• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 30
  • 26
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 67
  • 29
  • 28
  • 25
  • 15
  • 14
  • 11
  • 10
  • 10
  • 9
  • 8
  • 8
  • 7
  • 7
  • 6
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Intervenció assistida per ordinador en infants de primária amb baix rendiment acadèmic

Llabrés Bordoy, Jordi 24 July 2000 (has links)
Malgrat els infants amb baix rendiment acadèmic (BR) no presenten problemes importants a l'entorn escolar, necessiten instrucció individualitzada per aprendre el mateix que els seus companys sense problemes de rendiment. Els mestres tenen massa alumnes dins l'aula per parar atenció individual als seus alumnes amb BR.Els ordinadors poden administrar aquest tipus d'instrucció si s'utilitza el programari adient. Aquest programari ha d'estar basat en el currículum dels infants. A més a més l'estil d'ensenyament del programari ha d'estar d'acord amb l'estil d'ensenyament del professorat. L'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'eficàcia instruccional d'un programari basat en el currículum d'un grup d'alumnes de tercer de primària amb baix rendiment acadèmic. Amb la intenció d'avaluar la importància del tipus d'ajuda es varen desenvolupar dues versions del mateix programari. Una oferia ajudes dinàmiques i l'altra ajudes estàtiques. A més a més, la versió "dinàmica" es va utilitzar de dues formes diferents: un grup d'alumnes va treballar només amb l'ordinador mentre que l'altre grup rebia ajuda d'un terapeuta mentre treballaven amb l'ordinador. No varen aparèixer diferències significatives quant al rendiment en els quatre grups experimentals. És a dir, els alumnes que havien treballat amb l'ordinador rendien igual al final de la intervenció que els que havien seguit anant a classe normalment. És important remarcar que els alumnes que treballaven amb l'ordinador ho feien mentre el grup control rebia classe de la matèria treballada. Els resultats suggereixen clarament que la tecnologia pot ajudar als mestres a atendre les necessitats educatives dels alumnes amb BR. Quant a les estratègies d'aprenentatge, a major nivell de suport rebut, major utilització d'estratègies avançades. Així doncs, els resultats recomanen la integració dels ordinadors a l'aula, per tal que el professor pugui donar suport a l'infant quan aquest ho necessiti. / In this work we look at whether the educational role of the teacher, from a Vigotskyan point of view, can also be taken on by a computer. Software including Math and Reading activities with three different scaffolding levels have been developed and used over a period of 10 weeks (the effective time was 15 hours) with third grade children with low academic achievement. Both the achievement and the strategies employed were assessed. The results indicate that, whereas there are no significant differences as far as achievement is concerned, there is quite a clear relationship between the scaffolding level and strategy learning: the higher the scaffolding level,the more advanced the strategies used by the children. These results are discussed with respect to the scaffolding levels offered and point towards the need for the scaffolding to be meta-cognitive.
2

Configuració dels antecedents professionals de l'educador especialitzat-social a Catalunya (1960-90) des d'una perspectiva històrica

Martinell, Alfons 14 June 1994 (has links)
The main aim of this research is based on the figure of the Specialized Educator in general terms. The width of this subject and the scarce literature forces us to deal with it from a global and extensive perspective, carrying out an estimate study of how this professional figure gets built up, shaped and settled in Catalonia (Spain) within the period 1960-1990 / L’objecte principal d’aquesta investigació se centra en la figura de l’Educador Especialitzat en general. L’extensió del tema i la poca literatura ens obliga a abordar-lo des d’una perspectiva global i àmplia, realitzant una aproximació de com aquesta figura professional es va construint, configurant i assentant a la realitat de Catalunya en el període 1960-1990
3

Perfil profesional del profesor de formación laboral para la atención de los alumnos con discapacidad intelectual. Propuesta de formación docente

