• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 30
  • 26
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 67
  • 29
  • 28
  • 25
  • 15
  • 14
  • 11
  • 10
  • 10
  • 9
  • 8
  • 8
  • 7
  • 7
  • 6
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Implicacions de la sordesa en l'autoconcepte a l'etapa de l'adolescència

Cambra i Vergés, Cristina 06 September 1994 (has links)
No description available.
12

Avaliação de um programa de alfabetização de adultos: seu contexto, seus professores e seus alunos

Mattos Oliveira, Maria Oliva de 19 December 2003 (has links)
No description available.
13

Immigració i identitats a l'escola primària. Experiències i dinàmiques de vinculació i desvinculació escolar al Maresme

Ballestín González, Beatriz 24 January 2008 (has links)
La presència creixent dels infants fills i filles de famílies immigrades estrangeres a les aules de primària sovint ha estat enfocada des de la recerca educativa local a partir de la "diversitat cultural" aportada, fent d'aquesta variable l'eix principal a l'hora de formular la necessitat de nous plantejaments pedagògics que enfrontin les desigualtats i les diferències en el sistema escolar.Però com viuen els propis nens i nenes en primera persona el seu pas per l'escolarització obligatòria en destí? Quina influència exerceixen les experiències escolars sobre les seves construccions identitàries? En definitiva, com construeixen les seves identitats en diferents contexts escolars?Partint d'aquests interrogants inicials, l'aportació principal d'aquesta tesi ha consistit en analitzar comparativament com les pràctiques i els processos escolars a dos centres d'Educació Infantil i Primària de trajectòria institucional i ethos cultural ben diferents afecten les dinàmiques identitàries dels infants d'origen immigrant, mitjançant les experiències de vinculació i desvinculació viscudes en diferents espais i moments. La recerca, de disseny etnogràfic i recolzada majoritàriament en l'observació participant, ha volgut encetar una línia de recerca etnogràfica d'aproximació a les vides escolars d'aquests infants a una comarca pionera en immigració: el Maresme, que és reflex de la creixent realitat multicultural que vivim a Catalunya i a l'Estat, per tal de contribuir tanmateix a trencar amb els estereotips culturalistes que, en el cas dels nens i nenes arribats de països de la perifèria econòmica, els neguen de manera subreptícia la capacitat de desenvolupar múltiples competències, habilitats i identificacions.La tesi proveeix evidència etnogràfica per tal de consolidar la idea que, sense negar la influència que els factors estructurals i culturals (classe social, origen étnico-cultural, gènere) previs a l'entrada a l'escola exerceixen en la construcció i reproducció de les identitats, el marc escolar esdevé un camp d'acció clau on és possible el seu moldejament, en la mesura que els centres participen en configurar unes relacions de poder a través de les quals es forgen els significats amb què l'alumnat construeix les seves identificacions. Més concretament, en el cas dels fills i filles de la immigració, les formes amb què el professorat i els centres maneguen el poder i construeixen significats ètnico-culturals rellevants esdevenen significatives per a la conceptualització dels comportaments expressats per l'alumnat.En aquest sentit, el concepte de vinculació escolar ("academic engagement"), que, d'acord amb la literatura, va més enllà de l'èxit acadèmic estricte en termes de resultats, es postula com un factor clau en l'anàlisi, ja que actua eficaçment de pont entre els processos objectius i les vivències subjectives dels infants, a través de dos indicadors bàsics: els estils i pràctiques d'ensenyament / aprenentatge, i les dinàmiques relacionals, influenciades pels imaginaris del professorat sobre l'alumnat de diversos orígens i extraccions socioculturals -els quals al seu torn beuen en bona part dels discursos dominants en la societat majoritària-. Com a exercici de contextualització indispensable en forma de zoom previ a les etnografies escolars, a la tesi s'hi analitzen les dinàmiques comunitàries presents als territoris del Maresme on s'ubiquen ambdues escoles, tot considerant la seva interrelació amb les dinàmiques escolars presentades.Posteriorment, a través de l'estudi de casos, es proposa un model de grans categories per tal de contrastar i situar les experiències i trajectòries individuals dels 56 nens i nenes (d'origen marroquí, llatinoamericà, subsaharià i europeu) que