hospital Universitari de Son Espases a partir de les bases de la psicopedagogia hospitalària. Treballa per millorar la qualitat de vida dels pacients i de les famílies que per raons de salut necessiten romandre hospitalitzats de forma permanent. Aquesta tesi pretén analitzar les bases de Psicopedagogia Hospitalària i Qualitat de Vida per tal d'analitzar la influència dels agents que intervenen en la vida d'un infant hospitalitzat de forma permanent (sanitari, familiar i escolar) per tal de proposar una millora en l'atenció que rep i, així, incrementar la seva Qualitat de Vida. / INeDITHOS es un proyecto que trabaja en la Unidad Pediátrica de Semicríticos del Hospital Universitario de Son Espases a partir de las bases de la psicopedagogía hospitalaria. Trabaja para mejorar la calidad de vida de los pacientes y de las familias que por razones de salud necesitan estar hospitalizados de forma permanente. Esta tesis pretende analizar las bases de la Psicopedagogía Hospitalaria y Calidad de Vida para analizar la influencia de los agentes que intervienen en la vida de un niño hospitalizado de forma permanente (sanitario, familiar y escolar) para proponer una mejora en la atención que recibe y, así, incrementar su Calidad de Vida.
2

La inclusió escolar d'un infant amb diversitat funcional: una història de vida.

Soldevila Pérez, Jesús 04 June 2015 (has links)
Aquesta investigació proposa la descripció i anàlisi del procés d'inclusió dut a terme en una escola amb l'objectiu de fer més efectiva la inclusió d'un nen amb diversitat funcional. L'informe de tesi que presentem és fruit de la investigació duta a terme durant quatre anys i mig en col·laboració amb aquesta escola. L'anàlisi de les situacions per a la inclusió en diferents contextos i països, l'estudi de les principals aportacions dels diferents autors realitzades sobre aquest tema, i els supòsits i hipòtesis que des de les escoles es generen en les experiències d'inclusió han permès també, en aquesta investigació identificar els punts crítics en els quals basar les accions i estratègies per promoure el procés de disseny i desenvolupament de les pràctiques inclusives per a aquest infant. A nivell metodològic en aquesta recerca s'ha realitzat una aproximació etnogràfica a la realitat amb la finalitat d'elaborar una història de vida. A més a més, amb la finalitat de transformar inclusivament la situació de l'infant i la millora de la seva qualitat de vida (partint de la seva veu) s'ha dut a terme també, de forma paral·lela, un procés d'investigació-acció. A nivell de resultats aquest informe de tesi recull la història de vida de l'infant, un conjunt de consideracions que es desprenen de l'anàlisi d'aquest procés d'inclusió i les conclusions extretes d'aquest anàlisi. / Questa ricerca descrive in forma narrativa l'analisi del processo d'inclusione realizzato in una scuola con l'obiettivo di rendere maggiormente efficace l'inclusione di un bambino che presenta una diversità funzionale. Il report della tesi che viene qui presentato è frutto dell'investigazione realizzata durante 4 anni e mezzo in collaborazione con la scuola. L'analisi delle situazioni favorenti l'inclusione in diversi contesti e paesi, lo studio dei principali contributi di vari autori realizzati in questo ambito di ricerca, e le ipotesi che vengono generate dalle scuole grazie alle esperienze inclusive, hanno permesso l'identificazione dei punti critici sul quale basare le azioni e le strategie al fine di promuovere il processo di progettazione e lo sviluppo delle prassi inclusive per il bambino oggetto di studio in questa ricerca. A livello metodologico, in questa ricerca si è proceduto con un approssimazione etnografico alla realtà con la finalità di elaborare una storia di vita. Inoltre, a scopo di trasformare in modo incluso la situazione del bambino e il miglioramento della sua qualità di vita (partendo dalla sua voce) si è realizzato, parallelamente, un processo di ricerca-azione. A livello di risultati questo report di tesi raccoglie la storia di vita del bambino, un insieme di considerazioni dedotte dall'analisi di questo processo d'inclusione e le conclusioni estratte da tale analisi. / This research proposes the description and analysis of the process of inclusion carried out in a school with the objective of making the inclusion of a child with learning difficulties more effective. The thesis report that we present here is fruit of the investigation carried out over the course of four and a half years in collaboration with this school. The analysis of the situations of inclusion for different contexts and countries, the study of the principal work from the various authors on this subject, and the assumptions and hypotheses generated from the schools from the inclusion experiences have also allowed, in this research, to identify the critical points in which base the actions and strategies to promote the design and development process of the inclusion practices for this child. From a methodological level, in this research there has been an ethnographical approach carried out with the aim of creating a life story. Moreover, with the aim of transforming the situation of the child and improving their quality of life (based on their voice), we have also carried out, in parallel, a process of action research. In terms of results, this thesis report contains the life story of a child, a set of considerations that emerge from the analysis of the process of inclusion and the conclusions drawn from this analysis.
3