Barría Rojas, Solange 18 September 2015 (has links)
Los estudios sobre el profesor de formación laboral para dar soporte educativo a los jóvenes con discapacidad intelectual, concluyen que los maestros no disponen de la formación pedagógica apropiada para atender a este colectivo en los programas de transición escuela-trabajo, la falta de preparación en esta materia puede provocar desconfianza en las capacidades profesionales e influir en las expectativas hacia los alumnos (Custer y Panagos, 1997; Harvey 1999; MINEDUC, 2006). La presente investigación tiene dos objetivos generales: a) valorar la formación del profesor de formación laboral y las representaciones sociales que orientan la práctica educativa en la formación laboral de los jóvenes con discapacidad intelectual, b) proponer acciones de mejora para atender a los jóvenes con discapacidad intelectual por medio de un modelo de formación continua para el profesor de formación laboral. Para el logro de estos objetivos, se realizó un estudio descriptivo expos facto, utilizando una metodología cuantitativa-cualitativa. La muestra es de carácter intencional, constituida por 25 profesores de formación laboral, 23 directivos, 222 alumnos, y 4 insertor laboral correspondiente a nueve centros de educación especial, ubicados en la Región Metropolitana de chile. El estudio se dividió en dos etapas paralelas, la primera, contemplo la aplicación de un cuestionario a los profesores de formación laboral y directivos de los centros educativo, tenía como objetivo valorar la formación docente, experiencia laboral; analizar la práctica educativa en lo relativo con la planificación, evaluación, docencia, trabajo con las familias, trabajo cooperativo y vinculación del profesor con el campo laboral, igualmente, valorar la actitud y representaciones sociales de los profesores hacia la discapacidad intelectual. La segunda, contempló la aplicación de entrevistas acerca del fenómeno estudiado a los profesores, alumnos e insertor laboral. La información obtenida por los instrumentos, se analizó considerando las siguientes categorías: perfil de formación, perfil laboral; función de los docentes, necesidades de formación; actitud y representaciones sociales. La triangulación del estudio se obtiene a partir de la información obtenida por los diferentes informantes. Los principales resultados indican que el 50 % de los profesores disponen de Titulación en Educación Especial en base a un programa categorial, la formación continua es insuficiente en el ámbito de la transición, orientación y formación laboral. Las categorías mejor valoradas por los profesores y directivos tiene relación con la planificación, docencia, evaluación y trabajo con la familia; por el contrario las categorías que obtienen baja puntuación se relaciona con el trabajo cooperativo entre profesores y equipo interdisciplinario, y vinculación del profesor con el campo laboral. Las principales necesidades de formación son: a) dominio en estrategias de enseñanza para establecer acciones formativas en diversos contextos de aprendizaje; b) conocimiento sobre formación para la vida y el trabajo; c) conocimiento en adaptación curricular; d) dominio en técnicas de evaluación para identificar los intereses y capacidades laborales de los alumnos, e) conocimiento en técnicas de evaluación; f) conocimiento para adaptar los instrumentos de evaluación, g) conocimiento en orientación laboral; h) adaptación de los materiales; i) participación del alumno en el proceso de enseñanza-aprendizaje, j) formación en inserción laboral; k) dominio en estrategias para el trabajo con las familias; l) dominio en estrategias para promover el trabajo cooperativo entre profesionales del centro educativo; m) conocimiento del modelo social de la discapacidad, discapacidad intelectual y sistemas de apoyo. Por otra parte, la mayoría de los profesores evidencia actitudes positivas hacia los jóvenes con discapacidad intelectual, inserción socio-laboral y vida independiente, sin embargo, las representaciones sociales de los profesores en esta materia, están ancladas en la creencia que el nivel cognitivo interviene en el desarrollo de las capacidades de los jóvenes que presentan discapacidad intelectual, así como en las expectativas de los profesores hacia los alumnos relacionado con los aprendizajes. / Studies about teacher training that provides educational support to young people with intellectual disabilities have shown that teachers do not have the training appropriate to attend this group in the school-work transition programs, lack of preparation in this area can cause mistrust in professional skills and influencing the expectations towards students (Custer and Panagos 1997; Harvey 1999; MINEDUC, 2006). This research has two general objectives: a) rating the training of the teacher training and social representations that guide the educational practice in the training of young people with intellectual disabilities, b) propose improvement measures to assist young people with intellectual disabilities through a model of continuing education for teacher training. A descriptive study was conducted to give compliance to these objectives, expos facto, using a quantitative-qualitative methodology. The sample is intentional character, consisting of 25 teachers of vocational training, 23 executives, 222 students and 4 labor insertors for nine special education centers, located in the metropolitan region of Chile. The study was divided into two parallel stages, the first stage contemplate the application of a questionnaire to training teachers and directors of education centres, was intended to analyze the teacher training, work experience; analyze the role of teachers in the field of planning, evaluation, teaching, work with families, cooperative work and bonding of the Professor with labor, also analyze attitude and social representations of teachers toward intellectual disabilities. The second stage included applying interviews (individual and group) about the phenomenon studied teachers, students and labor insertor. The information obtained by instruments, were analyzed considering the following categories: profile of training, labor profile; teachers function; training needs; attitude and social representations. The triangulation of the study is obtained from the information obtained by the different informants. The main results indicate that 50% of teachers have degree in special education based on a categorical program, continuing training is inadequate in the field of transition, orientation and job training. Categories top rated by teachers and directors is related to the planning, teaching, evaluation and work with the family; on the other hand categories that get low score relates cooperative work between teachers and interdisciplinary team, and bonding of the professor in the employability of disability people. The main needs of training were: (a) domain in teaching strategies to establish training programs in different learning contexts; (b) training for life and work knowledge; (c) knowledge in adapting the curriculum; (d) domain in assessment techniques to identify interests and job expectations of students; (e) knowledge about evaluation; (f) knowledge in adapting the evaluation technics; (g) knowledge in employment orientation; (h) adjusting the materials; (i) students participation in teaching-learning process; (j) employment training; (k) work with the family strategies domain; (l) domain in strategies to promote cooperative work among professionals in the educational center; (m) knowledge of disability social model. On the other hand, most of the teachers shows positive attitudes towards young people with intellectual disabilities, social-labor inclusion and independent living, social representations of teachers in this field, however, are anchored in the belief that the cognitive level is involved in the development of the capacities of young people who have intellectual disabilities, as well as the expectations of the teachers to the students learning related.
4