es van seguir en el treball de camp en diferents punts del continuum dels pols vinculació/desvinculació escolar, tot posant les bases per a la construcció de possibles tipus ideals (en sentit weberià) que siguin capaços d'encabir i de reflectir en tota la seva complexitat l'heterogeni repertori de vivències i trajectòries que aquests infants protagonitzen. / The increased presence of children of immigrant families in Catalan primary classrooms has been frequently focused by local researchers in Education from the perspective of the "cultural diversity" they are supposed to add to our educational system, adopting this variable as the main line for the formulation of new pedagogical orientations capable of challenging issues related to inequalities and differences.But how do these children experience compulsory Primary school in their own lives? Which influence do school experiences have on their moulding of identities? In other words, how do children from different ethnic backgrounds achieve and construct their identities in different school contexts? Starting from these initial questions, the foremost contribution of this dissertation is a comparative analysis of the ways in which school practices and processes taking place in two Catalan primary schools -very different in terms of institutional trajectory and cultural ethos- affect the identity dynamics of pupils from immigrant families, by means of the academic engagement and disengagement experiences lived at different times and spaces inside the institutions.Based on an ethnographic design built up mostly on participant observation, the dissertation attempts to provide an starting point of research that approximates the academic lives of these children in a local territory pioneer in the reception of immigration: the comarca of el Maresme, which vividly reflects the spread of multicultural Catalonia and Spain. It also, however, seeks to contribute to the deconstruction of cultural stereotypes that, specially in the case of children coming from poor peripheral countries, implicitly deny their ability of developing multiple competences, skills and identifications. Ethnographic evidence is showed to strengthen the idea that, without denying the critical influence that previous structural and cultural factors (social class, ethnic-cultural background, gender) have on the construction and reproduction of identities, school-based settings become social arenas in which it is possible their moulding, to the extent that schools participate in shaping power relations that structure and guide the meanings of cultural categories attached to pupil's identifications. Moreover, in the case of children of immigration, the ways that teachers and schools use power to construct ethnic-cultural significations related to them are specially relevant for the conceptualization of the behaviours and academic performances they express.In that sense, the notion of "academic engagement", going far beyond academic success in terms of good marks, is postulated as a key analytical factor for it efficiently displays a bridge between the objective processes and the subjective experiences that children undergo at primary school, using two basic indicators: teaching/learning styles and practices, and dynamics of interaction, which are influenced by teacher's representations of pupils descending from diverse socio-cultural backgrounds -representations that are deeply connected to dominant mainstream discourses.As a previous zoom to the school ethnographies, the dissertation takes into account community dynamics developing in el Maresme area where the two selected schools are located, and analyses their interrelation with the school dynamics identified later on.Subsequently, by the display and interpretation of case studies, it is proposed a model of wide categories in order to contrast and situate the individual experiences and trajectories of the 56 children (from Moroccan, Latin-American, sub-Saharan and European families) followed in the ethnographic fieldwork, with the aim of allocating them in the different places of the continuum between total academic and/or social engagement and disengagement. The purpose of this exercise is to build a basement for the possible construction of ideal types able to include and reflect the (primary) school lives of pupils from immigrant families in all its complexity and diversity.
14

La capacitat representativa dels nens petits amb síndrome de Down -Anàlisi de casos a través del joc-

