No description available.

La presència creixent dels infants fills i filles de famílies immigrades estrangeres a les aules de primària sovint ha estat enfocada des de la recerca educativa local a partir de la "diversitat cultural" aportada, fent d'aquesta variable l'eix principal a l'hora de formular la necessitat de nous plantejaments pedagògics que enfrontin les desigualtats i les diferències en el sistema escolar.Però com viuen els propis nens i nenes en primera persona el seu pas per l'escolarització obligatòria en destí? Quina influència exerceixen les experiències escolars sobre les seves construccions identitàries? En definitiva, com construeixen les seves identitats en diferents contexts escolars?Partint d'aquests interrogants inicials, l'aportació principal d'aquesta tesi ha consistit en analitzar comparativament com les pràctiques i els processos escolars a dos centres d'Educació Infantil i Primària de trajectòria institucional i ethos cultural ben diferents afecten les dinàmiques identitàries dels infants d'origen immigrant, mitjançant les experiències de vinculació i desvinculació viscudes en diferents espais i moments. La recerca, de disseny etnogràfic i recolzada majoritàriament en l'observació participant, ha volgut encetar una línia de recerca etnogràfica d'aproximació a les vides escolars d'aquests infants a una comarca pionera en immigració: el Maresme, que és reflex de la creixent realitat multicultural que vivim a Catalunya i a l'Estat, per tal de contribuir tanmateix a trencar amb els estereotips culturalistes que, en el cas dels nens i nenes arribats de països de la perifèria econòmica, els neguen de manera subreptícia la capacitat de desenvolupar múltiples competències, habilitats i identificacions.La tesi proveeix evidència etnogràfica per tal de consolidar la idea que, sense negar la influència que els factors estructurals i culturals (classe social, origen étnico-cultural, gènere) previs a l'entrada a l'escola exerceixen en la construcció i reproducció de les identitats, el marc escolar esdevé un camp d'acció clau on és possible el seu moldejament, en la mesura que els centres participen en configurar unes relacions de poder a través de les quals es forgen els significats amb què l'alumnat construeix les seves identificacions. Més concretament, en el cas dels fills i filles de la immigració, les formes amb què el professorat i els centres maneguen el poder i construeixen significats ètnico-culturals rellevants esdevenen significatives per a la conceptualització dels comportaments expressats per l'alumnat.En aquest sentit, el concepte de vinculació escolar ("academic engagement"), que, d'acord amb la literatura, va més enllà de l'èxit acadèmic estricte en termes de resultats, es postula com un factor clau en l'anàlisi, ja que actua eficaçment de pont entre els processos objectius i les vivències subjectives dels infants, a través de dos indicadors bàsics: els estils i pràctiques d'ensenyament / aprenentatge, i les dinàmiques relacionals, influenciades pels imaginaris del professorat sobre l'alumnat de diversos orígens i extraccions socioculturals -els quals al seu torn beuen en bona part dels discursos dominants en la societat majoritària-. Com a exercici de contextualització indispensable en forma de zoom previ a les etnografies escolars, a la tesi s'hi analitzen les dinàmiques comunitàries presents als territoris del Maresme on s'ubiquen ambdues escoles, tot considerant la seva interrelació amb les dinàmiques escolars presentades.Posteriorment, a través de l'estudi de casos, es proposa un model de grans categories per tal de contrastar i situar les experiències i trajectòries individuals dels 56 nens i nenes (d'origen marroquí, llatinoamericà, subsaharià i europeu) que es van seguir en el treball de camp en diferents punts del continuum dels pols vinculació/desvinculació escolar, tot posant les bases per a la construcció de possibles tipus ideals (en sentit weberià) que siguin capaços d'encabir i de reflectir en tota la seva complexitat l'heterogeni repertori de vivències i trajectòries que aquests infants protagonitzen. / The increased presence of children of immigrant families in Catalan primary classrooms has been frequently focused by local researchers in Education from the perspective of the "cultural diversity" they are supposed to add to our educational system, adopting this variable as the main line for the formulation of new pedagogical orientations capable of challenging issues related to inequalities and differences.But how do these children experience compulsory Primary school in their own lives? Which influence do school experiences have on their moulding of identities? In other words, how do children from different ethnic backgrounds achieve and construct their identities in different school contexts? Starting from these initial questions, the foremost contribution of this dissertation is a comparative analysis of the ways in which school practices and processes taking place in two Catalan primary schools -very different in terms of institutional trajectory and cultural ethos- affect the identity dynamics of pupils from immigrant families, by means of the academic engagement and disengagement experiences lived at different times and spaces inside the institutions.Based on an ethnographic