Contribucions pedagògiques de l'escola rural. La inclusió a les aules multigrau: un estudi de cas

Domingo Peñafiel, Laura 01 April 2014 (has links)
Amb el títol “Contribucions pedagògiques inclusives de l’escola rural. Un estudi de cas” aquesta tesi té com a principal objectiu aprofundir en els elements de l’escola rural i de les aules multigrau que poden promoure la inclusió. Concretament té la voluntat d'esbrinar les dimensions que caracteritzen les pràctiques educatives inclusives, així com els elements específics de l'escola rural i de les aultes multigrau. Paral•lelament també pretén explorar, descriure i analitzar el concepte “d’escola rural”, fugint de generalitzacions a partir de l’anàlisi de definicions mitjançant la història conceptual. El procés de recerca s'ha desenvolupat mitjançant un estudi de cas de caire etnogràfic a l'escola rural de Rellinars, des d'un enfocament construccionista. En la tesi doctoral s'exposa des de la fonamentació conceptual i teòrica de referència centrada en la inclusió i l'escola rural, fins al desenvolupament del propi estudi de cas, l'anàlisi així com també les principals conclusions obtingudes. / Titled "Contributions to inclusive pedagogies in rural schools. A case study” this dissertation's main aim is to elaborate on the elements of rural schooling and multi-grade classrooms that can promote inclusion. To this end, it intends to elaborate on the dimensions that characterize inclusive educational practices, as well as the elements that are specific to rural schools and multi-grade classrooms. In addition, it explores, describes and analyses the concept of "rural school", by reviewing the historical use of the term and thereby escaping generalizations. The research was had a social constructionist perspective and took the form of an ethnographic case study carried out in a rural school in Rellinars, Catalonia, Spain. The dissertation opens with a conceptual and theoretical framework for considering inclusion and rural schooling, then introduces the case study, followed by the analysis and a discussion of the main conclusions that were drawn from the research process.
4

Efectes d'un procediment de planificació individualitzada en relació a l'accés, progrés i participació en el currículum general, de tres alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a l'àrea de matemàtiques

Pedragosa Xuclà, Olga 18 December 2009 (has links)
L'informe de la tesi té com a principal objectiu exposar el procés de recerca seguit en la determinació dels efectes que s'han observat entorn a l'accés, el progrés i la participació dins el currículum ordinari de tres alumnes identificats amb necessitats específiques de suport educatiu i en el marc de l'àrea de matemàtiques. El procés de recerca es va desenvolupar mitjançant un estudi de caràcter quasi experimental a partir d'un disseny AB. La fase d'intervenció va suposar l'aplicació d'un model de personalització de l'ensenyament denominat DPM-PEI. En l'informe de tesi s'exposa des del marc conceptual i teòric de referència centrat en els processos d'individualització del currículum general, fins a la descripció de tot el mètode de treball, els instruments així com també les principals conclusions obtingudes. / The main objective of report's was to present the research process followed in determining the effects have been observed around the access, progress and participation within the general curriculum of three students identified with specific needs and educational support within the area of mathematics. The investigation process was developed through a quasi-experimental study, with AB design. The intervention phase saw with the implementation of a personalized education model called DPM-PEI. The report set out the theoretical and conceptual frame of reference focused on the processes of individualization the general curriculum, the description of all the working methods, instruments as well as the main conclusions.
5