Vendrell Mañós, Roser 25 June 2003 (has links)
El treball té com a objectiu conèixer els processos representatius dels infants amb síndrome de Down. Plantegem estudis de casos al període dels 2-4 anys. Les dades empíriques s'han aconseguit a través de l'observació natural dels infants en situacions de joc lliure, amb un material específic però força habitual en aquestes edats. S'ha realitzat el seguiment a dos infants amb síndrome de Down i a dos infants no Down durant un període de dos anys. La conducta enregistrada i transcrita s'ha codificat amb el sistema de Formats de Camp, instrument que ha permès una millor adequació als objectius del treball, pel fet de ser un sistema obert i flexible possibilitant la interrelació de diferents variables en una mateixa unitat d'anàlisi o configuració. Les anàlisis efectuades han proporcionat, en primer terme, l'obtenció d'uns resultats descriptius que han ofert dades globals d'un i altre grup, així com també dades molt puntuals referides a conductes específiques que poden associar-se a aprenentatges concrets. Posteriorment, l'anàlisi seqüencial, realitzat únicament als infants SD, ens ha ofert diferents patrons comportamentals que indiquen el tempus de l'activitat i també el nivell de complexitat de l'acció. I, finalment l'anàlisi longitudinal ens ha permès tenir una visió més completa del període evolutiu, també entre un i altre grup, manifestant-se les diferències més significatives en la relació entre el joc d'exploració i el joc simbòlic. Les conclusions evidencien uns trets diferencials en els processos cognitius dels infants del grup SD que són, des de la nostra perspectiva, importants per a la pràctica psicopedagògica ja que incideixen directament en la conveniència de dedicar més espai al coneixement del medi, això és a l'activitat exploratòria / El trabajo tiene como objetivo conocer los procesos representativos de los niños con síndrome de Down. Desarrollamos estudios de casos en el período de los 2 a los 4 años. Los datos empíricos se han obtenido de las observaciones naturales realizadas a los niños en situaciones de juego espontáneo, con un material específico pero muy habitual en estas edades. Se ha realizado el seguimiento a dos niños con síndrome de Down y a dos niños no Down, durante un período de dos años. La conducta registrada y transcrita se ha codificado con el sistema de Formatos de Campo, instrumento que ha permitido una mayor adecuación a los objetivos del trabajo, ya que es un sistema abierto, flexible y que posibilita la interrelación de diferentes variables en una misma unidad de análisis o configuración. Los análisis realizados han proporcionado en primer lugar la obtención de unos resultados descriptivos que han ofrecido datos generales del período de todos los niños, así como también datos muy puntuales referidos a conductas específicas que pueden asociarse a aprendizajes muy concretos. Posteriormente el análisis secuencial, realizado únicamente con los niños con síndrome de Down, ha ofrecido diferentes patrones de comportamiento que indican el tempus y la complejidad de la acción. Finalmente el análisis longitudinal nos ha permitido tener una visión más completa del período evolutivo, también entre un grupo de niños y el otro, manifestándose diferencias significativas en la relación entre el juego exploratorio y el juego simbólico. Todos los análisis realizados ofrecen conclusiones que expresan rasgos diferenciales en los procesos cognitivos del niño con síndrome de Down. Éstos son des de nuestra perspectiva importantes para la práctica psicopedagógica dado que inciden directamente en la conveniencia de dedicar más espacio al conocimiento del medio, a la actividad física y exploratoria. / This work aims at getting to know the representation processes of infants with Down Syndrome. The study focuses on the period that goes from the end of Piaget's sensor-motor period to the beginning of schooling (2-4 years). In this period, spontaneous play is the natural developmental space, particular to infants.Methodologically, this work is based on case analysis. Empiric data were obtained through the natural observation of infants in a situation of free play, with specific but, at the same time, usual materials for their age. Two infants with Down Syndrome and two typically developing infants were followed up for two years, with eight observation sessions for each subject. The recorded and transcribed behaviour was first coded with the system of categories, and then using Field Formats, a tool that better suited our working objectives as it is an open and flexible system that allows for the interrelation between different variables in the same unit of analysis or configuration.The analyses have provided us with some descriptive results with overall data from both groups, and concrete data related to specific behaviours that can be associated to very concrete learning. Then, the sequential analysis, conducted only with the infants with DS, has shown different behavioural patterns, expressing a timing for the activity and the level of complexity of the action. Finally, the longitudinal analysis has resulted in a more complete vision of the evolutionary period, comparing both groups, with the most significant differences appearing in the relationship between exploratory play and symbolic play.The conclusions present clear differential features in the cognitive processes of infants with DS, which, from our perspective, are important for psychopedagogical practice, as they have a direct incidence in the convenience of devoting more space and time to the knowledge of the environment, that is, the exploratory activity.
15