design built up mostly on participant observation, the dissertation attempts to provide an starting point of research that approximates the academic lives of these children in a local territory pioneer in the reception of immigration: the comarca of el Maresme, which vividly reflects the spread of multicultural Catalonia and Spain. It also, however, seeks to contribute to the deconstruction of cultural stereotypes that, specially in the case of children coming from poor peripheral countries, implicitly deny their ability of developing multiple competences, skills and identifications. Ethnographic evidence is showed to strengthen the idea that, without denying the critical influence that previous structural and cultural factors (social class, ethnic-cultural background, gender) have on the construction and reproduction of identities, school-based settings become social arenas in which it is possible their moulding, to the extent that schools participate in shaping power relations that structure and guide the meanings of cultural categories attached to pupil's identifications. Moreover, in the case of children of immigration, the ways that teachers and schools use power to construct ethnic-cultural significations related to them are specially relevant for the conceptualization of the behaviours and academic performances they express.In that sense, the notion of "academic engagement", going far beyond academic success in terms of good marks, is postulated as a key analytical factor for it efficiently displays a bridge between the objective processes and the subjective experiences that children undergo at primary school, using two basic indicators: teaching/learning styles and practices, and dynamics of interaction, which are influenced by teacher's representations of pupils descending from diverse socio-cultural backgrounds -representations that are deeply connected to dominant mainstream discourses.As a previous zoom to the school ethnographies, the dissertation takes into account community dynamics developing in el Maresme area where the two selected schools are located, and analyses their interrelation with the school dynamics identified later on.Subsequently, by the display and interpretation of case studies, it is proposed a model of wide categories in order to contrast and situate the individual experiences and trajectories of the 56 children (from Moroccan, Latin-American, sub-Saharan and European families) followed in the ethnographic fieldwork, with the aim of allocating them in the different places of the continuum between total academic and/or social engagement and disengagement. The purpose of this exercise is to build a basement for the possible construction of ideal types able to include and reflect the (primary) school lives of pupils from immigrant families in all its complexity and diversity.

El objetivo general que se persigue con el presente trabajo es conocer de forma concreta y precisa los problemas existentes en los centros educativos de barrios marginados en Brasil, (en particular en los primeros cursos de la educación primaria) y proponer, en base a los resultados, estrategias para facilitar la planificación del trabajo didáctico del profesorado y su desarrollo en las aulas.Para ello se ha realizado una investigación de campo consistente en un estudio de caso en dos escuelas de barrios marginados de Tubarão (Estado de Santa Catarina) en Brasil y un análisis de los elementos teóricos utilizados. El estudio es esencialmente cualitativo y las técnicas usadas para la obtención de los datos han sido la observación, el relato y la entrevista-conversación realizada de forma abierta.El trabajo resultante se estructura en los siguientes apartados:a) Una primera parte en la que se hace una descripción del problema, se define la finalidad del trabajo, sus objetivos y se presenta la planificación del estudio a través de un diagrama (capítulo 1).b) Una segunda parte en la que se realiza el estudio teórico y la descripción histórica o diacrónica de la educación en Brasil. Se presenta, además, el contexto o realidad actual, y se definen los conceptos y enfoques de la enseñanza-aprendizaje en las escuelas brasileñas. Dentro de esta segunda parte, en los capítulos 2, 3 y 4, se analizan los Parámetros Curriculares Nacionales, conocidos como PCNs., presentándolos como producto de la historia, de la realidad social, económica y geográfica del País y de las directrices y normativas. El capítulo 5 contiene un estudio del contexto del Estado de Santa Catarina en el que se señalan las condiciones específicas de la ciudad de Tubarão y de las escuelas de barrios marginados de esta población. Esta parte de la tesis finaliza con un estudio sobre las "escuelas carentes" o escuelas de barrios marginados (capítulo 6).c) Una tercera parte, que corresponde a la investigación de campo. En ella se presentan, en primer lugar, la tipología de la investigación cualitativa, así como las escuelas en las que se efectuó el estudio de caso. Seguidamente se indican las diferentes técnicas utilizadas para la obtención de los datos (diario de observación del aula, relatos del profesorado, observación del Consejo Escolar del Centro, entrevista-conversación con el director) y, finalmente, se analizan los datos obtenidos en los dos centros, utilizando