Las representaciones sociales de las unidades de apoyo a la educación regular

Osnaya Alarcón, Fernando 03 March 2004 (has links)
En estos momentos en que los avances científicos y tecnológicos están acelerando los procesos sociales en todas sus dimensiones, desde sus procesos productivos hasta sus expresiones filosófico morales, incluyendo sus instituciones político ideológicas, el análisis particular de cada una de ellas se hace imprescindible, sobre todo en sus manifestaciones cotidianas, pues ahí se concreta y garantiza la viabilidad y permanencia de todo proyecto social y programa educativo en particular.En el presente trabajo se analiza, desde una pequeña dimensión de la compleja realidad social, el desarrollo de las funciones de las Unidades de Servicios de Apoyo a la Educación Regular (USAER) en las escuelas de Educación Básica de la ciudad de México, particularmente de una zona delegacional del Distrito Federal, Capital de México. Las USAER forman parte de la política educativa del gobierno mexicano para atender las necesidades que demanda la educación especial en el país.La perspectiva teórica y metodológica con que se aborda el objeto de estudio es la psicología social de corte construccionista, que se caracteriza por ser un enfoque en que el análisis parte de la comunicación, el diálogo, la crítica y la deconstrucción, abordando diversos aspectos como la construcción de significado y la generación de los sentidos sociales que le imprimen dirección a los grandes procesos sociales, constituyendo así los períodos históricos de larga duración basados en la cotidianidad de los instantes históricos de corta duración o coyunturales. Sin embargo, no se puede abordar la realidad desde una perspectiva meramente academicista, sin establecer un punto de disidencia ante ella, por lo que también se incorpora el enfoque socio crítico que mantiene vivo el compromiso no sólo por explicar la realidad, sino al mismo tiempo transformarla, como sucede al tratar de encontrarle significado a las acciones sociales, colectivas, así como en los procesos y mecanismos que los producen , reproducen y transforman, generando significados que a su vez forman parte de la realidad social, significados de significados.La psicología social considera al lenguaje no sólo como medio de comunicación, sino como instrumento que construye las ideas y los pensamientos presentes en la vida cotidiana y los significados colectivos, brindando elementos explicativos y reflexivos de éstos, de aquí la importancia de la crítica y la deconstrucción.Dentro de la psicología social ha surgido un interés por lo que sucede en la vida cotidiana, que crea la posibilidad de alejarse del pensamiento teórico y academicista, y acercarse al conocimiento que se desarrolla en la calle. Aquí la psicología social enfatiza los significados colectivos o sociales que surgen de las interacciones sociales, el sentido común, o lo que se ha denominado representaciones sociales, rescatando del abandono la resignificación de las tradiciones, las creencias locales y minoritarias. Baste por el momento recordar que las representaciones sociales se construyen a través de una forma particular de conocimiento: el sentido común el cual se genera a través de una actividad comunicativa, discursiva, en la que la interacción constante de individuos y grupos construyen, comparten y dotan de sentido a la realidad social.Este trabajo resultado del interés por explicar cómo funcionan las USAER en las escuelas regulares, en un intento de estructurar las representaciones sociales que existen entre los sujetos educativos que viven su cotidianidad escolar y social en el ámbito de estudio. / At this time, in which scientific and technological advances are accelerating social processes in a wide dimension, producing processes as well as their moral philosophical expressions, including their political and ideological institutions, the particular analysis of each of them is extremely necessary, specially the every day manifestations and that is where very social and particular education program is concreted and guaranteed.This paper will analyze, from a small dimension, out of the complex social reality, the development of the functions of the (USAER) Support Services Units to Regular Education in elementary schools of Mexico City, particularly in a delegation area of the Federal District, in Mexico City. The USAER are part of the education politics of the Mexican government to assist the needs of special education in the country.The social psychology of a constructivism is the theoretical and methodological perspective that will sustain this project, characterized as being is an approach consisting in the analysis as a part of the communication, the dialog, criticism and deconstruction, implying different aspects such as the construction of meaning and the generation of social senses that give direction to the great social processes, making up the long lasting historical periods based in day-to day ness of the short term historical moments. However, reality can not approached from an academic perspective, without establishing a dissidence aspect. That is why a socio-critical approach is incorporated that not only explains reality, but transforms it as it occurs when trying to find meaning to social actions, collective as well as the processes and mechanisms that produce and transform them, generating meanings that are part of social reality. This means, meaning of meanings.The social psychology considers language not only as a mean of communication, but as an instrument that constructs ideas and the current thoughts of everyday life and the collective meanings providing explaining and reflection elements out of them. That is why it is important the criticism and the deconstruction. There has been an everyday life interest in social psychology that creates a possibility of avoiding the theoretical and academic thought and approaching the knowledge that occurs on the streets. It is here where the social psychology emphasizes the social and collective meanings that emerge out of the social interaction, common sense, or what has been named social representations, rescuing from the abandonment the resignification of the traditions, local beliefs and minority.It is important to remember that social representations are made up through a particular way of knowledge: common sense which is generated through the communicative activity as well as discursive in which the constant interaction among individuals and groups build and share a sense of social reality.The interest to explain the functions of the USAER in common schools, is a try to structure the social representations that exist among the students that are involved I every day social and scholar circumstances at school.
5

La creación artística en la educación de las personas con discapacidad intelectual. La autodeterminación

Morón Velasco, Mar 06 May 2011 (has links)
Este trabajo de investigación es un estudio sobre la autodeterminación en alumnos con discapacidad intelectual en un contexto de creación artística (visual y plástica) en una escuela de educación especial. Describe como estas personas son capaces de mejorar sus habilidades de autorregulación, de autoconocimiento, de percepción de control y eficacia, de establecer y conseguir objetivos, de resolución de problemas, etc. a partir de un proyecto de intervención educativa (con unos características concretas) basado en la creación artística.
6