Narrativa, Lenguaje y Educación. Aproximación a un estudio de casos de Integración Educativa desde la discapacidad auditiva / Approximation to a case study in educational integration from the point of view of the auditory disability

Salas Figueroa, Patricia Maria del Rosario 28 April 2008 (has links)
Objeto de investigación:. Estudiar el desarrollo de estrategias de supervivencia compensatorias al déficit auditivo en procesos subjetivos de integración educativa de personas sordas.Método: Se realizó un estudio de cinco casos de personas sordas que finalizaron su educación superior. El punto de partida fue otro estudio de casos realizado por la misma investigadora pero desde la observación no participante. Aquellos resultados llevaron a un replanteo del objeto desde una mirada diferente: la de los propios sujetos de la integración.El análisis se efectuó desde tres focos de atención: estudios sobre el lenguaje y su relación con la discapacidad auditiva, reflexiones sobre la temática de la integración educativa de dichos sujetos y aportes de áreas vinculadas con la investigación biográfico-narrativa en la educación. La investigación se efectuó en dos etapas consecutivas. En la primera se analizaron cinco escritos autobiográficos como un estudio contrastivo de casos. Desde un enfoque cualitativo se determinaron dos planos de análisis: el del autor y el del narrador. El primero refiere al ser real que escribió los escritos. El segundo es una construcción que emerge del propio discurso y representa las percepciones que tuvieron los sujetos investigados de sus procesos de integración.La segunda etapa se enmarca en la metodología propiamente biográfico-narrativa y estudia en profundidad uno de los casos de la etapa anterior. Se utilizaron otros instrumentos además de la autobiografía: entrevistas por MSN con la escritora del texto autobiográfico, otras in situ con maestros y profesores de las instituciones evocadas y otras con sus familiares. Los datos fueron procesados en un primer nivel de análisis mediante un biograma; que luego fue interpretado en un segundo nivel mediante un informe narrativo.Resultados: La investigación reveló que las personas sordas, independientemente del grado de pérdida auditiva y del aprovechamiento de sus prótesis, cuando desarrollan estrategias compensatorias al déficit pueden superar los obstáculos que les presenta el sistema educativo y salir fortalecidos de sus experiencias; convirtiéndolas en la base de su crecimiento futuro. Estas experiencias se construyen desde el esfuerzo y desde la perseverancia por parte de ellos y desde la comprensión y conocimiento de la problemática por parte de las instituciones. Se mostró la integración desde la perspectiva de los mismos sujetos quienes, aunque poseedores de una competencia lingüística desarrollada, encontraron en la lectura una forma de compensar la deficiencia cultural que ocasiona la sordera. Conclusiones: Los resultados obtenidos contribuyen a la construcción de una nueva identidad para este colectivo de personas. Una identidad que no se defina desde el déficit ni desde la negación del mismo, sino desde el deseo de ser parte de la cultura mayoritaria oyente sin que ello implique dejar de pertenecer a una cultura minoritaria. La inclusión en la cultura de las personas que hablan español -en nuestro caso- sólo es posible si se está dentro del idioma; pues es la única manera de compartir los significados sociales que se construyen en el seno de una comunidad lingüística. La escritura y la lectura son estrategias eficaces para que los sordos sean partícipes de las formas de vida vinculadas con el lenguaje que usan sus semejantes. / Research aim: to study the development of compensating strategies to the auditory deficit in subjective processes of educational integration in deaf persons.Method: a case study of five deaf persons who finished higher education was carried out. The starting point was another case study done by said researcher but based on non-participatory observation. The corresponding results took the researcher to the restatement of the research aim into a different perspective: the individuals' integration point of view.The analysis was performed from three focus of attention: studies on language and its relation to the auditory disability, considerations on the topic of educational integration in said individuals and contributions taken from areas of knowledge closely connected to the biographic-narrative investigation in education.The research was performed in two consecutive stages. During the first one, five autobiographic writings were analyzed based on a contrastive case study. Following a qualitative focus, two levels of analysis were determined: the author's and the narrator's. The first one refers to the real being who wrote the writings. The second one is a construction arising from the discourse itself and represents the perceptions the researched individuals had on their own integration processes. The second stage corresponds exactly to the biographic-narrative methodology and studies deeply one of the previous stage cases. Besides the autobiography, others instruments were used, such as interviews with the autobiographic text author through MSN, other interviews were carried out in situ with primary and secondary teachers at the referenced institutions and others were done with the deaf persons' relatives. Data were processed at a first level of analysis by means of a biogram that was then interpreted at a second level of analysis by means of a narrative report.Results: the research showed that deaf persons, independently of their auditory loss degree and of their prosthesis development, could overcome -when compensating strategies to the deficit were developed- the obstacles coming from the educational system and became strengthened from their own experiences, thus turning them into the basis for future development. These experiences are built on the base of their own efforts and perseverance, as well as on the institutions' understanding and knowledge of the problem. Integration was shown from the individuals' own perspective who -however having a developed linguistic competence- found out reading as a way of compensating the cultural deficiency caused by deafness. Conclusions: the results obtained help the construction of a new identity in this group of persons. Such identity defined neither from the deficit nor from its rejection, but from the desire to be part of the hearing majority culture; however, this does not mean they have to abandon the minority culture they belong to. Inclusion in Spanish speaking people's culture -as in this case- is only possible if usage has been acquired because this is the only way to share social meanings built up inside a linguistic community. Writing and reading are effective strategies for deaf people to participate in their fellow men different language related living forms
16