diversas técnicas y el programa de análisis de contenido "Atlas-ti"(capítulo 7).d) Una cuarta parte, que corresponde al capítulo 8, en la que se presentan las conclusiones obtenidas en la investigación. Estas están divididas en "conclusiones generales" y "conclusiones específicas". Las últimas se refieren a aspectos como la motivación, el aprendizaje de los niños y las niñas, las conductas sociales negativas en relación con otras personas, con el medio y con los compañeros, la desestructuración familiar y el trabajo del profesorado.e) Una quinta y última parte que se desarrolla en base a estas conclusiones. En ella se presenta el modelo "FORMARSE PARA ACTUAR". Se trata de un modelo de planificación de estrategias didácticas para el profesorado, cuyo fin es facilitar la preparación de dichas estrategias desde un planteamiento interdisciplinar y de conexión con la realidad. Se persigue también que los profesores puedan desarrollar clases con mayor calidad, aumentando así su interés y la motivación de los alumnos. Las propuestas están dirigidas a los dos primeros ciclos de educación primaria (cursos 1º, 2º, 3º y 4º). Finalmente, y a modo de ejemplo, se elaboran tres estrategias para cada uno de dichos cursos. / The general aim of this work is to study the problems of educational institutions in the excluded neighbourhoods in Brazil. Based on the study's conclusions, we propose a set of strategies to facilitate didactic work planning and its development in classrooms.To reach this aim, we have carried out a case study research in two schools of excluded neighbourhoods in the city of Tubarão (State of Santa Catarina). The study is essentially qualitative. The techniques used have been the observation, the report and the interview.The work has five parts:1) Chapter 1: problem description, work's aim, objectives and planning.2) In this part we carried out the theoretical study and the historical description of the education in Brazil. We show, also, the context or present reality, and we define the concepts of "teaching-learning" in the Brazilian schools. More specifically, in chapters 2, 3 and 4, we study the Curricular National Parameters (well-known as PCNs). The chapter 5 contains a study of Santa Catarina State context, where the conditions of Tubarão city are specifically indicated. This part concludes with an inquiry about the schools of excluded neighbourhoods (chapter 6).3) Case study: research in the two institutions and analysis of results (chapter 7). In this part we describe the schools in which the case study was made. We indicate also the different techniques used for reaching the data.4) Chapter 8: conclusions reached by the research. The conclusions are divided in "general" and "specific". The specific conclusions refer to the motivation, the learning of children and girls, the social negative behaviours, the de-structured families and the teachers' work. 5) Finally: we propose a pattern named "TRAIN TO ACT". It is a planning model of didactic strategies. The suggestions are focussed on the first two cycles of primary education (1st, 2nd, 3rd and 4th courses).

El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de l'educació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de l'àmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, s'analitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a l'hora d'explicar l'aparició de certs fenòmens o l'ús de determinades llengües.L'objectiu fixat condiciona que la recerca s'estructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta Què es parla i com es parla als patis de les escoles? Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus d'interferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix l'alternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.En la segona vessant s'adopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol d'un conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües. Des d'aquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o n'utilitzen un tipus determinat. També s'hi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix d'aquests codis i amb qui.Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant l'aplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a l'hora del pati, obtingudes a partir de 32 hores d'enregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb l'aplicació de proves estàndard. La metodologia d'anàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència d'altres llengües diferents d'aquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què s'han enregistrat les converses. L'increment dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, l'augment d'ús d'una i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en l'entorn: perquè l'ús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.En termes quantitatius, en català s'introdueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats). La funció discursiva més freqüent que exerceix l'alternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó l'interlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o d'ús habitual del destinatari. La segueix l'alternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual. / The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests. The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian.