La palabra y la acción: lucha contra la pobreza, salud(ocupacional) y ciudadanía a través de nuevas praxis universitarias

Simó Algado, Salvador 18 February 2011 (has links)
La tesis doctoral está basada en un paradigma crítico hermenéutico. Supone el tercer ciclo de reflexión dentro de una Investigación Acción Participativa (IAP) iniciada en 2005 basada en el proyecto Miquel Martí i Pol, (ver www.jardimiquelmartipol.blogspot.com) donde estudiantes de terapia ocupacional han participado en la creación y mantenimiento de un jardín conjuntamente con personas en situación de exclusión social. El proyecto de DEA Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía supuso el segundo ciclo de reflexión en esta dinámica de acción reflexión propio de la IAP (ver http://www.recercat.net/bitstream/2072/5326/1/PROGRAMA+DE+DOCTORADO+FINALcat.pdf) La principal técnica de investigación han sido las historias de vida, junto a los diarios compartidos y las fotografías. El marco teórico ha desarrollado los conceptos básicos que abordo en el proyecto de educación, investigación e intervención social Miquel Martí i Pol, como son el encuentro con el Otro (personas con enfermedad mental y / o situación de pobreza), la pobreza, la salud desde una perspectiva ocupacional, la ciudadanía y el rol de la Universidad en el mundo contemporáneo.La tesis ha generado conocimientos en relación a:- Los determinantes sociales de la salud, especialmente sobre la importancia del empleo (trabajo) en la salud de las personas y en su sentimiento de ciudadanía y de pertenencia a la comunidad política.- Nuevas praxis universitarias, en concreto basadas en la estrategia educativa del Aprendizaje Servicio que desarrolla un aprendizaje académico a la vez que ofrece un servicio a la comunidad. Se trata de un aprendizaje basado en la realidad y en el binomio docencia / investigación que supone una escuela de ciudadanía.SUMMARYThe dissertation is based on a hermeneutic critical paradigm. It develops the third cycle of reflection within a Participatory Action Research (PAR) started in 2005 based on the project Miquel Marti i Pol (www.jardimiquelmartipol.blogspot.com) , where occupational therapy students participate in the creation and maintenance of a garden together with people experiencing social exclusion . The DEA project A university where education, research and citizenship flow together was the second cycle of reflection in this dynamic action of the IAP own reflection.The main technique of investigation has been the life stories shared with shared diaries and photographs. The theoretical framework has developed the concepts: the Other (people with mental illness and / or poverty), poverty, health from an occupational perspective, citizenship and the role of universities in the contemporary world.The thesis has generated knowledge regarding:- The social determinants of health, especially on the importance of employment on the health of the people and their sense of citizenship and belonging to the political community.- New university praxis based on Service. It is a reality-based learning that integrates teaching with research.
6