Incorporación de símbolos tridimensionales en planos táctiles para la mejora de su usabilidad

Gual Ortí, Jaume 05 July 2013 (has links)
Objetivo: El estudio que aquí se expone tiene como objetivo principal la mejora de la usabilidad de los planos táctiles orientados a personas con discapacidad visual. Metodología: A partir de una metodología experimental principalmente cuantitativa como la medición de los tiempos de ejecución y errores cometidos en tareas propias del empleo de planos táctiles y, también, el uso de instrumentos como encuestas y mapas cognitivos, se han realizado una serie de cinco experimentos con usuarios de los que se ha extraído una amplio numero de datos indicadores de la eficacia y eficiencia en el uso de este tipo de dispositivos, así como de su valoración subjetiva. Resultados: Los resultados obtenidos en estos experimentos indican una valoración positiva de los planos táctiles como instrumentos para la mejora del aprendizaje espacial por parte de usuarios con discapacidad visual, así como una mejoría en términos de usabilidad producida por el efecto de introducir determinada simbología tridimensional en planos táctiles. / Objective: The study presented here has as main objective the improvement of the usability of tactile maps oriented to people with visual disabilities. Methodology: On basis of a quantitative experimental methodology seven experiments with users have been conducted, mesuring time on task and errors; survey have been conducted as well. A large number of data indicative of the effectiveness and efficiency of tactile maps and their subjetive rating have been obtained. In addition, cognitive maps have been used as qualitative methodology. Results: The results of these experiments indicate a positive assessment of tactile maps as devices for improving spatial learning by visually impaired users, as well as an improvement of tactile maps, in terms of usability, by the effect of introducing three-dimensional symbology.
17