L’ interès de la recerca, emmarcada en el context de la pràctica reflexiva, parteix de la voluntat de canvi de la pròpia pràctica i deriva cap al disseny, aplicació i validació d’una proposta d’intervenció (SRP) que el fa possible, essent el focus d’interès, la implicació dels infants d’Educació primària en el procés d’aprenentatge de la natació en horari escolar. La recerca planteja la possibilitat de transformar la piscina en un context educatiu on es posin en marxa estratègies d’ensenyament i aprenentatge per implicar cognitivament els alumnes d’una banda, i oferir estratègies de formació als tècnics de natació per a la millora professional de la seva pròpia pràctica de l’altre. A la primera part de la tesi, es fa un recorregut teòric a través de les diferents perspectives que fonamenten aquelles estratègies d’ensenyament basades en la implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge; Ja a la segona part, i en base a la utilització de metodologies qualitatives i quantitatives, es valida la proposta d’intervenció que nou tècnics hauran aplicat en les seves pràctiques. / The interest of research, framed within the context of reflective practice, based on the desire to change my own practice and drift towards the design, implementation and validation of a proposed intervention (SRP) that makes it possible. The focus of interest is the involvement of children in primary Education during learning process of swimming at school time. The research raises the possibility of transforming the pool into an educational context where professionals implement teaching and learning strategies to engage students cognitively, and provide technical training strategies to swim to the ones who wants to improve their own practice. The first part of the thesis is a journey through the different theoretical perspectives that underlie those teaching strategies based on the involvement of students in the learning process. At the second part, and based use of qualitative and quantitative methodologies, the proposal is validated through the observation of different sessions which nine professional teaching swimming have applied to their practices.

La tesis respon a la necessitat d'estudiar la realitat de la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària respecte l'educació en valors. La investigació s'ha realitzat des de la racionalitat interpretativa de tall fenomenològic plantejada des de la integració de la doble hermenèutica a partir d'un estudi de casos. Aquest posicionament té la particularitat de fer evolucionar l'estudi de forma no lineal, és a dir, la concreció dels objectius, la recollida de dades i l'anàlisi dels mateixos es produeix de forma cíclica i recurrent. Per aquesta raó, els objectius de la investigació s'han presentat com a principis de procediment (Stenhouse, 1994) a través de la pregunta: Com ha de ser la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària perquè la seva pràctica repercuteixi en l'educació en valors del seu alumnat? El disseny metodològic que ha organitzat tot el procés es concreta amb un estudi, en profunditat, de la particularitat d'un cas: un curs de formació permanent en educació en valors per al professorat d'Educació Física de primària- contemplant totes les lectures possibles, per això s'han escoltat les veus de tots els participants- 14 mestres d'Educació Física de primària, una formadora i la investigadora. El tipus d'informació recollida ha estat un dels elements subjectes a la racionalitat interpretativa, que s'ha concretat en descripcions molt denses recollides en situacions naturals, no manipulades- sessions de dues hores cada 15 dies durant dos anys-. Les estratègies per a recollir informació han estat: l'observació directa i participativa dels seminaris de formació mitjançant un registre de veu, entrevistes semiestructurades a informants claus escollits per criteris de rendibilitat, i l'anàlisi de documents generats pels mestres, la formadora i la investigadora. La tesis s'estructura en sis grans capítols enquadrats per la introducció i la bibliografia.Els tres primers capítols aporten la fonamentació teòrica que conceptualitza el camp d'estudi i estableixen la base referencial per a la posterior categorització deductiva-inductiva que sustenta el marc d'interpretació de les dades obtingudes. Cada capítol organitza les aportacions al voltant de tres conceptes claus: la formació permanent del professorat, l'educació en valors i l'Educació Física.El quart capítol es refereix al disseny i desenvolupament de la investigació. Després de definir els objectius es justifica la necessitat d'utilitzar l'estudi de casos intrínsec de tall fenomenològic com a metodologia (Stake, 1999), i es fa una descripció del cas i els participants objecte d'estudi. A continuació i en el mateix capítol es descriuen els procediments de recollida de les dades qualitatives i s'exposa l'anàlisi i el tractament de les mateixes a través del procés de categorització. L'últim apartat d'aquest capítol apunta els criteris de rigor que ha contemplat l'estudi a partir de les referències de Guba i Lincon (1985). El cinquè capítol correspon a l'anàlisi i interpretació de les dades que s'ha realitzat amb l'ajuda del programa informàtic Atlas-Ti. El constitueixen l'informe interpretatiu que s'ha redactat seguint la categorització que ja s'ha presentat en el capítol anterior. Aquest anàlisi és una ordenació epistemològica de tot el procés de planificació i implementació de la formació permanent pel professorat d'Educació Físic de primària respecte l'educació en valors. Per acabar, el sisè capítol recull les conclusions i les propostes de la investigació. Les conclusions estan organitzades a partir de les macrocategories i es presenten com a discussió entre els referents teòrics i el punt de vista dels participants. Per altra banda , les propostes de futur es diferencien entre les que poden orientar la formació, i les que orienten la intervenció. / "The permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools with respect to the education in values. A study of cases."TEXT:The thesis studies the characteristics of the permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools (6-12 years) with respect to the education in values. The thesis is structured in six chapters framed by the introduction and the bibliography.The three first chapters bring the theoretical foundation that conceptualizes the field of study. They establish the referential basis for the posterior categorization inferential-inductive that sustains the frame of interpretation of the obtained datum. Each chapter organizes the contributions about three key concepts: the permanent training of the teaching staff, the education in values and the Physical Education.The fourth chapter describes the methodological design. It's a study of cases about a course of permanent training in education in values for the Physical Education teaching staff in primary schools -sessions of two hours every 15 days during two years. The voices of all participants have been contemplated: 14 teachers of Physical Education of the primary school, university teacher and the researcher-. To pick up information they have been the strategies: the direct and participative observation of the seminars of formation through a record of voice, semistructured interviews to key informants chosen by criteria of profitability, and the analysis of documents generated by the teachers, university teacher and the researcher.The fifth chapter corresponds to the analysis and interpretation of the datum. They constitute the interpretative report that has been written up following the categorization that has already looked former in the chapter. It's an epistemological ordering of all the process of planning and implementation of the formation experience.To finalize, the sixth chapter picks up the conclusions and the proposals of the research. The conclusions are presented as a discussion between the theoretical referents and the point of view of the participants. On the other hand, the proposals for future differ between those that can orientate the formation, and those that orientate the intervention.