De la reinvenció de la discapacitat o de l'articulació de nous tipus de trànsit social: La pedagogia i les seves formes sensibles

Pié Balaguer, Assumpció 07 July 2010 (has links)
La tesis es centra en una preocupació teòrico-pràctica per la posició de la pedagogia davant els cossos no normatius. L'element central de la investigació és la comprensió del procés d'atribució de significats sobre la discapacitat per tal de reconstruir-los i poder assentar les bases d'una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d'un estudi d'orientació teòrica que té la finalitat de construir teoria a partir dels significats particulars de la discapacitat. Entre d'altres es plantegen els següents interrogants: quin tipus d'epistemologia de la discapacitat ha afavorit el desenvolupament d'una pedagogia travessada per conceptes biomèdics? Quines són les bases epistemològiques de la discapacitat que poden afavorir una pedagogia crítica en aquest àmbit? Quins són els elements centrals d'una pedagogia hermenèutica en matèria de discapacitat? La tesi aborda el propòsit de conèixer les bases epistemològiques de la discapacitat que permeten la construcció d'un discurs pedagògic dissident. Per aquest motiu s'estudien els discursos socials en matèria de discapacitat, s'analitza la construcció de la discapacitat, s'elabora un anàlisi crític de l'educació especial, s'articula la teoria queer amb la pedagogia i es cerquen connexions entre la nova hermenèutica de la discapacitat i la pràctica professional de l'educació social.La sortida al camp d'investigació parteix de dues persuasions bàsiques: el paradigma constructivista i la persuasió epistemològica desconstructiva. Per altra banda, l'elecció estratègica del focus d'interès cap a on s'orienta la investigació és la construcció de teoria fonamentada. Es tracta d'una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet una construcció discursiva particular de la realitat. Es parteix del supòsit humanista que a diferència del positivista centra el focus d'estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d'interpretar, comprendre, descriure i/o observar. (Plummer citat per Ruiz 2003:13). Al llarg de la tesi s'ha desplegat una arqueologia de la discapacitat que ens ubica en el terreny de la reconstrucció d'una pedagogia de la diferència. S'apel·la a la recuperació d'alguns conceptes moderns posats en joc dins una proposta postmoderna, en el seu sentit postestructuralista. En síntesi, l'exercici d'aquesta tesi no s'inscriu en allò nihilista del postmodernisme sinó que s'inscriu com a acte de reescriptura d'una determinada mirada i tractament sobre la diferència, la singularitat o la discapacitat. La crisi de sentit ens ha permès efectuar un procés de transvaloració que aquí ha pres la forma de proposta pedagògica. El gir hermenèutic permet situar clarament que interpretar és comprendre, la qual cosa inclou una recerca de sentit. Aquesta recerca de sentit no es limita a un pla teòric sinó que es centra en la interpretació de teoria i pràctica per tal de crear un nou tipus de configuració pedagògica que supera els dualismes. La recerca de sentit, per tant, també inclou allò més particular en l'exercici de la professió i en la interrogació constant sobre el propi sentit de la professió i dels actes quotidians d'aquesta professió. Una interrogació sobre la professió que sumada a la recuperació d'allò més humà i espiritual ha desdibuixat la claredat en que es definia la mateixa professió de l'educació social i l'educació especial. Des d'aquí, professionalitat i humanitat es confonen i es solapen en l'exercici de recerca de sentit. En síntesi, aquesta tesi és un exercici de recerca de sentit, d'interrogació i interpretació sobre la mateixa educació i, específicament, sobre l'educació especial.La construcció científica de la discapacitat, la genealogia de la discapacitat, l'antropologia de la discapacitat, les institucions de l'alteritat, l'articulació de discursos i experiències sobre la discapacitat i l'emmarcament d'una pedagogia sensible amb la consegüent revisió de funcions professionals, conformen els apartats de la recerca, de la narració hermenèutica de la discapacitat i per tant de la construcció d'un nou tipus de significat sobre aquella que ens ubica en un altre punt d'inici per repensar la pedagogia, una pedagogia en clau hermenèutica. / summary:The thesis focuses on a theoretical-practical concern over the position of pedagogy in relation to bodies not normative. The central theme of this research is the understanding of the attribution processes of the meanings on disability and the purpose of reconstructing it, as well as strengthening the foundations of a hermeneutic pedagogy of disability. It is a study of theoretical orientation which has as objective to build the theory from particular meanings of disability. The thesis sets on the purpose of knowing the epistemological bases of disability that enable the building of a dissident pedagogical discourse. For this reason the social discourses over disability matter are thoroughly studied, disability construction is analysed, a critical analysis over especial education is elaborated, the queer theory is articulated with pedagogy and connections are sought between the new disability hermeneutics and social work professional practice. Throughout the thesis a disability archeology has been deployed which places us in the field of a difference pedagogy reconstruction. There is an appeal for the recovery of some modern concepts placed within a postmodern proposal, in its poststructuralist sense.Scientist construction of disability, the genealogy of disability, the anthropology of disability, institutions of otherness, the articulation of discourses and expertise on disability and the framely of a sensitive pedagogy with the subsequent review professional functions, make the sections on research, hermeneutic narrative of disability and therefore the construction of a new kind of meaning about a different starting point for rethinking pedagogy, a pedagogy hermeneutic key.
7