Los desafíos de la educación inclusiva en la República Dominicana

Guzmán Lazala, Teresa del Carmen 16 December 2015 (has links)
La Inclusión Educativa es un movimiento que propone una educación de calidad en la que los alumnos independientemente de sus características particulares, alcancen el máximo nivel de desarrollo en el aprendizaje y la participación escolar. El contexto del estudio fueron 13 centros educativos públicos y privados de la ciudad de Santo Domingo, el objetivo general es conocer los desafíos a los que se enfrenta la educación inclusiva desde la perspectiva de los actores principales. De éste se derivan los siguientes objetivos específicos: identificar los elementos facilitadores y obstaculizadores en la creación de una cultura inclusiva, conocer los puntos fuertes y débiles de las políticas inclusivas, detectar las fortalezas y las barreras en el desarrollo de prácticas inclusivas, analizar la posible existencia de diferencias entre las dimensiones referidas a la educación inclusiva, determinar si existe diferencia entre los alumnos, las familias y los docentes en la valoración del desarrollo de la educación inclusiva y establecer si existe diferencia en la valoración de los grupos de interés respecto al desarrollo de la educación inclusiva en función del tipo de centro. El estudio es de tipo cuantitativo no experimental, de corte descriptivo transeccional. La muestra, de 881 participantes, conformada por alumnos, familias y docentes. La recogida de datos se realizó mediante cuestionarios del Index for inclusion y el análisis de los mismos a través del software estadístico SPSS. Los principales hallazgos de la investigación sugieren la presencia de valores inclusivos, tales como: el reconocimiento de la diversidad, el respeto de las personas y el sentido de acogida. Los elementos obstaculizadores en la creación de una cultura inclusiva fueron referidos únicamente por el alumnado. Los mismos señalan que el alumnado no cree que esté asistiendo a una buena escuela, no se dan relaciones recíprocas entre los estudiantes con sus docentes y, la percepción de que los niños y las niñas se traten con respeto en la escuela no logró un nivel de aceptación adecuada. Dentro de las debilidades detectadas en la vivencia de una política inclusiva resalta la presencia del bullying. En cuanto a la posible existencia de diferencias significativas entre las dimensiones referidas a la educación inclusiva, se confirma la existencia de diferencias significativas entre las dimensiones de estudio, mostrando un mayor avance en las dimensiones de elaboración de políticas y en la creación de una cultura inclusiva. El desarrollo de prácticas inclusivas es la que aparece menos fortalecida. En relación a si existe diferencia entre los alumnos, las familias y los docentes en la valoración del desarrollo de una educación inclusiva se verifican diferencias estadísticamente significativas. En cuanto a si existe diferencia significativa en la valoración de los grupos de interés con respecto al desarrollo de la educación inclusiva en función del tipo de centro, se demuestra que no existe diferencia significativa en la valoración de los alumnos en relación al desarrollo de la educación inclusiva en función del tipo de centro. A su vez, se confirma la existencia de diferencias estadísticamente significativas entre los docentes. De igual forma, se constata la existencia de diferencias estadísticamente significativas entre las familias en dos de las dimensiones de estudio (crear culturas y desarrollar prácticas), en la dimensión elaboración de políticas inclusivas se confirma que no existen diferencias significativas entre las familias. En síntesis, entendemos que aún identificando fortalezas, son múltiples los desafíos por superar para el desarrollo de la educación inclusiva en la República Dominicana. / The inclusive education is a movement that proposes a quality education in which students independently of their particulars characteristics reach the maximum level of development in learning and scholar participation. The context of the study were thirteen public and private schools in the city of Santo Domingo, the general objective is to meet the challenges facing inclusive education from the perspective of the main actors. From this, the following specific objectives are derived: identify facilitators and obstructionist elements in creating an inclusive culture, know the strengths and weaknesses of inclusive policies, identify strengths and barriers in the development of inclusive practices, analyze the possible existence of differences between the dimensions concerning inclusive education, determine if there are differences between students, families and teachers in assessing the development of inclusive education and to establish whether there is a difference in the assessment of the group of interest regarding the inclusive education development depending on the type of center. The study is quantitative non experimental, with a transectional descriptive cut. It has a sample of 881 participants, comprising students, families and teachers. Data collection was conducted through questionnaires for inclusion in the index for inclusion and their analysis through the SPSS statistical software. The main research findings suggest the presence of inclusive values, such as the recognition of diversity, respect for people and the sense of welcome. The obstructionist elements in creating an inclusive culture were referred only by the student body. They point out that student body does not believe they are attending to a good school, no reciprocal relationships between students with their teachers take place and the perception that children are addressed with respect at school didn’t achieve a level of adequate acceptance. Among the weaknesses identified in the experience of an inclusive policy the presence of bullying highlights. Regarding the possible existence of significant differences between the dimensions concerning inclusive education, it is confirmed that there are significant differences between the dimensions of study, showing further progress in the dimensions of policy making and creating an inclusive culture. The development of inclusive practices is what appears least strengthened. As to whether there is a difference between students, families and teachers in assessing the development of inclusive education statistically significant differences were verified. As to whether there are significant differences in the assessment of the groups of interest regarding the development of inclusive education based on the type of center, it is shown that there is no significant difference in the assessment of students in relation to the development of education inclusive depending on the type of center. In turn, it confirms the existence of statistically significant differences among teachers. Similarly, we note the existence of statistically significant differences among families in two of the dimensions of the study (create cultures and develop practices), in the development of inclusive policies dimension is confirmed that there are no significant differences between families. In short, we understand that even identifying strengths, there are multiples challenges to overcome in order to achieve the development of inclusive education in the Dominican Republic.
18