El tema objecte d'aquesta tesi doctoral prové d'una necessitat personal, d'anys d'experiència en l'àmbit educatiu i de diferents estudis realitzats. El plantejament sorgeix del perquè la pràctica educativa continua essent tant difícil, complexa i problemàtica. Aquesta qüestió dóna pas a l'intent de trobar alternatives per a canviar i facilitar la tasca docent, i alhora millorar l'aprenentatge de l'alumnat que hi ha a les escoles.En els darrers cursos en els que s'ha portat a terme una tasca assessora en diferents centres educatius, i s'han atès demandes del professorat referides a alumnes amb necessitats educatives especials, ha provocat la necessitat de cercar estratègies de treball que facilitin al professorat l'atenció a la diversitat. L'orígen d'aquesta tesi es planteja en la recerca de noves estratègies o alternatives a oferir als docents per fer front a l'alumnat que hi ha a les aules. La principal aspiració és la de conseguir un estudi assumible personalment i per als qui va dirigit, amb resultats pràctics i funcionals. En aquest sentit apareix la necessitat d'acotar el treball i es pren la decisió d'emmarcar l'estudi en l'Etapa d'Educació Infantil. La pretensió darrera és la de fer un treball d'observació i anàlisi de la pràctica educativa a l'aula, per tal de recollir totes aquelles actuacions del professorat que afavoreixen l'atenció a la diversitat. Per poder-ho dur a terme, es disposa de l'oferiment de diferents centres educatius de la població de Santa Coloma de Gramenet, on alguns professionals es mostren oberts i disposats a col.laborar en aquesta investigació.El fet de centrar l'estudi i recerca d'estratègies en l'àmbit de l'aula, no pretén oblidar la necessitat de tenir molt present la inclusió d'aquestes estratègies a nivell global de centre, tant a nivell del Projecte Curricular de Centre com d'aspectes organitzatius i de funcionament. L'elecció però de centrar la investigació a l'aula ve motivada per la necessitat de resoldre el "dia a dia" de l'acció educativa, essent però molt conscient de que, per a un bon resultat, cal que hi hagi un plantejament i recolçament de tot el centre educatiu al darrera. En definitiva la pràctica educativa és una interacció de diversos sistemes i entre ells l'aula, amb els seus participants, la seva organització i el seufuncionament propis.Del contrast d'informacions que s'obté i l'anàlisi realitzat sobre els diferents elements d'interacció a l'aula (interrelació alumne/professor, els continguts i tasques, i la dimensió temporal del procés d'ensenyament i aprenentatge), els interessos dels nens i nenes de 3 a 6 anys, l'opinió de les famílies i dels professors, respecte l'aprenentatge dels seus fills i alumnes respectivament, s'elabora una proposta d'estratègies amb models d'intervenció per a poder atendre la diversitat a l'aula.L'estructura de la tesi està formada per dos grans blocs. El primer (corresponent al volum I de l'original) es troba dividit en tres parts; a la Part I es realitza tot un estudi teòric, respecte a l'educació infantil, el currículum, els plantejaments de la reforma i la intervenció educativa, com a fonamentació de la posterior recerca. En la Part II s'exposa tot el procés de la recerca: el disseny de l'estudi, la mostra, la justificació i descripció dels instruments elaborats per a la recollida d'informació, la metodologia utilitzada, les dades i resultats obtinguts, i un recull d'estratègies en relació a aquests. En la IPart III s'elabora una proposta d'estratègies didàctiques per l'atenció a la diversitat a l'aula, d'alumnes d'educació infantil, oferint una breu presentació o explicació per cadascuna d'elles i exemplificant-les amb una projecció a la realitat educativa que serveixi de model per al professorat. Per finalitzar, es realitzen les conclusions finals així com una proposta de possibles treballs de recerca a dur a terme en un futur. També es fa esment de tota la bibliografia i documentació utilitzada. L'altre bloc està integrat per tota la documentació recollida per tal de fonamentar la tesi, i que ocupava els volums II a IV de la tesi.