Escolaritat compartida de l’alumnat amb trastorns d’espectre autista a Catalunya

Andreu i Domingo, Maria 13 April 2012 (has links)
El títol de la tesi va ésser escollit perquè podia afavorir la inclusió d’aquests alumnes als centres ordinaris i, al mateix temps, garantir-los rebre els tractaments específics a les escoles d’educació especial. S’obrien així més portes a la integració i a la inclusió. Aquest fet oferia a les famílies poder donar-se un temps per elaborar el trastorn d’espectre autista del seu fill/a i possibilitar rebre una escolarització més inclusiva en el seu entorn. La tesi està dividida en vuit capítols. En el primer, s’explica la motivació personal i el procés d’escriptura de la tesi; és on es plantegen els diferents interrogants i es marquen les fites per on es farà el recorregut del projecte. En el segon capítol es formulen les fonamentacions teòriques de l’espectre autista que presenten alguns alumnes; considero important plantejar la diacronia del concepte, els criteris etiològics i els diagnòstics, així com breus aportacions històriques al concepte d’autisme. En el tercer capítol es plantegen les característiques psicològiques dels alumnes amb TEA i les intervencions que cal que rebin aquests alumnes tant des del servei de salut mental com del serveis de psicologia de les escoles d’educació especial. En el quart capítol s’expliquen les diferents respostes educatives i l’atenció que han rebut aquests alumnes al llarg de la història. Dedico un apartat important a explicar el concepte d’escolaritat compartida a Catalunya, la seva història i les línies bàsiques d’actuació. Un altre aspecte important és explicar alguns programes educatius per tractar aquests alumnes. En el cinquè capítol es parla dels canvis de les dinàmiques familiars quan neix un fill amb TEA i del paper important que han tingut les associacions i les famílies per atendre aquests alumnes. En el sisè capítol es planteja la metodologia de la recerca empírica, amb la hipòtesi de treball i els objectius concrets. S’explica com es va elaborar el qüestionari per esbrinar la realitat de l’escolaritat compartida a Catalunya i com els implicats en aquest procés consideren que hauria d’ésser. Es descriu la mostra dels subjectes escollits i com estan repartits en la geografia catalana. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista coordinant els tractaments educatius i terapèutics, tot construint la cultura de la diversitat. Per explorar aquest enunciat, establim cinc objectius específics: 1. Identificar i descriure el perfil dels alumnes diagnosticats de trastorns d’espectre autista que poden beneficiar-se de l’escolaritat compartida. 2. Explorar les característiques que haurien de tenir les escoles d’ambdós tipus per poder atendre aquests alumnes. 3. Analitzar i orientar la formació, el suport i els recursos que cal proporcionar als mestres i professionals que atenen directament aquests alumnes. 4. Esbrinar els avantatges i detectar els possibles inconvenients que pot suposar als alumnes i a llurs famílies aquesta modalitat. 5. Contribuir a la millora dels procediments i instruments de treball per dur a terme l’escolaritat compartida. En el setè capítol es realitza l’anàlisi dels resultats i s’interpreten els qüestionaris. En el vuitè capítol s’exposen les conclusions en relació amb la hipòtesi plantejada i amb els objectius. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista si es coordinaven els tractaments educatius i terapèutics. Es construeix així la cultura de la diversitat. La recerca em porta a considerar que aquesta afirmació és certa si es compleixen les condicions dels diferents objectius específics esmentats. Per tant, es verifica la hipòtesi. / “Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia” The thesis title: Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia, was chosen because it allows for the inclusion of students in ordinary schools and, at the same time, guarantees consideration of the specific treatments found in special education centers. In this way, it provides an open perspective based on integration and inclusion. This allows families to take their time to understand the Autism Spectrum Disorder (ASD) of their child and gives them the opportunity to receive more inclusive schooling in their own environment. This thesis is divided into eight chapters: biographical motivation, theoretical underpinnings, mental health issues, educational solutions for students with ASD, families and associations, approaching the problem and the empirical study, results, and conclusions. The hypothesis postulates that the modality of “shared schooling” favours the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. To explore this theory, five concrete objectives were established: 1- Identify and describe the profile of students diagnosed with ASD that can benefit from shared schooling. 2- Explore the characteristics that both types of schools should have in order to attend to these students. 3- Analyze and address the formation, support and resources needed by teachers and professionals who work directly with ASD students. 4- Explore the advantages and detect the possible inconveniences implied by this educational modality for both students and their families. 5- Contribute the improvement of the procedures and instruments used to carry out shared schooling. The conclusions are directed at the original hypothesis and research objectives. The hypothesis postulated that the modality of shared schooling favoured the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. The research has led the author to consider that this affirmation is correct if the conditions for the specific objections mentioned previously are met. The hypothesis is verified.
7

Los grupos interactivos: Una práctica de las comunidades de aprendizaje para la inclusión del alumnado con discapacidad

