• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Escolaritat compartida de l’alumnat amb trastorns d’espectre autista a Catalunya

Andreu i Domingo, Maria 13 April 2012 (has links)
El títol de la tesi va ésser escollit perquè podia afavorir la inclusió d’aquests alumnes als centres ordinaris i, al mateix temps, garantir-los rebre els tractaments específics a les escoles d’educació especial. S’obrien així més portes a la integració i a la inclusió. Aquest fet oferia a les famílies poder donar-se un temps per elaborar el trastorn d’espectre autista del seu fill/a i possibilitar rebre una escolarització més inclusiva en el seu entorn. La tesi està dividida en vuit capítols. En el primer, s’explica la motivació personal i el procés d’escriptura de la tesi; és on es plantegen els diferents interrogants i es marquen les fites per on es farà el recorregut del projecte. En el segon capítol es formulen les fonamentacions teòriques de l’espectre autista que presenten alguns alumnes; considero important plantejar la diacronia del concepte, els criteris etiològics i els diagnòstics, així com breus aportacions històriques al concepte d’autisme. En el tercer capítol es plantegen les característiques psicològiques dels alumnes amb TEA i les intervencions que cal que rebin aquests alumnes tant des del servei de salut mental com del serveis de psicologia de les escoles d’educació especial. En el quart capítol s’expliquen les diferents respostes educatives i l’atenció que han rebut aquests alumnes al llarg de la història. Dedico un apartat important a explicar el concepte d’escolaritat compartida a Catalunya, la seva història i les línies bàsiques d’actuació. Un altre aspecte important és explicar alguns programes educatius per tractar aquests alumnes. En el cinquè capítol es parla dels canvis de les dinàmiques familiars quan neix un fill amb TEA i del paper important que han tingut les associacions i les famílies per atendre aquests alumnes. En el sisè capítol es planteja la metodologia de la recerca empírica, amb la hipòtesi de treball i els objectius concrets. S’explica com es va elaborar el qüestionari per esbrinar la realitat de l’escolaritat compartida a Catalunya i com els implicats en aquest procés consideren que hauria d’ésser. Es descriu la mostra dels subjectes escollits i com estan repartits en la geografia catalana. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista coordinant els tractaments educatius i terapèutics, tot construint la cultura de la diversitat. Per explorar aquest enunciat, establim cinc objectius específics: 1. Identificar i descriure el perfil dels alumnes diagnosticats de trastorns d’espectre autista que poden beneficiar-se de l’escolaritat compartida. 2. Explorar les característiques que haurien de tenir les escoles d’ambdós tipus per poder atendre aquests alumnes. 3. Analitzar i orientar la formació, el suport i els recursos que cal proporcionar als mestres i professionals que atenen directament aquests alumnes. 4. Esbrinar els avantatges i detectar els possibles inconvenients que pot suposar als alumnes i a llurs famílies aquesta modalitat. 5. Contribuir a la millora dels procediments i instruments de treball per dur a terme l’escolaritat compartida. En el setè capítol es realitza l’anàlisi dels resultats i s’interpreten els qüestionaris. En el vuitè capítol s’exposen les conclusions en relació amb la hipòtesi plantejada i amb els objectius. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista si es coordinaven els tractaments educatius i terapèutics. Es construeix així la cultura de la diversitat. La recerca em porta a considerar que aquesta afirmació és certa si es compleixen les condicions dels diferents objectius específics esmentats. Per tant, es verifica la hipòtesi. / “Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia” The thesis title: Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia, was chosen because it allows for the inclusion of students in ordinary schools and, at the same time, guarantees consideration of the specific treatments found in special education centers. In this way, it provides an open perspective based on integration and inclusion. This allows families to take their time to understand the Autism Spectrum Disorder (ASD) of their child and gives them the opportunity to receive more inclusive schooling in their own environment. This thesis is divided into eight chapters: biographical motivation, theoretical underpinnings, mental health issues, educational solutions for students with ASD, families and associations, approaching the problem and the empirical study, results, and conclusions. The hypothesis postulates that the modality of “shared schooling” favours the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. To explore this theory, five concrete objectives were established: 1- Identify and describe the profile of students diagnosed with ASD that can benefit from shared schooling. 2- Explore the characteristics that both types of schools should have in order to attend to these students. 3- Analyze and address the formation, support and resources needed by teachers and professionals who work directly with ASD students. 4- Explore the advantages and detect the possible inconveniences implied by this educational modality for both students and their families. 5- Contribute the improvement of the procedures and instruments used to carry out shared schooling. The conclusions are directed at the original hypothesis and research objectives. The hypothesis postulated that the modality of shared schooling favoured the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. The research has led the author to consider that this affirmation is correct if the conditions for the specific objections mentioned previously are met. The hypothesis is verified.