L'objectiu de la tesi és: Validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d'avaluació d'actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d'actuació. Observant, analitzant i valorant com uns nens i nenes de 6 anys desenvolupen actituds cooperatives, a través d'unes activitats proposades per les mestres tutores, amb la intenció de validar en un nou context d'aplicació els indicadors citats per Johnson i Johnson (1992). Per centrar els objectius de la recerca hem tingut en compte una triple perspectiva: del professorat, de l' alumnat i de les activitats.Presentem l'anàlisi de les dades des de diferents instruments, d'acord amb els propòsits plantejats a la tesi en dos nivell d'anàlisis i amb la validació d'indicadors. La contrastació de les aportacions dels diferents instruments ens ha permès establir la triangulació de les dades que garanteix la fiabilitat dels indicadors i ens permet arribar a les conclusions esmentades en el últim capítol. / The objective of the thesis is to validate the criteria of Johnson and Johnson (1992) as evaluation indicators of cooperative attitudes.We propose to define, monitor and assess new performance tools by observing, analyzing and assessing as 6-year-old boys and girls develop cooperative attitudes through activities proposed by their teachers, with the goal of evaluating, in a new application context, the indicators cited in Johnson and Johnson (1992).To focus on the research objectives we have taken into account a triple perspective: that of the teaching staff, of the students and of the activities.We present the analysis of the data from the different instruments, in accordance with the aims set out in the thesis on two levels of analysis and with indicator validation. Monitoring the contributions from the different instruments has allowed us to perform a triangulation of the data, which guarantees the reliability of the indicators and allows us to reach the conclusions mentioned in the last chapter.

L'objectiu bàsic d'aquesta investigació es elaborar una proposta de criteris útil per a l'elaboració i revisió de les seqüències de continguts educatius al currículum. Per dur-lo a terme, s'han desenvolupat les tasques següents: - Revisió critica de les diferents aportacions al tema des de la psicologia, l'epis¬temologia i la didàctica. - Elaboració d'un conjunt de criteris, fonamentals i relacionats, per orientar el professorat i els dissenyadors de currículums i materials curriculars en la presa de decisions sobre la manera de presentar i desenvolupar els continguts educatius en els plans d'ensenyament, englobant de manera simultània les dife¬rents variables que intervenen. - Estudi d'un cas en el qual un equip docent d'Educació Primària elabora una seqüència educativa per a l'estudi dels essers vius, i l'experimenta a l'aula, ba¬sant-se en la proposta de criteris realitzada. L'estudi del cas ha cobert un període de quatre anys de treball conjunt de l'investigador i l'equip docent. Hipòtesis de treball:L'establiment d'un conjunt de criteris explícits que orientin l'anàlisi i l'elaboració de seqüències de continguts educatius per part dels equips docents pot ajudar a millorar el disseny i el desenvolupament del currículum als centres. Se suposa que els criteris esmentats: 1. Proporcionaran als docents una millor comprensió dels continguts educatius que ensenyen, de la seva estructura lògica i psicològica i, en conseqüència dels as¬pectes més rellevants per a l'ensenyament. 2. Situaran el professorat en unes millors condicions per elaborar seqüències d'ensenyament fonamentades i progressives. 3. Facilitaran l'adaptació de Is continguts educatius a les capacitats, el conei¬xements i les experiències prèvies de l'alumnat. 4. Afavoriran una presentació dels continguts a l'alumnat més organitzada i relacionada. 5. Comentaran un tractament mes equilibrat i integrat dels diferents tipus de continguts. Conclusions:- Els criteris proposats s'han mostrat útils i coherents per ajudar a analitzar i reconduir les seqüències educatives, mitjançant hipòtesis explícites fonamentades que els donin més coherència. - El tipus d'intervenció realitzada i la metodologia utilitzada en l'estudi del cas,basades a l'observació participant s'han mostrat útils per tractar els pro¬blemes plantejats. - Els resultats del treball realitzat tenen repercussions en la formació inicial i permanent del professorat i en el disseny dels currículums i materials curri¬culars. D'una altra banda, la seva generalització faria necessari la seva rèplica en altres etapes i àrees curriculars. / El objetivo básico de esta investigación es elaborar una propuesta de criterios que sea útil para la elaboración y revisión de las secuencias de contenidos educativos en el currículo. Para ello se han desarrollado las siguientes tareas: - Revisión crítica de las diferentes aportaciones al tema desde la psicología, la epistemología y la didáctica. - Elaboración de un conjunto