La actividad física con caballos como medio terapéutico para mejorar la capacidad funcional y la calidad de vida de las personas de la Tercera Edad y de las afectadas por el síndrome de Fibromialgia: El Método Centauro como programa formativo de intervención

Blázquez Miret, José 18 June 2015 (has links)
El envejecimiento supone una disminución de la capacidad funcional de las personas y por consiguiente un deterioro en su calidad de vida. Del mismo modo ocurre a las personas afectadas por Fibromialgia, que por su sintomatología presentan una realidad análoga a las personas mayores en cuanto a funcionalidad se refiere. La práctica de ejercicio físico de forma continuada es una herramienta eficaz para paliar los efectos de la vejez y de la fibromialgia. En este estudio se plantea la realización de un programa de actividad física utilizando el caballo como medio de implementación, el Método Centauro, para así obtener mejoras en la capacidad funcional, las cuales repercutirán a su vez en una mejora de la calidad de vida del paciente. Los objetivos de este trabajo son: Analizar los cambios en relación a la condición física funcional y psicológica, y en la mejora de la calidad de vida de las personas de la tercera edad y de las afectadas por el síndrome de fibromialgia en base a la aplicación del Método Centauro. Validar el programa de formación–intervención Método Centauro en grupos de población con afectaciones diferentes. Métodos: La capacidad funcional se midió mediante una batería de test físicos (6MWT, Sit and Reach modificado, Timed Get Up and Go, Up and Down Stairs, Handgrip, Purdue Pegboard), y psicológicos (GDS, POMS, CUBRECAVI, BDI, FHAQ, STAI). Los participantes, tanto en personas mayores como en Fibromialgia, fueron repartidos aleatoriamente en dos grupos, uno experimental que realizó el programa de intervención de 32 sesiones Método Centauro, y otro control que no realizó ningún tipo de actividad extra programada. Se realizaron mediciones pretest y postest. Resultados: En el grupo de personas mayores, a excepción de la dinamometría con la mano izquierda, en todos los test de valoración se obtuvieron mejoras, destacando las obtenidas en el ámbito de la condición psicológica. Para el grupo de intervención de fibromialgia, en todos los ámbitos, sin excepción, se obtuvieron beneficios, destacando también los obtenidos en la condición psicológica. Conclusiones: Se puede concluir, a la luz de los resultados obtenidos, que se han conseguido los objetivos planteados en el estudio. Las mejoras alcanzadas para los dos grupos en todos los ámbitos de valoración demuestran la eficacia del método Centauro, el cual se desarrolla bajo las premisas de mejora de la condición física, perceptivo-motriz y psicológica. A su vez ha quedado validado como programa de formación intervención tanto en las personas mayores como en el grupo de fibromialgia, pues conduce a una mejora generalizada desde una situación de Preintervención a una situación de Postintervención. Esta mejora indudablemente va vinculada al programa de formación intervención método Centauro, ya que en el grupo control, donde no se aplica la intervención, no existe mejoría general de los resultados en el tiempo. Cabe señalar que la validación se da por los mismos resultados positivos obtenidos y referenciados en los correspondientes apartados. Se habla, por tanto, de una validación experimental, por comprobación de la práctica. Asimismo, y a la vista de los resultados, el método Centauro se muestra como una propuesta útil también desde una dimensión didáctico pedagógica, en tanto que se plantean objetivos, se interviene con actividades específicas, y se evalúa todo el proceso y los resultados a través de diferentes pruebas. / Aging implies a decrease in functional capacity of people, resulting in a decline in their quality of life. Fibromyalgia syndrome affected also share the same symptoms as older people, mainly when we are talking about functionality. Daily physical exercise is a good practice to relieve the aging and fibromyalgia effects. In this study, a physical activity program has been designed using the horse as patients’ support, the Centauro Method, which will let us improve their functional capacity and consequently, the quality of life of the patients could be better. The aims of this study are: Analyze changes related to the functional and psychological physical condition, and improving the quality of life of older people and fibromyalgia syndrome affected, using The Centauro Method. Validate The Centauro Method as a training-intervention program in both different affectations groups. Methods: The functional capacity was measured by a battery of physical tests (6MWT, modified Sit and Reach, Timed Get Up and Go, Up and Down Stairs, Handgrip, Purdue Pegboard) and psychological tests (GDS, POMS, CUBRECAVI, BDI, FHAQ, STAI). All the participants, elderly and fibromyalgia patients, were randomized into two groups, the experimental group, where we developed 32 sessions of The Centauro Method; and the control group, where no other extra programmed activities were done. Before and after intervention data were measured. Results: In the elderly people group, all the results reflect they have improved their initial level, except for Left Hand Dynamometry Test. In the fibromyalgia group, all the results, without exception, have been improved as well as elderly group. Their improvements have been reached in the field of psychological condition, have to be hightlighed. Conclusions: In sight of the results, we can conclude that we have achieved the aims of this study. The improvements which have been evaluated, in both groups and in all the areas, show the effectiveness of the Centaur Method that it is carried out to improve the physical, the perceptual-motor and the psychological condition. At the same time, this program has been validated as training- intervention program for both, elderly and fibromyalgia group. From the pre-intervention to post-intervention, the participants have achieved a good improvement, which undoubtedly is related to the training- intervention program because there have not had any general improvements where there has not performed any intervention. It is remarkable that the positive results give strength to program validation. Therefore, it is talking about an experimental validation through a practice checking. In addition, the Centauro Method is shown as a useful pedagogical tool, because it sets up aims, carries out specific activities, as well as the process and the results are evaluated by different tests.
8