Les aules d'acollida d'educació primària a Catalunya: descripció i avaluació dels resultats

Siqués, Carina 20 June 2008 (has links)
Les aules d'acollida tenen com a objectiu principal donar suport lingüístic a l'alumnat estranger perquè aquest desenvolupi coneixement de la llengua de l'escola.La tesi presenta els resultats de l'avaluació de les aules d'acollida de primària de tot Catalunya durant el curs 2006-2007. En l'avaluació es van emprar tres instruments: una prova de coneixement de català nivell A2, un qüestionari d'adaptació escolar i un qüestionari individual que recollia variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida, la llengua inicial o l'escolarització prèvia de l'alumnat. Totes les dades van ser introduïdes en el programa SPSS versió 15 i es van aplicar diferents tècniques estadístiques.Els resultats mostren que la variable que descriu millor les diferències de coneixement de català de l'alumnat estranger de les aules d'acollida és la seva adaptació escolar. Aquesta variable es mostra tan potent en la descripció dels resultats que mitiga els efectes reals d'altres variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida o la llengua inicial de l'alumnat. / Linguistic support classes aim to give linguistic support to foreign students to develop their knowledge of the school language.The thesis presents the results of the evaluation carried out of primary school linguistic support classes in Catalonia during academic year 2006-2007. Three different instruments were used in the evaluation: a Catalan test level A2, a questionnaire of school adaptation and an individual questionnaire which gathered variables such as the students' length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support, their initial language or their previous schooling. All the data were introduced in the SPSS programme version 15 and different statistical techniques were applied.The results show that the variable which best describes the differences of knowledge of Catalan of foreign students attending linguistic support classes is their school adaptation. This variable appears to be so powerful that mitigates the real effects of other variables such as the length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support or the students' initial language.
19

Migration and effects of copper in p-type bismuth telluride

January 1960 (has links)
Oscar P. Manley. / "September 1, 1960." Based partly on a thesis submitted to the M.I.T. Dept. of Electrical Engineering, June, 1960. / Bibliography: p. 35. / Army Signal Corps Contract DA36-039-sc-78108. Dept. of the Army Task 3-99-20-001 and Project 3-99-00-000.
20

Desenvolvimento e aperfucoamento de habilidades adaptativas como facultadores de inclusâo social de alunos con deficiência mental: una proposta de formacâo continuada para profesores

Monroy, Angela 17 November 2003 (has links)
No description available.

Page generated in 0.0258 seconds