de criterios, fundamentados y relacionados, para orientar al profesorado y a los diseñadores de currículos y materiales curricu¬lares en la toma de decisiones sobre la manera de presentar y desarrollar los con¬tenidos educativos en los planes de enseñanza, contemplando simultáneamente las diferentes variables que intervienen. - Estudio de un caso en el que un equipo docente de educación Primaria elabora una secuencia educativa para el estudio de los seres vivos, y la experimenta en el aula, basándose en la propuesta de criterios elaborada. El estudio de casos realizado ha cubierto un periodo de cuatro anos de trabajo conjunto entre el in¬vestigador y el equipo docente. La secuenciación se entiende como un proceso de toma de decisiones respecto a la forma de presentar los contenidos educativos a los alumnos a 10 largo del curricu¬10 de manera relacionada y progresiva, basándose en unos criterios explícitos. Este proceso debe analizarse desde un marco psicopedagógico global y un modelo curricular fundamentados teóricamente: la concepción constructivista de los proce¬sos de enseñanza/aprendizaje y, en coherencia con ella, un currículo abierto y flexible, que debe desarrollarse de manera contextualizada en cada situación con¬creta mediante la intervención de los equipos docentes. Hipótesis de trabajo:El establecimiento de un conjunto de criterios explícitos que orienten el análisis y la elaboración de secuencias de contenidos educativos por parte de los equi¬pos docentes, puede ayudar a mejorar el diseño y desarrollo del currículo en los centros. Se supone que dichos criterios: 1. Proporcionarán a los docentes una mejor comprensión de los contenidos educati¬vos que enseñan, de su estructura lógica y psicológica y, en consecuencia, de los aspectos más relevantes para la enseñanza. 2. Situarán al profesorado en mejores condiciones para elaborar secuencias de enseñanza fundamentadas y progresivas. 3. Facilitaran la adaptación de los contenidos educativos a las capacidades, conocimientos y experiencias previas del alumnado. 4. Favorecerán una presentación de los contenidos a los alumnos y alumnas más organizada y relacionada. 5. Fomentaran un tratamiento más equilibrado e integrado de los distintos tipos de contenidos. Conclusiones- La propuesta realizada es coherente e integrable en el marco de la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje, y en el modelo de currículo y desarrollo curricular que otorgue un importante papel a la participación de los equipos docentes. - Los criterios propuestos son coherentes, complementarios y de carácter jerárquico. Se han ido modificando y enriqueciendo en transcurso de la investigación. - Resultan útiles para analizar y reconducir la práctica docente, ayudando a establecer hipótesis que permiten orientar las secuencias educativas de una ma¬nera más fundamentada y coherente. El grado de dificultad del profesorado para asumir y utilizar los diferentes criterios ha sido diferente. - La metodología utilizada para el estudio del caso, basada en la observación participante, se ha mostrado adecuada para abordar los problemas planteados. No obstante se han presentado dificultades derivadas de la complejidad del proble¬ma abordado, de poca tradición de este tipo de investigación y de la escasez de modelos e instrumentos adecuados a la misma.- El tipo de intervención externa y el proceso de trabajo seguido por el equipo de profesoras se han mostrado adecuados para las tareas p1anleadas. Se destaca el carácter cíclico y progresivo del mismo. -En relación a los materiales curriculares se plantea la importancia de que en su elaboración se tengan en cuenta las aportaciones actuales, de manera que sean coherentes con los planteamientos de la actual reforma educativa. Por' ello es necesario que presenten los criterios de secuenciación utilizados de manera ex¬plícita y fundamentada, para que puedan ser comprensibles para el profesorado y el alumnado. - En consecuencia con todo lo anterior se considera fundamental garantizar en la formación inicial y permanente del profesorado la comprensión de los contenidos a enseñar, y la adquisición de procedimientos de análisis y secuenciación que permitan tomar decisiones fundamentadas y adecuadas al contexto. - Finalmente se constata la necesidad de proseguir la línea de investigación planteada: - Estudiando de manera empírica la aplicación de la propuesta de criterios a otras áreas del currículo y etapas educativas. - Desarrollando el análisis de los contenidos educativos, tanto en relación a las competencias cognitivas necesarias para su aprendizaje, como su estructura lógica y psicológica. - Desarrollando propuestas teóricas para la secuenciación de contenidos procedimentales y actitudinales que superen las limitaciones apuntadas en este trabajo. - Elaborando secuencias educativas basadas en los criterios propuestos. - Revisando los diseños de formación inicial y permanente del profesorado en relaciónn