Lateralidad y síndrome X frágil: Análisis y valoración

Niort, Jannick 06 June 2012 (has links)
Tesi realitzada a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) / La lateralidad es un elemento del desarrollo motor que influye de forma específica en la vida cotidiana de la persona, durante la etapa educativa, la vida profesional y la vida socio-afectiva. La etapa educativa y de formación, por ser la más temprana, es la más importante para construir la lateralidad y detectar los posibles problemas que se pueden presentar en este proceso de lateralización. La actividad física y el deporte son por sus contenidos el mejor espacio para detectar y corregir las alteraciones de la lateralidad. Un determinado tipo de lateralidad es un potencial estratégico para ciertos deportes como el tenis o la esgrima, entre otros. Conocer cómo está lateralizada una persona favorece entonces la práctica deportiva en cuanto permite preparar programas idóneos de actividad física y de deporte, tanto al nivel de la educación como de la competición. A su vez, permite corregir los posibles problemas que se pueden detectar en caso de una lateralidad mal estructurada. En este estudio, se extrapolan estas consideraciones sobre la determinación de la lateralidad a la persona con discapacidad intelectual y más precisamente a la persona con Síndrome X Frágil (SXF). Teniendo en cuenta la importancia de saber cómo está lateralizada la persona, es necesario saber cómo están lateralizadas las personas con SXF ya que falta esta información. El objetivo es saber cómo evoluciona el proceso de lateralización de las personas SXF desde la etapa primaria de la escolaridad hasta la vida activa. El síndrome X frágil es un síndrome hereditario ligado al cromosoma X. Es la segunda causa de discapacidad intelectual después del síndrome de Down y la primera causa de discapacidad intelectual hereditaria (Ramos Fuentes, 1997, 1999, 2001). La incidencia es de 1/2500 varones (Rodríguez et al., 2006) por 1/6000 mujeres (Brun y Artigas, 2001). Afecta particularmente y de forma distinta a los varones. El presente estudio es un estudio observacional, comparativo, descriptivo y transversal entre personas con SXF y grupos de personas con otros tipos de discapacidad intelectual y con personas sin discapacidad. El trabajo se basa sobre las investigaciones de Cornish, Pigram y Shaw (1997) y de McManus y Cornish (1997). Se creó un test de lateralidad de 18 ítems que engloba la lateralidad, manual, podal, ocular y auditiva. La muestra es de 224 personas de todas las edades: 30 personas con SXF, 34 personas con otros tipos de discapacidad intelectual y 160 personas sin discapacidad. Cada grupo está dividido en cuatro subgrupos que se corresponden a la etapa primaria (6-12 años), la etapa de la ESO (12-16 años), la etapa de bachillerato (16-18 años) y la etapa de la vida adulta (> 18 años). También se pasó un cuestionario para conocer las diferencias de desarrollo que pueden existir entre las personas con SXF y las personas con otros tipos de discapacidad intelectual. En las investigaciones anteriormente citadas, se estudia solamente la lateralidad manual en una muestra mixta de jóvenes inferior a la del presente estudio. Sin embargo la muestra de este estudio es exclusivamente masculina de edades comprendidas desde la infancia hasta la adultez. Además de la lateralidad manual, el estudio de la lateralidad se ha ampliado a la lateralidad podal, ocular y auditiva. Los resultados revelan que las personas con SXF tienden a ser diestras de mano y zurdas de ojo, lo que implica un porcentaje alto de lateralidad cruzada ojo mano. También se ha de resaltar que la lateralidad de las personas con SXF se parece a la lateralidad de las personas sin discapacidad. Es interesante subrayar que la lateralidad de las personas con SXF es diferente de la lateralidad de las personas con otros tipos de discapacidad que suelen ser zurdas o mixtas. A medida que los niños crecen, se va determinando la preferencia lateral, lo que hace que los adultos con SXF son más diestros que los niños. / This study is based from the works of McManus & Cornish (1997) and of Cornish, Pigram & Shaw (1997) about fragile X syndrome (SXF). In the works of Cornish, Pigram & Shaw (1997), the people SXF are preferably left-handed regarding group of people with Down’s syndrome and control group. In the works of McManus & Cornish (1997), the people SXF are right-handed and resemble the control group of people without disability. The study groups are composed by 30 people with SXF (15, 2 years), another group composed by 34 people with different intellectual disabilities (16, 5 years) and a group composed by 160 people without intellectual disability (14, 7 years). Each group is divided between four groups by age. The method is a test adapted for this study. The results confirm the preference of right-handedness (93, 3 %) in people with SXF and provide new data regarding footedness and sensorial laterality of these people. They submit inconsistent footedness and ocular cross laterality. The people with other intellectual disabilities have 73, 5 % right-handedness. The results are in the same way than the works of McManus & Cornish (1997). This study confirms the handedness of people with different intellectual disabilities. In this study, we provide data about adults with SXF. The people with SXF have right-handedness but with ocular cross laterality. The children with SXF have less right-handedness than in the adult phase and have more left-eyedness than children without intellectual disabilities.
9