Molina Roldán, Silvia 19 July 2007 (has links)
El objetivo de esta tesis es identificar los elementos que contribuyen a la educación inclusiva del alumnado con discapacidad en el marco de la práctica de los grupos interactivos que se desarrollan en las Comunidades de aprendizaje. La inclusión, como orientación educativa que trata de dar respuesta a las necesidades de un alumnado diverso, parte de la necesidad de que todo el alumnado de una comunidad pueda ser educado conjuntamente y tenga igual sentimiento de pertenencia al grupo, entendiendo esta diversidad como una riqueza y no como un obstáculo. La educación inclusiva se relaciona también con el acceso al currículo general y un aprendizaje satisfactorio. Estos objetivos pasan por una transformación de la escuela y un cambio de planteamiento que pasa de centrarse en las dificultades de los niños y niñas a considerar las dificultades del centro para hacerse cargo de todo su alumnado. Las Comunidades de aprendizaje buscan tanto la igualdad educativa para todo el alumnado como una convivencia solidaria y enriquecedora entre sus miembros. A través del trabajo en grupos heterogéneos de alumnado con la ayuda de una persona adulta voluntaria, los grupos interactivos facilitan, por un lado, la aceptación e integración social de todos y todas como miembros del grupo en igualdad con los demás; por otro, al abrir la escuela a la comunidad e incrementar los recursos del aula potencian el aprendizaje a través de la interacción, la ayuda y la puesta en común de estrategias entre los diferentes miembros del grupo, haciendo más accesible el currículo ordinario a todos y todas. A partir de un estudio de casos de orientación comunicativa crítica, se han analizado dos componentes de los grupos interactivos –la interacción entre iguales y la participación de la comunidad– y se han identificado elementos que los hacen una práctica inclusiva para el alumnado con discapacidad en términos de aprendizaje, participación e integración social. Los resultados permiten concluir que los grupos interactivos son una práctica inclusiva que hace posible el trabajo con alumnado con discapacidad sin modificar su funcionamiento, aportando beneficios a estos niños y niñas como extensión de los beneficios que aportan al alumnado en general. El alto índice de actividad conseguido, el ser una práctica motivadora, la valoración de la diversidad como positiva para el aprendizaje, las oportunidades para recibir y dar ayuda, la posibilidad de aprender por observación y el establecimiento de altas expectativas son elementos que contribuyen positivamente al aprendizaje del alumnado con discapacidad en grupos interactivos; por otra parte, las mayores oportunidades para la participación, la evidencia de una buena relación entre el alumnado, las oportunidades para conocer mejor al alumnado con discapacidad y cambiar percepciones hacia ellos y ellas, y el papel del voluntariado promoviendo la interacción, participación e integración, son elementos que desde los grupos interactivos contribuyen a la participación e integración social de este alumnado. / DOCTORAL THESIS: Interactive groups: a practice of the learning communitues for the inclusion of students with disabilities SUMMARY: This thesis aims at identifying the elements that contribute to the inclusive education of students with disabilities within the framework of the interactive groups, a practice implemented within the Learning communities. The Learning communities aim both at equality in education for all students and a solidary and enriching coexistence among their members. Both objectives respond to an inclusive approach to education. By working in heterogeneous groups of students with the help of an adult volunteer, the interactive groups facilitate, on the one hand, that everyone is accepted and socially integrated as members of the group. On the other hand, as the school is open to the community, the resources within the classroom increase, and these are used to promote learning thorugh interaction, help and learning strategies which are shared among the group members. All this makes the ordinary curriculum more accessible to everyone. Based on a case study approach with critical communicative orientation, two components of the interactive groups were analysed: peer interacions and community participation, as regards the elements that make interactive grups an inclusive practice for students with disabilites in terms of learning, participation and social integration. The results allow concluding that interactive groups are an inclusive practice that makes possible including students with disabilities, entailing banefits for them which are an extension of the benefits that entail for students in general. With this practice, high rates of activity are achieved, which contribute to the learning progress of the students with disabilities. This is possible because interactive groups are identified as a motivating practice, in which diversity is valued as positive for learning, students can give and receive help, learn by observing others, and experience high expectations. On the other hand, some elements of the interactive groups contribute to the participation and social integration of students with disabilities; these are the increased opportunities for participation, the existing good relationship between the students, the increased opportunities to know better the students with disabilities and change the perceptions other students may have about them, and the role of the volunteers to promote interaction, participation and integration.

Page generated in 0.0527 seconds