a las cuestiones planteadas. / Criteria for the analysis, selection, sequence and organisation of some educational contents in the curriculum; application of the sequence of biology contents in primary education. The main objective of this research has been to elaborate some criteria which we think will be useful to elaborate and review the sequence of educational con¬tents in the curriculum. The steps followed to carry out the research have been: - To give a critical review of the different contributions to the subject from the point of view of psychology, epistemology and didactics. - To elaborate some fouded and related criteria to orientate teachers and curri¬culum material designers to take decisions on how to present and develop educatio¬nal contents in the curricula, taking into account the different variables which intervene in the process. - To study a case in which a group of primary school teachers elaborates an educational sequence to study living creatures. The study has been carried out by the researcher and a group of teachers closely working together for a period of four years. Working hypothesis:If we establish a group of explicit criteria which will help analyse and elabo¬rate sequences of educational contents to educators, this can help to improve the design and development of the curriculum in schools. we suppose that these criteria: 1. Will help teachers to get a better understanding of the educational contents they are teaching as well as of their logical and psychological structure and thus, of their most relevant aspects to improve their teaching. 2. Will help teachers to be in better conditions to elaborate well founded and progressive teaching sequences. 3. Will facilitate the adaptation of educational contents to the abilities, know¬ledge, and previous experiences of the students. 4. Will help to present those contents to the students in a more organised and related way. 5. Will promote a more balanced and integrated treatment of the different contents.Conclusions:- The criteria proposed have been useful and coherent to help analyse and reconduct educational sequences. - The methodology used in the study of the case, based on the observation of participants has been useful to solve the stated problems. - The results of the work carried out have effects on pre-service and in-service teacher training and on the design of curricula and curricular materials, although to make general stamens we would need results of other similar research carried out with other age groups and in other areas of the curriculum.

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives. / The study of collaborative activity (joint activity) in the teaching of term sports (games) in schools takes as points of departure contributions of instructional psychology, on the one hand, and contributions of methodology of physical and sports education on the other. From psychology we have focused on constructivist perspectives, especially on contributions made by Vigotsky and Bruner (zone of proximal development and the metaphor of scaffolding). We propose the study of the process of teaching and learning sports from the analysis of 'interactional education' and especially from 'interactivity'. We highlight the 'mechanisms of educational influence' which operate in this ambit and which allow to understand how teachers adjust the help they give to students to enhance the construction of knowledge. We have studied one of these mechanisms: the process of cession and transfer of responsibility of the control and of the learning, following the theoretical and epistemological models proposed by Coll et al (1992, 1995) and also by Vila (1996, 1998). From the teaching of term sports, we have taken as a point of departure the teaching model based on tactics (Bunker&Thorpe, 1982; Castejón, 1997; Devís, 1996). We have developed a didactic sequence of four sessions with ten students and we have obtained data of what the participants say and do in the sequence. The research is interpretative and uses the participants' observation as a technique. As units of analysis we have used the didactic sequence, the session, the segments of interactivity and the configurations of interactivity segments together with the analysis of the tasks and the sequencing of content. The data obtained have permitted to corroborate the following hypothesis: a) It is possible to obtain indicators about the process of cession and transfer in a teaching situation about tactic collaboration in initiation to sports. This process is gradual and discontinuous and does not occur in an absolute and definitive way. b) We need to relate this mechanism in relation to a second one: the construction of a system of meanings shared between the teacher and the students. c) We can verify the fundamental role of typology and the criteria of organisation and the sequencing of content in the organisation of the collaborative activity.