2

Relação família e escola na educação infantil: a reunião de pais em foco / Relation family and school in the childhood education: parent-teacher conference on focus / Relación familia y escuela en la educación infantil: la reunión de padres en foco

Zoadelli, Cristiane Lino 12 December 2018 (has links)
Submitted by Nadir Basilio (nadirsb@uninove.br) on 2019-03-18T19:01:30Z No. of bitstreams: 1 Cristiane Lino Zoadelli.pdf: 5659968 bytes, checksum: 634c13f626e3c6813e5bdc635a660115 (MD5) / Made available in DSpace on 2019-03-18T19:01:30Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Cristiane Lino Zoadelli.pdf: 5659968 bytes, checksum: 634c13f626e3c6813e5bdc635a660115 (MD5) Previous issue date: 2018-12-12 / This intervention-research seeks to answer the following questions: How does the pre-school teacher conduct parent-teacher conference? What are the perceptions about parent-teacher conferences conducted by the pre-school teacher and possible ways to address them? What do mothers say about and propose for the conferences? Its main objective is to analyze how the parent-teacher conference is conducted in a kindergarten school. As specific objectives we highlight the following: observe how pre-school teachers conduct parent-teacher conferences; discuss with teachers our insights about parent-teacher conference conducted by the pre-school teacher and possible ways to address them; verify and analyze the participation of families and what mothers say about and propose for the conference. The hypothesis is that pre-school teachers, despite knowing the importance of family in the school, most of them conduct parent-teacher conference in an authoritarian, unilateral manner and do not make room for dialogue with families and their contributions. The research universe is a municipal public school for children's education, located in the city of São Bernardo do Campo, metropolitan region of the state of São Paulo. The subjects are a teacher, who teaches in kindergarten with children from 3 to 4 years of age and two mothers. The methodology used is qualitative of the intervention type based on action research from the action-reflection-action perspective proposed by Paulo Freire and the instruments of data collection are observation of the conferences conducted by the teacher, semi-structured interviews with the mothers and subsequent dialogue between that teacher and those mothers. To support childhood education category, we use the following authors: Kramer, Oliveira; to support the category family and school, we refer to Szymanski, Freire. Finally, to base the category of parenting we use the ideas of Althuon, Essle, Stoeber and Galluzzi. It is concluded that the parent-teacher conferences in the nursery school can be moments of exchange between school and families. All the mothers, through interviews, revealed how important was the active participation and contribution of family, both in the improvement of the parents' conference and in the pedagogical work done with children. One of the mothers suggested that the name of the parent-teacher conference should be changed to family conferences, since there are other children’s caregivers, such as grandparents and older siblings. We found it to be indispensable, the fact that teachers have been looking forward to the changes, the innovation and making room for effective dialogue between schools and families can happen democratically. / Esta investigación-intervención busca responder a las siguientes preguntas: ¿De qué forma la profesora de educación infantil conduce las reuniones de padres? ¿Cuáles son las percepciones sobre las reuniones de padres conducidas por la profesora de educación infantil y posibles formas de encaminarlas? ¿Qué dicen las madres y qué proponen sobre y para las reuniones? Tiene por objetivo general analizar cómo se lleva a cabo la reunión de padres en una escuela de educación infantil. Como objetivos específicos aclaramos los siguientes: observar de qué forma los profesores de educación infantil conducen las reuniones de padres; discutir con los profesores nuestras percepciones sobre las reuniones de padres conducidas por la profesora de la educación infantil y posibles formas de encaminarlas; verificar y analizar la participación de las familias y lo que las madres dicen y proponen sobre y para las reuniones. La hipótesis es que los profesores de educación infantil, a pesar de saber de la importancia de la familia en la escuela, en su mayoría, conducen las reuniones de padres de forma autoritaria, unilateral y no abren espacio para