La Negociación de Significados de Profesoras y Niños Sordos: Una comprensión desde la experiencia de inmersión e implicación

Barbosa Azevedo, Omar 27 May 2014 (has links)
El tema de esta tesis doctoral es la negociación de significados de profesoras, sordas y oyentes, y niños sordos en el aula. Desde el recorrido de mi experiencia de inmersión e implicación, comprendí la negociación de significados en cinco diferentes escenas, de forma sensible a aspectos lingüísticos, culturales y de identidad. Para la comprensión de los diálogos de clase, analicé cinco situaciones filmadas en un programa de estimulación precoz que adoptaba la Lengua Brasileña de Signos (Libras). Participaron dos profesoras sordas, tres profesoras oyentes y trece niños sordos (cuatro niñas, nueve niños). Los niños tenían entre cinco y siete años de edad. Recogí los datos en video de modo etnográfico ejercitando los principios de la etnopesquisa, como fundamento metodológico de investigación cualitativa en Educación. También registré información relevante acerca de las clases filmadas y de la rutina institucional en un diario de campo. Describí el habla de los participantes en turnos que contienen las siguientes anotaciones: 1) los elementos constitutivos de los enunciados (los signos de la Libras, los gestos, los movimientos corporales y las expresiones faciales, entre otros parámetros), y 2) la correspondiente traducción al Castellano. Fundamenté la traducción del habla de los interlocutores en la teoría de la Traducción Cultural de los Estudios Culturales. Interpreté los diálogos seleccionados en extractos que contienen fenómenos típicos de la negociación de significados de adultos y niños sordos. Utilicé los procedimientos de la sociolingüística para la descripción del habla de los interlocutores e interpretación de las conversaciones. A partir de la propia temporalidad de la investigación y sus densos componentes autobiográficos, narré mi recorrido de experiencias de inmersión y de implicación con un estilo que denominé de etnonarrativa implicada. Tomando como referencia los conceptos de experiencia e investigación educativa, reflexioné sobre mis experiencias de investigación y problemáticas pedagógicas del tema abordado. Desde la comprensión de la negociación de significados de los participantes, discutí cuestiones propias de la Educación de Sordos en Brasil, como la formación de profesores, sordos y oyentes, lingüísticamente responsables para actuar en ese contexto. También discutí el problema de la exclusión lingüística y la lucha por la Escuela Bilingüe de la Comunidad Sorda brasileña, destacando la relevancia lingüística, cultural y de identidad, así como la importancia socioeducativa de estas instituciones. / The theme of this Doctoral Dissertation is the negotiation of meanings between hearing and deaf teachers and their respective deaf children in the classroom. From my immersion experiences itinerancy and involvement, I could understand the negotiation of meanings through five different scenes, sensitively to linguistic, cultural and identitary aspects. To understand the dialogs in the classroom, I analyzed five different situations that had been filmed in an Early Stimulation Program that adopted Brazilian Sign Language (Libras). Two deaf teachers, three hearing teachers and thirteen deaf children (four girls and nine boys) participated in this study. The children were aged between five and seven years old. Video data were collected ethnographically, exercising the principles of the ethnoresearch as methodological basis of qualitative research in Education. I also registered relevant information about the recorded lessons and institutional routine in a field diary. I described participants’ speech in terms of turns which contain the following notations: (1) the components of the utterances – the signs of Libras, the gestures, the body movements, the facial expressions, among other parameters) and (2) their respective translation to Spanish. The translation of the speech of the speakers was based on the theory of Cultural Translation of the Cultural Studies. I interpreted the selected dialogs from each scene that contained typical phenomena of meanings negotiation among adults and deaf children. I used the procedures of sociolinguistics to describe the speech of the participants and interpret their conversations. Because of the time spent in this research and its autobiographical dense components, I reported the itinerancy of my experiences in the immersion and implication with a style that I have called implicated etnonarrative. By taking as reference the concepts of experience and educational research, I reflected upon my research experiences on pedagogical issues of the subject. By understanding the negotiation of meanings of the participants, I discussed the issues of Deaf Education in Brazil, such as the formation of teachers – hearing and deaf – who are linguistically responsible to work in this context. Finally, I also discussed the problem of linguistic exclusion and the struggle for a Bilingual School to the Brazilian deaf community, highlighting its linguistic, cultural, and identitary importance, as well as the socioeducational relevance of these institutions.
10

La inclusió dels estudiants amb discapacitat als estudis superiors. Anàlisi i valoració del suport educatiu a l'alumnat amb discapacitat a la Universitat Rovira i Virgili