el diálogo con las familias y sus contribuciones. El universo de la investigación es una escuela pública municipal de educación infantil, ubicada en la ciudad de São Bernardo do Campo, región metropolitana del estado de São Paulo. Los individuos son, una profesora, se enseñanza infantil de niños entre 3 y 4 años de edad y dos madres. La metodología utilizada es de cuño cualitativo del tipo intervención pautada en la investigación-acción en la perspectiva de la acción-reflexión-acción propuesta por Paulo Freire y los instrumentos de recolección de datos son observación de las reuniones conducidas por la profesora, entrevistas media estructuradas con las madres y posterior diálogo con la profesora y con las madres. Para fundamentar la categoría de educación infantil, utilizamos los siguientes autores: Kramer, Oliveira; para fundamentar la categoría relación familia y escuela, recurrimos a Szymanski, Freire. Por fin, para fundamentar la categoría reunión de padres usamos las ideas de Althuon, Essle, Stoeber y Galluzzi. Se concluye que las reuniones de padres en la escuela de educación infantil, pueden constituir momentos de intercambio entre la escuela y las familias. Las madres, a través de entrevistas revelaron la importancia de la participación y contribución activa de los familiares, tanto en el perfeccionamiento de las reuniones de padres, como en el trabajo pedagógico, elaborado junto a los niños. Una de las madres sugirió que el nombre de reunión de padres se cambie a reunión de familias, ya que hay otros cuidadores de los niños, como abuelos y hermanos mayores. Constatamos que es imprescindible el hecho de que los (as) profesores (as) estén dispuestos a los cambios, al nuevo, a abrir espacio para que el efectivo diálogo entre escuela y familia ocurra democráticamente. / Esta pesquisa-intervenção busca responder as seguintes perguntas: De que forma a professora de educação infantil conduz as reuniões de pais? Quais as percepções sobre as reuniões de pais conduzidas pela professora de educação infantil e possíveis formas de encaminhá-las? O que as mães dizem e propõem sobre e para as reuniões? Tem por objetivo geral analisar como é conduzida a reunião de pais em uma escola de educação infantil. Como objetivos específicos elencamos os seguintes: observar de que forma os professores de educação infantil conduzem as reuniões de pais; discutir com os professores nossas percepções sobre as reuniões de pais conduzidas pela professora da educação infantil e possíveis formas de encaminhá-las; verificar e analisar a participação das famílias e o que as mães dizem e propõem sobre e para as reuniões. A hipótese é a de que os professores de educação infantil, apesar de saberem da importância da família na escola, em sua maioria, conduzem as reuniões de pais de forma autoritária, unilateral e não abrem espaço para o diálogo com as famílias e suas contribuições. O universo da pesquisa é uma escola pública municipal de educação infantil, localizada na cidade de São Bernardo do Campo, região metropolitana do estado de São Paulo. Os sujeitos são uma professora, que leciona na educação infantil com crianças de 3 a 4 anos de idade e duas mães. A metodologia utilizada é de cunho qualitativo do tipo intervenção pautada na pesquisa-ação na perspectiva da ação-reflexão-ação proposta por Paulo Freire e os instrumentos de coleta de dados são observação das reuniões conduzidas pela professora, entrevistas semiestruturadas com as mães e posterior diálogo com a professora e com as mães. Para fundamentar a categoria educação infantil, utilizamos os seguintes autores: Kramer, Oliveira; para fundamentar a categoria relação família e escola, recorremos a Szymanski, Freire. Por fim, para fundamentar a categoria reunião de pais usamos as ideias de Althuon, Essle, Stoeber e Galluzzi. Conclui-se que as reuniões de pais na escola de educação infantil, podem constituir momentos de troca entre a escola e as famílias. As mães, por meio de entrevistas, revelaram a importância da participação e da contribuição ativa dos familiares, tanto no aprimoramento das reuniões de pais, quanto no trabalho pedagógico, elaborado junto às crianças. Uma das mães sugeriu que o nome reunião de pais fosse alterado para reunião de famílias, uma vez que há presença de outros cuidadores dos pequenos, como avós e irmãos mais velhos. Constatamos ser imprescindível, o fato de os/as professores/as estarem dispostos/as às mudanças, ao novo, a abrir espaço para que o efetivo diálogo entre escola e família aconteça democraticamente.

Page generated in 0.055 seconds