Vives García, Maria 12 December 2008 (has links)
Aquesta investigació sorgeix des del convenciment que totes les persones han de tenir les mateixes possibilitats i per tant s'han d'evitar les desigualtats, la marginació, la segregació, l'exclusió, ... Tots hem de tenir igualtat de drets i d'oportunitats en relació a l'educació, al treball i a la vida plena en la societat.En els moments actuals, l'accés i la integració de les persones amb discapacitat en els estudis universitaris pot considerar-se com un fenomen en ple procés d'expansió i en alguns casos de consolidació. Això es degut, entre d'altres raons, a una sèrie d'aconteixements que s'han vingut produint en l'àmbit normatiu, organitzacional i operatiu de l'entorn educatiu i social. Entre d'altres podríem destacar els següents:· S'ha experimentat un gran avenç en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat. El reconeixement social de la Igualtat d'oportunitats per a totes les persones junt a la creació de normatives sobre l'educació de les persones amb discapacitat ha contribuït a aquest increment. Els principis de no discriminació, igualtat d'oportunitats, integració i normalització han estat assumits per les Nacions Unides: Programa d'Acció Mundial per les persones amb discapacitat (1983); Normes Uniformes sobre la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb discapacitat (1993), Declaració de Salamanca (1994), també pel Consell Europeu: Carta Social Europea (1996), Carta de Luxemburg (1996), Tractat de la Unió Europea, Amsterdam (1997) i més proper, a l'Estat Espanyol:Llei d'Integració Social del minusvàlit, LISMI (1982), Llei d'Ordenació Orgànica del Sistema Educatiu, LOGSE (1990), Llei Orgànica d'Universitats (2001; 2007) i la Llei d'Igualtat d'oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat (2003), Real Decret d'Ordenació dels ensenyaments Universitaris (2007)· Al suport que se li ha atorgat a l'alumnat amb discapacitat en els nivells educatius anteriors a la Universitat.· A la progressiva superació de les barreres arquitectòniques, tecnològiques i de comunicació que fan possible el ple accés a l'educació de manera autònoma, amb independència de les capacitats físiques i sensorials.· A la incidència del medi social en l'entorn educatiu, reforçat per una major sensibilització social estesa en la actualitat, cap a la inclusió de les persones amb discapacitat en tots els àmbits, incloent-hi el dels estudis universitaris.Aquests i altres aspectes venen plantejant, des de fa un temps, la necessària articulació de mesures, recursos, serveis i accions que vigilin pel compliment del dret de les persones amb discapacitat a la igualtat d'oportunitats en els estudis universitaris, ja que la majoria d'universitats del nostre país no estaven preparades per atendre aquesta diversitat d'alumnat i això ha fet que mica en mica s'anessin creant serveis d'atenció per als estudiants amb discapacitat. Actualment són ja moltes les Universitats que compten amb serveis i/o programes específics destinats a aquest col·lectiu.El propòsit d'aquest treball és, posar de manifest quines són les necessitats, expectatives, interessos, dificultats, demandes que expressen els estudiants amb algun tipus de discapacitat matriculats a la Universitat Rovira i Virgili, tant dins l'aula com en qualsevol altre moment de la seva vida universitària per tal de plantejar propostes que millorin no només els aspectes d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat amb necessitats sinó també la qualitat de vida en la seva estada a les facultats universitàries.L'anàlisi i valoració de les necessitats expressades pels mateixos alumnes, una revisió exhaustiva de la legislació, i l'anàlisi del funcionament i actuacions que es porten a terme en els serveis de suport d'altres universitats, ens permetran establir les bases per a la creació d'un Servei de Suport per a la inclusió d'aquests estudiants a la Universitat Rovira i Virgili. / This research project is based on the belief that all people should have the same possibilities, and therefore, inequality, discrimination, segregation and exclusion must be avoided. We should all have equal rights and opportunities in education, at work and in all aspects of our lives in society.Disabled people's access to and integration in universities can currently be considered to be an expanding phenomenon, and in some cases is now becoming consolidated. This is due, among other reasons, to a series of changes and initiatives in the regulation, organisation and operative areas of the education and social environment. Among others, we can highlight the following:· There is now greater recognition of the rights of disabled people. Social recognition of rights to equal opportunities for all people, together with regulations created for the education of disabled people have contributed to this progress. The principles of non-discrimination, equality of opportunities, integration and regulation have been taken up by the United Nations with the following initiatives: The World Action Program for People with Disabilities (1983); Standard Rules on the Equalisation of Opportunities for People with Disabilities (1993), Declaration of Salamanca (1994); and also by the European council: European Social Model (1996), Luxembourg Model (1996), European Union Treaty, Amsterdam (1997); and closer to home, by Spain: Law of Social Integration of People with Disabilities, LISMI (1982), Law for Organic Planning of the Education System, LOGSE (1990), Organic Law of Universities (2001;2007) Law of Equal Opportunities and Non-discrimination of People with Disabilities (2003), and the Royal Decree of University Education Planning (2007)· The support given to students with disabilities at the education levels before University.· The architectural, technological and communication barriers are progressively being overcome, making it possible to enter education autonomously, independently from the student's physical and sensorial capacities.· The influence of the social environment on the educational environment, reinforced by a greater social sensitivity to including disabled people in all environments, including university studies.These and other aspects make it necessary to study the measures, resources, services and actions that preserve the rights of people with disabilities to equal opportunities in university education. Most Spanish universities are not in conditions to provide this equality of opportunities for the full range of students. Therefore, slowly, over time, services have been created to attend to the needs of students with disabilities. Currently, there are many universities that have specific services and programs for students with special needs.The aim of this work is to demonstrate which are the needs, expectations, interests, difficulties and demands expressed by students with some type of disability at the University Rovira i Virgili, both inside the classroom and in any other part of their university life. Our objective is to propose ways in which to improve not only the teaching and learning aspects for students with special needs but also their life quality while at university.The analysis and assessment of the needs expressed by the students, an exhaustive revision of the legislation and an analysis of work carried out by the support services in other universities have allowed us to build a base from which to create a support service for students with some type of disability at the University Rovira i Virgili.

Page generated in 0.416 seconds